Una moció que volia que la Generalitat només subvencionés els mitjans que inserissin publicitat sobre el referèndum va reactivar fa uns dies la polèmica sobre com el govern català dóna diners a les capçaleres informatives. Si bé les subvencions són sovint al punt de mira, els criteris numèrics pels quals s’adjudiquen deixen molt poc marge per utilitzar-les, en cas que es volgués, com a premi o càstig a determinades línies editorials. En canvi, les subscripcions i les insercions de publicitat institucional s’escapen molt més del control públic.

 

El Grup Godó lidera el rànquing d’empresa mediàtica més subvencionada –en els ajuts concedits el març de 2016- i també la que més publicitat institucional va rebre durant el 2015. En el cas de les subscripcions, però, la capçalera més beneficiada va ser El Punt Avui, amb La Vanguardia en segon lloc.

Subvencions a cop de calculadora

El govern atorga ajuts als mitjans de comunicació que publiquen en català i en aranès, amb l’objectiu de “protegir i fomentar” la llengua pròpia i la identitat cultural del país. La convocatòria –que aquest any va tancar el passat 19 de juny i encara no s’ha resolt- va dirigida a publicacions impreses, mitjans digitals, ràdio, televisió i també a iniciatives d’entitats per al foment del periodisme i l’espai català de comunicació [nota: a aquesta darrera modalitat s’hi ha presentat el Grup Barnils, entitat que edita Mèdia.cat].

Si consultem dades d’altres anys podem veure com ha funcionat la repartidora. Les subvencions concedides el març de 2016 van beneficiar sobretot l’edició en català de La Vanguardia, amb més de 800.000 euros, seguida d’El Punt Avui amb 553.000, El Periódico amb 540.000 i l’Ara amb 529.000 (dades per al global per empresa, sumant les edicions digitals i impreses).

Els criteris per atorgar-les són quantitatius i es basen en l’audiència dels mitjans, la periodicitat i l’abast territorial. Per exemple, per a un diari en paper d’abast nacional, la subvenció d’aquest any serà de 300 euros per número editat i 0,043 euros per exemplar difós segons la certificació de l’empresa auditora del tiratge. Els mitjans que s’hi presentin han de portar almenys un any en funcionament, de manera que els de nova creació no hi poden optar.

Un as que el govern sovint es guardava a la màniga eren les subvencions discrecionals als mitjans per a iniciatives concretes, com per exemple, la nova impremta del Grup Godó, que el 2011 es va endur el 45% del pressupost total per a subvencions del Departament de Presidència. Aquesta tàctica, però, darrerament no s’ha utilitzat, segons el govern. “Durant tot aquest mandat no s’ha atorgat cap ajut directe exclòs de concurrència, fent valer la voluntat de total transparència del Govern en matèria de subvencions”, explicava en una nota. Aquesta “total transparència”, però, no es dóna en altres àmbits, com veurem tot seguit.

 

La despesa en publicitat institucional, poc transparent

La inserció de campanyes publicitàries de la Generalitat als mitjans va superar l’any 2015 els 29 milions d’euros. La xifra ha augmentat cada any des del 2011, quan van ser 10 milions i escaig (però que encara no ha arribat, que sapiguem, als 30,7 milions del 2008). Són dades de la Comissió Assessora de Publicitat Institucional, que publica una memòria anual –la darrera disponible és la del 2015- i que no desglossa quants diners d’aquests ha rebut cada mitjà. Segons va publicar Crític, els grups més beneficiats van ser, de llarg, Godó –amb més de 6 milions- seguit del Grup Zeta, la CCMA, el Grup Hermes –editor d’El Punt Avui– i l’empresa editora de l’Ara.

Si bé els imports de les subvencions mantenen relació amb l’audiència i el nombre d’exemplars de cada mitjà, en el cas de la publicitat institucional això no té perquè ser així, sinó molt més a discreció. Segons el govern, els mitjans on s’anunciarà cada campanya es trien en funció del públic a qui vagi dirigida (per edat, si és generalista o d’un territori concret, etc.) i fer una convocatòria pública seria massa lent, ja que sovint les campanyes es fan amb poc temps d’antelació.

Amb tot, l’anàlisi de les dades sobre publicitat institucional pot donar sorpreses. L’ABC recollia com el Grup Zeta, editor d’El Periódico, ha estat un dels més beneficiats per la publicitat institucional del govern català:

Article de l'ABC sobre els mitjans que han rebut publicitat institucional de la Generalitat.

Article de l’ABC sobre els mitjans que han rebut publicitat institucional de la Generalitat.

El rànquing de subscripcions no coincideix amb el de vendes

En pensar en subscripcions de la Generalitat a mitjans potser ens imaginem quin diari –o quins- tenen els consellers a la taula del seu despatx, si és que encara els llegeixen en paper. Però la fotografia és més àmplia: es tracta de les publicacions que arriben a tots els edificis de la Generalitat. La llista de diners rebuts en concepte de subscripcions l’encapçalava el 2015 El Punt Avui amb més de 162.000 euros, seguit de La Vanguardia, El Periódico i l’Ara, en aquest ordre, segons va publicar l’Anuari Mèdia.cat:

Rànquing de mitjans que reben més diners per subvencions de la Generalitat, a l'Anuari Mèdia.cat 2015.

Rànquing de mitjans que reben més diners per subvencions de la Generalitat, a l’Anuari Mèdia.cat 2015.

En canvi, a principis de 2016, l’EGM situava El Punt Avui com el tercer diari més llegit a Catalunya, amb 131.000 lectors. El primer era La Vanguardia, seguit d’El Periódico. El País se situava en quart lloc i, en cinquena plaça, l’Ara.

Manca de transparència

La polèmica moció sobre subvencions als mitjans que es va debatre al Parlament –en què la CUP demanava que els mitjans que rebin subvencions de la Generalitat acceptin campanyes sobre el referèndum de l’1-O- exigia també una major transparència en aquest aspecte. El text aprovat finalment, en què es va reformular la referència al referèndum, sí que inclou l’apunt pel què fa a la publicació de les dades sobre els diners que el govern dóna als mitjans amb major detall.

“No s’han trobat resultats”, diu el web de Dades Obertes de la Generalitat en intentar buscar la paraula “subscripcions” al cercador. De moment, doncs, l’accés a les dades sobre el finançament del govern als mitjans en les diverses modalitats existents no és sistemàtica ni desglossada. Veurem si això canvia en el futur.