Jornades d’onze hores diàries carregant caixes de 20 quilos, per cadascuna de les quals reben 1,35 euros. Molts collidors de cítrics al País Valencià treballen en unes condicions deplorables, que han empitjorat molt des de l’entrada massiva d’Empreses de Treball Temporal (ETT) en el sector agrari. Collidors i sindicats denuncien abusos, salaris ínfims, inestabilitat laboral i vulneracions del conveni, tot plegat davant la passivitat de les institucions. El País Valencià va exportar cítrics per valor de més de 2.000 milions d’euros l’any 2016, però els beneficis d’aquesta activitat van estar molt mal repartits.

Guillem és un home d’esperit lluitador. Dels quals es planten davant els abusos i lluiten pels seus drets. A penes basten uns segons per a adonar-se d’aquest tret. La duresa de la seua veu i la passió que manifesta amb els seus gestos quan parla de la precarització que en els últims anys s’ha disparat en el camp valencià denoten aqueix caràcter combatiu. Fa quatre anys que es troba en l’atur. Per decisió pròpia, fart de l’explotació a la qual ell i els seus companys estaven sotmesos. Durant més de 10 anys s’ha dedicat a la collita de cítrics al País Valencià i ha contemplat des de primera fila com les condicions laborals en el camp s’han fet inadmissibles. La reducció dels salaris o la inestabilitat en l’ocupació, que denuncia amb vehemència l’excollidor, són solament una part de les continuades vulneracions al conveni laboral vigent en el mercat laboral citrícola valencià.

Més del 84% dels contractes agrícoles són executats per ETT

A les males condicions econòmiques del mercat agrícola i les conseqüències de la gran recessió, cal sumar-hi els efectes nocius de l’última reforma laboral a l’Estat espanyol, implementada pel Partit Popular en 2012. La reforma va afavorir la flexibilitat interna de les empreses i facilità la creació d’ocupació temporal, de manera que va permetre l’entrada massiva de les ETT i que es multipliquessin ràpidament, mentre es terciaritzaven els processos de selecció i administració de personal. Aquest factor es perfila com una de les “principals causes de la precarització des del punt de vista contractual i salarial del sector agrari”, segons apunta Josep Tomàs, secretari general de la Federació Agroalimentària de les Comissions Obreres del País Valencià.

Un informe d’aquest sindicat revela que durant el tercer trimestre del 2014 es van registrar a València un total de 257.113 contractes, dels quals 79.497 eren anotats per ETT. Durant aquest període es van registrar 59.219 contractes en el sector agrari, dels quals un 84% (un total de 49.881) estaven executats per ETT. Tomàs manifesta que la tendència ha anat en augment i apunta que, en l’actualitat, la xifra contractes elaborats per les ETT, encara que no es posseeixen dades concretes, ascendiria fins al 90%.

Les dades reflecteixen l’excés d’una forma contractual que, en teoria, hauria de representar només una excepció. Les empreses privades del sector agrari aprofiten els avantatges que els ofereix aquest model de contractació. Sota el pseudònim de Roc Moltó, un dels dirigents de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), explica que les empreses «abusen de les ETT com a estratègia de rendibilització». En externalitzar la contractació redueixen la gestió burocràtica i administrativa, cosa que els permet estalviar personal que s’encarregue d’aquestes gestions i així, també, reduir la plantilla de l’empresa –ja que part queda a càrrec de la ETT- i reduir els costos per ser més competitius. A més, l’existència d’intermediaris en la contractació afebleix la capacitat organitzativa dels treballadors, ja que complica la visualització de l’objectiu al qui reclamar i davant el qual defensar els seus drets. Així, el treballador queda indefens en cas d’irregularitats o incompliments legals.

Collidors i representats sindicals identifiquen abusos com la reducció dels sous dels treballadors contractats per ETT en un 50%; la manipulació a l’hora de pesar el producte recol·lectat, del qual depèn el salari –ja que els collidors treballen a destall-; o la inestabilitat en els llocs de treball provocada per la desaparició del fix discontinu, la forma tradicional de contractació. També expliquen que sovint la cotització a la Seguretat Social és desajustada; que hi ha un excés en el pes de les càrregues, cosa que vulnera de la llei de Prevenció de Riscos Laborals i posa en perill la integritat física dels jornalers; i que se’ls duplica l’horari laboral estipulat en el conveni. Així mateix, no es cobreixen els desplaçaments cap als llocs de treball, cosa que també contradiu el conveni i que suposa un cost addicional per al treballador, ni tampoc se’ls paguen les eines de treball, quan haurien de ser costejades per l’empresa contractant.

Unes condicions que accepten o han d’acceptar perquè no es poden permetre decidir. Saben que altres faran el treball per ells i no tenen capacitat de denunciar per por de la reacció de l’empresa, però també dels atacs que poden rebre per part dels companys que, davant de les seues necessitats immediates, assetgen qui creuen que pot fer perillar la paga. La ignorància i desconeixement dels propis drets i la falta de suport i d’estructures de protecció també contribueixen al manteniment i aprofundiment d’unes condicions extremadament dures que tenen conseqüències fins i tot en la salut dels treballadors. El nombre de malalties i morts per la situació a la qual estan sotmesos no para de créixer.

Vulnerables i explotats

Aquestes circumstàncies afecten el conjunt dels treballadors agrícoles, però perjudiquen amb especial intensitat aquelles persones que es troben en situacions de major vulnerabilitat i no els queda una altra eixida que acceptar les condicions precàries que les ETT els imposen per la seua formació, economia o procedència. El despatx de Fani Daràs, treballadora social en l’associació València Acull, arreplega cada dia històries de discriminació, racisme i noves formes d’explotació, molt properes a l’esclavitud moderna subjecta a les més àrdues condicions laborals en la recollida de cítrics. Històries com la de l’haitià Moussa.

Protesta pel tancament del CIE de Sapadors. Foto: València Acull.

Protesta pel tancament del CIE de Sapadors. Foto: València Acull.

Moussa va arribar a Espanya en 2008 i des de llavors s’ha dedicat a la recollida de cítrics. Amb el pas dels anys les condicions de treball i la discriminació, extremes i abusives, han anat en augment. “Un negre és un negre. Un romanès, un búlgar marroquí, un llatí… tots són blancs. Tenen quasi la pell del mateix color que els altres d’ací. A un negre, ací en València, sempre el manen a camps pitjors que la resta, on no es pot traure la caixa i on hi ha moltes espines en els arbres”. Si poguera, deixaria el treball com Guillem. Però, malgrat les circumstàncies a les quals s’enfronta quasi diàriament, segueix empleat en la recollida de cítrics. Reconeix que no li agrada ser collidor, ho fa per necessitat. “Nosaltres som molt treballadors i aguantem moltes coses. Venim d’un altre país sols per poder menjar”.

Viure per a treballar, treballar per a sobreviure. És la realitat de molts treballadors estrangers maltractats per les condicions en les quals els ha tocat viure. 11 hores sota el sol sense cap descans, caminant durant quilòmetres carregats amb caixes de més de 20 kg en l’esquena per cadascuna de les quals rebran un màxim d’1,35 euros. Amb sort, 700 euros al final de mes. Un sou miserable per la duresa treball realitzat. Un sou ínfim, però vital, amb el qual malviuran i ajudaran a subsistir a la seua família. Una família de quinze persones, en el cas de Moussa, que encara viu a Haití en la més absoluta pobresa.

Una situació de la qual Daràs no solament responsabilitza les ETT. També endureixen aquesta realitat la permissivitat del govern i, sobretot, la llei d’estrangeria. Els migrants es veuen obligats a acceptar alts graus de precarietat per poder assolir la cotització mínima requerida per a poder mantenir el permís de residència. Encara que existeixen irregularitats denunciades en les cotitzacions dels treballadors al sector citrícola, que dificulten aconseguir aquests objectius mínims, el camp valencià és l’única opció per a molts d’ells.

El low cost

La precarietat en el mercat agrari s’accentua i es justifica, també, per l’existència d’un model de distribució del producte hortofructícola basat en el baix cost, que provoca una crisi de preus, problemes en la producció i desequilibris al llarg de la cadena de distribució.

L’any 2016, el País Valencià va exportar cítrics per valor de 2.094 milions d’euros. Això representa un 37% de les exportacions agroalimentàries de la comunitat i un 67% de les exportacions de cítrics de l’Estat, segons un informe de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial de la Generalitat. Amb tot, els beneficis d’aquesta activitat econòmica van estar molt mal repartits.

Detall d'un taronger. Foto: Josep Maria Viñolas Esteva

Detall d’un taronger. Foto: Josep Maria Viñolas Esteva

Ferran Gregori, membre de la Unió de Llauradors i Ramaders, explica que l’atomització del sector productiu hortofructícola permet a les grans empreses de comercialització imposar una tirania de preus per a assegurar l’oferta d’un producte assequible per als consumidors i l’enriquiment d’aquestes grans societats distribuïdores. D’aquesta manera, els llauradors es veuen pressionats i obligats a vendre el seu producte a preus miserables i els collidors a treballar per preus encara més precaris. Açò provoca que les liquidacions dels pagesos siguen generalment nul·les, reduïdes o, fins i tot, negatives.

Una vegada aconseguit el producte a costos insignificants, les empreses de comercialització engreixen els preus en aproximadament un 500%, segons les dades registrades per la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders, amb l’objectiu d’engrandir els seus beneficis. Mentre el quilogram de taronja es ven a les grans superfícies a 1,40 €, el col·lector n’ha rebut 0,068 €. Aquestes xifres vulneren l’anomenada Llei de la Cadena Agroalimentària, una norma aprovada el 2013 que té com a objectiu reduir el desequilibri en les relacions comercials entre els diferents operadors de la cadena. Mentrestant, la passivitat de les autoritats per fer complir aquesta llei, així com l’escassetat d’inspeccions, la inadequació de les mesures sancionadores i la desregularització del sector permeten que aquesta situació segueixi produint-se.

Save

Save

Un Comentari

  1. Lola

    El que ens passa a la gent de la terra en el País Valencià, té un nom: els putos amos i nosaltres els esclaus: indignant, desesperant, impotència.I els nostres polítics que
    o ignoren.