Ja no ens alimenten molles,

ja volem el pa sencer.

Vostra raó es va desfent,

la nostra és força, creixent.

Diuen: Si no et donen, pren.

(OVIDI MONTLLOR)


“És estadísticament improbable que el 80 per cent dels millors opinadors puguin provenir del 49 por cent de la població” Amb aquest poderós argument ara fa un any va arrencar la campanya #
onsonlesdones per reivindicar més presència femenina a les columnes i tertúlies d’opinió dels nostres mitjans. Dotze mesos després, som lluny de la desitjable paritat, però la interpel·lació llençada, en el fons a tota la societat, ha calat i va fent via. “Ja no ens alimenten molles”.

Les dones som el 51 per cent de la humanitat i no obstant això la presència mundial als mitjans de comunicació només és del 24 per cent. Si el món no és exclusivament masculí, és just i necessari que els mitjans ho reflecteixin. “Ja volem el pa sencer”.

Per honestedat s’imposa un canvi de mirada a l’hora d’opinar, sí. Però també, a l’hora d’informar. És una qüestió de pluralitat, si no hi ha un munt de perspectives que es perden. També és una qüestió de rigor, perquè els mitjans han de tenir una visió realista i encertada de la varietat i complexitat de la societat. Hem d’aconseguir informar de les coses de la vida amb la mateixa naturalitat que la vivim. I això és des de la diversitat. “La vostra raó es va desfent”.

Mostrar el món real obliga a estripar molts estereotips i superar vicis sistèmics. Ja és hora que les dones deixin d’aparèixer als mitjans de comunicació majoritàriament per ser la mare, la dona o la filla d’algun home o com a víctimes o vinculades a temes sexuals, en lloc de ser-hi per la seva professió, qualificació o mèrits. El pitjor dels estereotips és aquell que ignora les dones, el que fa invisibles les seves actuacions, aquell que no escolta les seves veus. Als nostres mitjans només un 9 per cent de les dones apareixen com a expertes. El 91 per cent són homes! Després de reivindicar la representació femenina a les àgores d’opinió, reclamo la presència d’expertes als espais informatius. Dones que tenen la seva a dir-hi en virtut de la pròpia experiència i preparació. Dones tan sàvies, pel cap baix, com els homes que fins ara ostenten aquesta categoria.

Però per alliberar-nos del tot de patrons obsolets i de vicis adquirits que anem reiterant sense aturar-nos a qüestionar, caldrà que pensem a elaborar les nostres informacions des de la perspectiva de gènere. “La nostra (raó) és força, creixent.”

Els homes i les dones tenim els mateixos drets però no som iguals. Això ha de quedar reflectit a les informacions. I no vull dir donar notícies ‘de’ dones, sinó donar notícies, també des de la visió femenina, veure si el fet noticiós afecta per igual ambdós gèneres. No es tracta de suprimir res, sinó de sumar informació. La lògica equitativa és ben senzilla: si els mitjans han de reflectir allò que passa, informar només des de la perspectiva masculina és, simplement, desenfocar la realitat.

Els mitjans construïm l’imaginari col·lectiu, ensenyem a nens i nenes a ser homes i dones i sobretot, a relacionar-se els uns amb les altres. Mireu si no en tenim de responsabilitat! El gremi periodístic, masculí i femení plural, té l’obligació de donar veu a les dones, visibilitzar les seves aportacions, tenint en compte la seva perspectiva i equiparant-ne la presència als espais públics i als mitjans de comunicació. Que #onsonlesdones? Som a tot arreu i volem explicar el món, també, des de la nostra perspectiva. “Diuen: si no et donen, pren”.