Dos informes de l’oficina contra la corrupció als quals ha tingut accés en exclusiva l’Anuari Mèdia.cat afirmen que la contractació de càrrecs de confiança dels partits a les diputacions pot ser contrària a la llei

La manera com els partits han estat contractant assessors a les diputacions de Barcelona i Lleida és contrària a la llei. Així ho afirmen dos informes emesos per l’Oficina Antifrau de Catalunya als quals ha tingut accés en exclusiva l’Anuari Mèdia.cat. En els dos documents, emesos el passat mes de setembre, Antifrau considera que aquest tipus de contractes entren en contradicció amb l’Estatut Bàsic de l’empleat públic. Malgrat haver rebut aquesta denúncia, la Diputació de Barcelona continua contractant assessors de la mateixa manera, fins a tenir, actualment, 45 persones eventuals fent funcions d’assessorament. En el cas de la Diputació de Lleida, el personal eventual va ser reduït en el darrer cartipàs, però encara hi queden quatre persones en la mateixa situació. La Diputació de Barcelona, a preguntes de l’Anuari Mèdia.cat, considera, malgrat les recomanacions d’Antifrau, que els nomenaments s’ajusten a dret i que no hi ha res a revisar.

Que les diputacions contractin personal de confiança a dit per treballar com a assessors de grups polítics o com a directius de departaments i d’organismes autònoms ha estat una constant des de fa dècades. Tanmateix, aquest mecanisme podria entrar en contradicció amb la llei. Així ho afirmen dos informes elaborats per l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) i remesos a les diputacions de Barcelona i Lleida al setembre de 2015 als quals ha tingut accés l’Anuari Mèdia.cat. Segons afirmen els informes, aquestes contractacions incompleixen l’article 12 de la llei de l’Estatut Bàsic de l’empleat públic del 2007, que limita als òrgans de govern de les administracions públiques la capacitat de disposar d’aquest tipus de personal.

L’Oficina Antifrau considera que “la interpretació més favorable de la llei porta a admetre que tots els òrgans de govern de les administracions públiques puguin disposar d’aquest tipus de personal”. Però en l’informe remès a la Diputació de Barcelona assenyala que “els grups polítics de les corporacions locals no tan sols no són òrgans de govern, sinó que no són ni tan sols òrgans de la Corporació, ja que d’ells no emanen actes administratius relacionats amb les competències atribuïdes als ens locals”.

El reglament de la Diputació de Barcelona, aprovat el gener del 2003, preveu la contractació d’aquest tipus de personal. No obstant això, Antifrau considera que aquest reglament, elaborat per la mateixa Diputació, és una norma de rang inferior a la llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), i que l’article 41.2 del primer entra en contradicció amb l’article 12.2 del segon. Per això, s’insta la Diputació de Barcelona, d’una banda, a canviar el seu reglament orgànic, i, de l’altra, a la revisió d’ofici dels nomenaments d’aquest tipus de personal.

El cas de la Diputació de Lleida presenta algunes diferèn–cies. L’informe remès per Antifrau arriba a conclusions similars sobre el personal eventual, però en aquest cas els eventuals no estan contractats com a assessors dels grups sinó com a directors de departaments de gestió i d’organismes autònoms, fet expressament prohibit per l’EBEP. Durant la seva investigació a la Diputació de Lleida, l’OAC va detectar eventuals en els càrrecs de direcció de serveis tècnics, de recursos humans o d’assistència i cooperació municipal, així com al capdavant d’organismes autònoms com l’Institut d’Estudis Ilerdencs o el Patronat de Turisme de les Terres de Lleida, entre d’altres.

Per aquesta raó, el nomenament de fins a nou eventuals per ocupar càrrecs de direcció i gestió, ocorregut l’11 de juliol de 2011 al ple de la Diputació de Lleida, és considerat per l’organisme anticorrupció un clar frau de llei. Segons explica aquest, les funcions previstes per a ells eren “funcions de caràcter permanent en l’organització i excedirien clarament de les expressament qualificades de confiança o assessorament especial assignades al personal eventual, obviant així l’aplicació d’altres figures més d’acord amb aquest contingut funcional (personal directiu o funcionari)”.

No és la primera vegada que l’OAC assenyala les contrac–tacions d’eventuals per part de les administracions locals, però sí la vegada que ho fa de forma més contundent i general contra tot un tipus de contractacions. Aquestes denúncies posen en qüestió unes pràctiques comunes habitualment a les diputacions, uns organismes municipals que, per les seves
característiques –no són d’elecció directa i les seves actuacions no solen ser objecte d’atenció per part de la premsa– sovint són emprades pels partits per col·locar  personal afí, sobretot de càrrecs orgànics, als quals a vegades, a més, se’ls reclama el pagament d’una part de la seva nòmina per finançar el partit.

La Diputació de Barcelona: “els nomenaments s’ajusten a dret”
L’actuació d’Antifrau arrenca d’un escrit de denúncia presentat a l’oficina el 18 de març de 2013, en el qual es posava en coneixement d’aquesta entitat “el nomenament, com assessors dels grups polítics de la Diputació de Barcelona, en règim de personal eventual, de persones que cobren una nòmina de la Diputació però que realment presten els seus serveis laborals als partits polítics que els han proposat per al càrrec”. Arran de la denúncia, l’Oficina va emetre un informe raonat. Aquest mecanisme és un dels supòsits més garantistes de les normes internes de l’OAC. A partir de l’informe, són les mateixes entitats investigades les que han d’elaborar un informe propi sobre els fets denunciats.

En el cas de la de Barcelona, fonts de la Diputació han explicat a l’Anuari Mèdia.cat que “la investigació interna arran de l’informe d’Antifrau va concloure que no calia revisar d’ofici els nomenaments, ja que considerava que s’ajustaven a dret”. La Diputació va adduir tant el seu propi reglament com una interpretació diferent de l’articulat de l’Estatut del Treballador Públic. La Diputació de Lleida va dur a terme el mateix procés. L’Anuari Mèdia.cat ha intentat conèixer el contingut de la investigació interna, però en el moment de tancar aquesta edició no hi havia hagut resposta per part de la institució.

Segons les normes d’actuació de l’OAC, amb l’emissió dels informes per part de la intervenció de les diputacions els dos expedients van quedar conclosos. A partir d’aquí, Antifrau només pot elevar els expedients a la fiscalia o administració competent i fiscalitzar si s’ha complert amb les seves recomanacions en properes actuacions. A preguntes de l’Anuari, un portaveu de l’Oficina no ha revelat si havia portat a terme algun altre tipus d’actuació. En tot cas, fonts d’Antifrau afirmen que l’entitat “no va quedar gaire conforme” amb les explicacions facilitades.

La situació del personal eventual ha canviat
Després de l’emissió dels informes, les diputacions no van portar a terme cap modificació important respecte a la situació del personal eventual. Al contrari, la Diputació de Barcelona continua contractant personal eventual com a assessors dels grups polítics. Els últims el 8 de març, quan es van contractar tres assessors, per a CiU, ERC i Barcelona en Comú. A hores d’ara, la Diputació de Barcelona compta amb prop de 45 eventuals que treballen com a assessors dels grups.

En el cas de Lleida, en canvi, les modificacions respecte al seu personal eventual en funcions de direcció s’havien fet amb anterioritat a l’emissió de l’informe. Al juliol de 2015, poques setmanes després de les eleccions municipals, el nou cartipàs de la Diputació de Lleida va reduir el personal eventual de 33 a 27, 11 d’ells adscrits a les direccions o a l’àrea de presidència i la resta com a assessors dels grups polítics. A més, es van rebaixar les retribucions dels eventuals un 52%.

El canvi es va portar a terme en la direcció indicada per l’OAC. La Diputació va eliminar tres eventuals amb funcions de gestió de departaments i altres tres amb funcions de gestió d’organismes autònoms, que van passar a ser ocupats per funcionaris. Malgrat això, queden quatre eventuals duent a  terme funcions de direcció, tasques que Antifrau també qüestiona.

Les diputacions, una estructura necessària per pagar nòmines del partit
La Diputació de Barcelona compta amb 70 persones contrac–tades com a personal eventual, 45 d’elles com a assessors dels grups. Aquests treballadors perceben, de mitjana, uns 4.000 euros bruts al mes. El cost per a la Diputació d’aquests càrrecs de confiança puja a 3,9 milions d’euros, segons les dades que facilita l’organisme.

Entre els assessors dels partits a sou de les diputacions destaquen noms com Alberto Villagrasa, president provincial del PP de Barcelona. Villagrasa va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona entre el 2003 i el 2015, a més de tenir seient a la Diputació, però la caiguda del seu partit en les últimes eleccions municipals el va deixar a les portes de l’entrada al consistori. El 7 d’agost va passar a ser assessor en la Diputació. Només hi va ser fins al 23 de novembre, perquè a les eleccions al Parlament del 27 de setembre Villagrasa va tornar a anar en llistes del PP i resultà elegit.

Altres noms destacats en l’àmbit del PSC són José Luis Jimeno, exalcalde de Badia; Joan Roma, exdiputat del Parlament, o Víctor Francos, líder del PSC a Cerdanyola. CiU compta amb Josep Maria Llop, president comarcal de CDC al Baix Llobregat; Laura Costa Olivé, membre de la direcció nacional, o Sílvia Calelle Lagares, d’Unió, que en temps de Joana Ortega va ser eventual en el Departament de Presidència de la Generalitat.

Per part d’ERC, hi figuren Eduard López, de la direcció nacional, o Santiago Valls, que es va quedar a les portes d’aconseguir una regidoria a Sabadell. ICV compta amb Sergi de Maya o Noemí Ayguasenosa, que van treballar a Interior amb Joan Saura, i Lluís Moreno, que forma part de la direcció del partit. Susanna Segòvia i Eloísa Piñeiro, de l’executiva de Barcelona en Comú, també es van incorporar a la Diputació.

Segons les dades recopilades per l’Anuari Mèdia.cat, dels 45 assessors de la Diputació de Barcelona, com a mínim 30 han tingut amb anterioritat o en el present càrrecs electes o de direcció als partits, estalviant aquests sous a les seves respectives organitzacions. Però els 3,9 milions d’euros que en conjunt estalvien les diputacions als partits en contractació de personal no és l’única funció que els llocs de confiança tenen per als partits. Moltes formacions reclamen una part del sou als seus càrrecs electes i també als assessors, que contribueixen a finançar les organitzacions. En alguns casos, com el del PSC, les aportacions obligatòries dels seus càrrecs i del personal de confiança poden representar fins al 10% del total dels seus ingressos, com reflecteix l’últim informe de fiscalització del Tribunal de Comptes.

Assesors de la Diputacio de Barcelona Assesors de la Diputacio de Lleida

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.