La Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i les administracions locals subvencionen els clubs de futbol malgrat el seu deute elevat amb Hisenda

El futbol és l’esport rei, la passió de milions de ciutadans, i una de les grans eines per difondre la imatge del país arreu del món. Per aquest motiu, la Lliga de Futbol Professional, el Consell Superior d’Esports i l’Agència Tributària han permès durant molts anys l’endeutament continuat dels clubs. Però el tracte de favor per part de l’Estat va molt més enllà de la permissivitat d’Hisenda. Els clubs de futbol dels Països Catalans han comptat en els darrers anys amb les administracions públiques com una de les principals fonts d’ingressos, sobretot al País Valencià però també a Catalunya. L’Anuari Mèdia.cat ha tingut accés a la relació de les subvencions atorgades per la Generalitat de Catalunya en els últims anys, que inclouen un ajut al Barça per valor de 250.000 euros per part de l’Agència Catalana de Turisme i subvencions al Nàstic i a l’Espanyol. Ara, tot i que la inversió estatal en el futbol no s’atura, Hisenda reclama els deutes i els clubs intenten pagar a corre-cuita. En alguns casos, però, ja és massa tard.

Fa només tres anys, al gener de 2013, els equips de futbol de Primera i Segona Divisió de la Lliga de Futbol Professional (LFP) devien a Hisenda un total de 650 milions d’euros. En canvi, al setembre de 2015, el deute s’havia reduït més d’un 50%, fins als 317 milions d’euros actuals. Una millora significativa, però també la constatació que durant molts anys l’Estat ha permès als clubs endeutar-se tant com han volgut. L’economista José María Gay de Liébana explica que “si s’hagués tractat els clubs de futbol com a persones o empreses, molts haurien desaparegut”.

En realitat, però, el deute dels clubs professionals amb Hisenda és major d’aquests 317 milions d’euros, ja que en aquesta suma no es té en compte el deute del Barça, del Madrid, de l’Osasuna i de l’Athletic de Bilbao. Aquests quatre clubs són els únics que no són societats anònimes esportives, i la seva naturalesa evita que els seus deutes siguin públics. Dels equips que es coneix el deute amb Hisenda, l’Espanyol és un dels que més n’arrosseguen. El club deu un total de 52,4 milions d’euros, dels quals 48,15 s’haurien de pagar abans del juny de 2018, segons les últimes dades oficials de la Federació Espanyola de Futbol, referents a 2014. A banda de l’Espanyol, el Girona i el Nàstic de Tarragona són els altres equips professionals catalans amb deute pendent. Els gironins deuen més de 2 milions d’euros, mentre que el Nàstic deu prop d’un milió. L’únic equip del Principat que a dia d’avui no té deute és el Llagostera. El Mallorca és un altre dels clubs que arrosseguen importants deutes amb Hisenda, al voltant dels 20 milions d’euros. Pel que fa als equips del País Valencià, el València i el Vila-real estan lliures de deute amb l’Agència Tributària, mentre que el Llevant deu uns 5 milions d’euros. D’altra banda, l’Elx va veure com l’any passat descendia administrativament de Primera a Segona Divisió per no fer front a un deute de 3,4 milions.

Subvencions directes de l’Administració
La laxitud d’Hisenda a l’hora de perseguir els clubs s’ha combinat sovint amb les ajudes públiques que han rebut moltes entitats esportives. Les administracions autonòmiques i locals s’han empescat tot tipus de mesures per omplir els comptes dels clubs del seu territori. La manera més directa són les subvencions que reben els clubs de les diputacions i dels ajuntaments. El Nàstic de Tarragona ha estat un dels més beneficiats en aquest aspecte, ja que fins al 2011 rebia anualment un ajut de 600.000 euros de l’Ajuntament, que després s’ha reduït fins al mig milió. El Llagostera també rep una subvenció d’uns 100.000 euros de la Diputació de Girona cada temporada, mentre que el Girona ha rebut entre la Diputació i l’Ajuntament quasi 300.000 euros l’any.

La Generalitat catalana també ha subvencionat clubs de futbol, segons ha pogut saber l’Anuari Mèdia.cat a través de dades facilitades per la Secretaria General de l’Esport. El 2010, el Barça va rebre 250.000 euros per un patrocini de l’Agència Catalana de Turisme, i el Nàstic un ajut de 800.000 euros per la remodelació d’una graderia del Nou Estadi de Tarragona. Entre el 2010 i el 2011, la Generalitat també va subvencionar l’Espanyol i el Nàstic a través del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, amb 35.000 euros i 70.000 euros respectivament, per la promoció del futbol femení.

Un pas més enllà han anat el Barça i l’Espanyol, que en plena crisi financera van cobrar 3 i 2 milions d’euros respectivament per temporada per lluir el logotip d’una empresa pública com Televisió de Catalunya a la màniga de la samarreta. El sistema de finançar els clubs a través de patrocinis d’empreses públiques ha estat especialment utilitzat al País Valencià. El deficitari Aeroport de Castelló ha aportat 2,4 milions al Castelló i 17,8 milions al Vila-real; la desapareguda Radiotelevisió Valenciana (deixant de banda la inversió en els drets televisius) va aportar 2,7 milions al Llevant, 7,7 al València i 13,4 al Vila-real; l’espai d’oci audiovisual Ciudad de la Luz, que ja ha tancat, va aportar 522.000 euros a l’Hèrcules i a l’Elx, i la liquidada Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana ha aportat 7 milions a l’Hèrcules i al Llevant, i 27 al Vila-real. En total, més de 86 milions d’euros que s’han injectat als clubs de futbol valencians en conceptes de patrocini a través d’empreses públiques que han resultat ser deficitàries. A més, l’Institut Valencià de Finances ha rescatat els clubs en diversos moments avalant diferents deutes per una suma total de 118 milions d’euros, dels quals actualment n’ha perdut més de 35.

Requalificacions beneficioses per als clubs
Les ajudes de les administracions públiques al món del futbol no se centren només en les subvencions i en els patrocinis. El sector immobiliari s’ha convertit en una altra eina de finançament. D’una banda, les requalificacions de terrenys han portat ingressos milionaris als clubs, mentre que, de l’altra, alguns clubs s’han estalviat el cost de construir un estadi jugant en instal·lacions municipals de les quals aconsegueixen l’ús exclusiu per un cost irrisori. Catalunya va ser el primer lloc on es va posar en pràctica la requalificació de zones d’equipament esportiu en terreny urbanitzable. El Barça i l’Espanyol es van veure àmpliament beneficiats per la requalificació dels terrenys dels seus antics camps de les Corts i de Sarrià respectivament. La venda dels terrenys del camp de les Corts el 1966 va reportar al club blaugrana uns 50 milions d’euros actuals, mentre que l’Espanyol va vendre els terrenys de l’estadi de Sarrià el 1997 per uns 56 milions d’euros actuals.

Al País Valencià també hi ha hagut nombrosos casos. El més important és el que ha protagonitzat el mateix València, tot i que a causa dels deutes del club s’ha quedat a mig camí. El club valencià havia acordat la requalificació dels terrenys de l’estadi de Mestalla, però amb l’inici de la crisi no va trobar comprador i va haver d’aturar la construcció del Nou Mestalla. Un altre cas important és el que va protagonitzar l’Hèrcules, que el 1994 acumulava 575 milions de pessetes de deute amb Hisenda i amb la Seguretat Social i estava a punt de des–aparèixer. L’Ajuntament d’Alacant, per salvar-lo, va comprar l’estadi José Rico Pérez, que pertanyia al club, i va permetre que l’equip seguís disputant els seus partits a l’estadi.

Al Mallorca tampoc no li han faltat les ajudes públiques. El club balear havia de remodelar l’estadi que tenia en propietat, el Lluís Sitjar, per adaptar-se a les demandes de l’LFP, però el cost era massa elevat. La solució va ser construir l’estadi de Son Moix el 1999. El nou estadi, de caràcter municipal, es va finançar amb 1.400 milions de pessetes de l’Administració balear i 600 milions que hi va posar el Mallorca, adquirint el dret de disposar de l’explotació de l’estadi durant 50 anys. Els diners que hi va posar el club provenien també de l’Estat, ja que eren una subvenció del Consell Superior d’Esports per remodelar el Lluís Sitjar.

La reacció ha arribat tard
Ara, però, la permissivitat d’Hisenda amb els clubs s’ha acabat. Anna Rissech, directiva d’Administració del Llagostera (un dels equips catalans de Segona A), explica: “Ara passem una auditoria cada sis mesos i hem de tenir un certificat d’estar al corrent de pagament amb Hisenda cada tres”. La reducció del deute té un motiu molt clar. “Fa menys de cinc anys, un club podia gastar tant com volgués, però ara totes les operacions que es fan han de passar per l’LFP, que marca un límit salarial basat en el pressupost de l’any anterior”, comenta Rissech. Aquesta és una de les mesures del pla de sanejament que la Lliga ha posat en marxa. Unes mesures que s’ha comprovat que funcionen, però que compten amb la col·laboració del mateix Estat. Per exemple, la Lliga rep de la mateixa Agència Tributària un 10% de la recaptació de la Quiniela. La temporada passada van ser 23,7 milions d’euros, dels quals només 4,9 van anar destinats a reduir el deute amb la mateixa entitat.

Sigui com vulgui, és cert que els clubs de futbol estan retallant el seu deute amb Hisenda, però aquesta millora tampoc no és un camí de roses i s’estan perdent molts milions pel camí. Si bé molts dels equips estan aconseguint pagar el deute a poc a poc, l’Estat ja ha fet tard amb alguns clubs. El cas més flagrant a Catalunya és el de la Unió Esportiva Lleida. El club lleidatà estava inundat de deutes l’any 2011, entre els quals hi havia un important deute amb Hisenda. Sense opcions de fer front als pagaments, l’entitat es va liquidar i es va refundar amb el nom de Lleida Esportiu, deixant un deute amb l’Agència Tributària d’11,3 milions.

El mateix li va succeir a Hisenda amb l’Alacant, ja que l’entitat va desaparèixer el 2013 amb un deute pendent d’1,9 milions. Fora dels Països Catalans, el Ciudad de Murcia es va liquidar el 2007 devent 3,8 milions, el Ceuta el 2012 amb 1,06 milions de deute, el Salamanca el 2013 amb un deute pendent de 14 milions, i l’Ourense el 2014 amb un deute d’1,05 mi–
lions. En total, més de 32 milions d’euros que Hisenda no arribarà a recuperar mai. Una quantitat que pot seguir creixent, ja que alguns clubs que disputen la 2a Divisió B o categories inferiors acumulen, segons l’LFP, més de 70 milions de deute, i a dia d’avui sembla impossible que puguin pagar el que deuen.

El deute dels clubs amb hisenda

Font: Federació Espanyola de Futbol (últimes dades disponibles, referents a 2014).

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.