El Centre Irídia per la defensa dels drets humans presenta una reclamació patrimonial a la Generalitat pel suïcidi d’una interna a la presó de Brians.

Justícia obre una informació reservada sobre el cas i afirma que està analitzant els departaments especials de règim tancat “per millorar l’eficàcia del tractament”.

Text: Sergi Franch

El Síndic de Greuges alerta de manera periòdica sobre les condicions dels denominats Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) de les presons catalanes, on s’aplica el règim d’aïllament. L’Anuari Mèdia.cat treu a la llum en aquest reportatge el cas de Raquel E. F., una interna de Brians que va treure’s la vida l’abril del 2015 després de passar per un DERT i de denunciar en les seves comunicacions suposats abusos per part de funcionàries de presons. Un any després dels fets, el Centre Irídia per la defensa dels drets humans ha presentat en nom de la filla de la difunta una reclamació patrimonial davant del Departament de Justícia. Irídia té com objectiu que la Generalitat assumeixi “la seva responsabilitat arran del suïcidi de Raquel”, i que l’Administració catalana “enceti un procés de reparació que porti a revisar l’ús dels règims d’aïllament”. El Departament de Justícia, a preguntes de L’Anuari, afirma haver obert una investigació interna sobre el cas. El director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, explica que els nous responsables del departament estan analitzant els DERT “per millorar l’eficàcia del tractament i reduir el temps que un intern estigui en règim tancat”.

Autoria: Departament de Justícia – Generalitat de Catalunya

Presó de Brians I, 11 d’abril del 2015. Falten deu minuts per a les vuit del matí i és el moment del recompte al mòdul del Departament Especial de Règim Tancat (DERT). Es troba a faltar la interna Raquel E. F. Les funcionàries del mòdul entren a la cel·la 606 i la troben al costat de la finestra, segons fan constar al comunicat de fets del servei, “amb les cames lleugerament recolzades, amb un llençol al coll que es troba lligat amb un nus al penúltim barrot de la reixa de la finestra”. S’ha tret la vida.

A la cel·la de deu metres quadrats del mòdul d’aïllament, la interna hi deixa una carta de dues cares escrites a mà dirigides al jutjat de vigilància penitenciària número 2 de Barcelona. L’Anuari Mèdia.cat ha tingut accés al document a través del Centre Irídia. Segons es desprèn d’aquesta carta, la interna no podia més: “Em dirigeixo a vostè amb els màxims respectes pels fets succeïts al Departament Especial de Règim Tancat el 08/04/15. Jo, Raquel E. F., em trobo passant un article 94.1, actualment en fase 2”. L’article a què es refereix defineix el règim i les condicions de vida que en aquest cas s’aplica als interns “extremament perillosos o manifestament inadaptats”, segons el reglament penitenciari. “Aquest departament està sent molt dur per a mi”, afirma. “El dia 08/04/15 estava molt nerviosa, vaig colpejar l’habitació i quan estava parlant amb una noia per la finestra, sense adonar-me’n van entrar els funcionaris a la meva cel·la amb l’escut de plàstic i em van tirar a terra. La funcionària S. m’aixafava el cap contra el terra i m’estirava dels cabells, la funcionària R. em posava el genoll a l’esquena i em lligava amb unes manilles, i jo sense saber a què venia tal maltractament cap a la meva persona, que avui tampoc ho sé, ja que encara no m’han lliurat tal expedient”.

Aquesta barcelonina tenia 38 anys i dos fills, i era una persona considerada i estimada a Brians, tal com recorden algunes de les internes amb les quals ha pogut comunicar-se Irídia. Es trobava a la presó per tres delictes de robatori. Al llarg de les darreres setmanes, Raquel E. F. havia escrit al seu company sobre l’estat en què es trobava després d’haver estat traslladada al DERT. Un DERT o un Especial (Departament Especial de Règim Tancat) és una mesura que suposa el tancament en cel·la de fins a 21 hores al dia amb una sortida diària al pati, una intervenció del psicòleg a la setmana i una altra activitat en el transcurs de set dies. Les condicions d’aquest règim s’estableixen al reglament penitenciari. És a la Junta de Tractament de la presó on es classifiquen els interns segons la seva adaptació a la vida ordinària del centre, mentre que a la Comissió Disciplinària es validen les sancions imposades pels funcionaris. Les sancions considerades més greus poden suposar l’assignació al DERT.

Els articles 93 i 94 del reglament penitenciari, als quals feia referència Raquel E. F. en la seva carta, defineixen un dels règims de vida a les presons més severs que es poden trobar a la legislació espanyola. Són els articles on es detallen els règims d’aïllament, àmpliament qüestionats per diferents organismes internacionals. De fet, la mateixa Direcció General de Serveis Penitenciaris estableix en una circular de l’any 2001 (5/2001), que adapta el reglament de presons, quins haurien de ser els criteris per a l’aplicació d’aquesta mesura, que demana que sigui amb “caràcter absolutament excepcional”. Lluny de ser amb caràcter excepcional, tal com es proposava fa quinze anys, a les presons catalanes l’aplicació dels règims inclosos als articles 93 i 94 és “habitual”, segons afirma el Centre Irídia.

Segons les dades a què ha tingut accés Irídia, Raquel E. F. va trobar-se en règim d’aïllament de manera perllongada pràcticament durant nou mesos. Des de l’1 d’octubre del 2014 fins a la data de la seva mort, amb l’excepció de dinou dies. Un total de 252 dies. El relator especial del Consell de Drets Humans de Nacions Unides ha advertit que l’aïllament durant un temps superior a quinze dies hauria de ser prohibit d’acord amb diferents estudis científics, que es refereixen als “efectes irreversibles”.

L’aïllament s’aplica també com a sanció. La més greu de les que es preveuen en el règim de presó. El reglament penitenciari estableix que duri un màxim de 14 dies. En cas que la decisió fos d’una sanció de durada superior, és necessària l’aprovació del Jutjat de Vigilància Penitenciària.

Expedients d'aïllament

Font: Departament de Justícia (elaboració pròpia). El gràfic mostra el nombre d’expedients en els quals l’aïllament en cel·la és la mesura més severa aplicada. Un mateix intern pot acumular diversos expedients.

“Contenció mecànica” en onze ocasions

Segons ha explicat K. A., el company de Raquel E. F., amb qui ha parlat el Centre Irídia, quan ella “portava cinc mesos patint mesures d’aïllament, ja no podia més”. Cinc dies abans de morir, en una carta a la qual també ha tingut accés l’Anuari, escrivia: “Estic molt nerviosa, ahir i avui m’han amenaçat de lligar-me i posar-me a l’article 93. Uf! Sort que no, m’he acabat controlant. Fins al 24 no puc trucar ni estar amb ningú, així que si em falta alguna cosa ningú em pot ajudar”. És en aquestes circumstàncies que Raquel E. F. confessava en aquella carta: “Avui m’he intentat penjar, però quan m’ofegava, me n’he penedit”.

En les comunicacions amb el seu company, amb qui tenia un fill, s’hi podia detectar com la situació era cada dia més preocupant. Ell mirava d’animar-la perquè aguantés. En una d’aquestes trobades, segons afirma el seu company, Raquel li va descriure “episodis de molta pressió”. Segons expliquen fonts de les internes consultades per Irídia, a Raquel E. F. se li hauria aplicat fins a onze vegades la contenció mecànica. Aquest mètode consisteix a posar el pres en un llit amb corretges, que està ubicat en unes cel·les específiques, amb l’objectiu de restringir-li els moviments.

Si l’aplicació dels articles 93 i 94 hauria de tenir un “caràcter absolutament excepcional”, en una altra consideració quedarien les immobilitzacions a cel·la o l’aplicació de la contenció mecànica. Raquel E. F. explica a la carta del jutge de vigilància penitenciària l’experiència de la darrera que havia patit, dos dies abans de la seva mort: “Em van tenir tres hores lligada i en deixar-me anar durant l’escorcoll gairebé caic, una funcionària em va intentar ajudar però em vaig espantar i sense adonar-me’n la vaig tirar cap enrere, seguidament van tornar a lligar-me i em van tenir cinc hores més lligada, i 25 hores en AP [aïllament provisional]”.

“En el cas que la Junta de Tractament tingui indicis que poden concórrer en elements de patologia psiquiàtrica en l’intern, s’ha de demanar una valoració per part del psiquiatre del centre sobre la idoneïtat o no d’aplicar el règim tancat”. Això diu el mateix reglament en l’apartat referit al DERT. Però en el cas de Raquel, el centre penitenciari decideix mantenir-la en el mateix règim. Segons afirma el Centre Irídia, “no es va considerar l’aplicació del protocol de suïcidi del centre, que, entre altres coses, recomana trencar immediatament l’aïllament de l’intern”.

L’endemà, el 10 d’abril, el psiquiatre fa la valoració de Raquel E. F., que el dia anterior havia estat des de les onze del matí fins a les cinc de la tarda amb contenció mecànica. El psiquiatre fa la valoració mentre Raquel demana sortir de l’aïllament. Però, segons expliquen des d’Irídia, la petició no és escoltada malgrat la seva insistència, i Raquel E. F. torna de nou a la cel·la d’aïllament. Llavors escriu a la carta adreçada al jutjat de vigilància penitenciària: “En base a aquesta humiliació i maltractament he decidit en data 10/04/2015 posar-me en vaga de fam, ja que considero excessiu el que m’està passant”. Però aquell mateix dia, entre les deu i les dotze de la nit, segons els metges forenses, la interna es treu la vida.

Justícia obre una investigació interna

L’Anuari Mèdia.cat s’ha posat en contacte amb el departament de Justícia per recabar la seva versió sobre els fets. El nou director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, explica en declaracions a L’Anuari que la Direcció General “va iniciar una informació reservada” (una investigació interna) en el mateix moment que es va tenir coneixement de la mort de Raquel E. F. La investigació, segons afirma Calderó, és un procediment que es duria a terme en tots els casos de mort a presó i segueix oberta a dia d’avui, un any després dels fets.

Calderó confirma que Raquel E. F. va ser visitada pel metge i psiquiatra el dia abans de la mort. Pel què fa a l’aplicació del protocol de suïcidi i l’estat psicològic que podria presentar,  es remet a la investigació engegada a la Direcció General. “Fins que no hagi conclòs és molt dificil de dir res i cal respectar el procediment”, assenyala Calderó.

El suïcidi de Raquel E. F. va suposar l’obertura de diligències prèvies per part del jutjat de Martorell, que provisionalment es van sobreseure. La investigació, però, no està del tot tancada, perquè, segons confirmen tan el departament de Justícia com Irídia, el jutjat està a l’espera encara de part dels resultats de l’autòpsia. “Nosaltres conclourem la informació reservada quan hi hagi el resultat definitiu, que encara no s’ha rebut”, afirma Calderó. La direcció de Brians, segons expliquen des d’Irídia, no va respondre la petició d’informació del jutjat perquè se li facilitessin les imatges del moment de la mort.

L’aïllament, una “amarga necessitat”?

Vista interior

Autoria: Departament de Justícia – Generalitat de Catalunya

Els interns en règim tancat hi són “com a conseqüència de la seva perillositat extrema o de la seva inadaptació manifesta als règims ordinari i obert”, segons diu la legislació penitenciària. A la pràctica, segons denuncien els col·lectius en defensa dels drets humans, aquests departaments funcionen com a espais de contenció. Durant la reforma de la Llei penitenciària de la Transició, el llavors director general de Presons, Carlos García Valdés, va definir els règims d’aïllament com una “amarga necessitat” davant l’actitud de determinats grups d’interns. Segons Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, dins els tres graus règim de vida (obert, ordinari i tancat), aquesta lògica de “l’embut” reserva “un espai per a la reducció de gent que es considera que no s’adapta al règim ordinari. I per tant, es dóna a la presó la convivència d’unes aspiracions rehabilitadores i unes altres de neutralitzadores”.

Però qui controla la normativitat mínima de l’activitat penitenciària? Quins són els criteris que decreten un règim de vida o un altre? Com se supervisen i quins són els mecanismes de control sobre l’ús excepcional dels mòduls d’aïllament? En totes aquestes qüestions, la càrrega de prova sobre els incidents passa pels expedients i informes que emeten els funcionaris. Rivera defineix els espais d’aïllament com “el forat negre per als irreductibles, els perillosos, els sancionats i els que no s’adapten al règim de vida”. Però avui l’aïllament és una de les qüestions més controvertides per les greus cicatrius psicològiques i psicosocials que deixa en les persones que el pateixen. Representa “la reducció de l’estatut d’una persona, del seu estatus jurídic, habitacional, de dignitat, de prohibició del llenguatge i l’expressió corporal, de tot… És on es redueix al mínim la dignitat d’una persona”, segons explica el director de l’OSPDH.

Per la seva banda, el director general de Serveis Penitenciaris considera que l’objectiu “seria que el primer grau s’utilitzi de manera molt residual”. “En aquests moments estem parlant d’un 2% de persones que poden arribar a estar en primer grau. L’objectiu és reduir aquesta xifra i augmentar el règim obert, que dóna bons resultats de reinserció i redueix el percentatge de reincidència”, explica Calderó.

Interns al DERT a Catalunya i percentatge respecte la població reculsa (2015)

Font: Departament de Justícia (elaboració pròpia). El gràfic mostra el nombre d’interns que van estar en règim tancat des de principi d’any fins a final de cada mes. Les dades són acumulades. El percentatge indica el nombre d’interns diferents acumulats en règim tancat respecte el total d’interns diferents acumulats.

Les Nacions Unides van establir el 1955 unes regles mínimes per al tractament de reclusos, anomenades ‘regles Nelson Mandela’ des del 2015. Aquestes normes estableixen la protecció de garanties bàsiques de les persones privades de llibertat, considerant la seva especial vulnerabilitat i sent tractats com un dels grups amb major risc de patir abusos i maltractaments. A més a més, fan incidència en els efectes de l’aïllament, la incomunicació i el règim tancat, establint la prohibició de l’aïllament perllongat. Diferents especialistes en psiquiatria penitenciària han valorat la pràctica de l’aïllament pels danys emocionals que representa: el deteriorament del subjecte, la privació sensorial, la monotonia estimular i la pèrdua del contrast amb la realitat. Es parla, en aquest cas, de “tortura blanca”. A més, en l’aïllament de llarga durada els efectes de les situacions superiors a quinze dies són irreversibles, segons diferents estudis.

A l’Estat francès, arran de la publicació de l’informe del doctor Daniel Gonin, que havia estat cap dels serveis mèdics de la presó de La Santé i metge de diferents presons entre els anys 1962 i 1989, l’Assemblea Nacional francesa va establir una comissió parlamentària per revisar a fons la situació de les presons. Al llibre La Santé incarcérée; médecine et conditions de vie en détention, el doctor assenyalava com afecten les condicions del règim tancat: “Les estimacions de la freqüència dels suïcidis a la presó són de sis a set vegades superiors a aquells mateixos grups de població en llibertat”.

Suïcidis a les presons catalanes (2011-2014)

Font: Anuari Estadístic de Catalunya, Idescat i Departament de Justícia (elaboració pròpia). El gràfic mostra el nombre total de suïcidis a les presons catalanes, per any, i la taxa de suïcidis per cada 10.000 persones entre la població reclusa i entre la població general.

Justícia està analitzant els DERT

Sobre la incidència del DERT i les seves conseqüències psicològiques en els interns, el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, manifesta que cal que tots els professionals de l’àmbit penitenciari “treballin perquè no s’apliqui el primer grau i, quan s’apliqui un aïllament provisional, aquest duri el minim temps possible”. Calderó, que va accedir al càrrec fa tres mesos, explica: “Una de les primeres mesures que vaig decidir a la Direcció General és veure com estem treballant en els departaments de règim tancat, si estem treballant realment des d’una perspectiva de tractament”. L’objectiu és treballar perquè els interns en règim tancat puguin millorar la seva conducta i així accedir a un canvi de règim a la presó.

Andrés G. Berrio, advocat del Centre Irídia, assenyala que l’Administració té una responsabilitat respecte de les morts que es produeixen a la presó, però considera que en canvi no té l’impuls judicial necessari per aclarir-ne les causes: “Veiem com les morts i els maltractaments a les presons difícilment poden arribar als jutjats; també hi ha poca intenció d’investigar els fets, tenint en compte l’especial condició d’aquestes persones que es troben privades de llibertat”. Berrio afirma que la direcció dels centres penitenciaris revisa els casos, però difícilment pren mesures correctores: “En un cas com el de Raquel es pot veure com hi ha hagut una revisió interna, però en cap cas s’ha assumit el mal funcionament, o ni tan sols s’ha fet una trucada a la filla d’aquesta dona. És la normalització del suïcidi de la presó, i la normalitat que aquest no sigui investigat per no assumir-ne les conseqüències”. Pel que fa a l’Administració, recorda que “pel fet de ser una mort de presó s’hauria d’investigar encara més”.

Però a més, l’OSPDH, que denuncia que té “vetada” l’entrada a les presons catalanes, assenyala que és precisament el DERT l’espai “on s’hi respira potencialment la possibilitat de la tortura i la seva comissió, on s’impedirà qualsevol possibilitat de prova per falta de testimonis i on habita la violència institucional”.

El Síndic de Greuges i el DERT

Des del 1984, Catalunya compta amb les competències exclusives en política penitenciària, i ha desenvolupat un model que els diferents responsables han qualificat d’exemplar. Un model que sovint ha estat qualificat de progressista, de vigilància directa, que compta amb la participació dels interns i en què el funcionari és exemple, referent i agent de canvi a partir del contacte permanent amb els interns. Però malgrat això, el Síndic de Greuges insisteix informe rere informe en les vulneracions de drets humans que es produeixen majoritàriament als DERT.

Jaume Saura, adjunt al Síndic de Greuges, adverteix que pel que fa als testimonis consultats dels interns, “els relats són creïbles”. “Hi ha casos de maltractaments a les presons catalanes. Hem denunciat el que ens sembla un rigor excessiu, perquè es pot modular com s’interpreten els reglaments i protocols. I hi ha diferents presons, i en aquestes hi ha DERT que són més rígids i d’altres que no tant”. Als mòduls d’aïllament, Jaume Saura s’hi refereix com “els pous”. “Sembla que es deixa l’intern allà, i que es faci fotre”.

Un dels casos més paradigmàtics és el del DERT de Lledoners, pel que fa al qual el Síndic, en el seu informe del 2015, recull una actuació d’ofici “per tal d’investigar les agressions que s’han produït a funcionaris del Departament de Règim Tancat del Centre Penitenciari Lledoners i aclarir les circumstàncies de les denúncies de maltractaments formulades pels interns”.

Raquel E. F. és un testimoni absent que no podrà ser escoltat per saber quina és la realitat als mòduls d’aïllament, on les mesures de control, proporcionalitat i seguretat per als interns queden només subjectes a un règim d’excepcionalitat. El conseller de Justícia, Carles Mundó, va anunciar en la seva primera compareixença la intenció d’aplicar el protocol d’Istanbul a les presons catalanes, un conjunt de directrius sobre com determinar si una persona ha estat torturada i com documentar-ne els símptomes, per fixar una prova vàlida i independent davant d’un tribunal. “Tot el que sigui afegir garanties de respecte dels drets humans i la dignitat de les persones a la nostra actuació, benvingut sigui”, assenyala Calderó en relació al protocol d’Istanbul. Però l’existència o no de “l’amarga necessitat” de les presons segueix, de moment, sense debat.


HISTÒRIES EN AÏLLAMENT

65 dies al DERT després d’haver patit suposats maltractaments per part de dos mossos d’esquadra

NOM: JUAN JOSÉ GABARRI

CENTRE PENITENCIARI: CENTRE PENITENCIARI DE TARRAGONA ICENTRE PENITENCIARI DE PONENT

DATA: GENER DE 2015

L’informe de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura presentat el passat mes d’abril es fa ressò de diferents denúncies de presos en situació d’aïllament. Destaca el cas de Juan José Gabarri. El 16 de gener de 2015, l’intern va ser traslladat del Centre Penitenciari de Tarragona a l’Hospital de Santa Tecla de la mateixa localitat, arran de l’aparició, segons denuncia l’advocat del pres, d’una al·lèrgia als braços i a l’esquena. Sempre segons la denúncia de l’advocat, Gabarri hauria estat maltractat pels dos mossos que el custodiaven a l’habitació de l’hospital on va ser atès. Relata haver rebut cops de puny i puntades a les costelles, els braços, les cames i la cara que li van ocasionar blaus al tòrax, els braços i la cara.

Els agents van traslladar l’intern de nou al Centre Penitenciari, on va ingressar en una cel·la del DERT en la qual va romandre durant 65 dies. Segons denuncia l’advocat, en aquest temps no va ser visitat pels responsables sanitaris del centre. El 21 de gener, sempre segons el lletrat, l’intern, a través d’amics i familiars, va fer arribar una comunicació escrita al jutjat sobre els fets, però aquesta no va poder ser ratificada davant del jutge fins dos mesos després, el 23 de març, quan se’l va citar a declarar. Gabarri, de fet, no va comparèixer arran de la seva denúncia, sinó per les suposades lesions que va causar a un dels mossos implicat en l’incident.

La denúncia de l’intern es va arxivar el 5 de juny: no existia cap informe mèdic que acredités lesions el dia dels fets. Sí que va  mantenir-se l’acusació d’atemptat a l’autoritat i lesions contra Gabarri. L’advocat del pres també va denunciar que l’intern, que pertany a l’ètnia gitana, havia patit insults xenòfobs de funcionaris. Al maig de 2015 l’intern va ser traslladat al Centre Penitenciari de Ponent, on hauria tornat a patir agressions, en aquesta ocasió de part de set funcionaris i mentre es trobava en aïllament. La versió de la presó és que, arran d’una discussió amb els funcionaris, l’intern hauria començat a donar-se cops contra la paret de la cel·la.

Els fets han estat posats en coneixement de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, del Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa i del relator especial de les Nacions Unides contra
la Tortura, així com del Síndic de Greuges.

Tres funcionaris investigats per una intervenció “precipitada, inoportuna i desproporcionada”

NOM: JOAQUÍN MANRIQUE

CENTRE PENITENCIARI: LLEDONERS

DATA: SETEMBRE DE 2011

El 7 de setembre de 2011, el director del Centre Penitenciari de Lledoners va tramitar al Jutjat de Guàrdia de Manresa “la documentació relativa a l’incident protagonitzat per l’intern Joa-
quín Manrique Encina per si les agressions realitzades als funcionaris del DERT del Centre Penitenciari fossin constitutives de delicte”. Així consta a la informació reservada de la Direcció General de Serveis Penitenciaris sobre aquest cas, a la qual ha tingut accés l’Anuari Mèdia.cat. Segons el relat de la direcció de la presó, Manrique “ha reaccionat colpejant-se el cap contra la paret, per la qual cosa els funcionaris han hagut d’entrar a la cel·la i intervenir amb la mínima força necessària i els mitjans coercitius adequats (manilles) per contenir l’intent d’autolesió”. Com a resultat, “producte de la forta agressivitat manifestada per l’intern han sofert lesions els funcionaris núm. 407, 1184 i 2333”.

La versió del Centre Penitenciari, però, no concordava amb les lesions amb què va ser hospitalitzat l’intern. En aquest cas, l’inspector de guàrdia de la Direcció General de Serveis Penitenciaris va iniciar un procés d’investigació, va recollir testimonis i va concloure que “la intervenció ordenada pel cap d’unitat 1184 va ser precipitada, inoportuna, desproporcionada i improvisada, sense haver adoptat les mesures de seguretat per evitar danys a l’intern i/o funcionaris”.

A més, la Direcció General va comunicar al Jutjat d’Instrucció núm. 5 de Manresa els fets investigats “per si es poguessin derivar indicis d’infracció penal”, i va incoar “un expedient disciplinari al cap d’unitat del DERT 1184”. En aquest cas, tres funcionaris van ser investigats pels jutjats. L’intern, però, va morir de malaltia abans de poder arribar a testificar.

Andrés G. Berrio, advocat del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, recorda que va aconseguir la llibertat condicional de Manrique després de moltes negatives. Finalment, Manrique va morir dos mesos després d’aconseguir-la. Segons Irídia, el cap del DERT de Lledoners va ser traslladat a un altre mòdul després d’aquest cas. 

 

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.