Les multinacionals amb seu als Països Catalans van invertir entre 1,2 i 1,8 milions d’euros en fer lobby a les institucions europees

El Registre de Transparència de la Unió Europea indica que les empreses amb seu als Països Catalans van destinar l’any 2015 entre 1,2 i 1,8 milions d’euros a activitats relacionades amb el lobbisme a Brussel·les, segons dades a què ha tingut accés l’Anuari Mèdia.cat a partir del buidatge realitzat en aquest portal. Aquests grups no treballen sols: per aconseguir informes i estudis que avalin les seves idees, els lobbies contracten diferents experts agrupats en think tanks. El finançament dels think tanks és molt opac a l’Estat, on aquests “grups de creació d’idees” obtenen una de les notes més baixes del món en transparència. Tot i que això pugui posar en dubte la independència dels estudis que produeixen, els diputats del Parlament Europeu asseguren que les reunions amb els grups de pressió no influeixen en el seu criteri, al mateix temps que coincideixen en la necessitat de contactar amb els lobbies per prendre decisions amb coneixement.

El diccionari d’Enciclopèdia Catalana defineix lobby com un grup de persones influents que intenta activament de persuadir els poders públics, especialment els legisladors, perquè afavoreixin els seus interessos. La legislació europea en permet l’activitat a Brussel·les. És una acció sovint discreta, que es duu a terme en el backstage del teatre polític. Actualment, es calcula que hi ha al voltant de 15.000 persones treballant per a gairebé 6.500 lobbies al barri europeu, el nom no oficial amb el qual es coneix a la zona que acull la majoria de les institucions comunitàries a la capital de la Unió.

Brussel·les, seu de les principals institucions de la Unió Europea i també de l’OTAN, és l’embrió de les polítiques europees i atlantistes. Les decisions més importants es prenen a l’est de la capital belga, on es reuneixen el Consell Europeu, el Parlament Europeu i la Comissió Europea. El darrer és l’òrgan executiu i, com a tal, elabora propostes de nova legislació en l’àmbit dels 28 països membres i aplica les decisions del Parlament i el Consell. Però els 28 comissaris que dibuixen l’escenari europeu sessió rere sessió no sempre defensen l’interès general de la societat. El motiu? L’existència de lobbies o grups de pressió que representen, bàsicament, les grans empreses.

Un registre voluntari
L’any passat, les empreses amb seu als Països Catalans van invertir entre 1,29 i 1,8 milions euros en activitats relacionades amb el lobbisme a Brussel·les: despeses de personal, d’oficina i administració, d’activitats internes, de representació, d’activitats externes i afiliació i càrrecs relacionats. Les dades es poden consultar al Registre de Transparència de la UE, una iniciativa que va néixer el 2011 –després de l’anterior registre de la Comissió– amb l’objectiu de millorar la transparència i el control dels actors que participen en la presa de decisions de la UE. És un registre de caràcter voluntari que, segons alguns experts consultats, “ha estat un pas important, però insuficient”.

En la darrera actualització del registre hi havia inscrites 115 organitzacions amb seu als Països Catalans. D’aquestes, només 41 apareixen com a lobbies. La resta formen part d’organitzacions no governamentals, consultories professionals, organitzacions que representen autoritats locals, regionals i municipals o think tanks (grups de creació d’idees).

Actualment, hi ha 20 empreses amb seu als Països Catalans registrades, quatre de les quals formen part de l’ÍBEX 35: Caixabank, Banc de Sabadell, Abertis Infraestructures i Gas Natural. “Quan els organismes de Brussel·les ens demanen informació, tramitem les dades a través de l’oficina que tenim instal·lada a la capital”, explica un portaveu de Caixabank. “Però el volum d’activitat que hi duem a terme –amb un pressupost de més de 200.000 euros l’any– és molt baix i, normalment, és en resposta a alguna petició de les institucions. De fet, és habitual en el nostre sector que la comunicació amb la UE es faci a través de l’ESBG (European Savings Banks Group), una associació que ajuda a estalviar als socis minoritaris i a prosperar als bancs”.

De la seva banda, Abertis destina al voltant de 100.000 euros anuals a mantenir un gabinet jurídic que assessora la multinacional en els aspectes legals referits a les normatives emeses per la Comissió. Un portaveu d’Abertis detalla que l’empresa “forma part de SEOPAN Concesiones, la patronal d’empreses concessionàries d’autopistes a Espanya, i aquesta, a la vegada, està integrada a ASECAP, la patronal europea d’empreses gestores d’autopistes de peatge, que és qui representa els interessos del nostre sector a Brussel·les”.

L’eurodiputat Ramon Tremosa (CDC) assegura que només les multinacionals disposen d’una oficina sobre el terreny per fer lobbisme: “Les empreses petites, amb menys força, s’agrupen en gremis o s’adhereixen a grans lobbies perquè representin els interessos del seu sector”. Aquest és el cas de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), que, alhora, forma part de les Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, una confederació estatal que participa activament a Brussel·les. El Consell de cambres de Catalunya, regulat per la Llei de les Cambres, també representa l’interès general de l’economia en les respectives demarcacions. Un portaveu d’aquesta organització explica que s’encarreguen de “defensar posicions alineades amb l’obertura dels mercats, la disminució dels obstacles administratius que dificulten el progrés de l’economia, la millora d’infraestructures i de la formació, participant, sobretot, en consultes online que posa en marxa la Comissió Europea”.

Eurodiputats pressionats?
“Les pel·lícules nord-americanes han desfigurat molt el concepte de lobby”, confessa l’exeurodiputat del PSOE Andrés Perelló. “La legitimitat o no de les seves accions depèn del tipus de lobby. No es pot generalitzar, perquè no tots els lobbies actuen igual ni s’hi juguen el mateix”. A la planta baixa del Parlament Europeu hi ha una desena de restaurants on es duen a terme dinars entre membres de la UE, diputats i periodistes. “No ens hem sentit mai pressionats”, asseguren els eurodiputats catalans que han participat en aquest reportatge, “però necessitem la seva ajuda per poder prendre decisions amb coneixement”. Els eurodiputats no poden ser experts en totes les matèries que aborden diàriament. Per això, les reunions amb els grups de pressió formen part de la seva rutina: “Tenim tres, quatre o, fins i tot, cinc reunions al dia”, enumera Tremosa. D’altres, com l’eurodiputat Josep Maria Terricabras (ERC), es reuneixen només sis o set cops al mes.

“Existeixen lobbies de gairebé tots els sectors”, explica el fins fa poc eurodiputat d’Unió Francesc Gambús. Els més poderosos són els lobbies relacionats amb l’energia, les finances, la sanitat, l’alimentació i la tecnologia. Però els eurodiputats no tenen temps per trobar-se amb tots els grups. “Generalment, em reuneixo amb els lobbies associats a les comissions de les quals formo part”. L’eurodiputat Santiago Fisas (PP) assegura que es reuneix “amb qualsevol persona que hi tingui interès”, perquè considera que és la seva obligació escoltar tant els ciutadans com els grups de pressió. En canvi, Terricabras es reuneix, principalment, amb lobbies de drets humans. “Els grups de pressió saben en quins comitès es troba cada eurodiputat”, justifica, “jo estic en comitès d’immigració, drets civils… i als lobbies econòmics no els interessa la meva posició”.

Tremosa explica que es reuneix amb els sindicats i les patronals que defensen la posició catalana a Brussel·les, però no considera que “cap d’ells siguin lobbies”. L’eurodiputat de CDC va ser ponent del TTIP (Tractat de Lliure Comerç amb els EUA) durant el 2015 i va defensar un manifest a favor d’aquest tractat. “A mi només em van visitar sindicats danesos i suecs favorables al TTIP. Cap grup en contra del tractat em va fer arribar la seva opinió”. Tremosa desconeix l’existència d’algun grup que defensi els interessos de les empreses catalanes entorn del TTIP. “Només he rebut comunicats de les patronals catalanes PIMEC i CECOT, però ja està”, assegura. “Amb aquest tema s’ha fet molta demagògia i molts partits s’han dedicat a fer catastrofisme”, assegura.

El naixement dels think tanks
Els grups de pressió elaboren dossiers d’informació, anomenats position papers, exposant les idees que defensen. Necessiten informes i estudis dels think tanks per avalar els interessos que defensen. “Aquests dossiers han de ser breus i concisos, perquè, si no, els eurodiputats no se’ls miren i acaben a la paperera”, apunta Jordi Xifra, autor de la primera Guia de Think Tanks a Catalunya. “Els think tanks s’han convertit en els experts dels lobbies”, explica. “La frontera que separa els uns i els altres és borrosa”, afirma Jordi González, autor de Radiografía de los Think Tanks en España. L’exeurodiputat Perelló traça una línia: “Un think tank és un grup de pensament i reflexió sobre diferents matèries que pot nodrir un lobby, partit o grup, amb propostes o orientacions”.

A Catalunya, els primers think tanks apareixen durant la Transició, però sense arrossegar la força amb la qual va néixer aquest fenomen anglosaxó al segle xx. “Segurament per manca d’informació, cultura participativa, partits oberts…”, argumenta Jordi Gonzàlez. La Fundació Catalunya Europa (FCE) és un think tank amb seu a Barcelona que neix per invertir en la recerca dels coneixements i les bones pràctiques que configuren una Europa democràtica, cívica, econòmica i social. “Tot i que no duem a terme una activitat constant ni concreta a Brussel·les, la intenció és tenir visibilitat i accés a possibles consultes públiques o encàrrecs que puguin sorgir dins la línia dels temes d’interès de la Fundació”, explica un portaveu de la FCE.

Mala nota en transparència
El primer informe de transparència financera que va realitzar l’Oficina Espanyola de l’Observatori dels Think Tanks va obtenir una mitjana de 0,7 punts sobre 5: és de les més baixes del món. En la segona edició de l’informe, corresponent a 2015, la “nota” de transparència dels think tanks de l’Estat va pujar fins a 1,2, però encara molt lluny de la mitjana internacional, situada en 2,2. “A poc a poc, les organitzacions van assumint la idea que, com més transparent, més competitiu i creïble ets”, explica Francesc Ponsa, director de l’Observatori. Per millorar la transparència dels think tanks i de tots els altres grups que exerceixen algun rol a Brussel·les, la Comissió va engegar a principis de març del 2016 una consulta pública per decidir si el futur Registre de Transparència de la UE hauria de ser obligatori. Tot i la necessitat de millorar aquest àmbit, Ponsa recorda que “totes les accions del lobbisme són legítimes i consubstancials amb el funcionament de les societats democràtiques”. Però, tal com afirma Perelló, el límit entre persuadir i pressionar és casi tan difús “com el que separa l’amor de l’odi”.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.