El grup ha facturat els últims tres anys més de 17 milions d’euros a través de contractes amb la Generalitat catalana per compra de material, informàtica o viatges

El Corte Inglés és una empresa sempre a l’ull de l’huracà. La seva constant inversió en màrqueting (que, segons una filtració a El Confidencial, el 2015 es va elevar a 497.757 €) ha fet que sovint se l’acusi d’emprar la publicitat com una eina per edulcorar la seva imatge als mitjans. En aquest reportatge, l’Anuari Mèdia.cat va una passa més enllà per analitzar alguns dels aspectes menys coneguts del grup que ara encapçala Dimas Gimeno. Des de les problemàtiques sindicals fins als problemes financers, passant per un aspecte molt rellevant sovint a l’ombra: els nombrosos contractes amb les administracions públiques. Segons les dades a les quals ha tingut accés en exclusiva l’Anuari, durant els darrers tres anys la Generalitat catalana ha realitzat contractes amb El Corte Inglés per valor de més de 17,1 milions d’euros, en àmbits tan diversos com la compra de material, els serveis informàtics o els viatges. El 2015, la xifra va elevar-se a 4,3 milions. Segons l’empresa, “no hi ha res a amagar”.

La gestió de grans superfícies comercials és el negoci més visible d’El Corte Inglés. Però aquest grup empresarial té altres vies de negoci. Per exemple, la de proveïdor de béns
i serveis a l’Administració. I, en aquest àmbit, la Generalitat catalana és un bon client. Les diferents empreses del grup El Corte Inglés han rebut els últims tres anys un total de 17,1 milions d’euros en encàrrecs de la Generalitat. El 2013 i el 2014 van ser 6,4 milions cada any, i el 2015, 4,3 milions. Aquests 4,3 milions es van repartir en 157 contractes, dels quals 118 van ser menors, és a dir, sense concurs públic, perquè el cost de cadascun era inferior a 18.000 €. En total, el grup El Corte Inglés va facturar l’any passat 140.347 euros a l’Administració catalana sense competir amb altres ofertes. Les dades les ha extret l’Anuari Mèdia.cat a partir d’una
lectura minuciosa del Registre Públic de Contractes de la Generalitat.

A més d’aquests contractes menors, el 2015 n’hi va haver 12 més de negociats sense publicitat, un procediment en què la Generalitat proposa el contracte a un mínim de tres empreses. En total, van suposar uns ingressos per a El Corte Inglés de 901.363 euros. La despesa més alta amb aquest procediment és de 738.949 euros i correspon a un contracte del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). L’empresa pública explica que es tracta d’un contracte “negociat amb exclusivitat tècnica” perquè, arran del tancament d’una contractació del CatSalut, s’havien d’adquirir més aparells per al contacte entre ambulàncies i els centres sanitaris. Perquè tinguessin les mateixes capacitats tècniques, s’havien de demanar a la mateixa empresa que els dispositius existents. Justament el SEM és l’organisme contractant que més ingressos ha atorgat a El Corte Inglés: 1,17 milions d’euros.

Informàtica, la més contractada
El gros de les adjudicacions de l’any passat, però, es va negociar mitjançant procediment obert (2,95 milions) o a partir d’un acord marc (339.017 euros). Fonts d’El Corte Inglés asseguren que “no hi ha res a amagar”. Cada empresa del grup es presenta als concursos en funció de l’àmbit: “Si guanyem, és perquè fem la millor oferta”. També apunten que, en el camp de les administracions públiques, els grans magatzems acostumen a ser els més contractats perquè es poden presentar a més licitacions.

En el cas de la Generalitat, Informática El Corte Inglés ha estat la més beneficiada pels contractes, ja que ha ingressat 2,1 milions d’euros. També va guanyar un concurs en forma d’unió temporal d’empreses (UTE) amb Eulen, per valor de 260.700 €. La majoria de serveis encarregats a aquesta filial són de manteniment i posada en marxa de serveis o digitalització de documents.

Els grans magatzems són la segona empresa del grup més afavorida per contractes amb la Generalitat, amb 1,8 milions d’euros. La majoria els va impulsar l’Institut Català de la Salut (ICS) i són per comprar material i productes de neteja. Hi figuren matalassos, bàscules per al servei de pediatria, electro-
domèstics, detergents…

Agència de viatges de la Generalitat
Tot i que els ingressos de Viajes El Corte Inglés provinents de la Generalitat són de només 70.042 euros, representen 73 dels 157 contractes del 2015. El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació n’és el principal client. Madrid i Brussel·les són els destins més habituals, però n’hi ha altres de més llunyans, com San Francisco (EUA) o Budapest (Hongria).

Malgrat això, el 2015 no ha estat el millor any per al grup del triangle verd pel que fa a contractes amb la Generalitat. Els dos anys anteriors, els encàrrecs de la Generalitat es van elevar per sobre dels 6 milions d’euros. Josep Manel Hernández, delegat sindical de CCOO a El Corte Inglés, diu que la majoria de treballadors desconeixen els tractes comercials del grup, ja que “es fomenta que no en transcendeixi informació”.

Aquests són els contractes amb empreses que mantenen el nom del grup en la seva denominació. Però l’estructura empresarial és força més complexa, amb empreses com Hipercor, Telecor, Opencor, Supercor, Investrónica, Optica 2000, Sfera, Supercor Stop & Go i Bricor. Ara bé, les quantitats dels contractes amb aquestes empreses no representen ni un 1% sobre el total.

Polèmiques urbanístiques  per obrir nous centres
Tot i els 157 contractes entre la Generalitat i El Corte Inglés, el delegat sindical de la UGT Òscar López no creu que hi hagi un tracte de favor per part de les administracions. “Els governs catalans des del temps de Pujol han fet una política de suport al petit comerç”, apunta, “i això ha comportat restriccions d’obertura el cap de setmana, per exemple”.

Un altre punt de conflicte entre El Corte Inglés i les administracions públiques és tot allò que fa referència a l’obertura de nous centres comercials. Un estudi del 2012 fet per dos alumnes de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona mostrava el modus operandi del grup per obrir noves botigues a Pamplona, Almeria i Mataró. El cas de la capital del Maresme és característic. L’any 2007, l’empresa va adquirir, a través d’un concurs públic, el solar on hi havia l’antiga fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt, classificada amb la màxima categoria de patrimoni arquitectònic local. El projecte va estar envoltat de polèmica i va tenir l’oposició dels moviments socials, que van dur-lo als tribunals. Avui dia, nou anys després, encara no s’hi han edificat els grans magatzems.

“El cas de Mataró és estrany, perquè habitualment les sentències arriben quan l’edifici està acabat i l’activitat en marxa i, per tant, només queda adaptar l’ordenament urbanístic per legalitzar l’espai”, apunta el delegat sindical de CCOO. El grup es postula com el principal perjudicat: “Hem fet una inversió de 30 milions d’euros que està parada per inseguretat jurídica”, afirmen fonts de l’empresa. A més, recorden que el conflicte obert als tribunals no depèn d’ells sinó de l’ordenament urbanístic i per això “ni tan sols la plataforma que va iniciar el litigi està en contra d’El Corte Inglés”.

Enfrontament sindical
En els orígens, la pugna entre Ramon Areces (El Corte Inglés)
i Pepín Fernández (Galerías Preciados) incloïa el benestar dels treballadors per proporcionar una atenció al client distingida. Però això canvia a la sortida del franquisme i la Transició, quan s’adapten als nous models comercials. CCOO preveu ara que arribin reconversions que poden desprotegir els assalariats.

“Els treballadors d’El Corte Inglés cobren uns 900 euros bruts el mes i han d’augmentar el sou amb complements”, explica el delegat sindical de la UGT, Òscar López. Està per sobre del salari mitjà del sector, però considera que amb menys de 1.000 no es pot sobreviure: “La majoria de contractes són indefinits, però la gent entén que aquest treball és de pas”. Tots dos sindicats consideren positiu el pla de prejubilacions que hi ha sobre la taula, però no saben si es contractarà més gent.

López apunta que, amb els salaris congelats, el poder adquisitiu ha baixat un 10% durant la crisi. Tant CCOO com la UGT no van signar els darrers dos convenis col·lectius, però es van aprovar perquè la representació sindical majoritària és de FASGA i FETICO. “Són sindicats grocs formats pels mateixos directius de l’empresa”, critica el delegat de la UGT. En canvi, José Luis Esteve, delegat de FASGA, que va guanyar les eleccions sindicals del 2014 amb més d’un 50% de representació, diu que la UGT i CCOO tenen un model diferent del seu: “No creiem en el sindicalisme de classe; quan puguin demostrar que som un sindicat groc, que ho portin als tribunals”.

A la recerca de liquiditat
L’arribada de Dimas Gimeno al capdavant del grup el 2013, després de la mort d’Isidoro Álvarez, va portar controvèrsia perquè el nou director va ser candidat a les llistes de Falange en les eleccions generals del 1996 i del 2000 i en les catalanes del 1999. Pel que fa a l’empresa, Gimeno ha aplicat una estratègia per guanyar liquiditat i renegociar el deute. D’una banda, ha donat més importància als plans de finançament –Financiera El Corte Inglés està participada en un 50% pel banc Santander– i, de l’altra, ha afavorit l’entrada del xeic de Qatar Hamad Bin Jassim a la societat per 1.000 milions d’euros.

Emulant els temps de la Guerra Civil, en què Areces venia vestits fets amb teles que li enviava la CNT des d’Alcoi als brigadistes internacionals, Gimeno intenta fer de la necessitat una oportunitat. Tot i això, el benefici net va caure un 32,3% entre el 2013 i el 2014. “Els efectes de les decisions de Gimeno arribaran en els propers mesos”, pronostica Hernández.

El Corte Inglés i els mitjans
Per la seva condició de gran anunciant, hi ha qui diu que mai no apareixen articles crítics amb El Corte Inglés als mitjans de comunicació. L’empresa ho nega taxativament: “Els mitjans convencionals han publicat articles crítics”. Expliquen que els anuncis es gestionen com a grup i des de les diferents empreses, que, tot i anunciar obertures i ofertes concretes, mai no es fa des dels diferents centres. “Tot el que fem és públic”.

Fíltrala va fer públics el 2015 els comptes de l’empresa des del 2011 fins al 2016. S’hi pot veure la relació d’El Corte Inglés amb mitjans de comunicació i periodistes. Durant el 2015 va gastar 497.757 € en màrqueting, 35.124 € als Països Catalans. En aquesta categoria no hi ha tots els patrocinis i publicitats. Hi ha anuncis a A3Media, Intereconomía i altres mitjans; col·laboracions amb l’Associació de la Premsa de Madrid i, fins i tot, esdeveniments pensats especialment per a periodistes, com ara un torneig de golf a Catalunya i dinars a Elx.

Contractes públics a El Corte Ingles

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.