Media.cat – Observatori crític dels mitjans

I en Panxo va dir a en Pinxo. Aquesta és la dialèctica mediàtica que s’imposarà els propers mesos perquè, senyors, vénen eleccions municipals i, quan s’acosta el dia que el poble sobirà ha d’anar a les urnes, els mitjans de comunicació esdevenen la plataforma idònia pels retrets entre partits. La secció de política dels diaris sembla l’apartat de contactes en la qual els diversos candidats es dediquen a llançar-se missatges. Missatges que, d’altra banda, la majoria de vegades no tenen cap mena d’interès pel lector. I és que, com molt bé va escriure Antoni Bassas a la revista del Col·legi de Periodistes, sembla que “o periodisme o eleccions”. Continuar llegint

El darrer informe de Mèdia.cat, presentat aquesta tarda a Tortosa evidencia com les quatre capçaleres impreses de Barcelona s’han supeditat al periodisme de declaracions i conflictes i han defugit fomentar un debat amb arguments científics i tècnics en el seguiment de la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri nuclear. L’estudi, titulat ‘Anàlisi del tractament en la premsa catalana de la candidatura d’Ascó per acollir un magatzem de residus nuclears’ conclou que la gran majoria de notícies publicades sobre aquest tema han estat pràcticament monopolitzades per la polèmica política, d’una banda, i pel conflicte social entre partidaris i detractors de la instal·lació, de l’altra. Continuar llegint

Aquest informe analitza la cobertura que van fer quatre diaris de Barcelona (El Periódico, La Vanguardia, El Punt i l’Avui) del conflicte creat arran de la candidatura d’Ascó a acollir el Magatzem Temporal centralitzat o altrament anomenat cementiri nuclear.

La biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa serà l’escenari on es farà públic el darrer informe de Mèdia.cat, titulat “Anàlisi del tractament en la premsa catalana de la candidatura d’Ascó per acollir un magatzem de residus nuclears”. L’estudi ha estat elaborat pel periodista Daniel Camon i l’ambientòloga Sílva Martín i analitza quins posicionaments ha pres la premsa impresa barcelonina davant la possibilitat que l’anomenat cementiri nuclear s’instal·li a Ascó i quins han estat els seus arguments, tan en les vessants més polítiques i socials, com també les ambientals i científiques de la qüestió. Continuar llegint

Fa uns mesos vaig tenir el gust d’entrevistar en Carlos Scolari –que a banda de tenir l’honor de néixer a la Rosario de Messi és especialista en comunicació i cultura digital i investigador de la UPF-. En Carlos, que em perdoni la familiaritat, em va parlar d’un concepte interessant, la piràmide informativa: un fet comença a ser notícia en forma de piulada a Twitter, després arriba al web o al butlletí de la ràdio, més tard esdevé una notícia a la televisió i l’endemà s’aprofundeix en l’edició de paper (en aquest cas però va afirmar que tenia poc futur com a font d’informació diària). Continuar llegint

Ja ho havien dit abans, però Berlusconni ho ha dit i té rao: ‘Allò que apareix a la televisió existeix’. I el que no surt, és clar, no existeix. M’ho ha recordat l’esperpèntic paisatge que dibuixa Videocràcia (emès fa pocs dies a Sense Ficció), un documental censurat a Itàlia sobre la televisió construïda pel president de la República, abans de ser-ho i durant el seu ‘regnat’. És quasi increíble el circ de dones mig despullades, ballarines que animen amb pits i culs a l’aire qualsevol show i tot un entramat, un starsystem venut a aquesta idea de fer-se famós ensenyant el cos i participant d’aquest univers fellinià de baixa estofa (i que em perdoni Fellini). Res més que l’imaginari de Berlusconni, ja s’està veient, fet televisió. Continuar llegint

Nicolas Sarkozy no va deixar cap espai per al dubte: “per a protegir la població civil de la bogeria criminal d’un règim que, assassinant al seu propi poble, ha perdut tota legitimitat”.

La vigília del començament dels bombardeigs occidentals sobre el país nord-africà 40 civils eren assassinats a la plaça Tahrir de Sanà, al Iemen, recorda Santiago Alba Rico.
Continuar llegint

El 29 de març començarà el judici contra Vilaweb i el seu director, Vicent Partal per les notícies publicades al voltant de l’anomenat “cas Vilaró”. Tant l’Ajuntament de Barcelona com com el cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, acusen el diari digital d’injúries i en demanen una multa de 180.000 euros, una quantitat que per Vilaweb és “desproporcionada” i respon a un intent de “coartar” el diari a base d’ofegar-lo econòmicament. En un primer moment fins i tot van demanar penes de presó per al mateix Partal. Continuar llegint