món

Periodistes que donen sentit a un món que no en té

Dos anys després de la reelecció de Roberto Fernández com a rector de la Universitat de Lleida i un any i mig després de les eleccions generals, la societat se'ns presenta més injusta i complexa que abans. D'una banda, els que estudien a la UdL -queden exclosos els paràsits que rapegen versos amb rimes més pròpies...
col·lisió

La gran col·lisió

De fons, imatges de Lleida a càmera ràpida. Al bell mig, en contrast amb la celeritat de la vida lleidatana que ens mostra la pantalla, un alcalde a càmera lenta, un paer que veu com el món l'avança per l'esquerra sense poder-ho evitar, un Ros amb una ombra que es perllonga més enllà de la seva silueta....
Tal faràs

Tal faràs…

Durant anys els mitjans hem tingut la política de no publicar notícies relacionades amb suïcidis excepte en casos de gran exposició o que motivessin un altre tipus de notícies. El motiu era que publicar casos de suïcidi induïa uns altres a suïcidar-se. La premsa fèiem, o això crèiem, de barrera de contenció....
selva

La informació és una selva

La informació és una selva. I l'Ajuntament de Lleida, més. No és la primera vegada que ERC denuncia el poc interès del govern socialista per tirar endavant el Consell Editorial, un organisme independent amb professionals del periodisme al capdavant que havia de posar una mica d'ordre en una selva comunicativa amb més...
aranya

L’hora de l’aranya

La majoria de periodistes de la nostra generació vam estudiar la carrera de Periodisme per donar via lliure als nostres vicis. La professió de periodista anava lligada a la nocturnitat i aquesta, al seu torn, a l'alcohol, les drogues, el sexe... Parlem de l'època immediatament anterior a Internet i, també,...
Ponent millor feina

La millor feina del món

L'opinió de Francesc Serés a El País ha aixecat polseguera. L’escriptor apunta que el monopoli mediàtic de la ciutat conviu amb la manca de contrast i de competència. De fet, a Lleida qui escriu és l'Ajuntament segons Serés. Quieta, tranquil·la i conformada, amb una oposició feble i uns mitjans de...
rates

Rates

Del meu únic èxit periodístic ja en fa deu anys, la qual cosa denota una manca d’evolució personal i professional d’allò més alarmant. Data de 2006 i es tracta d’un documental titulat Rates d’arxiu en què el periodista Xavi Arnalot i servidor entràvem, càmera oculta en mà, a l’arxiu d’històries...
quant val

Quant val

El Crític ha tingut accés al desglossament per mitjà de comunicació de les 120 campanyes de publicitat que va dur a terme durant el 2015 la Generalitat de Catalunya, que posa de manifest la preponderància del Grup Godó, del Grup Zeta, de la CCMA, del Grup Hermes —editor d'El Punt Avui— i d'Edició de Premsa...