La prohibició de les curses de braus al Principat ha desfermat una tempesta política i mediàtica tan previsible com exagerada i que contrasta amb el silenci total que va seguir la mateixa prohibició a les Canàries el 1991. Llavors, La Vanguardia només li va dedicar un breu de 30 paraules signat per EFE. Però s’ha de tenir en compte que el tractament mediàtic que es fa a Espanya de qualsevol notícia relacionada amb Catalunya porta incorporada una càrrega important de prejudicis.

[Llegir +]

Aquesta setmana s’ha revelat un dels escàndols polítics més importants dels darrers anys després d’una tasca d’investigació

similar al mític Watergate que, als anys 70, va provocar la dimissió del President dels EUA Richard Nixon. Es tracta de la desclassificació de 92.000 documents -la majoria arxivats com a “molt secrets”- del Pentàgon que desvetllen bona part de les mentides oficials sobre la guerra d’Afganistan.

[Llegir +]

La recent sentència del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de La Haia assegurant que la declaració d’independència unilateral de Kosova no ha violat la legislació internacional ha aconseguit una cobertura totalment idèntica per part de la premsa de Madrid. Si s’hagués de resumir el seu seguiment -des de El País fins a Intereconomía- en una frase es podria dir el següent: “Catalunya no és Kosova”.

[Llegir +]

Ahir dimecres es feia pública la dimissió de Rosa Cullell com a Directora General de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i avui mateix, el president de l’entitat, Enric Marín, anunciava que n’assumiria les seves funcions. Aquesta dimissió s’enllaça amb la de l’anterior president, Albert Sàez, a finals de març, i la seva polèmica substitució per Marín. El fet que de moment ningú agafi el relleu de Cullell podria ser un indicador de la profunda crisi de governabilitat que sembla patir la Corporació.

[Llegir +]

A diferència del seguiment de les consultes sobiranistes, els dos diaris més venuts de Barcelona, La Vanguardia i El Periódico, no van menystenir la manifestació del 10 de juliol ni van tractar d’amagar-ne el contingut majoritàriament independentista.

La manifestació del 10 de juliol va convertir-se en el clam més gran per la independència que ha viscut mai el país. Convocada inicialment per mostrar el rebuig social a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que retallava l’Estatut, al final va esdevenir una reivindicació clara d’un estat propi.

[Llegir +]