Estratègies que contribueixen a la islamofòbia

De les vuit estratègies exemplificades, la primera, la quarta, la cinquena, la sisena i la setena són aplicables als casos d’islamofòbia: hem detectat insults, tria d’informacions d’arreu del món per confirmar prejudicis, visibilització de la religió en notícies on no era rellevant, ús de les imatges i vídeos i notícies opinatives (sobre la “islamització” o l’islam com a objecte).

En gran quantitat de notícies d’aquests mitjans es construeix l’arquetip negativitzat de l’home musulmà –i a vegades s’hi afegeix el qualificatiu d’àrab– com a agressor o enemic, especialment a Periodista Digital, Alerta Digital i Mediterráneo Digital. Es tracta de notícies de violacions, delinqüència o terrorisme, com hem vist en el fenomen de la connexió temàtica. Alhora, en molt poques notícies hem detectat una font d’una persona musulmana o un grup que pugui respondre a les acusacions. OK Diario, per exemple, cita una carta de Salah Abdeslam, membre del comando que el 2015 va perpetrar els atemptats de París, però es difon perquè l’home assegura que no es penedeix del que va fer.

Es tracta d’ampliar la distància entre el suposat ells i nosaltres, perquè “ells” siguin vistos com a un “enemic” extern o intern: així l’ells se situa com a agressor i el nosaltres (i moltes vegades col·loquen una dona en aquest paper) com a víctima. Com en el cas de la notícia d’Alerta Digital on un refugiat tunissià extorsiona una activista anglesa (16/01/2017).

Com vèiem amb la notícia sobre l’anomenada “immigración de remplazo”, s’han detectat notícies de victimització del nosaltres (identificat com dèiem amb la població “autòctona”) davant de l’agent suposadament extern. Aquesta notícia ho exemplifica: “El 18% de los niños nacidos en Francia reciben nombres islámicos” (Alerta Digital 11/01/2017). En aquesta notícia, per cert, es connoten negativament les tradicions com l’Aid Kibr o festa del xai, a les quals s’anomena “dogmas mortíferos”.

L’ús d’imatges o fotografies descontextualitzades és un fenomen que es veu especialment en els casos de notícies sobre persones musulmanes. Les imatges de “bodes palestines” es treuen en motiu de notícies sobre els suposats abusos d’un imam a Vitoria, dos fets que no tenen res a veure. “Un imán de Vitoria detenido por pederastia cobra 1.050 euros al mes en ayudas sociales” (Mediterráneo Digital 21/01/2017). La tria, intencionada, pretén il·lustrar un fet succeït a l’Estat amb un altre totalment diferent: ara bé, s’escullen aquestes fotografies perquè mostren homes àrabs al costat de nenes vestides de blanc, com si fossin núvies. La foto prové de casaments grupals entre homes i dones adults, després de les morts de combatents en el conflicte, en els quals els fills dels morts passen a ser responsabilitat d’un altre cap de família.

Una altra estratègia que s’aplica també en els casos d’islamofòbia és l’ús de vídeos que cridin l’atenció i contribueixin al discurs d’odi. “El indignante vídeo del chuleta musulmán que amenaza a un periodista alemán con decapitarle” (10/01/2017) n’és un que ja s’ha analitzat anteriorment; “[VÍDEO] El vil castigo de los ‘justicieros’ musulmanes a una valiente de 15 años en Viena: ¡le parten la cara a tortas!” (16/01/2017) n’és un altre. És un vídeo força sòrdid i els protagonistes són menors. Es destaca que són musulmans al titular, després al text se’n diu “banda de suníes” i finalment se’ls descriu com a: “Pertenecen en su mayoría al grupo étnico checheno del Cáucaso, y junto a afganos y otros adolescentes musulmanes suníes de otras nacionalidades pululan por Viena en calidad de refugiados, velando en colegios y lugares públicos a modo de patrullas para que nadie incurra en el haram, es decir, en actitudes o hechos que prohíbe la sharia, cuyo yugo imponen navaja en mano y a puñetazo limpio”.

Hi ha d’altres elements a observar d’aquests mitjans, com ara els avantítols o epígrafs connotats, com en el cas d’aquesta notícia del vídeo de Periodista Digital, en la qual s’hi podia llegir “Las patrullas de la ‘generación haram’ siembran el terrori en Austria”. (10/01/2017) Un altre exemple d’avantítol (“Parasitismo social”) es pot veure en la notícia de Baluarte Digital: “Fatima Taleb acusa a los vecinos de Badalona de racismo e islamofóbia” (31/1/17).

Un altre fenomen que s’observa és la presumpció de culpabilitat. En la notícia d’un home que intenta entrar al Louvre cridant “Al·là és gran” es presuposa que és musulmà quan la policia encara no ha donat dades de la identitat de l’home –i el mitjà reconeix que no té aquesta informació”. El titular diu: “Un musulmán intenta atentar en el Louvre al grito de ‘Alá es grande!’” (Mediterráneo Digital, 03/02/2017).

Per acabar, voldríem destacar una notícia que difon discurs d’odi contra les persones musulmanes, a partir d’un missatge que s’ha viralitzat per whatsapp. La notícia no inclou cap mena de context ni de mirada crítica cap al missatge i constitueix un exemple contundent de discurs d’odi: “El WhatsApp viral que explica el problema del islamismo” (La Gaceta, 10/01/2017).

Estratègies que contribueixen al racisme i a la xenofòbia

D’entre les vuit estratègies exemplificades, la quarta, la cinquena, la sisena i la setena són aplicables als casos de notícies amb actors afectats pel racisme i la xenofòbia. L’expressió “refugiados radicales” és la demostració que en aquest mitjà la paraula “refugiados” ha deixat de tenir el significat de persona que fuig d’una situació adversa (guerra, per exemple), sinó com a mínim el d’un constructe polític –i si especulem, podria haver esdevingut un sinònim de potencial enemic. Com s’ha vist també en els casos d’islamofòbia, la connexió temàtica opera per vincular persones d’origen marroquí sobretot, però també d’altres orígens, amb delinqüència o terrorisme.

Estratègies que contribueixen a l’antigitanisme/gitanofòbia

En tota la mostra (308 notícies) només s’han trobat dues notícies –de Mediterráneo Digital– amb protagonistes del poble gitano i les dues estan relacionades amb delinqüència. Un fet que demostra que durant el mes de l’estudi només es van visibilitzar accions negatives sobre aquest grup, obviant les representacions neutres o positives. L’estratègia rellevant en aquest cas ha estat la cinquena: la visibilització de l’ètnia de les persones en notícies sobre delinqüència en contextos en els quals aquesta dada no era rellevant.

Estratègies que contribueixen a la catalanofòbia

Les estratègies discursives que hem detectat en aquest eix han estat la primera, la tercera, la sisena i la setena. Així, s’ha trobat algun insult residual, com ara “cortito”, per referir-se al senador d’ERC d’origen indi; o s’ha observat l’ús del nom o adjectiu “separatista”, que sense arribar a l’insult a l’Estat espanyol té una connotació negativa. S’han trobat vídeos i fotografies amb títols de l’estil “Espeluznante clase de odio a Espanya en un cole de Cambrils” i que pretenen “demostrar” una política orquestrada per una elit nacionalista catalana contra Espanya i els castellanoparlants a Catalunya. Finalment, també s’han trobat notícies opinatives per deslegitimar als polítics (com ara “Puigdemont predica el odio a España en Bruselas ante un auditorio de acólitos catalanes”), activistes, organitzacions (com l’ANC) o persones anònimes d’ideologia catalanista o independentista. Els atacs al sistema educatiu català són una constant en aquest tipus de notícies.

Articles Relacionats