L’objectiu general de l’Estudi Observatori del discurs d’odi als mitjans de comunicació 2016-2017 és detectar si els mitjans de comunicació digitals escollits poden fomentar el discurs d’odi cap a col·lectius potencialment afectats pel racisme-xenofòbia, la islamofòbia, l’antigitanisme i la catalanofòbia.

Els objectius específics són, si es confirma la hipòtesi inicial (és a dir, que són mitjans que fomenten el discurs d’odi), analitzar quines estratègies discursives fan servir a l’hora de reproduir el racisme/la xenofòbia, la islamòfobia, l’antigitanisme i la catalanofòbia.

La hipòtesi general: els mitjans digitals escollits contribueixen a fomentar el discurs d’odi per motiu de racisme/xenòfobia, islamofòbia, antigitanisme i catalanofòbia a través de diverses estratègies discursives.

En l’apartat Metodologia definim els conceptes: discurs d’odi, racisme/xenòfobia, islamofòbia, antigitanisme i catalanofòbia.

L’estudi de notícies de vuit mitjans entre el 9 de gener al 9 de febrer de 2017 serveix per analitzar les estratègies discursives que empren aquests mitjans en relació al discurs d’odi. Els mitjans escollits són: Alerta Digital, Baluarte Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Libertad Digital, Mediterráneo Digital, OK Diario i Periodista Digital. Els trobareu detallats a l’apartat Mitjans.

El discurs d’odi: un paraigua insuficient

El ‘discurs d’odi’, segons la definició del Comitè Europeu de Ministres, cobreix totes les formes d’expressió que difonen, inciten, promouen o justifiquen l’odi racial, la xenofòbia, l’antisemitisme o altres formes d’odi basades en la intolerància, incloent-hi: intolerància expressada per nacionalisme agressiu i etnocentrisme, discriminació i hostilitat cap a minories, migrants i persones d’origen immigrant (la Recomanació 97(20) 1997).

Els conceptes ‘discurs d’odi’ i ‘delictes d’odi’, popularitzats recentment, no deixen de ser un paraigua legal encara poc efectiu per combatre les expressions de discursos discriminatoris, l’avantsala d’actituds i accions basades en estereotips i prejudicis, els anomenats crims d’odi.

L’Estudi Observatori del discurs d’odi als mitjans de comunicació parteix d’un reconeixement del racisme social i institucional com un sistema d’opressió que s’entrecreua amb les lògiques capitalistes i patriarcals. L’equip d’investigació està format per periodistes dels Països Catalans, fet que en condiciona la mirada. L’organització SOS Racisme Catalunya ha contribuït a elaborar el marc teòric d’aquest estudi, així com també els periodistes David Bou i Miquel Ramos, participants del mapa ‘Memoria de 25 años de olvido’.

La interpretació de discurs d’odi que hem emprat en aquest estudi no és la legal, que considerem massa restrictiva, sinó la interpretació compartida per les organitzacions de drets humans que lluiten contra les discriminacions.

Per què l’àmbit d’aquest estudi

Els mitjans de comunicació, com recorda Teun A. Van Dijk, són una de les tres elits simbòliques, juntament amb l’acadèmia i els polítics, que s’encarrega de reproduir els discursos que discriminen per raó d’origen, color de pell, orientació sexual, gènere, religió, cultura, ètnia, i un llarg etcètera.

Tot i que els motius de discriminació són múltiples, en aquest estudi ens hem centrat en els discursos de racisme/xenofòbia, islamofòbia, antigitanisme i catalanofòbia, deixant per futurs estudis els discursos d’odi contra la comunitat LGTBIQA+ i els discursos masclistes i misògins, entre d’altres àmbits. En aquesta ocasió tampoc ens hem centrat en l’odi ideològic contra els grups d’esquerra o antifeixistes.

El cas de la catalanofòbia l’hem inclòs tenint en compte que els mitjans que s’han seleccionat són d’àmbit estatal i construeixen una relació amb ‘els catalans’ com a parlants d’una llengua, el català, i com a agents d’una cultura, la catalana. No s’han tingut en compte les notícies d’odi ideològic contra l’independentisme.

El primer focus: mitjans digitals conservadors i d’extrema dreta

El focus del primer Estudi Observatori del discurs d’odi als mitjans de comunicació han estat els mitjans digitals de l’espectre ideològic de dretes, molts d’ells altaveus de les posicions de l’extrema dreta. Tot i ser mitjans marginals en relació a les dades de tràfic, alguns d’ells tenen un impacte a les xarxes socials gens menyspreable; d’altres, en canvi, són també residuals a les xarxes. Per sobre de tot, però, cadascun d’ells té un paper com a espai de generació d’opinió. L’explicació dels mitjans la trobareu a l’apartat Mitjans.