Durant l’anàlisi del discurs d’odi, hem detectat un tractament informatiu que es mereixia, com a mínim, un esment particular: el de les dones. Hem trobat masclisme, encobert o descarat, misogínia, insults, casos de purple washing, paternalisme envers actors femenins de la informació i un ús del cos de les dones.

El fenomen conegut com a purple washing, un terme anglès encunyat a l’Estat espanyol per l’activista Brigitte Vasallo, consisteix a defensar polítiques racistes i xenòfobes amb l’argument que aniran en benefici de l’alliberament de les dones. En paraules de la mateixa Vasallo: “El purplewashing no enmascara la islamofobia, sino que la legitima, la justifica. Construye un binomio antagónico entre derechos, en este caso, de las personas musulmanas, y derechos de las mujeres y que sitúa a las mujeres musulmanas en un limbo de invisibilidad que forma parte de la violencia sistémica y las excluye de las reivindicaciones hegemónicas de los derechos de las mujeres, que pasan a hacerse a su costa. Desde la perspectiva del purplewashing, las mujeres musulmanas, en tanto que musulmanas, no son mujeres” (“Del pornoburka al purplewashing, los trucos más sucios contra el feminismo”, El Confidencial, abril de 2016).

En el cas que ens ocupa, mitjans que no només no demostren cap interès pels drets de les dones sinó que les insulten i les tracten informativament com un tros de carn, de cop i volta enarboren la bandera violeta quan es proposen de carregar contra determinades mesures polítiques o fins i tot religions. Un dels exemples més destacats és una notícia d’Alerta Digital que titula: “Jóvenes yazidíes estaban siendo vendidas como esclavas sexuales mientras mujeres de EEUU se manifestaban contra Trump” (07/02/2017). Mentre es defensa els drets de les jazidites, s’està desacreditant els col·lectius feministes opositors al nou president nord-americà. O un altre: “Musulmanes ejecutan a una niña y a una mujer embarazada” (Mediterráneo Digital, 02/02/2017). En aquest cas, se n’han anat fins a l’Afganistan per treure una notícia que victimitza les dones i criminalitza un col·lectiu religiós.


De notícies que vinculen violacions i abusos sexuals amb immigració, religió (islam) i refugiats, n’hi ha moltes. Lluny de demostrar cap interès pels atacs sexuals i les seves víctimes, les peces se centren en l’origen o la religió dels atacants. “Tres inmigrantes retransmiten en directo la violación a una mujer en Suecia” (La Gaceta, 23/01/2017); “3 inmigrantes violan a una chica y lo reproducen en directo por Facebook!” (Mediterráneo Digital, 23/01/2017); “[VÍDEO] Los tres macarras musulmanes violan a una sueca inconsciente y lo emiten en Facebook” (Periodista Digital, 24/01/2017). I els diaris digitals també contribueixen a la retransmissió de la violació publicant-ne el vídeo. “La jueza envía a prisión a un joven guineano acusado de una violación el fin de semana en Avilés” (Alerta Digital, 26/01/2017); “Tres menores suecas invitan a dos africanos a la casa de una de ellas y la velada termina con una violación y una brutal paliza” (Alerta Digital, 06/02/2017); “Europa oculta la violación de más de 1000 niños porque los autores son musulmanes” (Mediterráneo Digital, 08/02/2017); “Un matrimonio progre italiano adopta a un africano de 31 años y éste viola y deja embarazada a una niña vinculada a la pareja” (Alerta Digital, 11/01/2017); “La sueca que ha sido violada por 7 refugiados sirios tras encadenarla en un sótano” (Periodista Digital, 16/01/2017).

Recordem que el Codi Deontològic recomana esmentar l’origen o la nacionalitat d’un individu que ha comès un delicte només en cas que aquesta dada sigui noticiable, atès que el fet contrari representa un ús discriminatori de la informació i fomenta els estereotips negatius respecte certs col·lectius En cap de les notícies esmentades ni de totes les aparegudes durant l’anàlisi no percebem una perspectiva feminista ni de gènere a l’hora de cobrir aquests fets. L’únic element que percebem és que aquestes informacions apareixen en l’anomenada “connexió temàtica”: les agressions sexuals apareixen de costat en informacions on també s’hi parla d’immigració i persones refugiades. Observem sovint que aquestes notícies estan tractades des d’una mirada paternalista de les dones, a les quals consideren indefenses i víctimes. Un altre exemple on les dones victimitzades són qualificades de “mujeres indefensas”: “Un campeón de Kick boxing revienta a 4 musulmanes que intentaban violar a 2 mujeres” (Mediterráneo Digital, 19/01/2017).

Les notícies sobre violacions –que en situacions de guerra és considerada una arma de guerra– són comunes quan els autors són estrangers, però en canvi no apareixen les violacions perpetrades pels autòctons.

També ens hem trobat amb insults directes a dones. Un dels exemples més flagrants és de “la fulana sebosa de Soros” amb què titllen en un titular la cancellera alemanya, Angela Merkel (Alerta Digital, 29/01/2017).

Per acabar, la cosificació de la dona es veu clarament en les peces sobre certàmens de bellesa. Sovint, a més, s’hi afegeixen judicis racistes. És el cas, per exemple, de: “El multiculturalismo tiene atrofiado el buen gusto: Sephora Ikabala, de origen africano y bastante fea, Miss Helsinki 2017” (Alerta Digital, 10/01/2017), amb fotografies de la guanyadora del concurs i les finalistes i el peu de foto “Sobran los comentarios”. Sobre el mateix certamen, un altre titular: “La broma malintencionada de Miss Finlandia”, i el subtítol “Elegir Miss Finlandia a una inmigrante nigeriana a la que ni siquiere se le puede llamar agraciada salvo por cortesía parece una broma” (La Gaceta, 09/01/2017). Amb una fotografia on la compara amb la noia que va quedar en quart lloc, i un fotomuntatge que pretén comparar com s’hauria reaccionat si la guanyadora de Miss Nigèria hagués estat una dona amb la cara deformada. Pocs dies després, en l’elecció de Miss Japó, el titular també se’l va endur l’origen africà de la guanyadora: “Una joven de origen africano, elegida Miss Japón” (Alerta Digital, 19/01/2017).

La vestimenta de la dona -com el hijab- o les parts del cos són utilitzades per fer aflorar els arguments del mitjà. Un exemple extrem: “Las vaginas de las progres, ‘caballo de Troya’ de la islamización de Europa”. Quan s’ha fet menció als genitals masculins, en canvi, apareixen positivitzats. “Con un par: Donald Trump fulmina a la fiscal general en funciones que ordenó no defender el veto a inmigrantes y refugiados” (Alerta Digital, 31/01/2017).

L’objecte d’estudi d’aquest observatori se centrava en el discurs d’odi en relació a col·lectius afectats pel racisme/xenofòbia, islamofòbia, antigitanisme i/o catalanofòbia, però, com indicàvem a l’inici, s’ha procurat tenir una mirada feminista i de gènere. Ens ha semblat suficientment rellevant parar esment al tracte doblement o triplement discriminatori de les dones que ens hem anat trobant, i que s’afegeix a la discriminació que reben per raó de religió, origen, color de pell, ètnia o cultura.

Articles Relacionats