Podeu consultar l’estudi complet, el clipping de les 308 notícies i els reculls d’exemples per mitjà: recull d’exemples Alerta Digital, recull d’exemples Baluarte Digital, recull d’exemples Dolça Catalunya, recull d’exemples La Gaceta, recull d’exemples Libertad Digital, recull d’exemples Mediterráneo Digital, recull d’exemples OK Diario i recull d’exemples Periodista Digital.

Resum executiu de les conclusions

  • Hem analitzat 308 notícies de vuit mitjans d’àmbit estatal d’espectre ideològic conservador i d’extrema dreta: Alerta Digital, Baluarte Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Libertad Digital, Mediterráneo Digital, OK Diario i Periodista Digital.
  • La interpretació de discurs d’odi que hem emprat en aquest estudi no és la legal, que considerem massa restrictiva, sinó la interpretació compartida per les organitzacions de drets humans i de caràcter antiracista.
  • Les vuit estratègies discursives detectades són: les majoritàries són la visibilització de l’origen, religió, color de pell, ètnia o cultura en notícies en què aquesta dada no és rellevant i la tria o pesca internacional de notícies que confirmin els prejudicis del mitjà.

1a: Insults o injúries cap als col·lectius afectats per racisme/xenofòbia, islamofòbia, antigitanisme i/o catalanofòbia. Hi ha una petita part de les notícies de l’estudi que inclouen insults explícits cap als col·lectius (“chuleta musulmán”, “macarras musulmanes”, “dèspotes”, “cortito”, “perturbado”), gairebé tots concentrats a Periodista Digital.

2a: Reproducció no crítica dels discurs d’odi d’algun actors. Es vehiculen els arguments de polítics i activistes d’extrema dreta i de religiosos ultracatòlics sense rebatre i/o posar en context les seves declaracions.

3a: Deslegitimació d’actors o accions que, al parer del mitjà, combaten el discurs d’odi o que defensen la no-discriminació. En aquesta estratègia també hi opera l’anomenat quadrat ideològic, ja que el mitjà tendeix a augmentar les accions negatives que protagonitzen aquests actors (ex. Angela Merkel, activistes d’esquerres, el concepte de multiculturalisme…).

4a: Tria o pesca d’informacions d’arreu del món que confirmin els prejudicis i estereotips del mitjà. Les notícies pescades internacionalment acostumen a reforçar prejudicis del mitjà (prejudicis d’exemple: les persones immigrades perceben més ajuts que els autòctons; els homes musulmans no tracten bé les dones). OK Diario o La Gaceta fan servir aquesta estratègia, que també es segueix en els anomenats mitjans convencionals o massius.

5a: Visibilització de l’origen, el color de pell, l’ètnia, la cultura o la religió en informacions de delinqüència, abusos sexuals o terrorisme quan no és rellevant per la notícia (ex. “la delincuencia marroquí” al País Basc). És l’estratègia més utilitzada de totes, i cap mitjà n’està exempt. El seu efecte contribueix al discurs d’odi, ja que fomenten els estereotips que vinculen delinqüència o el terrorisme amb les persones immigrades, refugiades, musulmanes o del poble gitano.

6a: Ús de fotografies o de vídeos, a vegades titulats o editats, que confirmin els prejudicis o estereotips del mitjà. En alguns casos s’editen amb “títols” que emmarquin o col·loquin un frame temàtic o adjectivats (“espeluznante video”, “indignante video”). El contingut d’alguns materials traspassa tots els límits del Codi Deontològic.

7a: Notícies opinatives, signades o no, fora de la secció d’opinió, amb les tesis que confirmen els prejudicis o estereotips del mitjà. Es crea una confusió a les persones lectores perquè no s’indica que són articles d’opinió.

8a: Notícies que vehiculen la victimització dels “actors-nosaltres” (identificats per aquests mitjans com a la població blanca autòctona). S’empren comparatives per argumentar que les persones immigrades, refugiades, musulmanes reben més ajuts que les “autòctones”.

De la mostra de 308 només el 29% de les notícies detectades es poden considerar neutres*, i el 71% segueixen almenys una de les vuit estratègies mencionades. Les notícies neutres són aquelles que, tot i tenir una línia editorial darrera, no mostren un to explícit a l’hora de vehicular els arguments del mitjà (enfocament que pugui tergiversar, registre d’insult, etc.).

  • Actors: Els actors més freqüents en el global de tots els mitjans (dins dels tres àmbits observats) són “refugiados” (36), “inmigrantes” (34) i “musulmanes” (21).
  • Eixos de discriminació: En l’àmbit del racisme/xenofòbia, es construeix una identitat del refugiat com a potencial enemic (“refugiados radicales”) o paràsit dels ajuts socials. En l’àmbit de la islamofòbia, es construeix l’arquetip negativitzat de l’home musulmà –i a vegades s’hi afegeix el qualificatiu d’àrab– com a agressor o enemic, especialment a Periodista Digital, Alerta Digital i Mediterráneo Digital. Es tracta de notícies de violacions, delinqüència o terrorisme, com hem vist en el fenomen de la connexió temàtica. En l’àmbit de la catalanofòbia, s’observa l’estratègia de deslegitimar els polítics catalans i les organitzacions de defensa de la llengua. Les dues notícies (de les 308) amb protagonistes del poble gitano són negatives, vinculades amb delinqüència.
  • Per què aquesta tria de mitjans: hem triat els vuit mitjans digitals perquè en el context actual d’ascens de l’extrema dreta i de l’extensió dels populismes arreu, els anomenats “digitals d’odi” tenen un paper que no s’ha de menystenir. Les dades de tràfic són baixes, però tenen un paper a les xarxes socials i són generadors d’opinió. Aquest és el primer estudi que posa el focus en aquest tipus de mitjans.
  • El paper d’aquests mitjans: En tots els casos, aquests digitals d’odi són generadors d’opinió diària i parteixen d’una màxima: del prejudici en fan notícia. Per aquest motiu, cal estar-hi a sobre, cal observar i combatre els seus discursos de forma contundent i evitar que es converteixin en bancs de proves dels discursos excloents; és necessari tallar d’arrel una possible contaminació d’aquestes pràctiques a d’altres mitjans més massius. S’ha observat que com a mínim un parell de portals (La Gaceta i OK Diario) tenen una influència que transcendeix l’òrbita dels grups d’extrema dreta o més conservadors. En l’era dels mitjans digitals i l’anomenat clickbaiting, cal vigilar i combatre les pràctiques que puguin fomentar el discurs d’odi.
  • Per què neix l’observatori: L’Observatori del discurs d’odi als mitjans de comunicació és una eina per reflexionar sobre els discursos i la construcció ideològica als mitjans. El Grup de Periodistes Ramon Barnils impulsa aquest observatori per fomentar la bona tasca periodística entre professionals del sector i alhora per permetre a la ciutadania una lectura en clau crítica dels mitjans.

Conclusions

L’objectiu general de l’Estudi Observatori del discurs d’odi als mitjans de comunicació 2016-2017 és detectar si els mitjans de comunicació poden fomentar el discurs d’odi cap a col·lectius potencialment afectats pel racisme-xenofòbia, la islamofòbia, l’antigitanisme i la catalanofòbia.

Selecció de notícies: de les 308 notícies analitzades, hem observat que en la majoria de notícies (52%) es refereixen a actors (grups o persones) afectats potencialment pel racisme i la xenofòbia; en segon lloc, un 35% són notícies amb persones o grups afectats per la islamofòbia i, finalment, hi ha un 11% de notícies on apareixen persones o grups afectades per la catalanofòbia i/o l’antigitanisme. Només dues notícies són referides a l’antigitanisme. Que es refereixin a aquests actors no vol dir que els donin la paraula: només hi ha una petita minoria de notícies on aquests col·lectius apareixen com a font.

Discurs d’odi: L’anàlisi de les 308 peces periodístiques dels vuit mitjans digitals (Alerta Digital, Baluarte Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Libertad Digital, Mediterráneo Digital, OK Diario i Periodista Digital) durant el període del 9 de gener al 9 de febrer de 2017 ens ha permès concloure que els vuit portals contribueixen, en diferents graus, a fomentar el discurs d’odi cap als col·lectius afectats pel racisme-xenofòbia, la islamofòbia, l’antigitanisme i la catalanofòbia. Els grups més afectats són els que pateixen el racisme i la xenofòbia i/o la islamofòbia.

A l’hora d’analitzar les notícies, vam realitzar una fitxa amb les hipòtesis: una sèrie d’estratègies discursives que pressuposàvem que s’emprarien per fomentar aquest discurs d’odi. Quan la notícia no complia cap d’aquests requisits, consideràvem que es tractava d’una notícia neutra. En la metodologia ja indicàvem que es tractava d’una denominació imperfecta.

Doncs bé, de la mostra només el 29% de les notícies detectades es poden considerar neutres, i el 71% seguien alguna de les estratègies mencionades.

Periodista Digital, Libertad Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Alerta Digital i Baluarte Digital serien els mitjans amb menys “notícies neutres”, mentre que Mediterráneo Digital i sobretot OK Diario serien els mitjans que, a nivell numèric, combinen més notícies que no segueixen les estratègies de discurs d’odi que es detallaran tot seguit.

Resum per mitjà

El fet que la majoria d’aquests mitjans se situïn en l’espectre ideològic de la dreta o l’extrema dreta fa que, malgrat les diferències, hi hagi una línia de continuïtat en les estratègies que segueixen. Hi ha també una certa coincidència en els temes que cobreixen.

Periodista Digital i Dolça Catalunya són els que vehiculen de forma més explícita, recorrent a l’insult si és necessari, els prejudicis i estereotips del mitjà, que es corresponen amb els de l’extrema dreta. El primer empra tècniques per competir en l’anomenada guerra dels clicks, mentre que el segon, a l’altre extrem, ni tan sols admet publicitat.

Alerta Digital i Mediterráneo Digital inclouen moltes notícies islamòfobes, més que en d’altres mitjans. El primer, Alerta Digital, tant mostra discurs d’odi contra els col·lectius afectats, com alhora vehicula un to molt dur amb les institucions o partits que fomenten l’anomenat multiculturalisme i que, al seu parer, contribueixen a una suposada “islamització d’Europa”. El segon mitjà, Mediterráneo Digital, es dedica a visibilitzar l’origen i la religió en casos de violació, delinqüència i, en menor grau, terrorisme. Ho fa amb un to menys explícit que Alerta Digital.

En La Gaceta, el racisme-xenofòbia o la islamofòbia no es mostren clarament -intenten emprar un discurs més neutre; ara bé, fan una tria de les notícies que confirmin els prejudicis del mitjà. Per exemple, només es publiquen històries de violència masclista i violacions si els agressors són estrangers. Són un mitjà situat en l’espectre d’extrema dreta i catòlic.

OK Diario és el mitjà que té un to que intenta equiparar-se més a la premsa convencional. Utilitza tècniques més sofisticades per difondre la línia editorial: tria de temes i enfocaments, pesca d’informacions internacionals o connexió temàtica (terrorisme i refugiats, per exemple). És un dels mitjans que penetra més enllà del públic afí i el seu impacte queda amplificat per la projecció pública del seu propietari, Eduardo Inda.

Baluarte Digital és un cas a part. Es va incloure perquè seguia en major grau la política catalana, però és el mitjà amb un impacte més petit dels estudiats, amb un origen poc clar (el web no descriu qui són ni tampoc el seu “avís legal”) i treu les informacions a remolc dels altres.

En la fitxa d’anàlisi també observàvem altres elements, entre ells indicadors de males pràctiques específicament de la pràctica periodística (falta de fonts, falta de context, etc.), la presència o no d’un discurs paternalista/caritatiu cap als col·lectius afectats pels tres eixos indicats anteriorment i finalment, indicadors de bones pràctiques.

Discurs paternalista/caritatiu residual: Tan sols en una notícia de tot l’anàlisi hem detectat un discurs paternalista o caritatiu. És una notícia d’OK Diario on es veu un vídeo d’un home que s’està ofegant: “Indignación en Italia porque nadie ayudó a un inmigrante que se ahogó en el Gran Canal de Venecia” (26/01/2017).

Bones pràctiques residuals: Només en tres notícies de tot l’estudi percebem bones pràctiques (3 de 308).

A Alerta Digital (10/01/2017) a la notícia “Alumnos de la Universidad de Londres rechazan a los filósofos blancos”, es cita una font experta: “Erica Hunter, jefa del departamento de Religión y Filosofía del SOAS, Deborah Gabriel, fundadora de Black British Academics, Liz Smith, portavoz de educación del Partido Conservador en Escocia”.

La detecció d’una bona pràctica pot ser parcial; és a dir, la troballa no implica que la notícia sencera sigui una bona pràctica, sinó que parcialment hi ha estratègies que contribueixen a entendre el conflicte. Per exemple, en la notícia del 2 de febrer que segueix l’estratègia de tria o pesca internacional de notícies i que té un titular que contribueix a estereotipar els musulmans (“Musulmanes ejecutan a una niña y a una mujer embarazada Mediterráneo Digital), hi ha alhora bona informació de context sobre la província de l’Afganistan i sobre la xaria.

Estratègies del discurs d’odi als mitjans: durant l’estudi s’han detectat vuit estratègies que són emprades pels mitjans a l’hora de difondre, promoure o justificar el discurs d’odi i alhora defensar els actors que promouen aquest tipus de discursos. Són estratègies que es combinen entre si: és a dir, una notícia pot contenir insults i alhora incloure un vídeo que fomenti el discurs d’odi.

No s’ha detectat cap notícia que inciti la violència cap als col·lectius de l’estudi (que cridi a exercir la violència directa); en canvi, en dues ocasions (de les 308 notícies) hem percebut una legitimació de la violència, l’una cap a persones (refugiats musulmans) i l’altra cap a un símbol (bandera). Són dos exemples molt diferents entre sí.

La notícia “Un campeón de Kick boxing revienta a 4 musulmanes que intentaban violar a 2 mujeres” (19/01/2017 Mediterráneo Digital) és un clar exemple del que en l’Anàlisi Crítica del Discurs es coneix com a quadrat ideològic: es magnifica l’acció suposadament positiva (a parer del mitjà) de l’actor-nosaltres, en relació a l’actor-ells (suposats violadors). La fotografia del “campió” pretén destacar el rol del porter de discoteca que va apallissar els suposats refugiats. Es legitima la violència del porter de discoteca, davant la violència dels violadors.

L’altra notícia, que no es pot comparar amb la primera, justifica un acte contra el màstil d’una estelada a Sant Cugat. “Vecinos de San Cugat ejecutan la orden judicial y sierran el mástil de la cubana gigante” (Dolça Catalunya 27/01/2017). La notícia aplaudeix una acció violenta contra la bandera catalana. “Doncs el poble senzill i fart dels seus dèspotes ja ha complert la sentència. Ahir el màstil de la cubana va aparèixer esberlat i sense cubana, amb una senzilla nota: ‘Visca Catalunya lliure de nacionalisme’”.

De les vuit estratègies anomenades, les que s’han comprovat majoritàries són la visibilització de l’origen, el color de pell, l’ètnia, la cultura o la religió en informacions de delinqüència, abusos sexuals o terrorisme quan no és rellevant per la notícia i la tria o pesca d’informacions d’arreu del món que confirmin els prejudicis i estereotips del mitjà. Ambdues estratègies es poden trobar en una mateixa notícia, ja que es combinen entre si.

L’ordre de les estratègies que incloem tot seguit no segueix una jerarquia des de les més majoritàries a les menys, sinó que respon a l’ordre que fèiem servir durant l’anàlisi.

-Primera estratègia. Insults o injúries cap als col·lectius afectats per racisme/xenofòbia, islamofòbia, antigitanisme i/o catalanofòbia. Hi ha una petita part de les notícies de l’estudi que inclouen insults explícits cap als col·lectius, especialment cap als musulmans, però també cap a refugiats i catalans. Periodista Digital és el mitjà que més insults inclou. Exemples: “chuleta musulmán”, “macarras musulmanes”, “dèspotes”, “cortito”, “perturbado”. El substantiu o adjectiu “separatista”, si bé podria ser entesa de forma neutral, a l’Estat espanyol té connotació negativa, tot i que en les notícies que s’han analitzat no arriba a la categoria d’insult.

L’expressió “refugiados radicales” és la demostració que en aquest mitjà la paraula “refugiados” ha deixat de tenir el significat de persona que fuig d’una situació adversa (guerra, per exemple), sinó com a mínim el d’un constructe polític –i si especulem, podria haver esdevingut un sinònim de potencial enemic.

Citem un parell d’exemples de la primera estratègia, descrits en l’apartat dels informe per mitjà.

Periodista Digital : [VÍDEO] “Los tres macarras musulmanes violan a una sueca inconsciente y lo emiten en Facebook” (24/01/2017)

Alerta Digital: “El multiculturalismo tiene atrofiado el buen gusto: Sephora Ikabala, de origen africano y bastante fea, Miss Helsinki 2017” (10/01/2017)

-Segona estratègia: Reproducció no crítica dels discurs d’odi d’alguns actors. Es vehiculen els arguments de polítics d’extrema dreta (Gert Wilders, Marine Le Pen), de religiosos ultracatòlics com ara Carlo Liberati i d’altres actors sense posar en context les seves declaracions ni aportar una visió crítica als seus raonaments.

Amb alguns polítics s’aplica el denominat quadrat ideològic, ja que es presenten els seus discursos “de forma positiva”. D’ells se’n diu que “parlen clar” o que “són contundents”. El cas de la crítica d’Hogar Social Madrid, grup d’extrema dreta, contra la política d’Starbucks de contractar persones refugiades és coberta per mitjans com ara Mediterráneo Digital i Alerta Digital. En ambdós casos es mostra el material gràfic de la campanya, sense posar-lo en context.

Citem dos exemples de la segona estratègia, descrits en l’apartat dels informe per mitjà.

La Gaceta: “En diez años vamos a ser todos musulmanes por culpa de nuestra estupidez” (17/01/2017)

OK Diario: “La ultraderechista Le Pen abre su campaña con un discurso a lo Trump” (05/02/2017)

-Tercera estratègia: Deslegitimació d’actors o accions que, al parer del mitjà, combaten el discurs d’odi o que defensen la no-discriminació. El discurs d’odi es percep tant en la justificació o lloança d’alguns estudis, com en la deslegitimant actors que combaten el discurs d’odi o defensen la no-discriminació. Les persones o col·lectius receptors d’aquesta deslegitimació (que a vegades es converteix en insult) són els polítics que defensen, a parer del mitjà, el multiculturalisme o actors d’esquerres o progres. En aquesta estratègia també hi opera l’anomenat quadrat ideològic, ja que el mitjà tendeix a augmentar les accions negatives que protagonitzen aquests actors.

Citem dos exemples de la tercera estratègia, descrits en l’apartat dels informe per mitjà.

Alerta Digital: “Angela Merkel, la fulana sebosa de Soros, critica el veto de Donald Trump a la entrada de musulmanes en Estados Unidos” (29/01/2017).

Mediterráneo Digital: “Podemos exige acoger 4 millones de refugiados y darles la nacionalidad” (12/01/2017)

-Quarta estratègia: Tria o pesca d’informacions d’arreu del món que confirmin els prejudicis i estereotips del mitjà. Una de les estratègies majoritàries en tots els mitjans és la tria o pesca d’informacions d’arreu del món que confirmin els prejudicis i estereotips del mitjà. Es percep que en la tria de les informacions no se segueix un criteri geogràfic, sinó que els actors implicats i l’acció que es descriu es volen remarcar per algun motiu: en aquestes notícies es remarca un dels eixos de la identitat dels actors que interessa al mitjà. Així doncs l’estratègia quarta es complementa amb la cinquena.

OK Diario o La Gaceta fan servir aquesta estratègia, que també es troba en els anomenats mitjans convencionals o massius.

Les notícies pescades internacionalment acostumen a servir d’exemples sobre estereotips o prejudicis del mitjà (les persones immigrades perceben més ajuts que els autòctons; els homes musulmans no tracten bé les dones). A La Gaceta, en el període analitzat, només s’han publicat històries de violència masclista i violacions si els agressors eren estrangers.

El fenomen del purple washing detectat en l’anàlisi és una de les altres conclusions de l’estudi, rellevant les estratègies quarta i cinquena. Els mitjans només se’n recorden dels drets de les dones a l’hora de defensar arguments islamòfobs, per exemple: amb notícies pescades arreu, es posa èmfasi en la identitat de l’agressor o grup implicat.

Citem dos exemples de la quarta estratègia, descrits en l’apartat dels informe per mitjà.

Mediterráneo Digital: “Musulmanes ejecutan una niña y una mujer embarazada” (02/02/2017)

Alerta Digital: “Una mujer somalí reclamó 2.372 euros a una escuela de enfermería de la República Checa por no dejarla llevar el velo islámico” (01/02/2017)

-Cinquena estratègia: Visibilització de l’origen, el color de pell, l’ètnia, la cultura o la religió en informacions de delinqüència, abusos sexuals o terrorisme quan no és rellevant per la notícia. És l’estratègia més utilitzada de totes, i cap mitjà n’és exempt. De fet, és comuna també en molts mitjans convencionals massius. Estigui més o menys estesa, el seu efecte contribueix al discurs d’odi, ja que fomenta els estereotips que vinculen delinqüència o el terrorisme amb les persones immigrades, refugiades, musulmanes o del poble gitano. L’exemple que citem a continuació “la delincuencia marroquí” és flagrant: s’empra aquesta expressió per parlar de persones que viuen al País Basc i que han delinquit. És evident que no es refereixen a un conjunt de persones amb nacionalitat marroquí que acaben d’arribar a la zona, sinó que parla de totes les persones, d’origen marroquí o ja nascudes al País Basc, l’atenció de les quals són un cost per a l’administració basca. El fet que la font policial inclogui aquesta notícia fomenta que els mitjans s’escuden en el fet que es limiten a reproduir-ho, sense qüestionar la motivació policial o donar dades que permetin una lectura crítica dels fets (dades sobre desigualtats, etc.).

Les úniques dues notícies sobre persones gitanes, publicades per Mediterráneo Digital, estan relacionades amb delinqüència. Un fet que demostra que durant el mes de l’estudi només es van visibilitzar accions negatives sobre aquest grup, obviant les representacions neutres o positives.

En un cas hem observat que aquesta estratègia no entra en joc quan la persona implicada és nacional o europea. Quan l’agressor d’una de les notícies és britànic, el mitjà no ho diu directament, sinó s’ha de deduir dels detalls que donen del procés judicial. “Detenido en Alicante un agresor sexual buscado en Reino Unido, Países Bajos y Tailandia por abusar de más de 30 niños” (OK Diario, 09/02/2017).

Citem tres exemples de la cinquena estratègia, descrits en l’apartat dels informe per mitjà.

Alerta Digital: “La delincuencia magrebí le cuesta al Gobierno vasco más de 60 millones de euros anuales, el coste de un nuevo Museo Guggenheim” (08/02/2017)

OK Diario: “Un árabe que mandaba la frase “Allahu Akbar” con su móvil sembró el pánico en un avión de Iberia Express” (11/01/2017)

Baluarte Digital: “Miss Italiana es rociada con ácido por su exnovio de Cabo Verde” (14/01/2017).

Fins i tot hi ha mitjans que fan notícia del fet que alguns governs amaguin la identitat dels agressors.

Alerta Digital: “Sólo AD informó de su vinculación al islamismo: El autor del tiroteo del aeropuerto de Florida admite contactos con los yihadistas” (17/01/2017).

L’estratègia de la visibilització de la identitat de les persones o grups es complementa també amb l’anomenada “connexió temàtica”. Com s’ha descrit anteriorment, s’ha comprovat que en un 37% de les informacions es connecta el terrorisme, la delinqüència, les violacions amb les persones immigrades, refugiades o musulmanes. Que apareguin en una mateixa notícia no ens permet treure conclusions directes (les persones refugiades cometen més actes de delinqüència), però sí que s’aconsegueix crear un efecte de “proximitat dels temes”.

-Sisena estratègia: Ús de fotografies o de vídeos, a vegades titulats o editats, que confirmin els prejudicis o estereotips del mitjà. Les fotografies i els vídeos tenen un gran paper de transmissió de missatges. Com dèiem, a Periodista Digital s’acostumen a escollir imatges que despertin la curiositat per aconseguir el click de la persona lectora; en alguns casos s’editen amb “títols” que emmarquin o col·loquin un frame temàtic. Els vídeos detectats traspassen qualsevol límit del Codi Deontològic (defensa de la dignitat de les persones, per exemple).

Citem dos exemples de la sisena estratègia, descrits en l’apartat dels informe per mitjà.

La Gaceta: “La broma malintencionada de Miss Finlandia” (09/01/2017)

Periodista Digital: “El indignante vídeo del chuleta musulmán amenanzando a un periodista alemán con decapitarle” (10/01/2017)

El indignante vídeo del chuleta musulmán que amenaza a un periodista alemán con decapitarle

Periodista Digital: “El indignante vídeo del chuleta musulmán amenanzando a un periodista alemán con decapitarle” (10/01/2017)

-Setena estratègia: Notícies opinatives, signades o no, fora de la secció d’opinió, amb les tesis que confirmen els prejudicis o estereotips del mitjà. Ja s’han descrit en l’apartat anterior. Es crea una confusió a les persones lectores, ja que dins de les seccions informatives (de gènere sec) s’hi barregen també articles d’opinió, sovint sense la firma de la persona. És l’espai “barra lliure” per fer ús d’adverbis emfàtics, adjectius, preguntes retòriques, etc.

Citem dos exemples de la setena estratègia, descrits en l’apartat dels informe per mitjà.

Dolça Catalunya: “4 años por lo de Blanquerna. ¿Y por la salvajada a las chicas de la Selección?” (18/01/2017).

Alerta Digital: “La islamización de Europa” (23/01/2017)

-Vuitena estratègia: Notícies que vehiculen la victimització dels “actors-nosaltres” (identificats per aquests mitjans com a la població blanca autòctona). El mitjà defensa la màxima “primer els de casa” i per tant, rebutja qualsevol ajut a les persones immigrades, refugiades o d’altres orígens. Aquesta estratègia connecta amb els estereotips negatius cap als col·lectius afectats pel racisme i la xenofòbia (el raonament del prejudici és el següent: com que totes les persones immigrades s’aprofiten dels ajuts socials, aleshores les persones “autòctones” estan en desigualtat). L’ús de l’expressió “inmigración de reemplazo” exemplifica la tesi de que aquests mitjans intenten transmetre un perill davant d’una suposada invasió de les persones migrades. En el cas de La Gaceta, es posa l’èmfasi en què les víctimes són també els cristians, que estarien “perseguits” per diferents agents (“Aumenta la persecución a los cristianos en Francia” 18/01/2017; o bé “Con el Islam no se atreven: València en Comú arremete contra la simbología católica” 27/01/2017).

Citem dos exemples de la vuitena estratègia, descrits en l’apartat dels informe per mitjà.

Mediterráneo Digital: “Starbucks anuncia que contratará a 10.000 refugiados: y qué pasa con los parados nacionales?” (30/01/2017)

Alerta Digital: “La inmigración de reemplazo: cuando la ONU y la Unión Europea organizan la desaparición de un pueblo” (12/01/2017)

Estratègies que contribueixen a la islamofòbia

De les vuit estratègies exemplificades, la primera, la quarta, la cinquena, la sisena i la setena són aplicables als casos d’islamofòbia: hem detectat insults, tria d’informacions d’arreu del món per confirmar prejudicis, visibilització de la religió en notícies on no era rellevant, ús de les imatges i vídeos i notícies opinatives (sobre la “islamització” o l’islam com a objecte).

En gran quantitat de notícies d’aquests mitjans es construeix l’arquetip negativitzat de l’home musulmà –i a vegades s’hi afegeix el qualificatiu d’àrab– com a agressor o enemic, especialment a Periodista Digital, Alerta Digital i Mediterráneo Digital. Es tracta de notícies de violacions, delinqüència o terrorisme, com hem vist en el fenomen de la connexió temàtica. Alhora, en molt poques notícies hem detectat una font d’una persona musulmana o un grup que pugui respondre a les acusacions. OK Diario, per exemple, cita una carta de Salah Abdeslam, membre del comando que el 2015 va perpetrar els atemptats de París, però es difon perquè l’home assegura que no es penedeix del que va fer.

Es tracta d’ampliar la distància entre el suposat ells i nosaltres, perquè “ells” siguin vistos com a un “enemic” extern o intern: així l’ells se situa com a agressor i el nosaltres (i moltes vegades col·loquen una dona en aquest paper) com a víctima. Com en el cas de la notícia d’Alerta Digital on un refugiat tunissià extorsiona una activista anglesa (16/01/2017).

Com vèiem amb la notícia sobre l’anomenada “immigración de remplazo”, s’han detectat notícies de victimització del nosaltres (identificat com dèiem amb la població “autòctona”) davant de l’agent suposadament extern. Aquesta notícia ho exemplifica: “El 18% de los niños nacidos en Francia reciben nombres islámicos” (Alerta Digital 11/01/2017). En aquesta notícia, per cert, es connoten negativament les tradicions com l’Aid Kibr o festa del xai, a les quals s’anomena “dogmas mortíferos”.

L’ús d’imatges o fotografies descontextualitzades és un fenomen que es veu especialment en els casos de notícies sobre persones musulmanes. Les imatges de “bodes palestines” es treuen en motiu de notícies sobre els suposats abusos d’un imam a Vitoria, dos fets que no tenen res a veure. “Un imán de Vitoria detenido por pederastia cobra 1.050 euros al mes en ayudas sociales” (Mediterráneo Digital 21/01/2017). La tria, intencionada, pretén il·lustrar un fet succeït a l’Estat amb un altre totalment diferent: ara bé, s’escullen aquestes fotografies perquè mostren homes àrabs al costat de nenes vestides de blanc, com si fossin núvies. La foto prové de casaments grupals entre homes i dones adults, després de les morts de combatents en el conflicte, en els quals els fills dels morts passen a ser responsabilitat d’un altre cap de família.

Una altra estratègia que s’aplica també en els casos d’islamofòbia és l’ús de vídeos que cridin l’atenció i contribueixin al discurs d’odi. “El indignante vídeo del chuleta musulmán que amenaza a un periodista alemán con decapitarle” (10/01/2017) n’és un que ja s’ha analitzat anteriorment; “[VÍDEO] El vil castigo de los ‘justicieros’ musulmanes a una valiente de 15 años en Viena: ¡le parten la cara a tortas!” (16/01/2017) n’és un altre. És un vídeo força sòrdid i els protagonistes són menors. Es destaca que són musulmans al titular, després al text se’n diu “banda de suníes” i finalment se’ls descriu com a: “Pertenecen en su mayoría al grupo étnico checheno del Cáucaso, y junto a afganos y otros adolescentes musulmanes suníes de otras nacionalidades pululan por Viena en calidad de refugiados, velando en colegios y lugares públicos a modo de patrullas para que nadie incurra en el haram, es decir, en actitudes o hechos que prohíbe la sharia, cuyo yugo imponen navaja en mano y a puñetazo limpio”.

Hi ha d’altres elements a observar d’aquests mitjans, com ara els avantítols o epígrafs connotats, com en el cas d’aquesta notícia del vídeo de Periodista Digital, en la qual s’hi podia llegir “Las patrullas de la ‘generación haram’ siembran el terrori en Austria”. (10/01/2017) Un altre exemple d’avantítol (“Parasitismo social”) es pot veure en la notícia de Baluarte Digital: “Fatima Taleb acusa a los vecinos de Badalona de racismo e islamofóbia” (31/1/17).

Un altre fenomen que s’observa és la presumpció de culpabilitat. En la notícia d’un home que intenta entrar al Louvre cridant “Al·là és gran” es presuposa que és musulmà quan la policia encara no ha donat dades de la identitat de l’home –i el mitjà reconeix que no té aquesta informació”. El titular diu: “Un musulmán intenta atentar en el Louvre al grito de ‘Alá es grande!’” (Mediterráneo Digital, 03/02/2017).

Per acabar, voldríem destacar una notícia que difon discurs d’odi contra les persones musulmanes, a partir d’un missatge que s’ha viralitzat per whatsapp. La notícia no inclou cap mena de context ni de mirada crítica cap al missatge i constitueix un exemple contundent de discurs d’odi: “El WhatsApp viral que explica el problema del islamismo” (La Gaceta, 10/01/2017).

Estratègies que contribueixen al racisme i a la xenofòbia

D’entre les vuit estratègies exemplificades, la quarta, la cinquena, la sisena i la setena són aplicables als casos de notícies amb actors afectats pel racisme i la xenofòbia. L’expressió “refugiados radicales” és la demostració que en aquest mitjà la paraula “refugiados” ha deixat de tenir el significat de persona que fuig d’una situació adversa (guerra, per exemple), sinó com a mínim el d’un constructe polític –i si especulem, podria haver esdevingut un sinònim de potencial enemic. Com s’ha vist també en els casos d’islamofòbia, la connexió temàtica opera per vincular persones d’origen marroquí sobretot, però també d’altres orígens, amb delinqüència o terrorisme.

Estratègies que contribueixen a l’antigitanisme/gitanofòbia

En tota la mostra (308 notícies) només s’han trobat dues notícies –de Mediterráneo Digital– amb protagonistes del poble gitano i les dues estan relacionades amb delinqüència. Un fet que demostra que durant el mes de l’estudi només es van visibilitzar accions negatives sobre aquest grup, obviant les representacions neutres o positives. L’estratègia rellevant en aquest cas ha estat la cinquena: la visibilització de l’ètnia de les persones en notícies sobre delinqüència en contextos en els quals aquesta dada no era rellevant.

Estratègies que contribueixen a la catalanofòbia

Les estratègies discursives que hem detectat en aquest eix han estat la primera, la tercera, la sisena i la setena. Així, s’ha trobat algun insult residual, com ara “cortito”, per referir-se al senador d’ERC d’origen indi; o s’ha observat l’ús del nom o adjectiu “separatista”, que sense arribar a l’insult a l’Estat espanyol té una connotació negativa. S’han trobat vídeos i fotografies amb títols de l’estil “Espeluznante clase de odio a Espanya en un cole de Cambrils” i que pretenen “demostrar” una política orquestrada per una elit nacionalista catalana contra Espanya i els castellanoparlants a Catalunya. Finalment, també s’han trobat notícies opinatives per deslegitimar als polítics (com ara “Puigdemont predica el odio a España en Bruselas ante un auditorio de acólitos catalanes”), activistes, organitzacions (com l’ANC) o persones anònimes d’ideologia catalanista o independentista. Els atacs al sistema educatiu català són una constant en aquest tipus de notícies.