L’existència del Kurdistan –la nació sense estat més gran del món- i la seva lluita pel reconeixement internacional és prou coneguda com per a exigir als periodistes un cert grau de precisió a l’hora d’ubicar les seves informacions. La notícia del terratrèmol ha coincidit, a més, amb els combats entre l’exèrcit turc i els guerrillers independentistes del Partit dels Treballadors Kurds (PKK en les seves sigles kurdes) a les localitats Cukurca i Iusekova, a sols 140 quilòmetres de distància de Van, la ciutat més gran afectada pel terratrèmol. Tot i que molts mitjans han donat ambdós fets, molt pocs els han relacionat.

L’oblit a l’hora de situar la notícia a Kurdistan és encara més greu en mitjans amb sensibilitat nacional, com poden ser El Punt Avui, Ara o TV3. Dels tres citats, sols el primer ha rectificat, gràcies a les advertències realitzades per lectors a través de les xarxes socials o el servei de comentaris de les edicions digitals.

L’excessiva dependència d’agències internacionals i sense cap tipus de sensibilitat per les nacions sense estat podria ser al darrera de l’errada –el que resulta obvi, ja que cap notícia ve signada per corresponsals-, encara que aquesta vegada, l’existència d’una agència catalana pròpia tampoc els hauria permès evitar-lo, tal i com li va passar a Nació Digital. I és que l’ACN també ha ubicat el terratrèmol a Turquia.

Per a la majoria de mitjans de Barcelona el reconeixement casteller ocupa en solitari els titulars, fins i tot en aquells que tenen vocació nacional, com l’ACN, o que es veuen a les Illes, com TV3. Però no cal ser un defensor dels Països Catalans per trobar motius per defensar una tradició cantada en la nostra llengua -la segona reconeguda per la Unesco després del Misteri d’Elx- i que va arribar a Mallorca precedent de Catalunya, encara que en aquest territori ja s’hagi perdut. El web de notícies de la CCMA o La Vanguardia a penes citen la presència del Cant de la Sibil·la juntament amb la resta de candidatures “espanyoles”. El Periódico va un pas més enllà i iguala la importància dels castells amb el flamenc, deixant el cant mallorquí en un segon pla i sense ni tan sols explicar de què es tracta en tot el text.

Però a la premsa insular no millora massa el panorama. Tot i que a Mallorca hi ha dues colles castelleres -n’hi ha arribat a haver tres- i que es carreguen castells des de 1996, cap dels mitjans de l’Illa ho ha entès suficient com per posar el seu reconeixement internacional al mateix nivell que el Cant de la Sibil·la o, com a mínim, en un pla més destacat que el flamenc o la falconeria. Ni tan sols IB3 o TV Mallorca, que patrocinen els Castellers de Mallorca, ho han trobat necessari i sols el diari de Balears ha mencionat aquest fet.

La premsa madrilenya s’ha dividit, en canvi, entre els que posaven les tres “candidatures espanyoles” -la dieta mediterrània i la falconeria venien recolzades per coalicions supraestatals- a un mateix nivell, com és el cas d’El Mundo o la Cadena Ser i els qui ja des de l’inici deixaven clar quina era la “candidatura estrella” i titulaven un senzill: “El flamenco Patrimonio de la Humanidad”, com feien TVE, El País o ABC. El suport preferent del Ministeri de Cultura per aquesta modalitat quedava palesa en la majoria de reportatges. Així, mentre la campanya per aconseguir el reconeixement del flamenc era explicada abastament el Cant de la Sibil·la era escrit malament una i altra vegada -com Sibila o Sibil.la- encara que aquesta falla la feien també els mitjans catalans en castellà, i sols El Mundo feia menció que aquest és cantat en català.

Els responsables de la brigada mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra van convidar el passat dimecres a un grup de periodistes a participar a un “joc” de dubtosa gràcia. Els informadors, vestits d’antiavalots, es van enfrontar a un suposat grup de manifestants que, en realitat, eren agents de la policia autonòmica. Tot plegat, quinze mesos després de la manifestació d’estudiants que va acabar amb una trentena de periodistes agredits pels Mossos d’Esquadra però només dues denúncies.

Els vídeos d’Antena 3 i Barcelona Televisió (BTV) fan bons aquell refrany que una imatge val més que mil paraules. Es pot veure un bon resum del “joc” al qual es bon prestar una bona colla de periodistes per, tal com diu la crònica de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), “tancar ferides” després que “es miressin de reüll” en tots els aldarulls que es produïen a la ciutat de Barcelona des de la crisi antiBolonya. Ni aquesta crònica -ni les de les dues televisions citades- fan referència al fet que a la manifestació del 18 de març de 2009 va acabar amb més de trenta informadors ferits.

Pel Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) és “sorprenent” la simulació que van proposar els Mossos d’Esquadra però “encara ho és més que periodistes i mitjans ho acceptin i hi participin sense buscar-ne cap aspecte crític, cap element controvertit, com un divertimento, com un experiment graciós”. A més, entenen que és una “burla” per aquells professionals que van patir l’acció indiscriminada de la mateixa brigada mòbil. “Els continus episodis de conflicte han demostrat que el problema no és que els periodistes no entenguem la dura feina dels mossos antiavalots, sinó que aquests no comprenen la feina dels periodistes i contínuament vulneren el dret a la informació de la ciutadania” conclouen.

Enric Borràs, que en el moment dels fets treballava a VilaWeb, va ser un dels periodistes que va patir els cops de porra dels Mossos d’Esquadra. A més, va ser un dels dos únics contusionats que va anar més enllà de les queixes i protestes -es va fer una concentració a la plaça Sant Jaume- i va denunciar a l’agent que el va colpejar. El jutge el va identificar i el va condemnar a una multa de 180 euros i a una indemnització de 250 euros. Per altra banda, un dels fotògrafs que més va patir les càrregues indiscriminades també va denunciar un agent de la BRIMO que ha hagut de pagar una multa de 1.000 euros per una falta de lesions. Finalment, hi ha una tercera denúncia pendent de resoldre realitzada en aquest cas per un treballador de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que acusa a un antiavalot de colpejar-lo al cap. La gravetat de les ferides podria suposar una condemna per un delicte d’agressió.

Borràs qualifica l’experiència d’aquest dimecres com a “increïble i surrealista”. “Volen convèncer que fan les coses bé, però per saber-ho cal estar als llocs dels fets” explica el periodista. En aquest sentit recorda que els Mossos voldrien els informadors a darrera de “tres o quatre cordons policials”. “Poder veure què passa suposa un risc però una és que s’escapi un cop de porra i l’altre rebre una agressió premeditada” explica. Per Enric Borràs, si els fotògrafs van junts a les manifestacions en grups de dos o tres és perquè temen als Mossos i, d’aquesta manera, s’asseguren tenir proves de les possibles càrregues. Quinze mesos després dels fets de Bolonya considera “increïble que hi hagi periodistes que s’hagin prestat acríticament a aquest joc”. De tot plegat només s’ha pogut llegir una veu crítica des dels mitjans. Un article de l’ABC (“Periodistas o primos”?) en el qual es pregunta com van poder convèncer els Mossos a un ampli grup de periodistes participar a tal quintada.

Enric Borràs també es mostra molt crític amb els acords assolits entre el Col·legi de Periodistes i el Departament d’Interior que, a banda de l’obligatorietat d’un braçalet identificatiu, recomanen dur una armilla taronja fluorescent. “Suposa considerar que el problema era que els Mossos no veien els periodistes, en canvi la realitat és que no volen gent pel mig que vegi el què passa” afirma amb rotunditat. En aquest sentit fa una crida a no utilitzar unes armilles que “només ha vist en països en guerra com Palestina”.

Borràs es mostra d’acord amb les afirmacions del fotoperiodista Albert Salamé, que va cobrir les mobilitzacions per l’ACN. En una anotació al seu bloc just quan es complia un any dels fets considerava que de tot plegat en quedava la sensació de “presa de pèl”. Per Salamé es va produir un “fals corporativisme en defensa dels periodistes ferits” com aquells mitjans que van intentar aprofitar-ho per aconseguir contrapartides a nivell d’exclusives a les diverses institucions.

>> Comunicat del Grup de Periodistes Ramon Barnils: Un simulacre que és una burla als periodistes agredits pels Mossos

S’ha fet enguany la manifestació del 25 d’abril a València? Aquesta podia ser una pregunta que es fessin els lectors dels diaris que s’editen al Principat de Catalunya el passat diumenge. I és que la tradicional manifestació que commemora la batalla d’Almansa -i que en aquesta ocasió va reunir dissabte entre 20.000 i 50.000 segons les fonts- ha passat pràcticament inadvertida.

El Periódico i La Vanguardia no li dedicaven una sola línia. Un fet que, hores d’ara, ja no sorprèn a ningú -la sorpresa seria que n’haguessin parlat-. Sobtava molt més, en canvi, que les edicions de paper d’El Punt -val a dir-ho, bolcades en cobrir les consultes- no hi dediquessin ni un sol breu.

Calia consultar l’edició de València -disponible només a Internet- per llegir-ne la crònica: “L’aniversari de la derrota d’Almansa engresca tots els retrets contra el PP de Camps”. El titular feia referència que, a la habitual convocatòria d’Acció Cultural, s’hi havien sumat diversos col·lectius que s’oposaven a les polítiques del govern de Francisco Camps: Salvem el Cabanyal -contra els enderrocs al barri-, la Plataforma per la Transparència i la Pluralitat a Canal 9 -per reclamar una bona gestió del canal de televisió autonòmic-, el Col·lectiu No a la Corrupció -sorgit en motiu del Cas Gürtel- o Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència entre altres.

El Punt no havia trobat cap espai al paper per fer-ne una petita referència tot i que ho hagués pogut relacionar amb el breu que publicava a la pàgina 8 “Urnes per a valencians”. En un requadre, destacaven que una de les novetats del 25-A és que els habitants del País Valencià podrien votar simbòlicament a les consultes de les poblacions d’Alcanar i Ulldecona (el Montsià).

En el cas de l’Avui la cobertura era de mínims. A la pàgina 10 de política, la darrera de la secció, hi apareixia el breu “20.000 persones defensen a València els Països Catalans” en una pàgina on destacava la notícia “Desenes de milers amb Garzón”. A l’edició digital, es publicava la crònica i les fotos servides per l’ACN, que han reproduït altres mitjans digitals com Tribuna.cat. VilaWeb va destacar la notícia com a obertura amb el titular: “Multitudinària manifestació a València al crit de ‘Ja n’hi ha prou‘” i afegien en el subtítol: “La manifestació del 25 d’abril clama enguany contra els casos de corrupció i de censura, el conflicte per la recepció de TV3 i els aterraments de cases del Cabanyal”. Precisament ni TV3 ni el seu portal 3cat24.cat -més enllà de l’entradeta automàtica de l’ACN- van fer cap referència a la marxa.

Las Provincias recupera l’estil més criminalitzador
El diari valencià Las Provincias ha recuperat el seu vell estil més criminalitzador contra el que anomenen “pancatalanisme” en motiu d’una xerrada a la Universitat de València organitzada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. “La Universitat cedeix les seves instal·lacions a un ex terrorista de Terra Lliure per fer una xerrada” en referència a la conferència de Carles Sastre, que havia militat a l’organització armada Terra Lliure i que actualment és responsable d’Acció Sindical de l’I-CSC.

A l’editorial -”Terra Lliure a la Universitat“- qualifiquen l’acte -una xerrada en el marc del cicle “Recuperem les arrels. Construïm el futur” de l’acte més “bochornoso” que s’hagi viscut mai a la Universitat de València i reclama al rector que el prohibeixi. “Les xerrades tenen com a denominador comú la catalanitat de la Comunitat Valenciana, malgrat tractar-se d’un projecte clarament inconstitucional i que la immensa majoria dels ciutadans rebutja”. Al text de la notícia, hi insisteixen: “el cicle de conferències ofereix un marcat caràcter catalanista, de fagocitació de la Comunitat Valenciana i de les seves senyes d’identitat, tant símbols com llengua, per part de Catalunya”.

Amadeu Casellas el van excarcerar aquest dimarts. VilaWeb va ser el primer mitjà que en va informar tot destacant que li havien restat vuit anys complerts en presó preventiva i que, fins ara, no havien estat computats com a condemna ferma. La sentència del Tribunal Constitucional del 2008 ha evitat que el pres anarquista continués al centre penitenciari fins al 2016.

El Periódico de Catalunya és l’únic mitjà que, de manera destacada, explica que la revisió del seu cas ha determinat que “ha passat en presó vuit anys més dels que li corresponien”. Val a dir però, que tenint en compte que la sentència és del 2008, Casellas ha estat dos anys més empresonat dels que marca la interpretació del codi penal. Un període marcat precisament per les vagues de fam i les protestes demanant l’excarceració de l’osonenc.

El diari del Grup Zeta -el mitjà que hi dedica el major espai- afirma en el titular que “L’anarquista Amadeu Casellas surt de la presó al cap de 24 anys”. En el text expliquen que “tant sectors anarquistes com fins i tot ICV i ERC havien denunciat la seva situació penitenciària i havien denunciat que s’havia produït un error en el còmput de la pena de presó, que ara el jutge ha reconegut”.

El Punt és un altre dels diaris de paper que es fan ressò de l’alliberament d’Amadeu Casellas amb una breu notícia de dos paràgrafs. En el titular en comptes de destacar que ha passat més temps del necessari a la presó afirmen que “s’estalvia sis anys”. L’altre diari propietat del Grup Hermes, l’Avui, no fa cap referència al cas ni a la seva edició digital ni al paper. De fet cal remuntar-se fins al 20 d’octubre de 2009 per trobar la darrera notícia sobre el pres anarquista. “Una seixantena d’artistes i entitats socials demanen a Tura que deixi en llibertat l’anarquista en vaga de fam” titulaven aleshores. Tampoc en dedica ni una sola línia La Vanguardia que no sorprèn amagant el cas.

Aquest tractament discret contrasta amb la peça que va subministrar l’ACN poc abans de les vuit del vespre. A la notícia, a banda d’explicar l’excarceració del pres es recull la versió de la seva advocada, Maite Hernández. La lletrada explica que Casellas “està molt animat” però encara amb les seqüeles de la seva segona vagada de fam que va mantenir durant 80 dies. Es tracta de l’únic gran mitjà -en aquest cas una agència- que ha recollit les opinions de l’entorn de l’anarquista. Se’n van fer ressò ràpidament els mitjans osonencs com osona.com o El9Nou.cat. Per altra banda, el setmanari Directa ha publicat en l’edició d’aquest dimecres una entrevista després de sortir del centre penitenciari de Girona.

La denúncia de manca cobertura mediàtica a la prèvia del 13-D sembla que no ha fet efecte. O a la inversa. Ja que quan manquen menys de 48 hores les referències a una iniciativa que afecta la gens menyspreable xifra de 80 municipis i 300.000 persones són mínimes en alguns dels grans mitjans. És el cas de TV3, que des de la peça del diumenge passat sobre l’acte central de campanya celebrat al Vendrell no n’ha fet cap referència. Tampoc per aquesta ocasió sembla que el tema hagi merescut cap programa especial -per exemple un debat a Banda Ampla sobre la conveniència o no de ser independents- tal i com s’havia demanat insistentment el passat desembre.

Un exemple que mostra l’atenció dels mitjans de la CCMA a les consultes es pot veure al portal 3cat24.cat. De notícies pròpies -realitzades especialment per la redacció de TV3 o pels serveis informatius de TV3- no n’hi cap des de l’acte del Vendrell. En canvi, el servei automàtic que incorpora les entradetes d’ACN recull fins a quatre notícies: crida a la participació dels amazics; crida a la participació conjunta per part de la Coordinadora Nacional i Decidim.cat; crida d’ERC a la participació dels immigrants i conferència de López Tena a Molins de Rei. Tampoc el portal de notícies de la CCMA es fa ressò dels actes de tancament de campanya amb personatges de renom i d’actualitat: Joan Laporta a la Vall d’en Bas i Alfons López Tena i Uriel Bertran -entre altres- a Cardona.

De nou, la premsa digital ha estat capdavantera en informar d’aquest fenomen. Aquest divendres VilaWeb obre amb un reportatge sobre la consulta a la televisiva Breda/Ventdelplà; NacióDigital parla de la iniciativa d’organitzacions juvenils per demanar el “sí” o per la crida conjunta a la participació de la Coordinadora Nacional i Decidim.cat, mentre que el directe!cat en fa una portada especial amb l’enquesta de la UOC sobre els espanyols i la independència, l’acte final de campanya i un giny per seguir les piulades via Twitter. També l’Avui.cat dedica la segona notícia de la seva portada al final de la campanya del 28-F anunciant la presència de Joan Laporta a la Vall d’en Bas.

A la premsa de paper l’Avui i El Punt han mantingut la cobertura de la primera onada, mentre que El Periódico i La Vanguardia també han continuat el seu silenci. Un silenci que en el cas del 13-D van trencar l’endemà amb dos enfocaments ben diferents: el diari del Grup Zeta va minimitzar els resultats mentre el rotatiu del Grup Godó va apostar per una postura molt més neutre.

TV3 ha considerat que no era important la segona onada de consultes? Han tingut efecte les crítiques dels partits espanyolistes que van considerar la cobertura del 13-D excessiva? És ben cert que l’expectativa per aquest diumenge dista bastant de la primera onada: són la meitat de municipis i ja no és novetat. A més, la divisió entre els organitzadors que es va visualitzar els dies posteriors en pot ser una altra causa. Però tot això no suposa que no deixi de ser notícia. De vegades, fins i tot, sembla que televisions internacionals -com Euronews- ho considerin més important que la cadena pública i nacional de Catalunya.

Moure 3.000 persones en unes jornades de debat no és fàcil. Però tampoc hi ajuda la poca atenció que bona part de la premsa escrita barcelonina ha realitzat del Fòrum Social Català. Segurament -i potser sorprendrà a més d’un- el diari que ha cobert amb més atenció (una pàgina sencera) l’esdeveniment és La Vanguardia. Ho fa amb un enfocament negatiu sobre el moviment altermundista “El moviment antiglobalització celebra 10 anys sense victòries” però amb una crònica treballada en el qual es recullen veus qualificades com les de Carlos Taibo, Arcadi Oliveras, Paul Nicholson i Joan Maria Antentas.

El Periódico va donar veu a un dels portaveus, el membre de Papers i Drets per a Tothom Brian Anglo, en forma d’entrevista de pregunta i resposta ràpida. La peça titulada “Ens neguem a pagar per una crisi que no hem generat” funciona com a prèvia de l’esdeveniment.

També van fer una prèvia sobre el Fòrum, que se celebrava a la Universitat de Barcelona, el diari Público i l’agència Europa Press. El Punt només citava la convocatòria en el si d’una breu crònica de la manifestació “contra l’Europa del capital” del passat divendres. L’Agència Catalana de Notícies -que no va cobrir l’esdeveniment- també el citava en el teletip sobre la manifestació. El diari que més ha obviat el Fòrum Social Català ha estat l’Avui que ni n’ha fet prèvia ni cap tipus de referència posterior.

Segurament diversos elements poden explicar aquesta cobertura de mínims. Per una banda la poca atenció que es dóna a les alternatives al model dominant. Però també la dificultat de plasmar aquest tipus d’esdeveniments que van més enllà de la foto d’una manifestació. Un fet que, segurament, no és tant sols atribuïble a la premsa sinó també als mateixos organitzadors.

L’aeroport de Ponent, situat al municipi d’Alguaire (el Segrià), serà el primer que ha projectat, construït i gestionat la Generalitat a través de l’empresa pública Aeroports de Catalunya. L’acte inaugural comptarà amb els presidents de l’executiu i el legislatiu, José Montilla i Ernest Benach, que faran acte de presència al nou equipament amb un inèdit vol des del Prat de només 30 minuts de durada.

La premsa es repartirà entre els que volin amb l’avió, un Airbus 320, i els que s’esperin a la flamant terminal per cobrir els parlaments. En canvi, per motius de seguretat, els mitjans no podran seguir l’arribada a la pista de Montilla i el seu seguici així com de la visita a la torre de control. Per tal d’immortalitzar el moment el Departament de Presidència ha autoritzat un pool (accés exclusiu) a TV3 (vídeo) i a l’Agència espanyola EFE (fotografia).

Tal i com ha denunciat el digital directe!cat la decisió suposa menystenir l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que, malgrat tenir capital públic de la Generalitat i la participació de la CCMA, haurà d’esperar com un mitjà més les imatges de la seva homòloga espanyola. A banda de mostrar el marc de referència en matèria comunicativa del Govern suposa un flac favor a una agència que en els darrers anys, malgrat tenir un pressupost limitat, ha fet un gran esforç per esdevenir un punt de referència informatiu.

Segurament, i tenint en compte la seva capacitat multimèdia, el més normal és que fos l’únic mitjà autoritzat que, posteriorment, complint la seva funció d’agència pública, distribuís les imatges de fotografia i vídeo.

Segons explica el directe!cat aquest fet ja va succeir en la inauguració de la T-1 del Prat. En aquell cas es podria entendre ja que l’obra la promovia el Ministeri espanyol de Foment i la infraestructura la gestiona AENA. En el cas d’Alguaire no té cap justificació si tenim en compte la titularitat del nou aeroport.

“Era un dels meus objectius que tenia des de l’inici, una assignatura pendent”. Amb aquestes paraules el director de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) expressa la seva satisfacció per l’obertura de delegacions -en forma de redactors, no de seus físiques- al País Valencià i a les Illes. “Tindrem una cobertura molt menor a la de les comarques del Principat però suficient per fer arribar als nostres clients les principals notícies d’aquests territoris de parla catalana” ha explicat Gordillo. Aquest fet intentarà invertir la tendència actual d’informar del País Valencià i les Illes a través de la mirada de les agències i els mitjans espanyols.

Sinergies amb IB3
Malgrat que el principal flux d’informació serà cap als mitjans del Principat, cal destacar l’acord assolit entre l’Agència, IB3 i el Govern balear. “Nosaltres podrem aprofitar totes les imatges d’IB3 mentre que la televisió pública balear es beneficiarà de la nostra futura xarxa de corresponsals a l’estranger”. Fins ara l’ACN només era present a Madrid i a Brusel·les però en els propers mesos s’espera fer una important expansió.

Gordillo considera l’acord amb IB3 molt bo per ambdues parts. “Amb un sol redactor podrem tenir cobert en qualsevol moment les quatre illes i, al mateix temps, nosaltres abordarem els temes d’interès per les Balears que succeeixin a fora” explica.

Agència homologable
L’expansió de corresponsals o la iniciativa d’oferir continguts en anglès per a tot el món gràcies a un conveni amb l’UPF ha de permetre segons Gordillo aconseguir a curt termini “una agència nacional homologable a qualsevol país europeu”. Malgrat recordar que continuen sent el mitjà amb més presència al territori -un corresponsal per cada dues comarques- reivindica el procés realitzat els darrers mesos per prendre una vocació nacional.

“El suposat/presumpte líder de la cèl·lula del Raval es nega a declarar”. D’aquesta manera es despertaven els catalans que encenien la ràdio o la televisió pública el divendres a primera hora. Tant el 3/24 -que abans de les 8 també emet per la freqüència de TV3- com el Matí de Catalunya Ràdio de Manel Fuentes emetien repetidament aquest titular.

La percepció que podia generar a bona part de l’audiència era que està clara l’existència d’una “cèl·lula” i que, en tot cas, allò que cal aclarir al judici era les responsabilitats dels diversos implicats. També apostaven per aquest argument informatiu l”Agència Catalana de Notícies i el diari Avui (“El líder de la cèl·lula del Raval”) en un titular que no posa en dubte ni que hi hagi cèl·lula ni que sigui el líder (cal aclarir que és una columna i que l’espai pel titular és molt petit).

Tot plegat en un judici en el qual els dubtes guanyen a les proves (El Punt titulava al dia de judici: “Els acusats de voler atemptar al metro arriben a judici sense cap prova material”). De fet, la imputació dels onze processats es basa en dos elements: un suposat testimoni protegit (o membre d’uns serveis secrets) i un vídeo de l’organització Tehrik-i-Taliban Pakistan de reivindicació dels plans per atemptar a Barcelona. Respcte aquesta segona “prova” el bloc Rastros de Dixan -que fa un seguiment crític del procés”- assenyala que l’FBI va desacreditar el passat abril aquest grup per intentar-se “apropiar” d’un tiroteig als Estats Units considerat per l’agència federal una “acció individual”.

Mitjans amb un tractament acurat
La percepció que generaven les notícies de TV3 i Catalunya Ràdio contrasten amb la d’alguns diaris analitzats com La Vanguardia i El Punt (és evident que en el cas de la premsa escrita és més fàcil matisar que no en altres formats).

La Vanguardia titula “Los islamistas del Raval dicen ser víctimas de un complot” -a l’interior de la notícia recorden que els acusats van explicar que formen part d’un grup islamista però que rebutja la violència-. A l’entradeta parlen de “supuesto intento de organizar un atentado” i enllacen el sintagma “célula radical” a la versió del fiscal. D’aquesta manera en cap cas donen a entendre que estigui clara l’existència d’una cèl·lula (“Los acusados siempre han negado que constituyen célula alguna”). A diferència d’altres mitjans en la informació no es fa cap referència al “líder”, objecte de titular a l’Avui, Catalunya Ràdio i TV3.

En el cas d’El Punt opten per titular amb una declaració escatològica i cridanera d’un dels imputats: “Ni els animals caguen on mengen” per explicar que no faria cap mal al seu país d’acollida. El subtitular reforça la idea: “Els acusats de voler atemptar al metro neguen cap vinculació amb una cèl·lula islamista” fet que situa el quid del judici en aclarir si formaven part d’un grup amb voluntat de cometre atemptats i no en la figura d’un suposat “líder”.

Les absolucions de les operacions contra el “terrorisme islamista”
TV3 va acompanyar la informació del judici amb un vídeo en el qual s’explicava que una part important dels detinguts en les operacions contra el denominat “terrorisme islamista” eren absolts i una altra part també significativa els condemnaven a penes molt menors que les demandes del fiscal  (o fins i tot per delictes que no tenen res a veure amb una suposada activitat armada). La darrera frase de l’entradeta (abans d’entrar el vídeo) explicava que una de les causes podia ser que la legislació estava pensada per estructures piramidals i no per “cèl·lules autònomes”.

En el vídeo es presentaven tres operacions ja jutjades: Estany (1/6 absolucions), Queixalada (4/11 absolucions), Tigris (10/13 absolucions) i dues més encara pendents, Xacal i Tala. Més enllà de descriure quan i on s’havien produït les detencions no s’argumentava la darrera frase de l’entradeta. L’espectador entenia per tant que no van ser absolts per ser innocents sinó per un error del sistema.