Sense gaire mostres de criteri popi el tema saltava a la premsa catalana i, òbviament, a la fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola, que optava per prohibir l’acte. Els Mossos d’Esquadra van optar per carregar en uns carrers de Gràcia plens a vessar un dissabte de festes, tot i que l’acte havia estat desconvocat, davant l’aplaudiment generalitzat dels mitjans de Barcelona i Madrid. Amb honroses excepcions -com aquest article de l’Avui- la separació de la caverna amb els mitjans catalans es feia pràcticament inexistent. Especialment sagnants van ser les cròniques de La Vanguardia, que van tornar a la tesi dels “okupes i independentistes radicals proetarres” habitual a finals dels 90. La cobertura del diari de Godó de l’acte inexistent marca el clímax de la campanya, amb vuit vegades la paraula “radical” -sense comptar el titular ni el peu de foto- i dues la “proetarra”, fins ara poques vegades utilitzada per referir-se als independentistes catalans.
El més curiós de tot és que pràcticament a totes les notícies es vincula a Riera a l’assassinat del regidor del PP de Viladecavalls Francisco Cano, delicte pel que va ser absolta per l’Audiència Nacional el novembre del 2004 i que és fàcilment comprovable a les hemeroteques dels mateixos diaris. L’absurditat de la situació arriba al límit quan La Vanguardia acusa Riera d’aquest delicte mentre utilitza la mateixa foto amb la que va il·lustrar la seva absolució fa sis anys.
Un cop acabades les Festes de Gràcia la lupa inquisitorial s’ha traslladat a Sants, ja que diferents mitjans han “descobert” que a les seves Festes Alternatives s’hi realitza un brindis pels presos, que ràpidament han associat als empresonats en relació amb ETA. Per la seva banda, des de l’Assemblea de Barri de Sants, organitzadora de les festes, asseguren que “aquest brindis es porta celebrant des de 1994 i és un homenatge a totes les persones privades de llibertat sense referir-se a cap en particular”.
Laura Riera va ser detinguda a finals d’agost de 2001 sota l’acusació de col·laborar amb l’escamot d’ETA que llavors operava a Barcelona i va signar una declaració autoinculpatòria que ella sempre ha defensat que va ser forçada sota tortura, un tema que ni la fiscalia va investigar mai ni cap mitjà ha recordat aquests dies. Després de ser condemnada a nou anys per “col·laboració amb banda armada” que ha complert íntegrament. En un segon judici va ser absolta de la participació en la mort de Francisco Cano.

Fent un repàs de la premsa de paper i digital de referència costa trobar referències a la vaga de fam que entre 150 i 180 interns del CIE de la Zona Franca van començar fa una setmana. El Punt hi va dedicar una notícia de mitja plana el 9 de juny (“Interns del centre d’internament d’estrangers, en vaga de fam per denunciar abusos policials”). El diari del Grup Hermes explica que l’associació Drets i Papers per a Tothom xifra en un 80% el seguiment d’una protesta contra la situació de presumptes abusos policials i de la mort d’un intern -la segona en un any- el passat mes de maig. Així mateix, es recull la versió de la Policia Nacional espanyola que nega tant les acusacions com la protesta.

L’altre diari que fa una petita referència a la notícia és l’Avui. Es tracta d’un petit breu també publicat el 9 de juny (“Vuitanta immigrants en vaga de fam a la Zona Franca”). L’altre rotatiu del Grup Hermes parla de 80 immigrants en vaga de fam per protestar “per la mort d’un jove marroquí que les autoritats van atribuir a un suïcidi, fa una setmana”. També recull la versió de la Prefectura Superior de la Policia de Catalunya que va negar l’inici d’una vegada de fam tot i que va admetre que els interns “havien deixat de menjar en algun moments del dia com a mesura de protesta”. També se’n va fer ressò l’Agència Catalana de Notícies el vuit de juny (“Una quarantena de reclusos del CIE estan en vaga de fam, segons SOS Racisme”) però no ho van fer ni els mitjans de la CCMA ni La Vanguardia i El Periódico.

Un altre dels pocs mitjans que fan una petita referència als fets del CIE és l’edició digital del diari espanyol ABC que reprodueix una nota de l’agència EFE (“Policia rebutja les acusacions de tortures al CIE de la Zona Franca”). Una nota en la qual la Confederació Espanyola de Policia rebutjava les acusacions de tortures i maltractaments contra els agents que custodien el CIE de Zona Franca. A banda de titllar les acusacions de “repugnants” -i demanar a la Prefectura Superior que inici accions legals contra les organitzacions denunciants- afirmaven que només un grup d’argelins havien deixat de menjar durant un dia.

Contrast amb el debat del burca
La reduïda presència dels fets del CIE de la Zona Franca contrasta amb l’amplíssima cobertura que acostumen a rebre les notícies relacionades amb la immigració. En són dos bons exemples el debat actual sobre la prohibició del burca  i el nicab als espais públics dels municipis -en parla el periodista Humbert Roma al seu bloc- o mesos enrere tot el conflicte del no empadronament dels immigrants irregulars.

Un fet que esdevé més xocant i preocupant quan la realitat dels centres d’internament és totalment opaca. En aquest sentit, les entitats que denuncien la situació parlen que des de l’inici de la vaga de fam -actualment només la seguirien entre 10 i 15 interns- s’haurien produït deportacions d’alguns dels participants a la protesta. També cal tenir en compte el poc ressò que han tingut les dues morts en circumstàncies poc clares de dos interns del mateix centre. El darrer cas es va produir el 13 de maig quan Mohamed Abagui, veí de 22 anys de Sabadell nascut a Tànger, va aparèixer mort després de ser detingut en sortir de casa el 15 d’abril. L’altre cas es remunta el 19 de juny de 2009 quan Jonathan Sizalima, un noi equatorià de 20 anys, va morir en estranyes circumstàncies la mateixa nit que va ser detingut a la platja de Barcelona. El director del CIE, Miguel Angel Prieto, va assegurar que s’havia suïcidat “penjant-se d’una samarreta des d’una reixa del sostre”. Tanmateix, no van permetre a la família veure el cost fins al cap de sis dies quan va arribar al seu país d’origen.

Continua la incertesa al diari Avui. El mes d’abril la direcció va plantejar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per acomiadar la meitat de la plantilla (uns 65 treballadors). El comitè d’empresa va reaccionar anunciant una vaga pels dies 22 i 23 d’abril però que es va desconvocar després d’un acord al Tribunal Laboral de Catalunya.

L’entesa entre direcció i comitè d’empresa suposava deixar sense efecte el pla de viabilitat presentat -que a banda d’acomiadaments suposava retallar un 6% dels salaris fins al 2013 i eliminar una de les quinze pagues- i iniciar un període de negociacions. El Grup Hermes es va comprometre a no acomiadar forçosament a cap treballador fins a assolir un acord i respectar les indemnitzacions que històricament s’han donat a l’Avui.

Ara, i segons publica Comunicació 21, la direcció ofereix baixes incentivades als seus treballadors però sense donar xifres sobre el nombre de persones que volen fora de l’empresa. Fins al 31 de maig s’ha obert un període per tal que es presentin voluntaris per deixar el rotatiu amb una indemnització de 45 dies per any treballat, amb un topall de 42 mesos i 150.000 euros (en l’ERO presentat el 14 d’abril es parlava de 20 dies per any i un màxim d’una anualitat). Una vegada finalitzi el termini, la direcció avaluarà si encara han de marxar més treballadors i aleshores s’hi afegirien baixes forçoses amb les mateixes condicions. Tot plegat -acomiadaments i baixes voluntàries- formarien part d’un ERO que probablement es podria presentar a inicis de juny.

En aquest context, i segons han informat fonts del comitè d’empresa a Comunicació 21, els representants dels treballadors intenten sense èxit saber el model de diari que vol impulsar la propietat. En aquest sentit es pregunten com quedarà una publicació després de la reducció dràstica de la plantilla. L’altra gran incògnita rau en el futur de l’edició digital, que podria arribar a desaparèixer o fusionar-se amb la d’El Punt.

En tot cas, el què si que està confirmat, és que l’1 de juliol és la data màxima per tal de traslladar la redacció de l’Avui -ja aprimada- a la seu d’El Punt situada al barri del Raval de Barcelona. Després de la compra de l’Avui per part del Grup Hermes, el passat mes de desembre, el rotatiu ha incorporat progressivament suplements del diari gironí com el Presència i El 9 Esportiu -que des de l’1 de febrer ha suposat eliminar la secció esportiva de l’Avui-.

L’operació del monarca espanyol ha dut de corcoll els mitjans catalans. Connexions en directe als telenotícies de TV3, la roda de premsa dels metges al 324 o extensos articles als diaris sobre les visites que ha rebut o detalls tan transcendents com el fet que va haver de seguir la cursa de Fórmula 1 per televisió.

També el Govern català s’ha bolcat amb els problemes de salut de Joan Carles de Borbó. Fins a dues notes de premsa ha emès el servei de premsa de presidència tant per desitjar “una ràpida recuperació de sa majestat el rei” el mateix dissabte com per mostrar la “seva satisfacció” perquè la intervenció “ha estat un èxit” i assegurar que es troba “molt bé, cordial, afable i alegre, com sempre” després de visitar-lo. Només faltava que el president Montilla digués que el rei era molt “campechano”.

El mateix Montilla -tal i com han fet la majoria de mitjans- va considerar “un plaer” que el monarca hagués “escollit un hospital del sistema públic català” que ha qualificat “de referència tant a Catalunya com a Espanya”. En canvi, no va fer cap referència al fet que el pacient estigui passant el postoperatori al centre Barnaclínic. Tal i com explica el periodista Ferran Casas en el seu bloc del directe!cat Joan Carles I està ingressat en una “clínica privada per a ‘vips’ muntada per metges de l’hospital, que usa instal·lacions punteres pagades amb diners de tots i que ha estat denunciada en reiterades ocasions a la Inspecció de Treball”.

Aquesta notícia pràcticament no ha aparegut als mitjans catalans: en cap dels diaris de paper -ni tant sols a l’Avui o al Punt- ni a TV3 ni a Catalunya Ràdio, malgrat l’elevat minutatge que han dedicat al tema. Si que n’ha parlat el Levante -precisament hem plagiat el seu titular “Quiròfan públic, suite privada” o amb més luxe de detalls ElConfidencial.com (“El Rei va entrar en una clínica ‘vip’ del Clínic de Barcelona denunciada a inspecció de treball”).

Segons aquest mitjà digital espanyol en el centre privat paral·lel creat per alguns metges del mateix hospital, “els ‘vips” tenen habitació i servei encara que la resta de l’hospital estigui col·lapsat”. Segons fonts del comitè d’empresa del Clínic “es donen serveis privats però el personal, l’assistència o el material són els de l’hospital públic. Això ho hem denunciat reiteradament. No es poden utilitzar mitjans públics per una institució privada” afirmen. En canvi, segons la web de l’hospital “l’empresa Barnaclínic té la vocació de desenvolupar activitats assistencials per als pacients no finançats pel sistema públic de salut”.

S’ha fet enguany la manifestació del 25 d’abril a València? Aquesta podia ser una pregunta que es fessin els lectors dels diaris que s’editen al Principat de Catalunya el passat diumenge. I és que la tradicional manifestació que commemora la batalla d’Almansa -i que en aquesta ocasió va reunir dissabte entre 20.000 i 50.000 segons les fonts- ha passat pràcticament inadvertida.

El Periódico i La Vanguardia no li dedicaven una sola línia. Un fet que, hores d’ara, ja no sorprèn a ningú -la sorpresa seria que n’haguessin parlat-. Sobtava molt més, en canvi, que les edicions de paper d’El Punt -val a dir-ho, bolcades en cobrir les consultes- no hi dediquessin ni un sol breu.

Calia consultar l’edició de València -disponible només a Internet- per llegir-ne la crònica: “L’aniversari de la derrota d’Almansa engresca tots els retrets contra el PP de Camps”. El titular feia referència que, a la habitual convocatòria d’Acció Cultural, s’hi havien sumat diversos col·lectius que s’oposaven a les polítiques del govern de Francisco Camps: Salvem el Cabanyal -contra els enderrocs al barri-, la Plataforma per la Transparència i la Pluralitat a Canal 9 -per reclamar una bona gestió del canal de televisió autonòmic-, el Col·lectiu No a la Corrupció -sorgit en motiu del Cas Gürtel- o Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència entre altres.

El Punt no havia trobat cap espai al paper per fer-ne una petita referència tot i que ho hagués pogut relacionar amb el breu que publicava a la pàgina 8 “Urnes per a valencians”. En un requadre, destacaven que una de les novetats del 25-A és que els habitants del País Valencià podrien votar simbòlicament a les consultes de les poblacions d’Alcanar i Ulldecona (el Montsià).

En el cas de l’Avui la cobertura era de mínims. A la pàgina 10 de política, la darrera de la secció, hi apareixia el breu “20.000 persones defensen a València els Països Catalans” en una pàgina on destacava la notícia “Desenes de milers amb Garzón”. A l’edició digital, es publicava la crònica i les fotos servides per l’ACN, que han reproduït altres mitjans digitals com Tribuna.cat. VilaWeb va destacar la notícia com a obertura amb el titular: “Multitudinària manifestació a València al crit de ‘Ja n’hi ha prou‘” i afegien en el subtítol: “La manifestació del 25 d’abril clama enguany contra els casos de corrupció i de censura, el conflicte per la recepció de TV3 i els aterraments de cases del Cabanyal”. Precisament ni TV3 ni el seu portal 3cat24.cat -més enllà de l’entradeta automàtica de l’ACN- van fer cap referència a la marxa.

Las Provincias recupera l’estil més criminalitzador
El diari valencià Las Provincias ha recuperat el seu vell estil més criminalitzador contra el que anomenen “pancatalanisme” en motiu d’una xerrada a la Universitat de València organitzada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. “La Universitat cedeix les seves instal·lacions a un ex terrorista de Terra Lliure per fer una xerrada” en referència a la conferència de Carles Sastre, que havia militat a l’organització armada Terra Lliure i que actualment és responsable d’Acció Sindical de l’I-CSC.

A l’editorial -”Terra Lliure a la Universitat“- qualifiquen l’acte -una xerrada en el marc del cicle “Recuperem les arrels. Construïm el futur” de l’acte més “bochornoso” que s’hagi viscut mai a la Universitat de València i reclama al rector que el prohibeixi. “Les xerrades tenen com a denominador comú la catalanitat de la Comunitat Valenciana, malgrat tractar-se d’un projecte clarament inconstitucional i que la immensa majoria dels ciutadans rebutja”. Al text de la notícia, hi insisteixen: “el cicle de conferències ofereix un marcat caràcter catalanista, de fagocitació de la Comunitat Valenciana i de les seves senyes d’identitat, tant símbols com llengua, per part de Catalunya”.

“Ens donem un any de marge per intentar descartar l’ERO”. Eren paraules de Joan Vall Clara, vicepresident del Grup Hermes, el passat desembre a la Revista de les Revistes de l’APPEC. Quatre mesos més tard, la direcció ha presentat un expedient que suposaria l’acomiadament de 64 treballadors, la meitat de la redacció i la pràctica totalitat dels departaments no periodístics (informàtica, administració i arxiu entre altres). Les xifres són similars a les que havien plantejat els anteriors propietaris, el Grup Godó i Planeta.

La previsió de la direcció és que els afectats per l’expedient, els redactors més joves, rebin indemnitzacions de 20 dies per any treballat més un lineal. A més, la mesura aniria acompanyada de la reducció d’un 6% dels sous fins al 2013 i l’eliminació d’una de les quinze pagues. Així mateix, les guàrdies de cap de setmana també es pagarien menys.

La resposta del comitè d’empresa ha estat convocar una vaga pels propers 22 i 23 d’abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) ha emès un comunicat on dóna “tot el suport” a l’aturada per l’amenaça d’acomiadaments i per la retallada de salaris. Segons l’SPC una mesura tan “radicalment dràstica” planteja “molts interrogants sobre la viabilitat de mantenir una capçalera”. En aquest sentit demana a la propietat “mesures no traumàtiques” per fer front a uns “problemes empresarials objectius”.

Eugeni Casanova, assessor editorial del Grup Comunicació 21, considera que l’anunci de l’ERO posa en qüestió “la pervivència o la viabilitat del diari en català més antic” i que “el rotatiu llença la tovallola per competir a primer nivell”. Tot i així aposta per transformar la crisi en una oportunitat a partir d’una reconversió. En aquest sentit recorda l’experiència “reixida d’adaptació” del The Christian Science Monitor que des de l’abril passat és exclusivament digital els dies feiners mentre que surt en paper els caps de setmana. De moment, s’anuncia la fusió de les edicions digitals d’El Punt -estrenada l’any passat- i l’Avui -el digital en català més llegit només per darrera del 3cat24.cat-.

L’ERO de La Vanguardia queda en no res
Al mateix temps que transcendia el possible ERO a l’Avui, es feia públic que l’expedient de La Vanguardia quedava en no res. Els jutjats socials de Barcelona han declarat nuls els 30 acomiadaments que encara estaven pendents de sentència. Cal recordar que el mes de gener ja s’havien considerat nuls set acomiadaments del mateix ERO.

La conseqüència serà que el diari del Grup Godó haurà de readmetre els treballadors afectats, pagant els salaris pendents des del passat agost. Tot i això, segons informa el SPC, no es reincorporaran a la plantilla sinó que es quedaran a casa amb permís. La mateixa font explica que tot i que l’empresa ha recorregut la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) intentarà arribar a una solució pactada amb els treballadors.

>> Recull d’articles sobre l’ERO de l’Avui (delicious media.cat)

Diumenge al vespre una de les notícies destacades dels butlletins de Catalunya Ràdio eren les eleccions regionals franceses. Es parlava de l’elevada abstenció -que podia superar el 50%, del previsible triomf del Partit Socialista i dels mals resultats del partit de Sarkozy-. En canvi poques referències als resultats al Llenguadoc-Rosselló que, precisament, eren un dels elements més atractius per la presència de dues llistes socialistes enfrontades així com d’Europe Ecologie amb un actvista catalanista com a número dos.

L’endemà els resultats de la Catalunya Nord tampoc no semblaven un tema de gran interès a la premsa de paper que s’edita al sud de l’Albera. Tot i això, malgrat tractar-se de la primera volta d’unes eleccions regionals d’un estat veí el tema si que es mereixia una portada a diversos mitjans. Destacava el cas de l’Avui que dedicava una de les dues fotos -l’altre era la del blaugrana Leo Messi- a la parella Sarkozy-Bruni sortint del col·legi electoral (després dels rumors d’infidelitats no sabem si la imatge té un component més de crònica rosa que de política). El titular ben estatal: “Dur avís a Sarkozy en el primer assalt de les regionals” mentre que en el subtitular s’afirmava que “L’oposició socialista voreja el 30%”.

A l’interior la notícia apareixia a la secció “Món”. El titular parlava de la victòria socialista: “L’esquerra francesa guanya el primer assalt de les regionals” i de nou la foto era de la parella Sarkozy-Bruni. Entre el text hi havia un petit requadre que ocupava dues columnes que, ara sí, feia referència als comicis al nord dels Països Catalans: “Frêche venç a la Catalunya Nord” -hi apareixien els resultats globals al Llenguadoc-Rosselló i no hi havia cap referència als partits catalanistes-. La informació, es complementava amb uns baixos a cinc columnes sobre el poc coneixement dels francesos de les administracions regionals -un sondeig afirma que el 70% desconeixen el seu president-.

A l’edició impresa d’El Punt -a la secció digital de Perpinyà hi havia més articles- les explicacions sobre les eleccions a la Catalunya Nord tampoc no eren massa generoses. El tema tornava a aparèixer en portada -en aquest cas a la columna sumari- amb un titular estatal: “Forta abstenció i victòria socialista en les eleccions regionals franceses”. En pàgines interiors -en aquest cas de la secció “Política” es repetia el titular però en el subtítol es parlava de la victòria del socialista díscol: “Al Llenguadoc-Rosselló, Georges Frêche encapçala la primera volta i s’assegura la revalidació”. Tanmateix en l’article els resultats del conjunt de la regió no apareixien fins a la cinquena columna i, la no elecció dels candidats dels partits catalanistes, al darrer paràgraf.

Finalment destacava el cas de La Vanguardia que és el diari que dedicava un major espai als comicis però que -sense sorprende a ningú- obviava totalment la realitat nord-catalana. En un extrem de portada hi havia un requadre amb un titular similar al de l’Avui: “Càstig a Sarkozy a les eleccions regionals”. La notícia es mereixia dues pàgines (3-4) que obrien la secció “Internacional”. El titular no variava massa: “Els francesos castiguen a Sarkozy”. La primera i única referència al Llenguadoc-Rosselló -sense fer servir la paraula Catalunya Nord per enlloc- apareixia al darrer paràgraf de la notícia principal ja a la pàgina 4 (continua de la 3). Concretament s’afirmava que la regió va ser “l’única nota negra pels socialistes” ja que la llista encapçalada per Frêche -expulsat del Partit Socialista- va obtenir el 37% dels vots mentre que la candidatura oficialista es va quedar fora de la segona volta ja que només va recollir el 7% dels sufragis. El segon article -que ocupava quatre columnes de la pàgina 4- parlava del paper i de les competències de les regions a l’Estat francès.

Per saber els detalls dels resultats a la Catalunya Nord la premsa digital era una bona alternativa. A banda dels mitjans nord-catalans “Regionals: triangular Frêche-Couderc (UMP)-Jamet (FN) a la segona volta” afirmava La-clau.net, Vilaweb se centrava en la derrota d’Europe Ecologie i el Front d’Esquerres: “Les alternatives electorals a Catalunya Nord, dividides i derrotades”. Dedicaven especial atenció als candidats catalanistes: l’activista Pere Manzanares i la republicana Alícia Ey per Europe Ecologie o el convergent Jordi Vera per la llista “oficialista” del Partit Socialista. També el directe!cat centrava la seva notícia amb la victòria del socialista díscol: “George Frêche guanya la primera volta de les eleccions a la Catalunya Nord”.

Ja no sorprèn que la premsa de paper del Principat tracti amb poca atenció el què succeïx a la resta de territoris dels Països Catalans. Tanmateix, en aquest cas, la notícia d’uns comicis regionals en el seu conjunt si que mereixia un tractament destacat. Deixant de banda que les comarques nord-catalanes formin part de la mateixa nació hi ha altres elements que justificarien destacar molt més els resultats del Llenguadoc-Rosselló i, especialment, de la Catalunya Nord: una simple qüestió de veïnatge, l’increment de les relacions institucionals en projectes com l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer (entre les comarques gironines i nord-catalanes), els debats a l’entorn d’infraestructures comunes o la presència a les eleccions de partits també presents al sud de l’Albera -CDC i ERC- així com el suport d’ICV a la llista Europe Ecologie.

Amadeu Casellas el van excarcerar aquest dimarts. VilaWeb va ser el primer mitjà que en va informar tot destacant que li havien restat vuit anys complerts en presó preventiva i que, fins ara, no havien estat computats com a condemna ferma. La sentència del Tribunal Constitucional del 2008 ha evitat que el pres anarquista continués al centre penitenciari fins al 2016.

El Periódico de Catalunya és l’únic mitjà que, de manera destacada, explica que la revisió del seu cas ha determinat que “ha passat en presó vuit anys més dels que li corresponien”. Val a dir però, que tenint en compte que la sentència és del 2008, Casellas ha estat dos anys més empresonat dels que marca la interpretació del codi penal. Un període marcat precisament per les vagues de fam i les protestes demanant l’excarceració de l’osonenc.

El diari del Grup Zeta -el mitjà que hi dedica el major espai- afirma en el titular que “L’anarquista Amadeu Casellas surt de la presó al cap de 24 anys”. En el text expliquen que “tant sectors anarquistes com fins i tot ICV i ERC havien denunciat la seva situació penitenciària i havien denunciat que s’havia produït un error en el còmput de la pena de presó, que ara el jutge ha reconegut”.

El Punt és un altre dels diaris de paper que es fan ressò de l’alliberament d’Amadeu Casellas amb una breu notícia de dos paràgrafs. En el titular en comptes de destacar que ha passat més temps del necessari a la presó afirmen que “s’estalvia sis anys”. L’altre diari propietat del Grup Hermes, l’Avui, no fa cap referència al cas ni a la seva edició digital ni al paper. De fet cal remuntar-se fins al 20 d’octubre de 2009 per trobar la darrera notícia sobre el pres anarquista. “Una seixantena d’artistes i entitats socials demanen a Tura que deixi en llibertat l’anarquista en vaga de fam” titulaven aleshores. Tampoc en dedica ni una sola línia La Vanguardia que no sorprèn amagant el cas.

Aquest tractament discret contrasta amb la peça que va subministrar l’ACN poc abans de les vuit del vespre. A la notícia, a banda d’explicar l’excarceració del pres es recull la versió de la seva advocada, Maite Hernández. La lletrada explica que Casellas “està molt animat” però encara amb les seqüeles de la seva segona vagada de fam que va mantenir durant 80 dies. Es tracta de l’únic gran mitjà -en aquest cas una agència- que ha recollit les opinions de l’entorn de l’anarquista. Se’n van fer ressò ràpidament els mitjans osonencs com osona.com o El9Nou.cat. Per altra banda, el setmanari Directa ha publicat en l’edició d’aquest dimecres una entrevista després de sortir del centre penitenciari de Girona.

Fins a quaranta mitjans, d’àmbit nacional, comarcal i local; tant de paper com digitals, i amb el suport de les dues principals associacions de premsa (l’APPEC i l’ACPC) van voler sumar-se als suports a la ILP impulsada per Acció Cultural del País Valencià i que ha de garantir les emissions de qualsevol televisió al conjunt de la seva àrea lingüística.

L’editorial recorda el suport dels cinc principals partits del Parlament de Catalunya així com d’altres institucions com la Xarxa Vives, la Federació Llulll o el Futbol Club Barcelona. L’editorial conjunta, que signen entre altres l’Avui, El Punt, el Diari de Balears, Vilaweb i El 9 Nou, arriba en un moment en el qual la ILP ha sumat 400.000 signatures. Cal recordar que en cal aplegar mig milió per tal que es pugui entrar al Congrés dels Diputats espanyols. Des d’ACPV esperen superar aquesta xifra després que la Junta Electoral hagi acceptat perllongar el termini un mes i mig.

Era d’esperar que l’editorial conjunta per TV3 al País Valencià tingués menys ressò que la de defensa de l’Estatut (”La dignitat de Catalunya”). Hi influeix que en aquella ocasió s’hi havien sumat els dos principals diaris editats a Barcelona (El Periódico i La Vanguardia) així com la reacció irada de la denominada “caverna espanyolista”. Ara bé, sobta el poc interès que va generar a TV3, la gran beneficiada de la iniciativa.

En el cas del seu portal d’Internet, el 3cat24.cat, la notícia no va aparèixer en portada fins a mig matí i situada a la part inferior. En el cas del Telenotícies Migdia no se’n va fer menció fins a ben entrada la segona part -just abans dels esports- amb una breu peça de poc més de quinze segons. Amb la veu del conductor de l’informatiu es van visualitzar extractes de l’editorial signat per les quaranta publicacions. No van aparèixer imatges ni declaracions. Tampoc es va aprofundir en la iniciativa de la ILP. Un fet que contrasta amb el tractament d’un altre mitjà públic, l’Agència Catalana de Notícies, que a banda de fer una peça sobre l’editorial ho complementava amb una altra sobre les valoracions d’Acció Cultural del País Valencià. Pels impulsors de la ILP la iniciativa és “un impuls definitiu”.

Editorial: Fem-ho possible: per TV3 i la llengua catalana

El 2 de febrer passat el Parlament de Catalunya va aprovar una declaració d’adhesió a la iniciativa legislativa popular (ILP) ‘Televisió sense Fronteres’ amb els vots favorables de CiU, PSC, ERC, ICV i PP. En la declaració s’afirmava: ‘Es tracta d’una iniciativa legislativa que respon a la necessitat d’adaptar el marc legislatiu vigent als canvis tecnològics i d’emissió i distribució de continguts comunicatius que es produeixen al conjunt de l’Estat espanyol’ i que l’acord es prenia ‘valorant la conveniència que l’Estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d’intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital’.

L’argumentació no pot ser més clara, i amb la seva declaració el Parlament s’afegeix al consens, cada vegada més unànime, entorn d’aquesta iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Pocs dies abans van ser els rectors de les vint universitats membres del Consell General de la Xarxa Vives que aprovaven l’adhesió a la mateixa ILP, i també tots els sindicats de tots els territoris dels Països Catalans, els partits polítics i les principals entitats i associacions, des de la Federació Llull (que reuneix Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i la mateixa Acció Cultural) fins al FC Barcelona. Tots units per un mateix objectiu: fer possible la legalització de les emissions de TV3 al País Valencià i el reconeixement del marc nacional de comunicació.

Però una ILP implica molt més que una sèrie d’adhesions i de declaracions favorables més o menys entusiastes: implica, concretament, en aquest cas, la necessitat d’aplegar 500.000 signatures vàlides de ciutadans i ciutadanes majors d’edat.

I és en aquest punt que s’ha de concretar tot aquell consens: perquè el futur del català (que ens ateny al conjunt de la comunitat lingüística) passa, en el segle XXI, molt particularment perquè sigui possible crear el que s’ha anomenat ‘un marc nacional de comunicació’.

Per això, i afegint-nos al consens articulat al voltant de la declaració del Parlament de Catalunya, diversos mitjans hem acordat de publicar aquest editorial conjunt com una crida a la ciutadania perquè es mantingui a l’alçada del repte i col·labori activament en la recollida de signatures –que ja és al tram final– per fer possible un pas endavant. Per TV3 i per la llengua catalana.

Llista de mitjans adherits a l’editorial
El Punt
Avui
Diari de Balears
Diari de Sabadell
Diari de Tarragona
Segre
El 9 Nou Osona
El 9 Nou Vallès Oriental
VilaWeb
El Temps
L’esquerda de la Bastida
L’informador
La Farga
Nova Tàrrega
La Palanca
La Comarca
Estela
Som-hi
Vallenc
Nova Conca
El Salí
El Martinet
El 3 de vuit
La Veu de la Segarra
Som Garrigues
www.anoiadiari.cat
www.comarquesnord.cat
Diari de Manlleu,
Diari de Vic
El Mirador del Pla de l’Estany
Els Colors
La Fura
L’hiperbòlic
Mediterranean Daurat
Noticiestgn
Revista Enrenou
Secundèria
www.deria.cat
www.sies.tv
Viure als Pirineus

Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC)
Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC)

Dues línies per interpretar la primera sessió de compareixences de la comissió d’investigació. La més crítica encapçalada per l’Avui que en portada (tot i que en uns baixos) titula: “Baltasar queda en evidència pel foc”. En pàgines interiors -obrint la secció de Societat- insisteixen en la idea: “Baltasar va validar la tesi del llamp sense tenir cap informe”. I l’article el comencen recordant les paraules del conseller de Medi Ambient del passat 24 de gener: “L’estudi ha permès determinar amb rotunditat que la causa va ser un llamp”.

La Vanguardia -que manté una relació tensa amb Interior i Medi Ambient per les informacions sobre la gestió de l’incendi- també assumeix la mateixa visió crítica. Tot i que no situa el tema a portada si que obre la secció “Vivir” amb un titular de tipografia molt gran “El Govern fa marxa enrere” -en referència a la inclusió de la compareixença dels bombers BRIF inicialment vetats pel tripartit-. Respecte el tema del llamp també li toca el rebre al conseller “Baltasar va donar per vàlida la hipòtesi del llamp sense disposar de cap informe”. I tal i com passa a l’Avui inicien la peça recordant les “rotundes” paraules del titular de Medi Ambient el passat 24 de juliol. A més, el titular que obre les pàgines 2 i 3 del “Vivir” també és critic amb el Govern “El vent ja va avisar quatre hores abans de la tragèdia”.

En canvi el mateix tema de les condicions meteorològiques El Periódico l’enfoca de manera totalment contraposada: “El director del Servei Meteorològic diu que el vent va superar la previsió”. El rotatiu del Grup Z no situa el tema en portada ni tant sols obrint la secció de “Coses de la vida”. Opta per un titular totalment neutre amb el Govern: “Els forestals neguen pressions per atribuir el foc a un llamp”. A més inicien la crònica amb una metàfora meteorològica que sembli destinada a rebaixar les tensions que afecten les conselleries afectades: “Cel ennuvolat i episodis de pluja. Fins a la data, totes les sessions de la comissió d’investigació de l’incendi dels Ports s’han celebrat amb mal temps. Tant dins com fora del Parlament. I no sembla que amaini a l’interior, perquè les defenses i acusacions de Govern i oposició es repeteixen més que la meteorologia”. Finalment El Punt també se situa en la línia d’interpretació més benevolent amb el Govern: “Els forestals exculpen Baltasar perquè no li van oferir cap altra hipòtesi que la del llamp”.

L’exemple de la comissió d’investigació mostra com l’adquisició de l’Avui per part del Grup Hermes -editora d’El Punt- no ha modificat les tradicionals afinitats polítiques dels quatre rotatius barcelonins.