Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Ús majoritari o exclusiu de fonts polítiques, escassa presència de veus immigrades que, sovint, són posades en una posició subalterna i inexistència de la versió de parts directament afectades. Aquesta és una de les principals conclusions a les que arriba un estudi encarregat per la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual del CAC i que analitza el tractament televisiu de tres casos força mediàtics: les restriccions a l’empadronament a Vic, la regulació sobre l’ús del vel integral a Lleida i les tensions veïnals a Badalona.

L’informe pretenia comprovar si els canals televisius sota competències del CAC –autonòmics i locals catalans- seguien les recomanacions d’aquest organisme en el tractament del fet migratori. I les conclusions són devastadores. Si bé els autors de l’informe –el professor de la UAB Xavier Giró i la periodista Marta Muixí- reconeixen certs avanços en l’ús d’un llenguatge no discriminatori, en la resta de camps s’està molt lluny d’acostar-se a un tractament equitatiu. La tria de les fonts és un dels punts més reveladors, ja que de les nou peces informatives estudiades sobre les tensions veïnals a Badalona, no n’hi ha cap que inclogui una font immigrada i de les vuit peces al voltant de la polèmica del vel a Lleida només en una es va donar veu a persones nouvingudes. I quan n’hi ha es menystenen al no informar de la professió o, a vegades, ni tan sols el nom complet i s’identifiquen únicament com a “immigrants”.  En canvi predominen les informacions en que les fonts exclusives o majoritàries són polítics.

En altres camps es critica especialment l’ús d’imatges de recurs reiteratives, confuses o negatives, s’associa –a vegades- col·lectius determinats amb delinqüència o actituds problemàtiques o s’inclouen declaracions obertament xenòfobes i discriminatòries sense contextualitzar o contrarestar.

Aquestes conclusions decebedores contrasten, però, segons els autors de l’estudi estudi amb “un rebuig a les discriminacions per origen, que troben que són injustes” en dos dels tres casos estudiats –la cobertura de la prohibició dels vels integrals és “menys delimitable”- el que pot fer pensar que les bones intencions dels professionals topen amb una manca de formació o recursos.

Els qui hagin llegit “La doctrina del xoc” de Naomi Klein tindran tot un déjà vu amb la proposta de Llei de simplificació administrativa de la Generalitat més coneguda pel seu nom mediàtic de “Llei Òmnibus”. Amb l’argument de fer “les reformes administratives i estructurals necessàries amb la finalitat d’afavorir la reactivació econòmica”, s’havia de promoure d’un sol cop i aprovat en bloc desenes d’actuacions que anaven des de la reorganització de les empreses públiques fins a la prohibició de l’exercici de la prostitució a les carreteres, la desprotecció d’espais naturals, la llei ferroviària o la pròrroga de l’entrada en vigor de la llei d’etiquetatge en català, entre molts d’altres temes. Tota una aplicació de manual de l’enginyeria social neoliberal que tant bé descriu Klein al seu assaig i que potser perquè la societat catalana no es troba en un estat de xoc tan profund sembla que acabarà per dividir-se i racionalitzar-se.

La llei també afectarà, encara que relativament poc, comparat amb altres sectors, el món de la comunicació. La CCMA, que ja va començar el seu propi procés de simplificació i ordenació empresarial fa mesos pactat amb la plantilla, queda relativament al marge de les reformes, que es limitarien a una important reducció del nombre de consellers –el que implica un risc evident de limitar-ne la pluralitat ideològica del seu òrgan de control- i un transvasament important de competències des de la seva direcció general cap a la seva presidència. Per Enric Marín, actual president de la CCMA a proposta de l’anterior tripartit, entén la mesura “no altera el caràcter d’abstracció parlamentària ni les majories qualificades” i entén que “en el context que estem, i també per la meva experiència, no hi han en principi objeccions a fer”, pel que fa a la reducció de consellers ni en la simplificació de l’àmbit directiu que fa que “s’acabi amb una mena de bicefàlia, on la presidència i la direcció general tenien molts punts de contacte competencial”.

Molt més polèmica és la reforma del Consell Audiovisual de Catalunya, que no sols preveu la reducció del nombre de consellers de dotze a cinc, sinó que es reforcen les competències del president –escollit per Govern- amb el que es corre el perill que aquest òrgan perdi el seu sentit deliberatiu i plural. En un article a Comunicació 21 el degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual (CPA), Daniel Condominas, avisa que això “pot significar una autèntica contrareforma de l’esperit pel qual va deixar de ser un organisme assessor, farà ja una dècada”. Un esperit que es va fundar i posteriorment ampliar –recorda Condomias- amb “un amplíssim consens parlamentari i d’opinió pública”.

En aquesta mateixa línia, amplis sectors professionals han criticat que amb l’excusa de reduir, simplificar i estalviar, CiU aprofita per desmuntar les estructures pactades en el passat per tots els grups polítics catalans per dirigir la CCMA i el CAC, que en el seu moment ja van ser criticades per alguns sectors de la professió –entre ells el mateix Grup de Periodistes Ramon Barnils, editor de Mèdia.cat- perquè, si bé en l’esperit inicial de les lleis eren positives en tant desgovernamentalitzaven aquestes dues institucions públiques, en la pràctica de repartiment de càrrecs entre els partits, van acabar sent estructures inflades i poc operatives.

Un informe del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre el tractament de la violència masclista als informatius televisius constata com a conclusió principal la millora en el tractament del tema. Per primera vegada, s’assegura, “les persones expertes assoleixen la primera posició en el temps de paraula” de les diferents fonts i “la informació sobre programes socials i de sensibilització pel que fa a la violència masclista superen el 50% del temps de notícia”.

L’estudi analitza el tractament de les informacions sobre violència en l’àmbit familiar i sobre violència masclista en els teleinformatius de TV3, el 3/24, TVE a Catalunya, 8tv, Barcelona TV i Penedès TV emesos durant el període comprès entre l’octubre i el desembre de 2010 i el compara amb els informes similars realitzats el 2002, 2004 i 2007. En els seus anàlisis conclou que “no s’han trobat adjectivacions justificadores dels assassinats o de les agressions, ni estereotips ni tòpics que la banalitzin o la frivolitzin”. En canvi, la majoria de les notícies “inclouen informació contextual, la qual cosa contribueix a entendre el problema i ajuda a reflexionar-hi”, una tendència que ha anat a l’alça respecte als estudis anteriors.

Com a elements negatius destaca “l’increment de l’espectacularització a les imatges”, si bé reconeix que aquesta s’ha reduït en el lèxic, que en algunes ocasions no es respecti la privadesa de les persones afectades i que es mantingui una causa-efecte “vinculades a l’origen o a les circumstàncies personals de les persones implicades”.

En tot cas es tracta, però, d’una millora global i notable que afecta els mitjans en la seva totalitat –l’estudi no parla de diferències segons els canals- que arriba després d’anys de denúncies, campanyes i alternatives proposades des de la societat civil. Un exemple que la feina de prevenció i vigilància respecte el tractament mediàtic de temes sensibles pot donar els seus fruïts i que ha d’animar a la societat civil a continuar vigilant els seus mitjans.

Hi ha cert consens en el món de la comunicació sobre la idoneïtat i necessitat d’una institució com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Al marge d’algunes de les seves limitacions derivades de qüestions polítiques que queden fora del seu abast –no té competència sobre els mitjans estatals que emeten a Catalunya, amb el que les seves violacions de la normativa resten impunes- s’entén com necessària l’existència d’un organisme regulador. Això no vol dir que les seves actuacions s’entenguin sempre i que no es percebi un cert biaix en les seves prioritats.

Read the full text

Avui i demà se celebra a Barcelona la conferència anual de l’Institut Internacional de Comunicacions (IIC, en les seves sigles angleses), un organisme independent que reuneix en un mateix fòrum tan els reguladors audiovisuals com els de les telecomunicacions. El Consell Audiovisual de Catalunya i la Comissió espanyola del Mercat de les Telecomunicacions han acollit les jornades.

Read the full text

L’Observatori de Continguts Televisius i Audiovisuals (OCTA) -un organisme d’àmbit estatal per promoure la creació i la difusió de continguts audiovisuals adequats per a la infància- ha denunciat en un acte realitzat al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) la vulneració de l’horari protegit a la televisió.

Read the full text

Un acte convocat pel Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC) ha demostrat el rebuig al projecte de llei, tal com l’ha redactat el govern espanyol, per part de representants del CAC i la CCMA entre altres actors del sector.
Read the full text

El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha elaborat unes recomanacions per millorar el tractament del món rural als mitjans audiovisuals. Tot plegat després de constatar que la seva realitat està infrarepresentada, estereotipada i que es confon amb el sector agrari.

Read the full text