Media.cat – Observatori crític dels mitjans

El tractament que Canal 9 ha fet de tota la informació relacionada amb el judici a Francisco Camps i la trama Gürtel ha estat motiu de diferents anàlisis i, també, de molts acudits i befes a les xarxes socials. Al canal públic valencià es van arribar a prohibir paraules com “Gürtel”, “suborn” o “vestits”, es van relegar les notícies d’aquest tema rere el preu del quètxup i les llimones, es va convertir la seva dimissió en un publireportatge sobre la seva gestió com si hagués plegat per voluntat pròpia i no forçat per un escàndol de corrupció de primer ordre i es va emetre la roda de premsa on anunciava que plegava més tard que altres canals.

Ahir, però, les informacions sobre aquest cas van arribar a la portada dels informatius de RTVV, que va dedicar un ampli desplegament a la lectura del veredicte per part del jurat popular. Peces informatives sobre la intervenció del portaveu del jurat, declaracions dels dos acusats –Ricardo Costa i el mateix Camps,- Alberto Fabra, el PP i el PSOE i un resum dels tres anys de procés –on sí s’empren les paraules “Gürtel” i “trages” [sic]- cobreixen abastament una informació on no cap, per contra, la dada que quatre dels nou jurats estaven en desacord amb la sentència, les reaccions immediates de descontentament de la societat valenciana en forma d’anàlisis, comentaris a les xarxes socials –l’etiqueta #Camps va arribar a ser tendència dominant mundial a Twitter sense que gaires piuladors el defensessin- i protestes davant el Tribunal, que han inclòs una acampada a les seves portes durant tota la nit. Fins i tot, en la primera peça sobre l’absolució de Camps, la reportera explicava que el jutge havia fet desallotjar la sala pels aplaudiments en saber-se la sentència, quan en la segona peça –on s’inclou les imatges del moment- es poden sentir clarament mostres de desaprovació juntament amb les de suport.

Per a saber-ne més:

Rafa Xambó: “A Canal 9 no hi ha excés de treballadors sinó de comissaris polítics”

Entrevista a Rafa Xambó, sociòleg i membre del Consell d’Administració de RTVV a proposta de Compromís

Un deute inassumible, baixes audiències, escàndols, fa temps que no hi ha una bona notícia sobre Canal 9, com s’ha arribat a aquesta situació?

Canal 9 ha patit una estratègia de saqueig des de 1995 que ha dilapidat el seu patrimoni en pràctiques corruptes i pagar favors. La desgràcia del seu deute no és sols que siga de 1200 milions, sinó que estos no s’han gastat en fer televisió. Si fóra així almenys tindríem un patrimoni documental brutal de tots els valencians, però desgraciadament no tenim ni açò. Canal 9 no té ni una entrevista a Joan Fuster, una sola a Enric Valor, sols té el deute.

En canvi l’altre dia vam denunciar que molts dels estudis electorals del PP els pagava RTVV que els lliurava a al partit en exclusiva, el que és evidentment il·legal.

Fins abans de la crisi hi havia la percepció que, si bé la corrupció era dolenta, no era suficient per arruïnar una institució, que si hi havia una bona gestió, era tolerable cert grau de corrupció, però vostè assegura que l’enfonsament de Canal 9 es deu sols a aquest factor.

Hi ha les dos coses, corrupció i mala gestió, que en realitat es retroalimenten, són dos cares de la mateixa moneda. El gruix del deute prové del sobrecost generat per programes encarregats a productores amigues que són un fracàs però que servixen per pagar estómacs agraïts. Un exemple com un altre és 9Debat, la directora del qual cobra 3.000 euros per programa, cada tertulià 800 més, i com la majoria són de Madrid se li ha de sumar hotels, viatges, dietes… o siga més de 10.000 euros per un programa que només arriba al 0,3% d’audiència. Però mai s’ha fet un estudi de la viabilitat del programa, ni una avaluació posterior ni s’ha valorat el retorn publicitari ni cap indicador de qualitat, sols ha servit per pagar uns periodistes que després van per altres mitjans cantant les excel·lències del Govern de la “Comunidad Valenciana”.

I això sense comptar tots els col·locats a dit que hi ha. Famílies senceres del PP han estat contractades per no fer res i es donen situacions tan esperpèntiques però reals com que hi ha un becari connectant el senyal al satèl·lit mentre la seua cap s’ho mira per sobre el muscle, perquè ella no sap fer-ho, i encara el destorba. Són gent que sols servix per a fer de comissària política. I n’hi ha tants d’aquests que no en sabem ni el número! La plantilla oficial no passa de 800 persones, la resta, que calcule que seran vora el miler –i dic calcule perquè l’empresa es nega a passar-nos un llistat complert i amaga els seus costos en tot tipus de partides diferents- són aquest pes mort sense el qual RTVV podria reemergir perfectament.

Llavors coincidiu amb les versions oficials que a Canal 9 hi sobra gent.

Sí que és cert que hi ha excés, però no de treballadors, sinó de comissaris polítics i de càrrecs inútils. Un exemple: Lluís Bertomeu és un llicenciat en dret l’únic mèrit del qual és que de tant en tant escriu un article a Levante lloant Camps. Bé, doncs hui és el responsable de web de RTVV sense saber d’informàtica ni de res d’açò i el resultat és evident sols visitant el web de Canal 9. O un altre: Vicente Sanz posà l’agrònom que li portava els horts de cap de manteniment i així li duia els camps debades. Esta és la gent que sobra a Canal 9 i no els treballadors de plantilla, que han passat unes oposicions i que en la majoria dels casos són gent molt competent i que capaç de fer una molt bona feina si li deixaren.

Per açò pense que la solució no és l’ERO, sinó primer fer una anàlisi de la situació, saber quines són les feines inútils, fer un sanejament i al final del procés es voria quina gent fa falta i quina no. Però com podem fer açò si no sabem exactament quanta gent hi treballa!

Però sembla que l’ERO va avant.

Sí, fins i tot ja han fet una provisió de 20 milions per poder-lo finançar i han contractat una empresa per a que els diga qui han de tirar –que és una altre cost injustificat de 190.000 euros- sols per covardia, per no haver de fer ells de dolents. I a més el que faran serà acomiadar la gent de plantilla –que no sols és més injust, sinó també més complicat i més car- i deixar sols els seus fidels per a poder fer propaganda.

És simptomàtic que un administrador d’una empresa no tingui aquesta informació.

Molt! Jo m’he discutit amb la direcció, que en els Consells d’Administració es presenta amb una paperets molt pobres, amb quatre vaguetats mal redactades i escrites, sempre, en castellà i es nega sistemàticament a donar-nos el pressupost detallat. Una volta fins i tot vaig anar amb un notari per a acreditar que se’m negava la documentació a la que legalment tinc dret. Al final tot açò acabarà als tribunals, és clar, però mentre jo vaig queixant-me cada vegada, vote en contra a tots els Consells i avise als del PP que podrien estar incorrent en una il·legalitat, ja que estan aprovant unes decisions que no tenen informació per a saber si són correctes.

Amb la situació de crisi actual, és possible una privatització?

Amb este deute, sense diners i sense perspectives d’ingressos publicitaris és impossible que ningú vullga quedar-se RTVV. El seu pla passa per aprovar una nova llei de RTVV que reduïsca el servei públic a la informació que serà l’únic que faran amb la plantilla reduïda que quedarà. La resta de la programació –ficció, esports, etc.- es vendrà a grans grups mediàtics espanyols que podran aprofitar el senyal i la marca de Canal 9 sense cap tipus d’obligació de producció o lingüística. Així, qualsevol empresa amb un cert estoc de cinema o sèries antigues podrà omplir la graella quasi gratuïtament i embutxacar-se el que li done la publicitat, que per poc que siga serà net.

Perquè és tan important mantenir la ficció com a servei públic?

Un dels mandats legals de RTVV és impulsar la indústria audiovisual valenciana, que no sols és una font de riquesa econòmica sinó també és la nostra forma de mostrar-nos a nosaltres mateixos i de parlar-li al món. Però a dia d’avui RTVV ha destruït el sector. Les empreses han hagut de tancar incapaces d’assumir el deute acumulat per Canal 9, els nostres millors professionals –actors, realitzadors- que són molts i molt bons, hui estan treballant a Barcelona o Madrid.

Però tot i açò, amb el poc i mal que s’ha fet és evident que hi ha una necessitat de sentir-nos representats en la nostra televisió. Les millors audiències de Canal 9 les obtenen series com l’Alqueria Blanca o Senyor Rector, que sense ser cap meravella, sols amb una bona producció i en valencià aconseguixen enganxar la gent. I sense un sector públic que hi invertisca, aquestes no existirien, mai les farà un sector privat. Sense una televisió pública potent mai tindrem un Pa Negre, que va als Oscars, o un Polseres Vermelles que s’exporta als EUA.

Amb pocs diners, certa flexibilitat i imaginació es poden fer motes coses i tenir molt d’èxit. Imagina un programa de Xavi Castillo a Canal 9. Seria el nostre Polònia. Arrasaria!

És realista una batalla per evitar la privatització de RTVV?

Pense que sí. A la societat valenciana hi ha prou energia, no sols per resistir al PP, que ho portem fent molts anys i molt bé, sinó també per canviar les coses. El PP no és etern.

Per ara ens hem sumat a una coalició amb tots els damnificats per l’actual gestió de RTVV: productores, actors, dobladors, periodistes, acadèmics i, òbviament, els sindicats de l’empresa, que vol plantar plantar batalla a gran escala. Per la nostra banda els oferim arribar fins al final. No entrarem en cap tipus de mercadeig amb el PP ni cedirem açò a canvi d’allò altre tal i com ha fet històricament el PSOE, si volen estem disposat a arribar on faça falta.

Crec que ara és un bon moment, sobretot a nivell intern de RTVV, on dos terços del Comitè d’Empresa de RTVV està format per sindicats d’esquerres i l’altre dia es va ocupar les oficines de direcció després d’una assemblea multitudinària. Els ànims estan canviant entre els treballadors, als que jo demanaria que ens ajuden tirant de la manta, que facen córrer la informació.

Però, val la pena aquesta batalla?

És una bona pregunta, ja que hi ha certs sectors progressistes que s’apunten a la idea de tancar Canal 9, però jo pense que és un error. Pense que una televisió pública –que no governamental- és no sols possible, i en aquest sentit hi ha exemples a nivell europeu molt vàlids, sinó també molt necessària per salut democràtica, per garantir una pluralitat informativa que els mitjans privats no recolliran mai.

Aquest matí El País obria la seva portada amb la notícia –avançada abans pel digital VozPópuli- de la intervenció de Madrid per evitar l’impagament d’un deute de 123 milions de la Generalitat valenciana al Deutsche Bank, el que el diari defineix com el primer “rescat” d’una administració a l’Estat espanyol.

Les reaccions a la notícia no s’han fet esperar, incloses fonts de la Conselleria d’Economia –que el diari no li posa nom- que són citades a l’article traient ferro a la qüestió i assegurant que “teníem un venciment i l’hem solucionat. I punt”. Naturalment la majoria de mitjans no ho han considerat així i, a mig matí, la notícia ja es trobava a la portada de la majoria d’edicions digitals i era tendència dominant a Twitter. Les declaracions del Ministeri espanyol d’Economia negant que hagi avalat el deute valencià –segons El País això s’explicaria per una qüestió tècnica, ja que no es tractaria d’un aval formal per qüestions legals però a efectes reals seria el mateix- ha acabat de donar pes polític als fets i les contínues notícies sobre la falta de liquiditat del Consell els darrers mesos han ajudat a generar una bola informativa que continua creixent a mida que avança el dia.

Però no tots els mitjans viuen pendents d’aquesta tensió informativa. Canal 9, al seu resum de notícies diari que penja al seu web informa de l’augment de l’atur, de les disputes internes del PSOE, de l’incendi a la Serra d’Espadà i un altre succés a Santa Pola. En el moment de tancar aquesta edició –a la una del migdia- el web de notícies de RTVV tampoc incloïa cap informació del tema –sí destaquen les noves mesures econòmiques de l’executiu espanyol i la mort d’un senegalès a Barcelona- ni se n’havia fet cap referència als butlletins del canal d’informacions Nou24.

També ha tingut problemes amb la notícia Las Provincias, que en una primera versió dels fets reduïa l’incident a “una confusió”. Encara que el titular de la notícia ha estat modificat el text interior comença amb aquesta frase certament curiosa: “Primer malentès important entre la Generalitat i el recentment constituït Govern central”. Poc abans de la una ha estat degradada a la portada de l’edició digital del diari.

Aquesta notícia era una broma per a celebrar el Dia dels Innocents.

Naturalment en la terminologia oficial mai s’utilitzaria la paraula “absorbir”, però la proposta és la que és i segons ha pogut saber Mèdia.cat de fonts que per ara no són oficials, pels despatxos del Consell s’està estudiant molt seriosament l’opció de crear un únic conglomerat audiovisual que agrupés la CCMA i RTVV.

La crisi sembla que és capaç de moure muntanyes i, fins i tot, ajudar a aparcar la catalonofòbia que el PP ha alimentat tradicionalment al sud del Sènia. Més concretament hi ha els problemes de liquiditat de la Generalitat valenciana, incapaç, ara mateix, de realitzar fins i tot els pagaments corrents necessaris pel seu funcionament més quotidià. No ja les nòmines, sinó també les factures de la llum, telèfon o correus són inassumibles per una administració que es troba en fallida tècnica. Una realitat que també impossibilita el sanejament –via ERO massiu- de Canal9, el que, al seu torn, fa inviable el que fins ara era l’objectiu principal popularista, la seva privatització: senzillament és impossible trobar comprador en la situació actual. A més s’allunyen les opcions de que Rajoy, pressionat per alguns presidents autonòmics dels seu partit, faci els canvis legals que ho permetin. En canvi, un acord similar entre les televisions autonòmiques d’Andalusia i Extremadura el 2010 facilitaria les bases legals del nou conglomerat.

Entre els arguments d’alguns dirigents popularistes valencians a favor de la proposta d’unificar en ambdues televisions públiques hi ha la reducció de despeses que significaria –personal, doblatges, drets- però també el fet que permetria passar el deute al nou ens i allunyar els pagaments més urgents, el que en l’actual situació d’emergència potser és encara més important. El tarannà dialogant imposat des de l’arribada de Alberto Fabra a la presidència de la Generalitat, les bones relacions amb CiU i l’assumpció de batalles comunes com la del corredor mediterrani –en contra dels sectors centralistes del propi PP- haurien ajudat a desencallar la proposta.

Rere el projecte –encara que aquest punt no ha estat confirmat per cap de les parts implicades- podria haver-hi les bones relaciones que mantenen Josep Antoni Duran i Lleida i Alícia Sánchez Camacho. Relacions que ja han dut al PP de Catalunya al govern de l’Ajuntament de Badalona i la Diputació de Barcelona i que permetrien a aquest partit millorar la seva influència en la nova televisió, ja que, via València, es garantirien quasi el 50% del seu consell d’administració. Per al democratacristià els avantatges són menys clares, però potser li serviria per frenar l’oposició sobiranista dins el seu propi partit. En tot cas, la fundació d’un nou ens seria una oportunitat d’or per a CiU per a remodelar la CCMA a fons, negociant de zero els drets laborals, l’estructura organitzativa i els òrgans de gestió i direcció esquivant la dura resistència que ha trobat fins ara.  Cap de les fonts consultades ha pogut aclarir si IB3 entraria en l’operació, però sembla que José Ramón Bauzá n’està al corrent. A favor d’incloure la televisió insular hi hauria la pressió de la societat civil balear –que sembla que ha passat factura a l’executiu amb la seva campanya en favor de RTVM- i en contra la por de Convergència de quedar en minoria a la direcció del nou ens.

L’actor clau que faltaria per pronunciar-s’hi és la direcció estatal del PP, que tindria capacitat de vetar una operació que contribuiria, i molt, a estructurar l’espai comunicatiu català i que probablement rebria atacs molt forts des de la dreta mediàtica de Madrid.

Encara que tot l’acord està molt verd, les fonts consultades per Mèdia.cat asseguren que ja s’ha parlat d’unificar TV3 i Canal9 i també ambdós canals de notícies 24 hores i deixar el Canal33 i Punt2 com a canals “regionals”.  Les quotes “lingüístiques” –temps per a cada variant dialectal i introducció no del castellà- un dels possibles esculls principals de l’operació encara no estan sobre la taula.

“Rajoy defén la Comunitat Valenciana dels atacs de Baldoví” titulaven ahir els informatius de Canal9 la notícia sobre la picabaralla que el diputat de Compromís va tenir amb el ja President del Govern espanyol durant el debat d’investidura. El vídeo que acompanyava la peça penjada al web només incloïa la intervenció de Rajoy, pel que l’espectador no podia jutjar la magnitud de “l’atac” de Baldoví i sols podia saber de la “defensa” de Rajoy.

Les xarxes socials bullien, quasi immediatament, plenes de comentaris –més irònics que indignats- que valoraven que la cadena s’esforcés dia rere dia en superar-se a si mateixa. L’habitual tractament partidista de Canal9 de la informació política valenciana no va sorprendre als internautes, que van preferir prendre’s-ho amb sentit de l’humor.

Però en canvi va passar per alt que EFE va titular el seu teletip dels fets de forma quasi exacta –“Rajoy fa una enèrgica defensa de la Comunitat Valenciana davant els atacs de Baldoví”- i que aquesta va ser reproduïda per desenes de mitjans d’arreu de l’Estat, inclosos alguns de valencians –com Las Provincias, El Periódico del Mediterráneo, l’edició valenciana d’El Mundo o l’alacantina de La Verdad, que publica el mateix text encara que en canvia l’autoria- que van preferir reproduir una nota de l’agència madrilenya abans que oferir la seva pròpia interpretació de l’únic moment del debat que afectava específicament els seus lectors. En el cas del diari de Vocento fins i tot van mutilar la nota original per evitar fer referència a la factura de 568.000 euros que el PP encara no ha abonat a Fira de València, empresa que recentment ha acomiadat 117 persones.

A l’igual que en el cas de Canal9, EFE comença el seu relat a partir de la rèplica de Rajoy, resumint la primera intervenció de Baldoví a l’acusació que el País Valencià està ple “d’escàndols i corrupció” després de 16 anys de governs del PP. Fins i tot el comentari irònic de Rajoy sobre les descendències de la “pota del Cid” perd tot el sentit al no explicar que Baldoví s’havia referit als seus orígens humils. Tal i com explica avui Levante, el diputat de Compromís és fill d’un obrer fabril i una mestressa de casa, mentre que el President del Govern espanyol és fill del president de l’Audiència Provincial de Pontevedra i nét d’un dels juristes que van redactar l’Estatut d’Autonomia gallec de 1932.

En els darrers dies d’agost han coincidit els nomenaments dels nous directors de les televisions autonòmiques balear i valenciana –IB3 i RTVV respectivament- amb nombroses coincidències en ambdós processos. La manca de diàleg amb l’oposició i l’ús del rodet per part dels popularistes han estat la nota predominant, però ha estat a les Balears on el resultat ha estat més insòlit al ser nomenar com a director d’IB3 Antoni Gómez, qui al mateix temps és l’actual conseller de Presidència. L’atípica situació en que un membre del Govern dirigirà directament la televisió pública ha estat definida per Biel Barceló, portaveu de PSM-IV-ExM com “profundament antidemocràtica i pròpia de països dictatorials”.

Aquest nomenament arriba després d’una llarga negociació en que semblava que Govern i oposició anaven a consensuar el nom de Jacobo Palazón –professional amb una llarga trajectòria a l’ens- per a dirigir IB3 però que ha estat frustrat a última hora entremig d’acusacions creuades d’haver impossibilitat l’acord. Però sigui qui sigui el culpable, la situació final és que –tal i com explica el Diari de Balears- Antoni Gómez serà el responsable de la línia editorial de la televisió pública durant la propera campanya electoral de novembre, mentre que Carlos Hernández, responsable de la darrera campanya electoral popularista al Consell de Mallorca, en podria ser el subdirector. Una política que ha portat a a Francina Armengol, portaveu del PSIB, a acusar el Govern de José Ramón Bauzá “d’assemblar-se cada dia més al de Matas, tot i que volien allunyar-se’n”.

A aquests nomenaments se li suma el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca (RTVM), els tràmits per al qual van començar el 18 d’agost, quan el Consell d’Administració de l’ens va acordar l’aprovació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació per als seus 117 treballadors i que es calcula que es finalitzarà per a finals d’any. Aquesta decisió ha estat interpretada per a l’oposició, els sindicats de comunicació i la societat civil illenca com una venjança del PP pel cobriment de la televisió dels casos de corrupció que han colpejat els popularistes balears.

Tampoc sembla que es vulgui distanciar massa del seu predecessor Alberto Fabra, nou President valencià en substitució del dimitit Francisco Camps, com a mínim en el que respecta a la gestió de la televisió autonòmica. El manteniment de José López Jaraba com a director de l’ens s’ha hagut de fer en segona votació per l’oposició frontal de la resta de partits. Canal 9 es troba al límit de la fallida amb un deute superior als mil milions d’euros, les pitjors xifres d’audiència de la seva història (4,3% a l’agost, la segona pitjor en una televisió autonòmica), l’abandonament definitiu de la promoció del valencià al que l’obliga la llei que el va crear i una pèrdua total de credibilitat de la seva línia editorial. En aquesta situació, ja no sols és l’oposició, els sindicats o el teixit social i cultural qui demana una refundació de la televisió pública, sinó que fins i tot la portaveu del Consell, Lola Johnson reconeix que el model actual s’ha de “replantejar”.

Per ara, però, no sembla que aquest replantejament passi per una renovació dels responsables d’aquests fracassos. Sona molt més probable l’acomiadament de fins a un miler dels actuals 1.800 treballadors de RTVV, segons sembla que recomana un estudi secret –fins ara se n’ha denegat l’accés tant al Comitè d’Empresa com al responsable de Compromís al Consell d’Administració- encarregat a la gestoria Price Waterhouse.

Francisco Camps dimitia fa just una setmana després que la negativa de Ricardo Costa a assumir la seva culpabilitat li bloqués la seva estratègia de declarar-se culpable, pagar la multa i continuar la seva fugida endavant tot i el desgast polític que això suposaria. A pesar d’aquesta realitat –documentada per la presència de l’advocat del ja expresident a la porta dels jutjats esperant un Costa que mai compliria la promesa de presentar-s’hi- Camps preferia enrocar-se en la seva realitat paral·lela i anunciar que dimitia per “poder mostrar la meva innocència i la dels altres quatre encausats”, inclosos els dos que ja han reconegut la culpabilitat.

Però ni tan sols les claques més incondicionals semblen disposats a acompanyar-lo en aquesta versió i la majoria de periodistes de la tertúlia política de Canal 9 per excel·lència, DBT, prefereixen aplaudir-lo per “sacrificar-se” per Rajoy i criticar “la duresa” de la justícia davant “un cas insignificant” que defensar-ne la innocència fins a les últimes conseqüències.

Així, Iñaki Zaragueta, delegat de La Razón al País Valencià, reconeix que Camps va acceptar els vestits i va mentir en un article titulat, paradoxalment, “Camps, exemplar”. Isabel San Sebastián, columnista de El Mundo, també alaba la decisió de l’expresident de deixar de ser “un pes” per a Rajoy i assumeix la seva “ingenuïtat, malaptesa, incompetència o [possible] corrupció”, això sí, tot per dir que Rubalcaba era pitjor. L’analista política Esther Jaén no entra en judicis de valors, però revela amb pèls i senyals l’operació política que va portar a Camps a dimitir per “poder defensar millor” la seva innocència. I el tertulià Fernando Jáuregui assumeix que Camps “havia de plegar” però no per corrupte –“quin suborn hi ha en acceptar uns vestits barats?”- sinó per mentider.

Tot plegat pot semblar poc, però la dada és d’allò més rellevant després de veure la inflexible defensa de Camps realitzada des de DBT. El “programa estrella” de Canal 9 havia estat centre de nombroses polèmiques, no sols per la seva sectària línia ideològica dels analistes contractats, sinó també per la seva procedència –gairebé cap era valencià- i el secretisme al voltant del seu cost. El valor de DBT com a portaveu no oficial del Consell va quedar fotografiat per Levante poc abans de la dimissió quan va mostrar els seus contertulians entrant a la Generalitat per dinar amb el mateix Camps abans de gravar el programa. Dissabte passat era la pròpia Isabel Durán, –que avui considera els actes de Camps com una “relliscada”- qui explicava que se li va concedir la direcció del programa després de ser felicitada pel llavors president en persona.

El problema, però, d’uns i altres és que DBT no passava dels 58.000 espectadors en prime time, un ínfim 2,5% d’audiència.

En la seva darrera compareixença davant el jutge abans del judici per una acusació d’abusos sexuals a tres treballadores, l’exsecretari general de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), Vicente Sanz, va optar per acollir-se al seu dret a no declarar i no va voler ratificar el seu passat testimoni, on assegurava que les relacions havien estat consentides.

Sanz va optar per la mateixa estratègia amb els periodistes presents a les portes dels jutjats de Paterna, als qui no va voler respondre cap pregunta, el que no li ha impedit ser present avui a les portades dels rotatius valencians. Qui sí li ha respectat el silenci, en canvi, ha estat la televisió que dirigia fins l’any passat, Canal 9, que als informatius d’ahir al vespre no va donar la notícia.

Un butlletí que obria amb la detenció d’una banda de narcotràfic a Madrid com a fet més destacat i que incloïa les imatges de la mort d’una família en una inundació a l’Índia, en una mostra d’escabrositat difícil de justificar. Les declaracions judicials dels controladors aeris pels fets del passat desembre o la dimissió del sotscap de l’Scotland Yard britànic, titulat “Un escàndol en tota regla”, també van figurar a la portada. Ni Sanz ni Camps –que avui també sortia a les portades de la majoria de diaris,- però, van merèixer una menció en uns informatius que s’han acostumat a abusar de les notícies de tribunals i successos.

Ahir mateix, a més de les notícies ja mencionades, l’informatiu incloïa el segrest en un bar de Madrid per part d’una persona amb problemes mentals o la mort d’un nadó a Vinarós entre altres “tragèdies”, tal com les descriu la presentadora.