Naturalment els fets han suposat un foc creuat de comunicats i amenaces judicials que s’han allargat tota la setmana, en els que l’empresa de Jaume Roures adduïa que com RTVV no abonava les factures no podia emetre més partits i aquesta, per la seva banda, acusava la productora de deure-li 25 milions -mentre reconeixia un deute de deu- i li exigia el compliment del contracte que hauria de permetre a Canal 9 emetre un partit setmanal de la temporada 2010-11.
Però batalles a banda d’aquesta nova “guerra del futbol” -aquesta vegada en versió autonòmica- els fets suposen una altra senyal de la descomposició en que es troba la televisió pública valenciana. El deute acumulat ja supera els 1.200 milions d’euros i des del maig que no paga el lloguer del satèl·lit Hispasat, pel que Telefónica Sistema de Satélites va tallar-li l’emissió que permetia que el canal es pogués veure fora del País Valencià. Les retallades de plantilla i despeses laborals són tan constants com els escàndols de mala gestió i malversació.
A més, la manca de qualitat del seu model televisiu s’està notant en una pèrdua d’audiència constant, no sols en els informatius sinó també en els espais esportius, on tradicionalment havia liderat l’audiència. Així, Canal 9 es convertia en l’única de les cadenes autonòmiques que retransmetia la  Fórmula 1 i que era superada per La Sexta. Una competència que també s’ha patit amb força al   futbol i que, per exemple, quasi no ha notat TV3.

Canal 9 continua sent font de notícies i quasi cap d’elles bona. Dilluns es feia pública la dimissió de Carles González, expresentador dels informatius de cap de setmana de la televisió autonòmica i el passat octubre ascendit a Cap d’Edició. Segons assegurava el diari El País -encara que sense citar fonts- González va dimitir perquè “no podia suportar el tractament informatiu que es va veure obligat a assumir per part de la direcció” de l’ens i per la davallada d’audiència dels informatius de Canal 9, la qual va intentar frenar amb una sèrie de propostes que no li van deixar dur a terme.

L’audiència de les notícies de Canal 9 venen patint una davallada contínua des de l’octubre passat i ara mateix tenen una quota d’entre el 4 i el 5%, la més baixa des de la creació de la televisió valenciana.
Per la seva banda, la direcció de RTVV s’ha limitat ha assegurar que no tenen constància de la renúncia de González.
La notícia ha coincidit amb l’anunci de l’ens públic de renovar la imatge de tots els seus canals de televisió, ràdio i internet per tal de fer-la “més moderna i propera”. Aquest comunicat ha estat aprofitat tant pel PSPV com pel BNV per criticar “la decadència i el desprestigi” de Canal 9 i recordar que la seva audiència “s’ha reduït fins a mínims històrics”. La portaveu socialista a la comissió de control de RTVV, Núria Espí, ha afirmat que “la dimissió de González reflecteix que la manipulació es troba a l’ordre del dia a Canal 9 i que ni els mateixos treballadors ja no suporten el tractament que fa de la realitat ni la manca de credibilitat”. Per la seva banda, el Síndic del Bloc, Enric Morera, ha lamentat que “un professional que ha volgut fer canvis per a bé no els haja pogut materialitzar i, a més, ha hagut de deixar el seu càrrec”.

El director general de RTVV, José López Jaraba, va decidir el 28 de maig obrir un expedient disciplinari per uns fets “constitutius de falta molt greu” i va destituir Vicente Sanz com a secretari general de l’ens. La decisió arribava tres mesos després que transcendís la denúncia de tres periodistes de Canal 9 pel presumpte assetjament sexual de Sanz que, al mateix temps, era el responsable de personal. Des d’aleshores, Sanz es trobava suspès cautelarment del seu càrrec però la direcció general n’havia evitat la destitució.

Tanmateix, i segons publica el diari Levante-EMV tot citant fonts sindicals, l’exsecretari general es va reincorporar a RTVV al cap d’una setmana. Concretament s’ha reincorporat com a tècnic de l’àrea laboral, en una plaça que va guanyar per oposició el 1989 i que suposa el segon barem salarial més alt -a banda dels càrrecs directius-. Sumant-hi els triennis i altres complements Sanz està cobrant 3.400 euros mensuals i un total de 48.000 euros al cap de l’any.

Segons les mateix fonts l’exsecretari general no s’ha arribat a reincorporar físicament a la seva plaça ja que ha demanat la baixa per depressió. Segons el rotatiu valencià, aquesta estratègia respon a la voluntat “d’arreglar-se” la jubilació -només li queda un any- sumant un any més de cotització. Mentrestant, continua pendent de si pot cobrar o no per la seva destitució. Sanz demana a RTVV 120.000 euros corresponents a 45 anys per any treballat -ha estat 15 anys com a alt directiu- però només hi accediria si el jutge l’absol del delicte d’assetjament sexual -tècnicament, si l’expedient disciplinari es resol favorablement a Sanz-.

Cal recordar que la titular del jutjat de primera instància número 1 de Paterna, que investiga el cas, ha dictat des del febrer una ordre d’allunyament de 300 metres de Sanz i li ha prohibit comunicar-se amb les periodistes per qualsevol mitjà. A més, i segons va publicar El País, el responsable de RTVV coneixia les denúncies des del 29 d’octubre de 2009 però no va tirar endavant cap acció fins a la denúncia penal de les treballadores.

Indignació per la readmissió de Sanz
Esquerra Unida (EU) i Compromís pel País Valencià han coincidit en en exigir al director general de RTVV, José López Jaraba, que actuï contra Vicente Sanz. El conseller d’EU a RTVV, Amadeu Sanchis, va demanar a López Jaraba que acceleri els tràmits de l’expedient disciplinari i que l’acomiadi de manera disciplinària “immediatament”. Per la seva banda, la portaveu de Compromís, Mònica Oltra, va acusar Jaraba de “prevaricació” al no aplicar un expedient sancionador que “ha d’afectar a una persona i no un càrrec”.

El director general de RTVV, José López Jaraba, va acordar aquest divendres obrir un expedient disciplinari per uns fets “constitutius de falta molt greu” i destituir Vicente Sanz com a secretari general de l’ens. La decisió arriba tres mesos després que transcendís la denúncia de tres periodistes de Canal 9 pel presumpte assetjament sexual de Sanz que, al mateix temps, era el responsable de personal. Des d’aleshores, Sanz es trobava suspès cautelarment del seu càrrec però la direcció general n’havia evitat la destitució.

Cal recordar que la titular del jutjat de primera instància número 1 de Paterna, que investiga el cas, havia dictat des del febrer una ordre d’allunyament de 300 metres de Sanz i li va prohibir comunicar-se amb les periodistes per qualsevol mitjà. A més, i segons va publicar El País, el responsable de RTVV coneixia les denúncies des del 29 d’octubre però no va tirar endavant cap acció fins a la denúncia penal de les treballadores.

Aquest mateix dilluns, López Jaraba ha acordat nomenar Juan Prefaci com a nou secretari general, càrrec que ocupava de manera interina des de la suspensió cautelar. Prefaci -que ha estat durant sis anys cap de gabinet del director general de RTVV- substitueix a un Vicente Sanz que s’havia mantingut com a “número 2” de l’ens des del 1995.

Des d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) consideren la destitució com una “bona notícia” però que arriba “inexplicablement tard”. En aquest sentit, el coordinador del partit i membre del consell d’administració de RTVV, Amadeu Sanchis, va assegurar en un comunicat de premsa que “la la mesura s’hauria d’haver adoptat el passat 5 de març, quan es va reunir de forma extraordinària el ple del consell d’administració de l’ens per tractar el tema”.

Sanchis considera que amb “la destitució no n’hi ha prou” i en aquest sentit reclama que es consideri un acomiadament disciplinari per tal que Sanz no cobri una indemnització pel cessament del càrrec. El representant d’EUPV també demana un ple extraordinari del consell d’administració per garantir que l’allunyament de Sanz de la televisió valenciana sigui “definitiu”.

Nou director al MUVIM
La substitució de Vicente Sanz ha coincidit pràcticament amb el nomenament de Javier Varela com a nou director del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, una altra institució valenciana que ha patit la censura i la manipulació darrerament.

El president de la Diputació de València -la institució que gestiona el MUVIM- ha col·locat a un home de la seva corda per substituir al dimitit Romà de la Calle, que va deixar el càrrec després de la censura de l’exposició de fotografies Fragments d’un any. El nou director és Javier Varela, alcalde popular de Torre Baixa (el Racó d’Ademús) i que no té cap experiència en la gestió museística. Professor de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) va dirigir-ne els centres a l’excolònia espanyola de Guinea Ecuatorial entre 1999 i 2003. A més, ha escrit diversos llibres sobre literatura i història.

El dia de la presentació va assegurar que la seva condició de militant del PP no influirà a l’hora de dirigir un museu que “ha de fomentar la cultura valenciana, el valencianisme que ha d’aportar noves glòries a Espanya”. Tot i que va afirmar que no li agrada la censura, va explicar que els fets que van acabar amb la dimissió de l’exdirector no haguessin succeït amb ell ja que no és “partidari de denigrar als polítics, sigui del signe que siguin”. “Estaria a favor d’una exposició d’aquesta tipologia però vista d’una altra manera, amb major prudència” va concloure. El nomenament de Varela com a director del MUVIM entra en vigor des d’aquest dimarts 1 de juny.

>> Recull d’enllaços de la censura al MUVIM (delicious Media.cat)

Silenci total dels grans mitjans valencians sobre la consulta organitzada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic. La primera jornada de votacions als centres va aconseguir una més que notable participació del 63% -el cens estava format pel conjunt de mestres, personal administratiu, pares i alumnes majors de 14 anys-. A les urnes instal·lades en 350 centres educatius es demanava si era necessari “un canvi de la política educativa del govern valencià i dels actuals responsables de la Conselleria d’Educació”. I els primers resultats han estat contundents: un 96% dels votants van apostar pel “sí” mentre que el “no” no va passar del 2,7%. Després d’una primera jornada centrada a la zona de València, al llarg de les properes setmanes es faran noves onades de consultes que es clouran el proper 15 de juny a Elx.

La consulta, que va tirar endavant malgrat les pressions de la conselleria d’Educació, no ha merescut ni una línia al Levante-EMV d’aquest divendres -un diari, a priori, progressista-. En canvi si que recull una notícia sobre educació (“Educació obliga als col·legis a acceptar els certificats d’embaràs” en referència a la puntuació de la inscripció a les escoles). A la portada de l’edició digital contrasta que no hi hagi cap notícia de la consulta amb la presència de temes totalment anecdòtics com el fet que els bombers van haver de taller amb una radial un anell que oprimia un dit d’un home.

A Las Provincias s’insisteix amb l’anell i la radial (“Sis bombers per tallar un anell que oprimia un dit”) o amb altres temes amb aparent poc interès informatiu com el de les “ nòvies dels futbolistes que escalfen el Mundial”. El diari conservador tampoc ha defugit els temes educatius (“L’examen d’accés a la universitat agafa per sorpresa als alumnes d’FP”) però en canvi no ha dedicat ni una línia a una iniciativa que havia mobilitzat 50.000 persones.

No causa cap sorpresa que Canal 9 també obviés la consulta sobre la política educativa del Consell. Tal i com passa al Levante i a Las Provincias, aquest fet contrastava amb una notícia relacionada amb l’ensenyament però certament anecdòtica -en la línia que denunciava l’UGT en el Cas Gürtel-: “Educació presenta un karaoke amb cançons tradicionals valencianes”.

Tema de portada en altres mitjans
En canvi, tant VilaWeb com L’Informatiu han considerat la consulta realitzada aquest dijous a 350 centres educatius del País Valencià com un tema de portada. En el primer cas es destacava l’elevada participació (“La participació a la consulta sobre l’ensenyament valencià supera el 60%”) mentre que el digital valencià apostava pel rebuig de la comunitat educativa al conseller d’Educació (“La comunitat educativa suspèn la gestió de Font de Mora”).

L’informe de la Unió General de Treballadors (UGT) és demolidor: “repunta la manipulació durant la setmana de l’alçament del secret de sumari del Cas Gürtel”. Durant set dies només van dedicar nou peces al cas de presumpte corrupció i finançament irregular del PP amb un total de 473 segons (7′ 53”) que representen un 1,4% del temps total. Però a més, mai va aparèixer en els sumaris d’obertura ni tampoc entre les primeres deu notícies. Tampoc no va formar part dels sumaris a mig informatiu ni va obrir mai la secció de política.

El document del sindicat apunta que la manipulació a Canal 9 es produeix en les dues vessants clàssiques: l’elecció de temes i la seva distribució de temps, així com en la manera d’explicar els fets. En aquest sentit en bona part de les informacions només s’han destacat els posicionaments oficials del PP, s’han obviat elements com la no dimissió de Luis Bárcenas com a senador o, fins i tot, en algunes peces, s’ha evitat fer cap referència al partit. A més, a diferència de bona part dels mitjans, no s’han dedicat a analitzar un sumari que tenia més de 50.000 fulls.

En tot cas, segons la UGT, el tractament del Cas Gürtel no deixa de ser un exemple del model d’informatius de Canal 9. Uns telenotícies molt llargs -superen habitualment els 60 minuts- però “ben farcits de notícies relativament irrellevants”. D’aquesta manera, les informacions polítiques i econòmiques -especialment aquelles que poden ser incòmodes pel Consell- queden emmascarades entre notícies aparentment anecdòtiques. De fet, en la setmana analitzada, el 61,77% del minutatge es va dedicar a esports, successos i societat.

Només dos exemples de dilluns 5 i dijous 8 d’abril. El primer dia correspon a la data a la qual s’havia d’aixecar el secret de sumari tot i que finalment es va endarrerir fins l’endemà. El Cas Gürtel va tenir 1′ 15” entre els dos informatius que contrasten amb els 4 minuts per la mort d’una noia a Seseña (Toledo) o amb els 3′ 15” pels escolanets de la Mare de Déu dels Desemparats. El dijous, quan dimiteix el tresorer del PP, el cas de corrupció suposa 1′15” a l’informatiu migdia que contrasta amb l’1′ 50” (més sumari) que es van dedicar a uns lladres que van entrar a robar en un bar de Mislata i van aprofitar per menjar-se una torrada de xulles. També les sabates valencianes per les infantes d’Espanya (1′30”) van tenir un minutatge superior.

>> Informe complet: Seguiment dels informatius de Canal 9 de la setmana del 5 a l’11 de maig (pdf)

Dilluns 5 d’abril. S’ajorna l’aixecament del sumari
Tema: Es preveia l’aixecament del sumari però finalment se suspèn per l’endemà. Tanmateix esdevé el tema del dia a bona part dels mitjans de comunicació de l’Estat.
Presència en sumaris: no
Minutatge: breu plató (àudio presentador amb imatges) de 35” al migdia (1,15%) i 40” a la nit (1,80%).
Contingut: En cap cas es relaciona el PP amb el cas Gürtel. A la nit sí que es parla de la fiança a Correa
Altres temes de l’informatiu: la noia mort a Seseña se li dediquen (4′ 00”) al migdia mentre que els escolanets de la Mare de Déu dels Desemparats tenen 3′ 15” al vespre. Els esports ocupen un 20,64% i un 24,94% del temps respectivament.

Dimarts 6 d’abril. S’aixeca el sumari
Tema: Finalment s’aixeca el sumari del cas -són més de 55.000 fulls- tot i que hi ha dificultats per accedir a la informació a causa de problemes amb les contrasenyes
Presència en sumaris: no
Minutatge: breus plató de 36” al migdia i 31” al vespre
Contingut: No es parla del contingut del sumari i es dedica la meitat del temps a parlar dels problemes amb les contrasenyes -mentre els altres mitjans comencen a donar detalls-. Si que apareix un tall de veu de De Cospedal (PP) anunciant mesures contundents si s’acrediten actes delictius
Altres temes de l’informatiu la Volvo Ocean Race té més temps en un sol informatiu (1′ 30”) que el Gürtel entre el migdia i el vespre

Dimecres 7 d’abril. El dia dels detalls
Tema: A diferència de bona part dels mitjans que dediquen redaccions senceres a llegir el llarg sumari Canal 9 no aprofundeix en la notícia i ni tant sols apareix als sumaris
Presència en sumaris: no
Minutatge: peces d’1′ 10” al migdia i d’1′ 05” al vespre
Contingut: Es destaca bàsicament la versió del PP a partir de la lectura del sumari: consideren que no aporta res de nou i que no és una trama del partit sinó contra el partit-
Altre temes de l’informatiu: En el sumari apareix la notícia que la revista Elle aposta per les dones amb corbes -la peça és de 51”- o la iniciativa per regalar benzina a Alacant es mereix 2′ 18”. Al bloc de política s’obre amb el processament de Garzón (1′26”) precedint el Cas Gürtel.

Dijous 8 d’abril. El tresorer del PP dimiteix
Tema: Un dels implicats en el cas, el tresorer del PP, Luis Bárcenas, dimiteix del seu càrrec.
Presència en sumaris: no
Minutatge: peces d’1′15” al migdia i 1′10” al vespre
Contingut: Es destaca que Luis Bárcenas -del qual afirmen que “podria” estar implicat- deixa el càrrec de tresorer del PP Les principals declaracions són de Mariano Rajoy afirmant que no hi ha cap implicat en el partit.
Altres temes de l’informatiu: Uns lladres que es fan una torrada de xulles en un bar de Mislata on entren a robar es mereix estar al sumari i una peça d’1′50” al migdia. La secció de política es continua obrint amb Garzón i no pas amb el Gürtel. Les sabates valencianes per les infantes (1′30”) superen el temps que es dedica al cas de presumpte corrupció i finançament irregular.

Divendres 9 d’abril. Desapareix el cas Gürtel
Canal 9 no dedica cap referència al cas malgrat que els mitjans continuen donant detalls a mesura que van estudiant el sumari

Dissabte 10 d’abril. Luis Bárcenas deixa el PP
Tema: Luis Bárcenas abandona el PP
Presència en sumaris: no
Minutatge: al migdia no apareix i a la nit peça de 20”
Contingut: S’anuncia que Bárcenas deixa el PP però no que manté l’escó
Altres temes de l’informatiu: El Festival de Milotxes de la Malva-rosa té 2′20” al migdia i 1′30 al vespre.

Diumenge 11 d’abri. Temps primaveral
Mentre la majoria de mitjans fan balanç de la setmana Gürtel i continuen donant detalls del cas Canal 9 no hi dedica cap segon. Això sí, el temps primaveral -amb connexió en directe a la platja de Benidorm inclosa- es mereix 5′ entre ambdós informatius.

“20 minuts d’autèntica batalla campal”. Amb aquesta frase ha resumit Canal 9 la segona jornada de demolicions al Cabanyal, el barri mariner de València, afectat per un pla urbanístic que pretén prolongar l’avinguda Blasco Ibáñez. Tot i aquest titular tan cridaner les imatges només mostren càrregues de la policia contra manifestants asseguts a terra així com dos contenidors entravessats al carrer (sense cremar ni formar cap tipus de barricada). En canvi la televisió pública valenciana no parla de càrregues ni de l’ús de pilotes de goma ni del fet que un dels portaveus de la plataforma, Tino Villora, ha rebut cops contundents al cap i als ronyons que l’han deixat commocionat durant uns minuts segons publica VilaWeb. En canvi construeix un relat sobre la presència de “violents” de fora del barri que han provocat a la policia i han originat una pluja de pedres contra els agents (un fet que en cap cas es veu a les imatges).

Tal i com publica L’Informatiu -desmentint els titular de Canal 9- “en cap moment es pot parlar d’enfrontaments entre veïns i cossos de seguretat: els ciutadans van posar els seus cossos, la policia, les porres”. I en aquesta ocasió ho van fer amb la presència in situ del regidor de Seguretat, Miguel Domínguez, i el subdelegat del Govern espanyol, Luis Felipe Martínez. Segons el mateix mitjà els agents que havien pegat a gent gran i persones indefenses van negar-se a donar el seu número de placa tant a veïns com a periodistes.

Canal 9 també ha amagat les vulneracions dels drets dels professionals de la informació. Només parla que una periodista de Ràdio 9 ha resultat ferida per una pedra -en responsabilitzen implícitament als manifestants-. En canvi ha obviat que la Unió de Periodistes Valencians ha emès un comunicat en el qual acusa a la Policia Nacional espanyola “d’atacar de forma indiscriminada als periodistes que cobrien la notícia”. En aquest sentit diversos informadors haurien rebut cops i se’ls hauria danyat el material. També es queixen de les “reiterades identificacions professionals” al llarg dels darrers dies.

Una situació que es repeteix
La manipulació a la televisió pública valenciana no és gens nova i en aquest sentit fa pocs dies es va presentar la Plataforma per la Transparència i la Pluralitat a Canal 9. En el cas del Cabanyal el dimarts passat, en la primera jornada d’enderrocs, també es va poder veure com el mitjà esdevenia un apèndix del Govern.

El telenotícies va dedicar fins a tres peces a la notícia en les quals es responsabilitzava totalment als veïns de la situació. “Ha sigut necessària la intervenció de la policia” o “Els enderrocs estan avalats per una llei aprovada a les Corts el passat mes de març” -obviant que és una llei ad hoc- són frases que es repeteixen com a mínim dues vegades talment com un mantra.

A la tercera peça, que mostra els moments de tensió entre els veïns i la policia, apareix un subtítol clarament parcial: “Desallotjats a la força. No deixen treballar les màquines”. De nou, s’evita parlar de càrregues policials o dels motius de la protesta veïnal.

>> Notícia de Canal 9 sobre els enderrocaments de dimarts

>> Notícia de Canal 9 sobre els enderrocaments de dijous

El portaveu de la Plataforma per la Plurialitat, Alfons Puncel, va explicar a la presentació que volen fer un “seguiment de les notícies” i que denunciaran els casos de manipulació. Puncel també lamenta que molts dels “col·lectius i entitats que vertebren el país” són absolutament invisibles a Canal 9.

Puncel també va explicar que la idea de crear la plataforma era anterior a les acusacions d’assetjament sexual contra Vicente Sanz, exsecretari general de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), i que han posat la institució al punt de mira. Cal recordar que sindicats com la Intersindical Valenciana han demanat la dimissió del director general, José López Jaraba, si es demostra com sembla que coneixia els casos de presumptes assetjaments sexuals i no havia fet res per aturar-los. Mentre les treballadorses han confirmat la denúncia i Sanz es troba imputat, el director general no ha obert cap expedient disciplinari ni ha cessat definitivament l’exsecretari general i encarregat de la selecció de personal.

Mobilització el proper 17 d’abril
La Plataforma farà la seva primera aparició al carrer amb una mobilització convocada pel 17 d’abril en la qual vol mostrar l’exigència de la societat civil per tal que es “canviïn radicalment els criteris de gestió i d’informació de la cadena”.

La lectura del manifest la realitzarà l’exdirector del Museu Valencià Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM), Romà de la Calle, que va dimitir el passat 8 de març per la censura a l’exposició de fotografies Fragments d’un any organitzada per la Unió de Periodistes. De la Calle va afirmar que havia acceptar l’oferiment ja que es tracta d’una “obligació normal i cívica”. “Quan les coses anormals de manipulació es fan tan quotidianes que no arribem ni a veure-les, o quan les coses tan normals com dimitir es convertixen en una cosa extraordinària, la societat té molts problemes” va afirmar en referència a la seva dimissió i a la manipulació que pateix la televisió pública valenciana.

>> Recull de notícies sobre manipulació al Canal 9 (delicious Media.cat)
>> Recull de notícies sobre la censura al MUVIM (delicious Media.cat)

Josep Beltrí és un dels tres socis impulsors del projecte. “Hem apostat per Internet ja que el futur de la premsa és a la xarxa” explica. Tot i això no pretenen “competir amb actualitzacions” amb les edicions digitals dels grans diaris. “Cada matí els lectors es trobaran un ‘diari nou’” explica Bertrí. “Un diari amb temes propis i treballats en profunditat, fugint de les notes de premsa i de les agències” afegeix.

A banda de marcar l’agenda pròpia un dels elements que caracteritzen l’Informatiu és la seva línia editorial. “Vivim en un panorama copat per mitjans conservadors i nosaltres busquem un espai a l’esquerra i des d’una vessant valenciana” explica Beltrí.

“És informació des del País Valencià, sobre el País Valencià i majoritàriament en valència” afegeix. Beltrí justifica que part de les notícies siguin en castellà per “la realitat social” i per no “tancar-se” a part del públic potencial. En aquest sentit tot i que els principals temes d’obertura són en català s’aposta per l’espanyol per la informació local de municipis majoritàriament castellanoparlants com Burjassot o Paterna. Curiosament en un principi escrivien en castellà aquelles notícies que podien tenir ressò estatal però han comprovat que en portals 2.0 com el Meneame quan el tema interessava apareixien traduïts.

“Tenim diversos temes-llança entre els quals destaca la corrupció i l’anàlisi del sector de la comunicació valenciana” explica Beltrí. En aquest sentit lamenta que per corporativisme els mitjans no es treguin mútuament els “draps bruts”. En canvi algunes de les exclusives de l’Informatiu han servit per treure a la llum un document intern de Las Provincias que es confessa com “dic de contenció de la pressió pancatalanista” o l‘intent d’aquest diari per comprar el castellonenc Mediterraneo (Grup Z). També són prioritat per L’Informatiu els episodis de manipulació informativa de Canal 9.

Beltrí admet que aquesta línia crítica suposa “trobar-se totes les portes tancades” tant a nivell d’informació com publicitat però considera que això forma de la “manca de cultura democràtica que pateix el País Valencià” i que també pateixen els partits de l’oposició o la societat cívica. Tot i això esperen rendibilitzar un projecte en el qual treballen dues persones a temps complet i tres més fent informació local. “En mig any podrem saber si és viable i en un any esperem que comenci a donar els primers beneficis” explica.

Els impulsors de L’Informatiu estan especialment orgullosos de la secció d’opinió. “Està formada per una vintena llarga de periodistes, joves i veterans, de reconegut prestigi” afirma Beltrí. En aquest sentit considera que és la secció més homologable a qualsevol dels grans mitjans del País Valencià.

El Bloc ha denunciat que Canal 9 va vetar les declaracions del seu síndic parlamentari, Enric Morera, per valorar el discurs de Cap d’Any del president Camps. Unes paraules realitzades a instàncies de la televisió i que va fer des de la seva residència familiar.

La televisió pública valenciana ha tornat a protagonitzar un exemple d’evident manipulació tal i com havíem recollit en el cas Gürtel. No es tracta de qüestions subtils -que de ben segur passen a bona part dels mitjans- sinó d’exemples totalment evidents. El darrera ha estat el vet a les declaracions del sindic del Compromís i secretari general del Bloc, Enric Morera, per valorar el discurs de Francisco Camps.

Canal 9 acostuma a fer una roda de declaracions amb tots els portaveus parlamentaris en motiu del missatge del president valencià. En aquesta ocasió es va comptar amb els parers de Jorge Alarte i Antonio Clemente, segretaris generals del PSPV i el PPCV respectivament i d’Amadeu Sanchis, membre de l’executiva d’EUPV.

En el cas del Bloc-Compromís els professionals de TVV es van desplaçar fins a la residència familiar del seu síndic parlamentari, Enric Morera, que estava de vacances per Cap d’Any. El polític nacionalista ja va detectar que “les declaracions no agradaven” i va comentar als seus col·laboradors que tenia “poca confiança” en aparèixer als informatius tal i com va succeir. A més, segons el Bloc des de Canal 9 s’havia expressat que les declaracions només podien ser dels síndics dels diversos partits amb representació i, finalment, només Morera reunia aquesta condició.

Cal recordar que el Compromís és el tercer grup a la cambra valenciana i que en canvi es va poder escoltar les opinions dels altres partits amb representació -tant el PP com el PSPV com dels diputats no adscrits d’EUPV-.