Si hi ha una posició d’acord respecte el nomenament de Johan Cruyff com a seleccionador nacional de futbol és l’impacte mediàtic que ha generat la decisió. Un dels elements més destacats de les cròniques de l’acte de presentació era el fet que hi fossin presents uns 150 periodistes molts dels quals de mitjans internacionals.

El digital Crònica.cat va recollir part de les reaccions fora de les nostres fronteres. La noticia va aparèixer als telenotícies de la BBC anglesa o la CNN nord-americana. També als diaris tant d’informació general com esportius amb un tractament del fet nacional diferenciat. L’Équipe parlava de “l’equip de la regió de Catalunya”; The Guardian es referia a “selecció autonòmica” mentre que Il Corriere dello Sport tenia molt clar el caràcter nacional català: “Cruyff torna in panchina, allenerà la nazionale della Catalogna”. La rellevància de la notícia cal buscar-la en el fet que des del cessament de Cruyff com a entrenador del Futbol Club Barcelona, tretze anys ençà, l’holandès no havia tornat a les banquetes.

El català al centre dels debats
Un dels principals elements de controvèrsia ha estat el fet que Johan Cruyff pràcticament no hagi parlat mai en català. Segurament el “discurs” més llarg va ser el de l’anunci antitabac que va gravar després de patir un atac de cor. D’opinions ni ha hagut per tot els gustos però segurament les reticències inicials s’han vist superades per la constatació de la projecció internacional que suposarà no només per la selecció sinó també pel conjunt de Catalunya.

Malgrat que Cruyff no hagi fet mai cap esforç per parlar el català -tot i fer-ho de manera macarrònica amb altres idiomes com l’espanyol- no vol dir que tingui cap problema per entendre’l. Tot i així la reportera de TV3 Laia Ferrer en el programa Esport Club li va fer totes les preguntes -tant en la roda de premsa general com en declaracions en exclusiva- en castellà.

Sembla que la periodista de la televisió pública no es va donar per al·ludida per les paraules autocrítiques del president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals. “La majoria de nosaltres, quan el senyor Cruyff va arribar al nostre país, el vam rebre en llengua castellana” va afirmar Casals. Si és evident que la televisió nacional de Catalunya ha d’utilitzar sempre el català en les rodes de premsa -a excepció quan aquest fet pugui impedir la comprensió de la pregunta- ho és més per una persona que no només entén el català sinó que porta més de trenta anys entre nosaltres.

Un diari internacional que ha aprofitat la polèmica de la llengua per carregar contra l’independentisme català és el Times (Johan Cruyff, new coach of Catalan football team, refuses to speak Catalan). El corresponal del rotatiu anglès considera que el fet que el nou seleccionador no es faci seva la “llengua regional” és un “entrebanc enutjós” per als nacionalistes catalans. Per Graham Keeley, redactor de la crònica, Catalunya és “una zona feroçment nacionalista del país que es veu ell mateix com una nació, que promou internacionalment la seva llengua i que té ambaixades arreu del món”.

El Principat d’Andorra és l’únic territori dels Països Catalans que compte amb un Estat propi i amb el català com a única llengua oficial. Això no és suficient per comptar amb un sol sistema públic d’educació ja que, a banda de l’escola nacional andorrana, els estats espanyol i francès també tenen els seus sistemes educatius. El repartiment de les matrícules entre els tres sistemes és bastant equitatiu. Amb dades de 2009, mentre el 38,2% de la mainada va al sistema andorrà, el 31,7% assisteix a l’espanyol i el 30,1% al francès.

Segurament, més enllà de les dades -que poden augmentar o disminuir de manera molt lleugera anualment-, la gran qüestió que es planteja és com un país pot garantir la seva cohesió social i nacional si més del 60% de la mainada s’educa en sistemes dissenyats des d’estats com l’espanyol i el francès, on el respecte i promoció de la diversitat cultural i lingüística l’han qüestionat reiteradament a través de la legislació i accions governamentals.

Tot i les dades, el portal directe.cat mostrava la situació des del seu vessant més optimista. Qualificava les dades de “bona notícia” i es manifestava “content” pel fet que el percentatge ha augmentat un 1,13% del 2008 al 2009. Concretament, hi ha 158 nens i nenes més matriculades a l’escola nacional. Els altres dos sistemes retrocedeixen, però en valors absoluts la caiguda és de tant sols 65 nens, ja que la població escolar ha augmentat.

Amb la permanència dels tres sistemes educatius és ben difícil revertir una situació en la qual el català -cal recordar-ho, única llengua oficial- només és llengua d’ús comú per un 31% de la població i se situa en segon lloc a darrera del castellà (35,9%). Segons dades de 2004, el portuguès havia desplaçat el francès com a tercera llengua (14,7 a 8,7%).

El mateix dia, el periodista Toni Vall alertava des de les pàgines de l’Avui que a la web de la cadena a Catalunya hi havia una enquesta perquè els internautes votessin, amb la pregunta: “Creus que TVE ha d’emetre en català?”

La manca de personal tècnic i la “política d’austeritat de la casa” va ser la raó que van argüir el mes de juliol els responsables de RTVE per tal de suprimir durant el mes d’agost l’emissió de L’Informatiu vespre, un dels pocs programes en català a la graella de TVE-Catalunya.

Ara, però, el centre de producció de Sant Cugat ha encarregat a quinze directors catalans de renom que cadascun elabori un capítol per a la sèrie “50 años de…“, amb què TVE vol celebrar les cinc dècades d’emissions ininterrompudes.

Recordem que aquest estiu els treballadors de TVE a Sant Cugat van protestar per la suspensió temporal del programa informatiu del vespre durant el mes d’agost, ja que ho veien com un perill per al futur del programa. A més, aquest estiu la direcció de l’ens ha decidit traslladar vuit periodistes de L’Informatiu a la redacció de RNE a Barcelona, cosa que encara afegeix més motius de preocupació a la plantilla i al futur de les emissions en català de la televisió estatal.

Cada cop menys català a TVE-Catalunya

El mateix dijous 17, a la graella de La 1 i de La 2 conjnuntes només hi havia tres programes en català: L’Informatiu migdia, L’Informatiu vespre i Disculpin la interrupció.

La mesura forma part del Pla de foment de la lectura que inclou 55 publicacions en català | L’any passat s’hi van acollir 13.000 joves, el 20% de la fornada del 1990
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació repeteix la iniciativa de regalar subscripcions als joves que celebren el seu 18è aniversari al llarg de 2009. Tal i com va succeir l’any passat, el primer en el qual es va implementar la mesura inclosa en el Pla de foment de la lectura, una part de les publicacions estan escrites en espanyol. Dels 70 diaris i revistes a les quals els joves es poden subscriure gratuïtament durant un any, en 13 casos són monolingües castellanes i en dos tenen tant la versió en català com en espanyol.

L’oferta en espanyol inclosa en la promoció del Departament de Cultura és premsa diària generalista (7), esportiva (2) i revistes temàtiques (7). La resta, fins a 55, són en català. De fet la llengua no forma part del criteri de selecció. Segons s’explica en una nota de premsa, una comissió va valorar el nombre d’exemplars subministrats, la temàtica, la memòria explicativa presentada per l’empresa editora, el pla de fidelització de subscriptors i la campanya de promoció per a la difusió d’aquesta iniciativa.

Enguany accedeixen a la promoció fins a 67.969 nois i noies nascuts l’any 1991. L’any passat, i amb un públic potencial lleugerament superior, s’hi van adherir 13.000 joves, el 20% de la fornada. La subscripció s’ha de fer via web fins al 31 de setembre. No s’ha fet públic cap dada sobre la possible fidelització de les subscripcions gratuïtes en la promoció del 2008.

Diaris i revistes en espanyol incloses en la promoció de Cultura
Diari de Terrassa
El País
La Vanguardia
Público
El Periódico de Catalunya (doble versió)
Segre (doble versió)
La Mañana

Sport
Mundo Deportivo

On Diseño
Lonely Planet Magazine
Historia y Vida
Revista Educación Social
El Ciervo
Psychologies

- Nota de premsa del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació