Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Si no passa res de nou en les properes setmanes, el mes de novembre es deixaran de veure definitivament TV3 i Canal33 a les comarques de la Catalunya Nord, els únics de la CCMA que encara es rebien des de que al febrer del 2009 l’Estat francès va tallar les emissions digitals de la corporació. Aquesta data és la fixada per l’“apagada analògica” a l’Estat francès i es desconnectaran les emissions al nord de l’Albera després de 25 anys de recepció continuada. Una situació absurda, i més si és té en compte que el passat abril el ministre francès d’Afers Exteriors, Alain Juppé, va anunciar –a petició del diputat i alcalde d’El Soler François Calvet- que es posaria d’acord amb el seu homòleg espanyol per a signar un acord que legalitzés les emissions audiovisuals sudcatalanes a les comarques septentrionals, incloent els canals de televisió i ràdio de la CCMA, però també altres emissores privades com Flaix FM –molt popular a la zona i que ha estat clausurada diverses vegades per emetre al·legalment- o Barça TV.

Segons va anunciar Juppé, l’Estat francès no tenia cap inconvenient en legalitzar la recepció de totes aquestes cadenes, però va demanar l’aprovació d’un acord internacional amb l’Estat espanyol per ordenar l’espai radioelèctric transfronterer.

Des de llavors, sis mesos després, la situació continua en el mateix punt. La darrera informació sobre el tema la va publicar El Punt Avui el 8 de setembre i cita Juppé a l’explicar que el Consell Superior Audiovisual Francès està realitzant els treballs tècnics necessaris per a permetre la difusió dels canals catalans i que l’ambaixador francès a Madrid “ha contactat directament” amb el secretari d’estat espanyol de les telecomunicacions, sense especificar si aquest contacte ha donat algun resultat.

Però per la banda espanyola es manté un silenci absolut sobre el tema. Cap dels reportatges publicats esmenta cap declaració de representants del Govern espanyol, que tampoc han volgut respondre a les preguntes formulades per Mèdia.cat.

I mentrestant els temps s’acaba i la societat nordcatalana comença a perdre la paciència i a organitzar-se per a pressionar per garantir la recepció de les úniques cadenes en català a les que té accés a banda de Ràdio Arrels.

No s’espera cap sorpresa, així que la Mesa del Congrés dels Diputats espanyol aprovarà avui la presa en consideració de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres”, que busca garantir per llei les emissions audiovisuals al conjunt dels respectius àmbits lingüístics i, per tant, blindar la presència de TV3 al País Valencià.

L’aritmètica parlamentària assegura el pas de la proposta, la que la ministra de Defensa, Carme Chacón ha avançat que tan el PSC com el PSOE hi votaran a favor “tots junts”. Sumat al suport de les formacions catalanes, basques, gallegues i l’esquerra fa irrellevant, per ara, la posició del PP. Però el que Chacón no ha explicat i que fa especialment interessant la sessió d’avui és perquè la Presidència de la Mesa del Congrés –exercida pel socialista José Bono- ha vetat durant quasi un any la simple presa en consideració d’una ILP que compta amb l’aval de 651.000 persones, fet insòlit en 30 anys. No va ser fins el juliol passat que, en una reunió de les entitats promotores de la iniciativa –encapçalades per Acció Cultural del País Valencià- amb el ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, es va aconseguir desblocar la situació i arribar al debat i votació d’avui. Aquest retard, però, ha provocat que la cambra que s’encarregarà d’aprovar o rebutjar la mesura no serà l’actual, sinó la que surti escollida en les properes eleccions de novembre, amb previsible majoria del PP.

Per això és especialment rellevant el que facin avui els diputats popularistes. Tradicionalment aquest partit s’ha oposat a les emissions de TV3 al País Valencià –encara que la seva secció a Catalunya ho defensés- però el nou president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, s’hi va mostrar d’acord quan era alcalde de Castelló. Un vot afirmatiu seria una demostració que el tarannà del nou president està aconseguint canvis fins i tot a nivell estatal i un gest simbòlic de cara a desmobilitzar el vot anti-PP als Països Catalans els propers comicis. Un “no” en canvi seria un missatge clar que, difícilment, la llei s’aprovarà a la propera legislatura, encara que deixaria en mala postura els acostaments que Fabra està fent amb el món cultural valencià. Però un cop més, la “pinça” PP-PSOE –estatals, per sobre les voluntats de les seves executives autonòmiques- contra el català al País Valencià hauria tornat a triomfar.

La notícia ha passat bastant desapercebuda a les edicions d’avui. Exceptuant El Punt Avui, Levante i quants diaris digitals, la resta de mitjans escrits –inclòs el portal de la CCMA 324.cat- no s’hi han fet ressò.

En la darrera intervenció abans de jurar el càrrec demà, la flamant presidenta de l’Aragó, la popularista Luisa Fernanda Rudi, anuncia que modificarà la llei de llengües dins de les “línies mestres” del seu mandat. Una modificació en la línia d’evitar el que considera “imposició” de l’aragonès i el català, que amb la llei actual ni tan sols arribaven a l’estatus de cooficials.

Si feien falta més proves de la desestructuració de l’espai català de comunicació avui n’hem tingut una de nova. La notícia ha passat força desapercebuda als diaris d’arreu del país, com si l’existència del català fos desvinculable territori per territori i dels rotatius impresos consultats sols l’Avui i La Vanguardia –un breu nota d’agència- s’han fet ressò de les declaracions de Rudi. Al País Valencià i les Illes, immersos en una ofensiva frontal contra la normalització lingüística per part del mateix partit que governa a l’Aragó, cap diari –ni tan sols els que han criticat les mesures en el propi territori- ha vist la necessitat de vincular els fets locals en una perspectiva més global, dificultant als seus lectors una comprensió real del tema i deixant la sensació que el català sigui sols una llengua de València, Mallorca o Fraga i no una espai cultural únic que uneix onze milions de persones.

Entre els digitals –sense els problemes de distribució que tenen els mitjans en paper- el ressò ha estat una mica millor –amb notícies a Vilaweb, Directe.cat i Racó Català- però només en el primer dels tres casos ha inclòs una visió del panorama a nivell de país.

A banda d’excepcions com aquest reportatge de l’Avui sobre l’ensenyament en català al Catalunya Nord publicat fa un mes, és estrany un tractament en profunditat sobre altres territoris dels Països Catalans, com si per poder parlar del conjunt un mitjà hagués d’estar radicat a Madrid i la resta s’hagin de limitar sols a una part.

Helena Olcina

Dissabte, milers i milers d’alumnes amb les seves famílies i els seus professors prenien els carrers de València per oposar-se al Decret “d’educació trilingüe” anunciat pel Consell. Més enllà de les manipulacions barroeres com la “punxada”anunciada per Las Provicias –sense tenir ni tan sols la decència de mullar-se a donar una xifra pròpia de manifestants- o els 15 segons escassos concedits per Canal 9, el periodisme valencià ha fallat en conjunt. No sols als que protestaven, sinó a la societat en conjunt.

Què significa exactament aquest Decret? Com afectarà l’ensenyament en valencià? És factible donar un terç de les assignatures en anglès a un curs vista i amb menys pressupost? És legal modificar una llei amb un decret? Més enllà de les opinions d’una i altra banda, donar una resposta més o menys objectiva a aquestes preguntes era tan fàcil com trucar a Galícia.

En aquest país nord-occidental de la Península fa dos anys que es va aprovar un decret clavat al valencià que just s’ha començat a aplicar aquest curs que ara acaba. Com al País Valencià, allí també es va modificar una llei amb un decret –encara estan a l’espera de la resolució d’un recurs al Tribunal Constitucional- i es va fer amb l’oposició unànime de tota la comunitat educativa, el món de la cultura i l’oposició política gallega sense oferir cap negociació o diàleg.

Amb una sola conversa amb Carlos Callón, president de la Mesa per la Normalització Lingüística, s’haurien assabentat que sols 52 escoles –totes privades- apliquen realment un sistema d’ensenyament trilingüe; que a pesar que el decret garantia un 50% d’assignatures en gallec en cas de no existir anglès –el que ja suposava una rebaixa respecte l’anterior normalització lingüística- a la pràctica aquest ha quedat relegat a un 25% en els millors casos; que explícitament s’ha prohibit donar en gallec matèries científiques i s’ha concentrat en educació física i religió, i que la promesa que es respectaria l’opció dels pares en educació infantil s’ha convertit amb un 10% de classes en gallec front un 40% de demanda. També s’haurien assabentat que hi ha 4.500 mestres i professors que s’han declarat insubmisos al decret i que continuen ensenyant en gallec davant la impotència de la Xunta que no s’atreveix a expedientar-los

També haurien pogut trucar a la Conselleria gallega d’Educació –que a ben segur els hauria donat xifres molt diferents- o a alguna altra institució que consideressin més neutral, però senzillament no s’ha fet la feina.

Els treballadors de Ràdio Televisió de Mallorca (RTM) han decidit avançar-se als esdeveniments i no esperar als fets consumats, pel que ja han iniciat una campanya per evitar el tancament de l’única televisió plenament en català de les Illes. Una recollida de signatures i una altra de piulades al Twitter són les primeres accions de cara a aconseguir que el virtual president autonòmic balear, José Ramón Bauzá, es repensi la seva promesa electoral de clausurar aquesta mitjà de comunicació i deixar al carrer el centenar de professionals que hi treballen. Read the full text

Una creixent penetració dels grans grups mediàtics espanyols al País Valencià, la pèrdua de referents comunicatius autònoms, la permanent marginació de la llengua pròpia… des del final del franquisme el País Valencià no viu més “oportunitats perdudes” en el difícil camí d’estructurar un espai comunicatiu propi, independent, autocentrat, amb vocació de servei i normalitzat lingüísticament. Read the full text

Entrevista a Joan Camp, director de Catmèdia i organitzador de la Catosfera 2011

Quina valoració heu fet de la 4a edició de la Catosfera celebrada el passat cap de setmana a Granollers?

Crec que analitzant una mica les xifres podem parlar d’èxit tranquil·lament. Han vingut 400 persones a la trobada i en els moments de màxima audiència 500 més ho seguien en directe per internet. S’han fet més de 1.500 piulades i #catosfera ha estat trending tòpic els dos dies que ha durat. Crec que en podem estar molt contents. Read the full text

Aquest matí La Vanguardia anunciava oficialment el que ja se sabia de feia uns mesos –encara que molta gent hi tingués dubtes raonables, ja que no era la primera vegada que el Grup Godó ho prometia:- la seva edició en català. Des de primera hora la xarxa catalana bullia amb la notícia amb moltíssims comentaris a les xarxes socials i a les edicions digitals dels diaris. A aquestes hores potser ja està tot dit sobre el tema –exceptuant la premsa de Madrid que, sense excepció, no han dit res del tema- i només queda esperar a veure els primers exemplars d’aquesta nova Vanguardia per saber si hi canvia alguna cosa més que la llengua en que està escrita.

Read the full text