Media.cat – Observatori crític dels mitjans

El pla prèviament dissenyat es va complint passa a passa i ahir, a la darrera ponència abans del ple del Parlament que ha de votar la nova Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) el 15 de febrer, s’aprovaven les darreres esmenes que han de “tocar de mort” –en paraules de la diputada d’ICV Dolors Camats- els mitjans públics catalans, començant per Catalunya Ràdio.

La cobertura dels fets, però, s’ha centrat en tot moment en el recompte de l’aritmètica parlamentària que fa possible aquesta reforma, amb el pacte CiU-PP i el suport més o menys passiu del PSC, sense aprofundir en el rerefons que hi ha darrere d’aquestes decisions. Dels quatre diaris impresos a Barcelona dos titulen la notícia –El Periódico i El Punt Avui- en el fet secundari de la fontaneria partidista que ha portat a l’aprovació de la proposta de llei i no en les seves conseqüències. Els altres dos –Ara i paradoxalment La Vanguardia, que es limita a publicar un teletip d’EFE- sí posen el focus en la supressió de publicitat a Catalunya Ràdio però sense explicar que suposaria això per unes emissores públiques a les que –paral·lelament- se’ls hi retalla la subvenció governamental. A més, només El Punt Avui va incloure –i sense destacar-ho- a la seva informació la denúncia de l’oposició i els sindicats que aquesta mesura es pren a demanda de les ràdios privades. Público – a la seva edició catalana- és l’únic diari que busca dotar la seva història amb un context més ampli al titular que “CiU remodela amb el PP l’espai audiovisual públic”, encara que oblidi en aquest enunciat la col·laboració socialista.

Entre els principals diaris digitals la cobertura encara és menor i sols Nació Digital publica un breu apunt.

La pròpia TV3 va centrar la notícia en els seus informatius d’ahir al vespre en el tràmit parlamentari i en la polèmica sobre el nombre de consellers que ha de tenir el futur Consell de Govern de la CCMA i quasi l’única referència a la inviabilitat de l’actual model de mitjans públics són les declaracions del diputat de CiU Santi Vila que assegura que “no es posa en risc”. Encara que la peça inclou les declaracions contundents d’ICV i ERC, en cap moment es pregunten altres actors com els sindicats o acadèmics.

Tampoc cap de les notícies fa referència a l’esforç que ja han fet els diferents mitjans del CCMA, que s’han adaptat a una reducció pressupostària dràstica –90 milions en els darrers quatre anys- amb un dèficit que al 2011 sols ha estat de 4,6 milions i tot i això s’han mantingut líders d’audiència, amb una quota de pantalla que, en el cas de les televisions frega el 20%.

La decisió del periodista Joan Barril, director i presentador del programa “El Cafè de la República” a Catalunya Ràdio, d’acceptar integrar-se a un grup d’assessors de Josep Antoni Duran i Lleida per a les properes eleccions espanyoles de novembre ha encès els ànims entre els treballadors de la ràdio pública. En un comunicat emès ahir pel Comitè Professional de Catalunya Ràdio, i al que ha tingut accés Mèdia.cat, avisen que ja s’han reunit amb el mateix Barril i amb el director de l’emissora, Ramon Mateu per avisar que consideren incompatible la tasca de dirigir un programa informatiu amb la d’assessorar un polític en campanya electoral.

Segons el Comitè Professional aquesta duplicitat incompleix el codi deontològic periodístic, el preàmbul del llibre d’estil de la CCMA i el manual d’us d’aquest mateix llibre d’estil, del que citen textualment que “els professionals de la CCMA no poden fer manifestacions públiques que comprometin la imparcialitat dels nostre mitjans” i que en l’àmbit públic “no poden adoptar posicions en relació amb debats polítics i socials quan, per la feina que desenvolupen, pugui quedar compromesa la nostra imparcialitat”. Des del Comitè Professional confien en que la direcció de la ràdio “s’ajusti als criteris exposats”.

En aquesta mateixa línia, també el PP s’ha queixat per la incompatibilitat de les dues feines de Barril i ha anunciat que exposarà el cas al CAC i a la comissió de control de la CCMA.

En la darrera entrada abans de les vacances d’agost –La revolta dels lectors- Mèdia.cat reflexionava sobre el canvi d’actitud que s’estava observant en el públic dels mitjans de comunicació. “Una nova consciència ciutadana a l’hora de relacionar-se amb la informació [i on] cada cop és més la gent que està preocupada per quins mitjans de comunicació tenim, [que] ja no s’acontenta en ser mera consumidora de notícies i reclama un paper de protagonista”. Una actitud que va més enllà de les xarxes socials però que hi troba en aquestes una eina feta a mida. Ahir mateix es va viure el darrer capítol d’aquesta revolta, quan la irrespectuosa entrevista que Manel Fuentes va realitzar a l’economista Vicenç Navarro al Matí de Catalunya Ràdio va generar una immediata resposta a la xarxa. Durant l’entrevista Fuentes va tallar Navarro nombroses vegades amb afirmacions com “no menteixi” o “no em contesta les preguntes”, a més de preguntar-li si s’havia llegit el text de la reforma constitucional i assegurar que “s’està equivocant” en les seves teories econòmiques. Finalment va acabar la intervenció amb un “escolti’s, aclareixi’s i parlem un altre dia”.

Vicenç Navarro és un dels economistes catalans amb més projecció internacional, ha estat catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona i actualment ho és de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra, a més de professor de Polítiques Públiques a la Universitat Johns Hopkins dels EUA.

No sols el mur de Facebook del programa es va omplir de comentaris d’oients retraient l’actitud de Fuentes al conduir el programa, sinó que es va crear un grup propi anomenat “Manel Fuentes dimissió”, amb més de mil adherits, mentre l’etiqueta de Twitter #Fuentesdimissió arribava a ser la quarta més usada a Catalunya.

La ràpida reacció dels oients va obligar al programa a emetre un comunicat de disculpa urgent i aquest matí, en el moment de començar el seu programa, ha estat el mateix Fuentes qui ha reconegut que “no va estar a l’alçada” i ha promès tornar a entrevistar Navarro “amb més calma per a deixar que s’expliqui”. Una resposta i una autocrítica que, lamentablement, és poc habitual als mitjans de comunicació.

Més enllà, però, de l’actitud poc respectuosa de Fuentes –qui en el mateix programa demostrava que sap ser ferm i educat al mateix temps en una entrevista a Josep Anglada, dirigent de Plataforma per Catalunya- els fets d’ahir corroboren que hi ha un problema de fons en la pluralitat ideològica de les línies editorials dels mitjans catalans, incloent tan els públics com els privats. Un informe de Mèdia.cat publicat ara fa un any incidia precisament en l’hegemonia dels arguments neoliberals en el tractament de les qüestions econòmiques. Una hegemonia que ha arribat al grau on defensar opcions diferents pot resultar més inacceptable que postular idees racistes.

Hi ha cert consens en el món de la comunicació sobre la idoneïtat i necessitat d’una institució com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Al marge d’algunes de les seves limitacions derivades de qüestions polítiques que queden fora del seu abast –no té competència sobre els mitjans estatals que emeten a Catalunya, amb el que les seves violacions de la normativa resten impunes- s’entén com necessària l’existència d’un organisme regulador. Això no vol dir que les seves actuacions s’entenguin sempre i que no es percebi un cert biaix en les seves prioritats.

Read the full text

Aquest dimarts va finalitzar el termini que la Generalitat Valenciana havia donat a Acció Cultural per tal que tanqués la xarxa de dotze repetidors que permeten l’arribada de Catalunya Ràdio al País Valencià. L’entitat cultural ha decidit mantenir les emissions al mateix temps que ha demanat diàleg al Consell per trobar una solució a l’actual situació.
Read the full text

La Generalitat valenciana ha enviat un requeriment administratiu per tal que en deu dies es tanquin la xarxa de dotze repetidors que permeten l’arribada de Catalunya Ràdio al País Valencià. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es podria enfrontar a una sanció de fins a 2,4 milions d’euros si no ho fa.
Read the full text

La Govern català ha aprovat un decret per permetre escollir sense els vots de l’oposició el nou president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La situació suposa, pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i pel Sindicat de Periodistes de Catalunya, un nou pas enrere en l’intent de desgovernamentalitzar els mitjans públics tal i com pretenia la nova llei.
Read the full text

“En un teclat control+Z vol dir desfer una acció. I a la Corporació cal desfer certes inèrcies acumulades en els darrers anys i que ens allunyen dels seus principis fundacionals”. Per tal de fer-ho possible s’ha constituït el col·lectiu Control+Ç format hores d’ara per una trentena de treballadors de TV3, Catalunya Ràdio i Interactiva. “No volem passar pel peatge d’Espanya per explicar el món. Els nostres referents han de ser clarament catalocèntrics” explica un dels seus membres.
Read the full text