La cobertura dels fets, però, s’ha centrat en tot moment en el recompte de l’aritmètica parlamentària que fa possible aquesta reforma, amb el pacte CiU-PP i el suport més o menys passiu del PSC, sense aprofundir en el rerefons que hi ha darrere d’aquestes decisions. Dels quatre diaris impresos a Barcelona dos titulen la notícia –El Periódico i El Punt Avui- en el fet secundari de la fontaneria partidista que ha portat a l’aprovació de la proposta de llei i no en les seves conseqüències. Els altres dos –Ara i paradoxalment La Vanguardia, que es limita a publicar un teletip d’EFE- sí posen el focus en la supressió de publicitat a Catalunya Ràdio però sense explicar que suposaria això per unes emissores públiques a les que –paral·lelament- se’ls hi retalla la subvenció governamental. A més, només El Punt Avui va incloure –i sense destacar-ho- a la seva informació la denúncia de l’oposició i els sindicats que aquesta mesura es pren a demanda de les ràdios privades. Público – a la seva edició catalana- és l’únic diari que busca dotar la seva història amb un context més ampli al titular que “CiU remodela amb el PP l’espai audiovisual públic”, encara que oblidi en aquest enunciat la col·laboració socialista.

Entre els principals diaris digitals la cobertura encara és menor i sols Nació Digital publica un breu apunt.

La pròpia TV3 va centrar la notícia en els seus informatius d’ahir al vespre en el tràmit parlamentari i en la polèmica sobre el nombre de consellers que ha de tenir el futur Consell de Govern de la CCMA i quasi l’única referència a la inviabilitat de l’actual model de mitjans públics són les declaracions del diputat de CiU Santi Vila que assegura que “no es posa en risc”. Encara que la peça inclou les declaracions contundents d’ICV i ERC, en cap moment es pregunten altres actors com els sindicats o acadèmics.

Tampoc cap de les notícies fa referència a l’esforç que ja han fet els diferents mitjans del CCMA, que s’han adaptat a una reducció pressupostària dràstica –90 milions en els darrers quatre anys- amb un dèficit que al 2011 sols ha estat de 4,6 milions i tot i això s’han mantingut líders d’audiència, amb una quota de pantalla que, en el cas de les televisions frega el 20%.

Segons el Comitè Professional aquesta duplicitat incompleix el codi deontològic periodístic, el preàmbul del llibre d’estil de la CCMA i el manual d’us d’aquest mateix llibre d’estil, del que citen textualment que “els professionals de la CCMA no poden fer manifestacions públiques que comprometin la imparcialitat dels nostre mitjans” i que en l’àmbit públic “no poden adoptar posicions en relació amb debats polítics i socials quan, per la feina que desenvolupen, pugui quedar compromesa la nostra imparcialitat”. Des del Comitè Professional confien en que la direcció de la ràdio “s’ajusti als criteris exposats”.

En aquesta mateixa línia, també el PP s’ha queixat per la incompatibilitat de les dues feines de Barril i ha anunciat que exposarà el cas al CAC i a la comissió de control de la CCMA.

Vicenç Navarro és un dels economistes catalans amb més projecció internacional, ha estat catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona i actualment ho és de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra, a més de professor de Polítiques Públiques a la Universitat Johns Hopkins dels EUA.

No sols el mur de Facebook del programa es va omplir de comentaris d’oients retraient l’actitud de Fuentes al conduir el programa, sinó que es va crear un grup propi anomenat “Manel Fuentes dimissió”, amb més de mil adherits, mentre l’etiqueta de Twitter #Fuentesdimissió arribava a ser la quarta més usada a Catalunya.

La ràpida reacció dels oients va obligar al programa a emetre un comunicat de disculpa urgent i aquest matí, en el moment de començar el seu programa, ha estat el mateix Fuentes qui ha reconegut que “no va estar a l’alçada” i ha promès tornar a entrevistar Navarro “amb més calma per a deixar que s’expliqui”. Una resposta i una autocrítica que, lamentablement, és poc habitual als mitjans de comunicació.

Més enllà, però, de l’actitud poc respectuosa de Fuentes –qui en el mateix programa demostrava que sap ser ferm i educat al mateix temps en una entrevista a Josep Anglada, dirigent de Plataforma per Catalunya- els fets d’ahir corroboren que hi ha un problema de fons en la pluralitat ideològica de les línies editorials dels mitjans catalans, incloent tan els públics com els privats. Un informe de Mèdia.cat publicat ara fa un any incidia precisament en l’hegemonia dels arguments neoliberals en el tractament de les qüestions econòmiques. Una hegemonia que ha arribat al grau on defensar opcions diferents pot resultar més inacceptable que postular idees racistes.

Alguns exemples de les seves últimes actuacions no semblen recolzar la idea d’uns mitjans independents i amb uns professionals amb capacitat decisòria per sobre d’interessos polítics i comercials. Així, ha fet pública la seva condemna de la broma al Rei per part d’un programa de Catalunya Ràdio –a pesar del respecte mostrat en tot moment pel presentador,- ha demanat que s’ampliïn els serveis mínims als informatius de TV3 en cas de noves vagues i, durant la campanya electoral, va criticar que s’informés de les protestes dels periodistes contra els blocs electorals.
En el mateix període no apareix cap posició del CAC per protestar per l’emissió de publicitat sexista o en defensa de les quotes de català. De fet, l’última actuació del CAC en referència a la llengua publicada al seu web data de 2008.

Però a més sembla haver-hi certa fixació de l’organisme en els mitjans públics. Així, tant TV3 com Catalunya Ràdio s’enduen la majoria d’observacions, especialment el programa Polònia al que alguns polítics n’han demanat repetidament la censura. A l’altra banda de l’espectre es troben els mitjans del Grup Godó, que semblen tenir més màniga àmplia. Durant tot el 2010 només van patir una sanció –a 8TV, per passar-se dels percentatges màxims de publicitat- mentre que altres actuacions en continguts, com el fet que dos terços de la programació de 8TV siguin en castellà o que la majoria de la música emesa per RAC105 sigui en anglès –segons un informe publicat per la plataforma per la Llengua- no han motivat cap actuació del CAC. Fins i tot el web de La Vanguardia va ser exculpada per un vídeo produït en relació a l’incendi de l’Horta de Sant Joan on es barrejaven imatges d’altres incendis. El CAC va decidir llavors que “la versió electrònica d’un diari, que a més inclogui vídeos que donin suport a les notícies que s’hi contenen, resten exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual”, encara que, després, aquestes mateixes imatges errònies serien retransmeses per dues televisions.

La junta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va decidir aquest dilluns mantenir les emissions de Catalunya Ràdio. D’aquesta manera, no va atendre el requeriment administratiu de la Generalitat en el qual demanava tancar la xarxa de dotze repetidors que permeten l’arribada del senyal arreu de les comarques valencianes. Un requeriment que, en cas de no ser atès tal com ha passat, pot comportar multes entre 100.000 i 200.000 euros per equip -per tant la sanció pot arribar a 2,4 milions d’euros- a banda del cessament forçós de les emissions i el precinte dels equips.

Segons Acció Cultural la duresa del requeriment -realitzat per la direcció general de Promoció Institucional, que depèn de Presidència- “va quedar matisada per unes declaracions de la portaveu del Govern valencià, Paula Sànchez de Leon, en les quals afirmava que no tenia coneixement del cas i que aquest, en qualsevol cas, formava part d’un procés general d’ordenació de les emissions radiofòniques al País Valencià que afectarien entre moltes més ràdios”. Davant d’aquesta situació, l’entitat cultural ha decidir “prendre-li la paraula” i oferir una via de diàleg per buscar una solució a l’ordenació de les emissions radiofòniques.

A diferència del conflicte pel tancament de les emissions de TV3, en el cas de Catalunya Ràdio no  hi ha una problema tecnològic -no existeix la limitació dels múltiplex de la TDT-. Acció Cultural proposa dos camins: per una banda un acord de reciprocitat entre Catalunya Ràdio i Ràdio 9, i per una altra, introduir un criteri que diferencii les ràdios pendents de legalitzar entre les privades amb interès comercial i les d’interès públic.

Nova coincidència amb el cas Gürtel
L’enèsima ofensiva del Govern valencià contra els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha tornat a coincidir amb un nou pas del cas Gürtel de presumpte corrupció i de finançament il·legal del Partit Popular. Ho assenyala Eugeni Casanova a Comunicació 21: “És tan grotesc que sembla irreal. (…) Atonyinar el català és un recurs fàcil i segur”.

Mentrestant Canal 9 continua tractant la qüestió com un tema menor i de manera esbiaixada. Aquest dimarts, quan es va fer públic que el Tribunal Suprem espanyol veu indicis de suborn impropi contra el president Francisco Camps, la televisió autonòmica ho va relegar a la quarta notícia de la secció “Comunitat Valenciana”. En una peça d’1 minut i 20 segons on només es dóna veu a Camps -i del suport que li ha donat l’eurodiputat popular Carlos Iturgaiz- no s’ha explicat la resolució del Suprem i s’ha obviat qualsevol referència al delicte suborn. Cal recordar, que a inicis de maig, l’UGT va presentar un informe en què quantificava la manipulació de Canal 9 en la cobertura del cas Gürtel.

>> Notícies sobre el procés de tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià (delicious Media.cat)

Nova ofensiva de l’executiu de Francisco Camps contra els mitjans de comunicació en català. Ara és el torn de les emissions de Catalunya Ràdio que durant tres dècades havien arribat amb normalitat i sense entrebancs governamentals arreu del País Valencià.

El passat 6 de maig la Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana va enviar un requeriment administratiu a ACPV per tal que tanqui la xarxa de dotze repetidors en un termini de deu dies. Quan venci, el proper 18 de maig, es procedirà a l’obertura de sancions que podrien suposar multes entre 100.000 i 200.000 euros per cada instal·lació i el tancament forçós. Això suposaria fins a 2,4 milions d’euros que se sumarien als 800.000 euros en multes que fins ara acumula l’entitat pels expedients contra els repetidors de TV3. De moment, segons Acció Cultural, estan estudiant quina resposta donaran al requeriment.

Després que transcendís la notícia, el Govern valencià va intentar tirar pilotes fora. Fins i tot, la consellera de Justícia i portaveu de l’executiu, Paula Sánchez de León, va afirmar desconèixer l’enviament del requeriment però va assegurar que la Generalitat té l’obligació d’aturar el què considera emissions il·legals. Fonts de Justícia van indicar que en un any i mig s’haurien enviat 88 requeriments i s’haurien cursat 11 expedients sancionadors.

D’aquesta manera, el PP valencià tracta Catalunya Ràdio com una emissora pirata al mateix nivell que ràdios d’ultradreta o comercials il·legals. Tot i que l’executiu Camps no ha volgut fer públic la llista de requeriments, segons publica l’Informatiu, hi ha casos de ràdios no legalitzades que fins i tot reben subvencions públiques, com Mega Radio i Radio One, de l’ultraconservador Julio Insa. Tampoc no haurien rebut cap amenaça de sanció emissores properes a l’extrema dreta com Intereconomia o l’Es Radio de Federico Jiménez Losantos.

Precisament Acció Cultural denuncia que ni Catalunya Ràdio ni TV3 no es poden comparar a la multitud de mitjans privats il·legals que han aparegut en els darrers anys arreu del País Valencià. “Són una ràdio i una televisió públiques, que a més signifiquen una part fonamental de l’escassíssima oferta mediàtica en la llengua pròpia del país, i un alternativa informativa que es destaca per la pluralitat i qualitat” han afirmat en un comunicat de premsa. A més, desqualifiquen els arguments governamentals sobre el tancament que ho deslliguen de qüestions polítiques i ho justifiquen per temes administratius i de vulneració de la Llei audiovisual espanyola.

Segons ACPV, si la Generalitat busca el compliment de la llei, només hauria de signar un acord de reciprocitat amb el Govern català per legalitzar les emissions -una possibilitat que permet la nova legislació audiovisual-. Tot i això, recorden que no només no cerquen una solució -com s’està fent a la pràctica totalitat dels territoris dels Països Catalans- sinó que mantenen tots els expedients i sancions per forçar al tancament de TV3 i ara de Catalunya Ràdio.

Reaccions polítiques
Mentre la portaveu de l’executiu valencià va defugir qualsevol responsabilitat en l’assumpte, la coordinadora i diputada d’EUPV, Marca Sanz, va denunciar que si finalment es produeix el tancament “es demostraria una vegada més la intenció del Consell de perseguir qualsevol senyal informatiu que arribi des de Catalunya i, al mateix temps, atacar ACPV”.

Per la seva banda la diputada de CiU al Parlament de Catalunya, Joana Ortega, ha reclamat “reacció” i “ambició nacional” al govern tripartit i al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, davant la nova ofensiva de l’executiu de Camp. Segons Ortega, “l’actitud de censura del Govern valencià ja no és un fet aïllat, sinó que després d’apagar TV3, la seva voluntat d’apagar Catalunya Ràdio reflecteix una clara estratègia per acotar i limitar l’expressió de la cultura i la llengua catalanes i convertir-les en conflicte”.

>> Recull de notícies sobre el tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià (delicious media.cat)

>> Recull de notícies sobre el tancament de TV3 al País Valencià (delicious media.cat)

Albert Sáez va dimitir el passat 23 de març com a president del consell de govern de la CCMA per passar a ser director adjunt d’El Periódico de Catalunya. La renúncia arribava tot just a un terç del seu mandat -són de sis anys i va ser nomenat en el càrrec el 23 de març de 2008- i ha situat la Corporació en un atzucac. I és que l’elecció d’un nou membre del consell de govern requeria fins ara una majoria qualificada de dos terços de la cambra, o el que és el mateix, com a mínim, l’entesa entre els grups que donen el suport al Govern i CiU.

El president del Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), Joan Vila, considera que cal “respectar” una dimissió que Sáez ha justificat al·legant “motius personals”. Tot i això, el col·lectiu de periodistes admet que “és difícil d’entendre” quan només han passat els dos primers dels sis anys del mandat.

El Govern modifica la Llei de la CCMA
Després de la dimissió  de Sáez el Govern va proposar com a president a Enric Marín, exsecretari de Comunicació (2004-2006) i professor de Periodisme a la UAB. Convergència i Unió (CiU) va descartar la proposta i va preferir guanyar temps conscient que interinament assumia el càrrec el vicepresident Roger Loppacher -conseller proposat per la federació nacionalista-.

Amb aquesta situació  l’executiu va tirar pel dret i va aprovar un decret per modificar l’article 7 de la Llei de la CCMA. A partir d’ara, l’elecció d’un nou conseller després d’una vacant es podrà fer per majoria absoluta -68 dels 135 diputats- i no qualificada de dos terços com fins ara. D’aquesta manera, els vots del PSC, ERC i ICV són suficients per escollir el nou president.

Pel GPRB el decret “no és lògic” i s’allunya de l’esperit d’una llei que apostava pel consens. “Sempre hem defensat que cal allunyar al màxim els òrgans de la Corporació del Govern i ens semblava positiu que no coincidissin els mandats amb els del Parlament o que calguessin majories qualificades” assenyala el seu president.

Tot i que Joan Vila “entén”  els motius del Govern -evitar la situació de bloqueig- considera que calia “insistir en la recerca del consens” ja que la situació esdevindrà un precedent que “es podrà repetir els propers anys”.

La decisió del Govern suposa pel Grup de Periodistes Ramon Barnils un nou pas enrere d’una llei que “ja no era prou contundent”. “La llei hauria de ser més taxativa però el que és realment important és creure-se-la i aplicar-la” afirma Joan Vila. En aquest sentit recorda que ja havien criticat tant aspectes del text com l’elevat nombre de membres del consell de govern -consideren que no afavoria trobar persones de consens sinó l’establiment de quotes dels partits- com el procés d’elecció. “És bàsic que els partits deixin treballar a la Corporació i no la instrumentalitzin” conclou. Pel Sindicat de Periodistes de Catalunya les “adulteracions” que ha patit la llei “ara passen factura”. En aquest sentit també recorden les crítiques que van fer per passar de 9 a 12 membres fet que ha suposat “quotes polítiques” enfront el “caràcter professional dels consellers”.

Media.cat ha intentat, sense èxit, comptar amb la versió del comitè professional de TVC. Tanmateix, tots els treballadors consultats per aquest portal han coincidit amb la versió que la decisió suposa una passa enrera en l’objectiu de desgovernamentalitzar els mitjans.

Nomenaran Enric Marín el 15 d’abril
Més enllà de la polèmica continua el procés per designar el nou president del CCMA. La comissió de control de l’ens al Parlament avaluarà aquest divendres al matí la idoneïtat d’Enric Marín com a candidat. Els membres podran demanar al futur president de la Corporació aclariments i les explicacions pertinents sobre qualsevol aspecte relacionat amb la seva formació acadèmica, la trajectòria professional o els mèrits al·legats.

Després d’aquest tràmit, la junta de portaveus ha acordat incloure a l’ordre del dia del ple del dia 15 d’abril la votació per a l’elecció de Marín, primer com a membre del consell de govern i després, com a president de l’organisme.

Pel Grup de Periodistes Ramon Barnils el perfil de l’Enric Marín és “totalment indicat, competent i vàlid tal i com ha demostrat al llarg de la seva carrera posant sempre per per davant els criteris professionals i acadèmics”. Tot i això lamenten la manera com se l’escollirà. De moment, tant CiU com el PP han anunciat que portaran el cas al Consell de Garanties Estatutàries.

La preocupació d’un grup de treballadors de TV3 sobre el marc de referència nacional del mitjà els va dur a realitzar una sèrie de trobades. A mesura que augmentava el debat sobre la qüestió -per exemple amb les declaracions de Joan Ferran sobre la “crosta nacionalista”- el col·lectiu es va estendre a les altres empreses de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -Catalunya Ràdio i Interactiva-. Finalment, el passat 26 de gener Control+Ç es va donar a conèixer a les diverses redaccions com un “grup d’opinió” que pretén recuperar els principis fundacionals de l’ens públic.

“És un bon moment per posicionar-nos tenint en compte que estem en ple procés de redacció del llibre d’estil de la Corporació” afirma un dels portaveus de Control+Ç. En aquest sentit tenen “moltes esperances” que la seva redacció marqui un punt d’inflexió a l’hora de definir el marc de referència i que pot ser una “molt bona eina”. Tot i això el col·lectiu admet que fins que no el tinguin a sobre la taula no se’n podrà valorar l’efectivitat.

Per Control+Ç la pèrdua del marc de referència català ha estat progressiu i sense intenció política. “Bona part de les fonts que arriben a les redaccions prenen un marc espanyol i sovint no hi ha mitjans per traduir-ho a la realitat dels Països Catalans” expliquen des del grup d’opinió. En aquest sentit Control+Ç considera que la direcció de l’ens ha de donar eines per facilitar aquesta tasca. “TV3 i Catalunya Ràdio han d’explicar el què succeïx als Països Catalans i al món, sense passar pel peatge d’Espanya” adverteix el portaveu de Control+Ç. “Allò que li passi a un home de Salamanca interessa poc, entre altres, perquè no ens pot veure” aclareixen.

El nou col·lectiu que es va donar a conèixer en una data assenyalada -el 26 de gener es va produir la victòria de les tropes catalanes a la batalla de Montjuïc- també vol que s’avanci en una millor gestió dels recursos públics de l’ens i que l’empresa esdevingui un referent internacional. “Creiem que l’actual equip treballa en la bona direcció i és amb el que ens sentim més còmodes” admet un dels seus membre. Tot i això lamenta que la Llei de la CCMA no hagi servit per despolititzar els òrgans de gestió. “Hem passat de dependre del Govern a fer-ho del Parlament però les males pràctiques polítiques s’han reproduït” afirma. “Hem d’avançar cap a la independència total dels mitjans públics del poder” rebla el representant de Control+Ç.

>> Bloc del grup d’opinió Control+Ç

Va consistir en una taula rodona, titulada “Com els mitjans de comunicació tracten els casos de corrupció”, i va reunir tres periodistes que han estat seguint, des de diferents mitjans, aquest terreny informatiu: Jofre Llombart, de Catalunya Ràdio, Albert Balanzà, de l’Avui, i David Fernández, del setmanari La Directa. També hi havia de ser Joan Maria Morros, de RAC1, però va excusar la seva assistència a última hora per motius imperiosos d’actualitat. El moderador de la taula rodona va ser Miquel Herrada, cap de Continguts de Cugat.cat, el qual va interpel·lar amb nombroses preguntes els tres ponents, per tal d’anar centrant el debat. Aquestes van ser algunes de les línies d’exposició que van sostenir:

David Fernández, La Directa: “El periodisme d’investigació, el periodisme social ajuda a fer una ciutadania més lliure”

“Els casos Millet i Pretòria no són fets aïllats, hi ha casos de corrupció sovintejats a Catalunya en les darreres dècades, i no només en l’esfera pública, també en l’esfera privada”.

“La filtració de documents judicials és una mala pràxis que fa servir habitualment l’Audiència Nacional”.

“El periodisme està tocat, el que es fa avui és un periodisme de cadira precària, no es diversifiquen les fons, no es trepitja el carrer… Només amb el periodisme d’investigació, amb el periodisme social podem col·laborar a la reflexió crítica de la ciutadania, és a dir, a fer que la ciutadania sigui més lliure. Ara bé, fer periodisme en llibertat té costos, que no tothom està disposat a assumir”.

“Hi ha també una corrupció moral que va més enllà dels delictes estrictes de corrupció i una impunitat general d’algunes persones, per exemple les que fan negoci amb una necessitat vital de la gent com és l’habitatge, absolutament indecent”.

Albert Balanzà, Avui: “Hem de continuar trobant escletxes per on poder informar sobre la corrupció”

“Els instruments judicials són de dubtosos efectivitat. Costa molt de provar certs delictes, tot i tenir proves clares”.

“Com menys diners hi ha als mitjans per dedicar periodistes a la investigació, més filtracions judicials trobarem a la premsa. Els mitjans escrits avui dia tenim un greu problema: fer atractius els continguts sense abaixar-nos els pantalons davant les administracions i els anunciants i sense disparar els costos de producció”.

“Qui té la culpa dels últims casos de corrupció: el que roba o les institucions que es deixen robar?”.

“Hem de seguir trobant escletxes en aquest periodisme encarcarat que tenim per poder informar sobre aquests casos. Malauradament, no sempre es poden posar titulars pels fets, com a mi m’agrada, de vegades has d’anar al titular-espectacle”.

Jofre Llombart, Catalunya Ràdio: “Els mitjans públics encara hem de ser molt més curosos a l’hora d’informar de segons què”

“El pecat original del rebombori mediàtic per la corrupció està en la lentitud de la justícia. L’administració judicial i els mitjans de comunicació van a velocitats de creuer molt diferents i això provoca disfuncions clares”.

“Quan un cas, com el d’en Millet, durant els mesos que van des de l’entrada dels Mossos al Palau fins a la declaració dels imputats, no està encara en mans de la justícia, llavors els mitjans tenim molt més marge per a la investigació”.

“Els mitjans públics hem de ser encara molt més curosos que els privats a l’hora de parlar d’aquests temes. Hi ha coses que hem hagut d’esperar dos o tres dies a dir-les a la ràdio, fins que no n’hem tingut proves, quan els diaris les treien immediatament”.

“Periodistes i polítics ens necessitem mútuament, ara per ara no podem prescindir els uns dels altres”

>> Crònica de la jornada a Cugat.cat: La jornada Barnils aposta pel periodisme d’investigació per millorar la informació dels casos de corrupció

La informació de les campanyes electorals continuarà minutada i ordenada en funció del nombre d’escons de cada partit. I és que el Tribunal Suprem espanyol ha rebutjat un recurs presentat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) juntament amb l’Asociación de la Prensa de Madrid (APM) i el Colexio Profesional de Xornalistas Gallegos (CPXG). Les tres associacions es plantegen ara interposar un recurs d’empara contra aquesta sentència al Tribunal Constitucional.

El Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) ha rebutjat una sentència que argumenta que les limitacions dels blocs “no afecten la llibertat d’informació ni l’exercici professional”. D’aquesta manera, i segons la resolució del tribunal espanyol, les entitats “no estan legitimades per interposar el recurs”. El president del GPRB, Joan Vila i Triadú, ha explicat que “en aquesta lluita, estan al costat del Col·legi de Periodistes de Catalunya” i els ha donat tot el suport per si tiren el recurs d’empara al Constitucional.

“Exemple màxim d’antiperiodisme”
Pel Grup de Periodistes Ramon Barnils els blocs electorals són “l’exemple màxim d’antiperiodisme” i els qualifiquen “d’engany a l’espectador”. “Com que funcionen exactament igual que els espais gratuïts de propaganda electoral. els blocs transgredeixen la seva funció original, informar de forma objectiva i transparent dels missatges de la campanya, sense imposicions dels partits”, opina Joan Vila.

El GPRB sempre ha donat suport a les accions de protesta fetes pels professionals dels mitjans públics a Catalunya en les darreres campanyes electorals i, d’altra banda, va participar activament en la candidatura al deganat del Col·legi de Periodistes que es declarava hereva dels comitès professionals dels mitjans públics que més contundents s’havien mostrat contra els blocs electorals.

Insubmissió a les darreres eleccions europees
En les darreres campanyes el rebuig als blocs es feia notar amb la denominada “vaga de firmes”. Els periodistes de mitjans com TV3 i Catalunya Ràdio no signaven les informacions relacionades amb la campanya (i en els cas de la ràdio l’acció s’estenia al conjunt de les peces dels informatius).

A les eleccions europees d’enguany dos mitjans van anar més enllà. Es tracta de COM Ràdio -depenent de la Diputació de Barcelona- i Televisió de Mallorca -del Consell Insular- que van fer “insubmissió directa”. En el primer cas el rebuig actiu als blocs i la priorització dels criteris informatius va poder arribar al final de campanya. En el cas de la televisió insular un recurs del Partit Popular a la Junta Electoral Central (JEC) va estroncar l’acció. L’eliminació dels blocs electorals havia comptat amb el suport dels representants del PSIB-PSOE, el Bloc per Mallorca i Unió Mallorquina al consell d’administració de l’ens.