Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Foto: Albert Garcia

La denúncia del Síndic de Greuges sobre les condicions de vida al Centre d’Internament d’Estrangeria (CIE) de la Zona Franca de Barcelona i, sobretot, la mort d’un jove guineà que hi era reclòs el passat 6 de gener han acabat esberlant el mur de silenci que fins ara envoltava aquesta institució. Els amplis reportatges de El Periódico, amb dues portades consecutives en són bona prova, i més si es comparen amb el tractament que va tenir la mort d’un jove marroquí al mateix centre el maig del 2010, limitat a la cobertura estricta del cas, sense incidir en una explicació global sobre que són els CIE i com funcionen. No en va, aquest va ser considerat el tema més censurat de l’any a l’Anuari Mèdia.cat. Els silencis Mediàtics del 2010.

Però l’interès dels professionals o els mitjans no era l’únic obstacle per a una informació rigorosa i complerta al voltant dels CIE. Tal com denuncia un comunicat del Grup de Periodistes Ramon Barnils –editor de Mèdia.cat- existeix una autèntica política d’opacitat al voltant d’aquestes institucions. No concessió sistemàtica d’entrevistes per cap responsable del Centre ni de permisos per a visitar-lo, impossibilitat de parlar amb els interns, que fins i tot són expulsats de manera “exprés” en cas de denunciar maltractaments o ser-ne testimonis –fins a 23 expulsions immediates amb vol privat inclòs en el cas dels testimonis de la darrera víctima del CIE, segons publica la Directa,- negativa a realitzar declaracions, són alguns dels obstacles enumerats per Grup Barnils i que són, a més, extensibles a altres institucions, com associacions de drets humans o el mateix Síndic de Greuges. Una opacitat que, recorden els periodistes, “no és nova” i que estaria estretament relacionada amb l’enduriment de les condicions de vida i la situació de vulnerabilitat dels interns davant possibles maltractaments que es viu als CIE.

La gravetat de la situació es fa més palesa –conclou el comunicat- quan es compara “amb el que succeeix amb els centres penitenciaris, on a la premsa sí que se li permet d’entrar-hi”, sobretot si és té en compte que els interns del CIE no han comès cap delicte.

Una visita a la portada de la secció d’internacional de l’edició digital de La Vanguardia ens mostra fins a cinc notícies sobre els Estats Units. A l’Ara –centrat en el procés independentista escocès- se’n troben només dues. Levante en publica tres i el 324.cat també dues. En cap cas sense comptar les informacions on aquest país hi estaria relacionat de forma més o menys directa, com l’atemptat contra un científic iranià o les notícies provinents de l’Afganistan. El procés de primàries del Partit Republicà, el desè aniversari de Guantánamo i una dimissió del Govern Obama copen la cobertura. En les seccions de tecnologia dels mateixos diaris, La Vanguardia hi publica dues notícies ubicades als EUA i vuit relacionades amb Internet i xarxes socials –la resta són bàsicament sobre nous productes tecnològics i reproduccions de vídeos virals-, l’Ara en té dotze sobre xarxes socials –en cinc citen Twitter al titular- per bé que cap és ubicada als Estats Units i 324.cat té quatre notícies sobre Twitter i una altra dels EUA. Levante no té aquesta secció.

No es pot dir doncs, que els EUA o internet –en concret les xarxes socials- no gaudeixin d’una bona cobertura. Per això és força inexplicable que cap mitjà del país hagi explicat encara que és la Llei per Aturar la Pirateria en Línia (SOPA en les seves sigles angleses), una versió estatunidenca de la Llei Sinde molt més agressiva –i amb més que probables efectes internacionals, ja que s’aplicaria a webs de qualsevol país- que preveu deixar, en sols cinc dies, sense servidor, domini, publicitat o comptes corrents –en un procés similar al que va patir Wikileaks- a webs amb continguts susceptibles de violar la propietat intel·lectual o enllaços a altres webs que en poguessin tenir. Unes mesures que, segons els seus crítics, no sols amenaça la llibertat d’expressió sinó que acabaria amb la internet tal i com l’hem coneguda fins ara.

Els efectes podrien ser encara més immediats si la coalició d’empreses que s’oposen a la llei –formada pels proveïdors de serveis més importants de la xarxa com Google, Twitter, Facebook, Yahoo o PayPal- acaben complint la seva advertència de realitzar una aturada de 24 hores pel proper 23 de gener, vigília de la tramitació de la norma al Congrés del país americà. De moment, aquesta aturada –amb conseqüències socials i econòmiques incalculables i que s’anuncia com un avís del que podria passar a la pràctica si la SOPA és aprovada- no és més que una “idea”, però suficient per a que en parlin mitjans d’arreu del món. Excepte aquí, on en dues setmanes ens podríem trobar amb la meitat d’internet apagat sense saber-ne les raons o haver pogut actuar en previsió.

Als Països Catalans la informació sobre aquesta proposta de llei i les seves conseqüències ha recaigut sobretot en blocs especialitzats i fòrums, sense que cap mitjà se n’hagi fet ressò. A l’Estat espanyol sols El País i 20Minutos n’han publicat alguns reportatges no gaire destacats i ni tan sols el tardà teletip d’EFE redactat ahir –fa més d’una setmana que es parla d’aquesta aturada- ha servit de gaire, ja que només ha estat reproduït per Público i alguns diaris bascos.

Un silenciament que no ha impedit a nombrosos internautes organitzar-se per tal d’impedir l’aprovació de la llei. En les darreres setmanes s’han llançat iniciatives com l’”Operació Blackout” d’Anonymous o una aplicació per Android que pemet saber quines empreses donen suport a la SOPA i així evitar comprar-ne els productes.

Per cert que la SOPA també tindria les seves conseqüències per als propis periodistes i mitjans, tal i com explica aquest reportatge.

La setmana passada diversos mitjans es feien ressò de la petició del Ministeri espanyol de Sanitat a Twitter per tal que tanqués els perfils que promouen l’anorèxia i la bulímia, un moviment que les associacions que combaten aquestes malalties consideren en creixement a les xarxes socials. La negativa de l’empresa responsable del popular servei de microblocs va desencadenar una allau de titulars pràcticament calcats –“Twitter es nega a tancar els comptes que fomenten l’anorèxia i la bulímia”- on pràcticament s’acusava la xarxa social de fomentar el problema.

Els mitjans que van aprofundir en el tema ho van fer destacant el “perill” de les xarxes socials per als adolescents i pocs van destacar alguns dels aspectes més discutibles de la “petició” del Ministeri, com per exemple que aquesta es va fer mitjançant la Unitat de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil i que cap d’aquests perfils incompleix la llei, ja que l’apologia d’aquestes malalties no és delicte a l’Estat espanyol. Aquest ha estat el principal argument de Twitter a l’hora de negar-se a censurar usuaris que no incompleixen cap norma, més enllà de l’oposició social que puguin generar les seves opinions.

Avui mateix, però, es feia pública –encara que, en el moment de publicar aquesta notícia, amb molt menys ressò- la denúncia de la Federació Espanyola d’Associacions contra la Anorèxia i la Bulímia (FEACAB) sobre l’incompliment de l’acord per homogeneïtzar les talles. I és que cinc anys després que el Ministeri de Sanitat anunciés que havia signat un conveni amb les principals empreses de moda de l’Estat espanyol per evitar la pressió als consumidors de roba, aquest continua sent paper mullat. L’acord –presentat amb força ressò com a estratègic en la lluita contra l’anorèxia i la bulímia- incloïa la realització d’un estudi atropomètric per saber les mides mitjanes dels habitants de l’Estat i adequar les talles a aquesta realitat, deixar de considerar la talla 46 com “especial” i no exhibir maniquí de talles inferiors a la 38. L’acord preveïa la seva implementació per abans del 2011, però arribada aquesta data només s’ha realitzat l’estudi, sense que s’hagi avançat en cap altre aspecte.

La doble vara de mesurar ja ha estat denunciada per associacions d’internautes, que protesten per la criminalització de les xarxes socials i internet en general, a la que s’acusa de molts problemes, alguns –com els trastorns alimentaris- anteriors a la pròpia aparició de la xarxa. Diferents entitats com l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) fa temps que avisen que rere l’anonimat que permeten les xarxes socials es fomenten trastorns alimentaris entre joves i adolescents i demanen un control més gran de les mateixes. Poques vegades, però, es posa l’accent en les possibilitats que obren aquestes mateixes xarxes en detectar persones amb aquests problemes, contactar-hi i tractar d’obrir-hi un debat que les permeti sortir de la malaltia.

Entrevista a Roger Palà, coordinador de l’Anuari Mèdia.cat

Quin és l’origen d’aquest projecte?

La primera idea va venir de l’Humbert Roma en un consell de redacció de Mèdia.cat, que volia que tinguéssim algun material de més duració que els informes temàtics que anem fent, que en general caduquen molt ràpid, i que deixéssim constància de tot allò que no es parla als mitjans.

Al final el resultat és aquest, on no hem volgut sols assenyalar els temes sinó fer els reportatges que en el seu moment no es van fer.

Un cop ja teniu el llibre a les mans, quina és la primera valoració del resultat?

És un primer pas. La feina està molt bé, els reportatges són de primera qualitat i podrien ser publicats a qualsevol mitjà, però tot i això penso que encara tenim molt camp per córrer i volem repetir l’Anuari cada any i que cada any sigui millor. Per començar hem fet 12 reportatges però podrien ser 24 o més, només cal pensar que la primera llista de propostes incloïa més de 80 temes. De totes formes, i per ser la primera edició crec que el resultat és molt positiu i vull aprofitar per recordar que sense la col·laboració del Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc –que sostenen l’observatori Mèdia.cat- i el Col·legi de Periodistes de Catalunya –que ha finançat la impressió de l’Anuari i s’ha implicat en la seva presentació- tot això no hauria estat possible.

En la introducció s’esmenta el Project Censored. Quina relació hi ha entre aquesta iniciativa estatunidenca i l’Anuari Mèdia.cat?

Per nosaltres ha estat una font d’inspiració molt important i és el nostre referent, encara que no volem dir que sigui el mateix. Per ara estem molt lluny d’un projecte que té més de trenta anys, que implica molta gent, sobretot universitats i mitjans independents i que anualment treballa més de 250 històries. Per humilitat no crec que puguem dir que som el Project Censored català, però esperem guanyar noves complicitats any rere any i que l’Anuari com a projecte guanyi pes.

Tant l’Anuari com el Project Censored es basen en la denúncia del que anomeneu “censura moderna”, que es dóna en països no autoritaris. En què consisteix?

Es tracta d’una censura menys òbvia, basada en un consens implícit on certs temes que es consideren incòmodes queden fora de l’agenda dels mitjans, i al final aquest silenci esdevé la forma més efectiva de censura.

A l’hora d’establir les seves prioritats els mitjans tenen una sèrie de condicionaments, que van des de l’espai fins als interessos econòmics de les empreses editores i dels seus clients, que no són els lectors sinó els anunciants. Tot això genera que certs temes siguin bandejats, tampoc és que no se’n parli, sinó que se’n fa poc, es passen de puntetes.

En aquest sentit també hem volgut que l’Anuari sigui també un exercici en positiu i a cada reportatge hem volgut destacar aquell reportatge fora de prime time que sí va tractar el tema com es mereixia. Hi ha gent molt bona fent molt bé la seva feina al nostre país. I després hi ha temes que sí són silenciats de forma més generalitzada, com la situació dels drets humans als Centres d’Internament per a Estrangers que hem considerat que era la notícia més amagada de l’any.

Repassant els mitjans que sí han tractat els temes silenciats, destaca una presència important de la premsa local i dels mitjans crítics. Quina importància tenen aquests dos sectors?

Doncs cabdal, òbviament. Pel que fa a la premsa local és evident que en molts casos fa una feina d’interès públic més enllà de les seves respectives demarcacions que és encomiable. Sobre els mitjans crítics o alternatius, doncs si tracten aquests temes és evident que estan fent bé la seva feina, no? Són mitjans dirigits a una audiència que precisament vol saber el que no li explica els mèdia convencionals. I encara que ara per ara tingui grans mancances, jo crec que té un paper important i en els propers anys agafarà molta més força i fins i tot és possible que en moments puntuals sigui capaç de marcar l’agenda informativa.

Dossier L’apagada de TV3 al País Valencià

Fotografia: L'Accent

Les xarxes socials d’Internet, i en particular Twitter, han estat determinants a l’hora de marcar l’agenda informativa dels mitjans sobre l’apagada del senyal de TV3 al País Valencià. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe L’apagada de TV3 al País Valencià i l’impacte de les xarxes socials d’Internet, que analitza la cobertura dels fets realitzada a nivell audiovisual, escrit i digital els dies 17, 18 i 19 de febrer.

Read the full text

Ahir a la nit milers de persones omplien de goma gom la Plaça de la Mare de Déu de València en una protesta convocada de forma anònima des de les xarxes socials per exigir el retorn de les emissions de TV3 al sud del Sènia i que es va convertir en un crit de ràbia contra un govern que ja fa temps que ha saturat la paciència d’una bona part de la societat valenciana. Els crits de “Volem TV3” i “Llibertat d’expressió” es van transformar en “President a Picassent” i “TV3 sí, Gürtel no”, resumint la sensació de frustració dels milers de manifestants per la impunitat amb que campa la corrupció i la prepotència en terres valencianes.

Read the full text

Media.cat va romandre desconnectada durant 24 hores en solidaritat amb el tancament de les emissions de TV3 al País Valèncià, tal i com van fer centenars de webs i blocs d’arreu del país, seguint l’exemple de Vilaweb. La jornada d’ahir va ser una veritable revolta virtual que va omplir les xarxes socials de solidaritat i ràbia, demostrant que més enllà del pèssim exemple dels polítics i administradors diversos, la nostra és una societat viva, activa i amb ganes i forces de tirar endavant.

Des de Media.cat animem a tots els nostres lectors i lectores a mantenir la mobilització, tan a la xarxa com als carrers i, concretament a participar a la manifestació convocada per dilluns a València. Aquesta és la nostra millor garantia que l’espai català de la comunicació i la cultura pot esdevenir algun dia realitat.

Poc li ha durant al Govern valencià el seu intent d’obrir-se al debat ciutadà a través d’internet. Els diferents fòrums que va posar en marxa a Facebook a finals de gener han estat tancats de forma fulminant després que alguns internautes decidissin sumar-se a la iniciativa proposant temes propis. La direcció general de Modernització de la Generalitat, dirigida per Luis Javier Santamaría Ruiz havia inaugurat uns espais de debat a la xarxa social més popular entre els que destacaven títols com Idees per a un Governo obert, Transparència a les Administracions públiques, Participació ciutadana o Reforma de l’Estatut. Però un particular que va signar amb el nom de Miguel va decidir proposar un nou tema: “Gestió de RTVV” i en felicitava els responsables: “Agraïsc la possibilitat de crear este fòrum de debat sobre un tema tan important”. El fil es va obrir un divendres a la nit i el proper dilluns al mati era clausurat i, de passada, tota la resta de debats oberts.

Read the full text