Entrevista a Roger Palà, coordinador de l’Anuari Mèdia.cat

Quin és l’origen d’aquest projecte?

La primera idea va venir de l’Humbert Roma en un consell de redacció de Mèdia.cat, que volia que tinguéssim algun material de més duració que els informes temàtics que anem fent, que en general caduquen molt ràpid, i que deixéssim constància de tot allò que no es parla als mitjans.

Al final el resultat és aquest, on no hem volgut sols assenyalar els temes sinó fer els reportatges que en el seu moment no es van fer.

Un cop ja teniu el llibre a les mans, quina és la primera valoració del resultat?

És un primer pas. La feina està molt bé, els reportatges són de primera qualitat i podrien ser publicats a qualsevol mitjà, però tot i això penso que encara tenim molt camp per córrer i volem repetir l’Anuari cada any i que cada any sigui millor. Per començar hem fet 12 reportatges però podrien ser 24 o més, només cal pensar que la primera llista de propostes incloïa més de 80 temes. De totes formes, i per ser la primera edició crec que el resultat és molt positiu i vull aprofitar per recordar que sense la col·laboració del Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc –que sostenen l’observatori Mèdia.cat- i el Col·legi de Periodistes de Catalunya –que ha finançat la impressió de l’Anuari i s’ha implicat en la seva presentació- tot això no hauria estat possible.

En la introducció s’esmenta el Project Censored. Quina relació hi ha entre aquesta iniciativa estatunidenca i l’Anuari Mèdia.cat?

Per nosaltres ha estat una font d’inspiració molt important i és el nostre referent, encara que no volem dir que sigui el mateix. Per ara estem molt lluny d’un projecte que té més de trenta anys, que implica molta gent, sobretot universitats i mitjans independents i que anualment treballa més de 250 històries. Per humilitat no crec que puguem dir que som el Project Censored català, però esperem guanyar noves complicitats any rere any i que l’Anuari com a projecte guanyi pes.

Tant l’Anuari com el Project Censored es basen en la denúncia del que anomeneu “censura moderna”, que es dóna en països no autoritaris. En què consisteix?

Es tracta d’una censura menys òbvia, basada en un consens implícit on certs temes que es consideren incòmodes queden fora de l’agenda dels mitjans, i al final aquest silenci esdevé la forma més efectiva de censura.

A l’hora d’establir les seves prioritats els mitjans tenen una sèrie de condicionaments, que van des de l’espai fins als interessos econòmics de les empreses editores i dels seus clients, que no són els lectors sinó els anunciants. Tot això genera que certs temes siguin bandejats, tampoc és que no se’n parli, sinó que se’n fa poc, es passen de puntetes.

En aquest sentit també hem volgut que l’Anuari sigui també un exercici en positiu i a cada reportatge hem volgut destacar aquell reportatge fora de prime time que sí va tractar el tema com es mereixia. Hi ha gent molt bona fent molt bé la seva feina al nostre país. I després hi ha temes que sí són silenciats de forma més generalitzada, com la situació dels drets humans als Centres d’Internament per a Estrangers que hem considerat que era la notícia més amagada de l’any.

Repassant els mitjans que sí han tractat els temes silenciats, destaca una presència important de la premsa local i dels mitjans crítics. Quina importància tenen aquests dos sectors?

Doncs cabdal, òbviament. Pel que fa a la premsa local és evident que en molts casos fa una feina d’interès públic més enllà de les seves respectives demarcacions que és encomiable. Sobre els mitjans crítics o alternatius, doncs si tracten aquests temes és evident que estan fent bé la seva feina, no? Són mitjans dirigits a una audiència que precisament vol saber el que no li explica els mèdia convencionals. I encara que ara per ara tingui grans mancances, jo crec que té un paper important i en els propers anys agafarà molta més força i fins i tot és possible que en moments puntuals sigui capaç de marcar l’agenda informativa.

Cap de les dues parts ha volgut fer declaracions al respecte, però hem pogut saber que diversos membres de la candidatura encapçalada per Salvador Cot, perdedora en les eleccions d’ara fa un any, estan plantejant-se donar-se de baixa conjuntament com a col·legiats, en protesta per l’expedient obert a la seva companya de llista, donat que és un càrrec electe. Mentre que la direcció actual del Col·legi considera que l’arxivament de la denúncia per part de la Fiscalia de Delictes Econòmics constata que “de l’examen de totes les diligències practicades no es desprenen indicis de la comissió de fets que puguin ser constitutius de delicte”, fonts de la candidatura Cot consideren que la Fiscalia no ha investigat a fons cap de les irregularitats denunciades, ja que no s’ha parlat amb els afectats ni s’ha comprovat cap dada, limitant-se a donar per bona la documentació aportada per la gerència de l’entitat.

Amb aquest darrer episodi, el conflicte intern al Col·legi de Periodistes de Catalunya, que s’arrossega des de fa gairebé sis anys, no sembla pas, ni de bon tros, tancat.

En declaracions a Media.cat, Cristina Rius, cap de comunicació del Col·legi, ha precisat que en tot cas el període investigat és el de l’anterior junta, pel que “no hi ha possibilitats” que les possibles irregularitats puguin ser atribuïdes a l’actual degà Josep Maria Martí, les ordres del qual són “actuar amb total transparència”. Qui, per aquest motiu, no quedaria lliure de sospites és Àngel Jiménez , actual gerent i que ocupa el càrrec des de fa deu anys.

Aquesta notícia arriba després que a les darreres eleccions de l’entitat, el març passat, la candidatura “Guanya el periodisme”  -encapçalada per Salvador Cot i recolzada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils- va denunciar pràctiques corruptes al Col·legi i va demanar una actuació de la Fiscalia. “Llavors la seva actuació va ser molt minsa -explica Joan Vila, president del Grup Barnils- i es va limitar a un acarament sense estudiar cap documentació”. La denúncia va ser arxivada i la candidatura de Cot va ser acusada de “joc brut” per part de la candidatura continuista “Un Col·legi útil per a tothom”, encapçalada per Martí, i que al final va aconseguir la victòria. Ara per ara no se sap si l’actual investigació té relació amb aquells fets, però des del grup “Guanya el periodisme” s’ha confirmat que no han tingut més contactes amb la Fiscalia des de llavors.

Després de la denúncia d’irregularitats -entre les quals pagaments amb diner negre a col·laboradors o manca de control de les subvencions públiques- el degà Josep Carles Rius va reaccionar amb la convocatòria d’eleccions. El “sector crític” del Col·legi -que en les anteriors eleccions va encapçalar Pilar Antillach- ha fet de nou candidatura amb Salvador Cot al capdavant.

L’acompanyen tots els vocals que van denunciar les irregularitats entre els quals la mateixa Antillach, Joan Vila i Oriol Cortacans (aquests darrers president i vicepresident del Grup de Periodistes Ramon Barnils). En aquest sentit el GPRB ha anunciat públicament el suport a la candidatura renovadora. Completen la llista Aurora Antón, Ignasi Aragay, Josep Cabayol, Magí Camps, Irene Caparrós, Bernat Capell, Pere Ferreres, Llibert Ferri, Patrícia Gabancho, Josep Garriga, Anna Grimau, Jordi Muñoz, Enric Sierra, Teresa Turiera-Puigbó i Esther Vera.

Salvador Cot ha explicat a Media.cat que pretenen que “el Col·legi serveixi d’alguna cosa”. “S’ha de modernitzar, diversificar i oferir el màxim de serveis… però sobretot ser valents i estar a la primera línia de defensa dels periodistes” afirma. En aquest sentit entén que la “percepció majoritària” és que a hores d’ara la institució no serveix i, per tant, “toca demostrar el contrari sanejant-la i fent-la una referència professional constant i quotidiana”.

Respecte a les irregularitats que els vocals encapçalats per Antillach van denunciar setmanes enrere el candidat a degà Salvador Cot adverteix que “ho arreglaran de manera immediata”. “Sabem que s’han fet pagaments en negre i que els auditors afirmen que no poden comprovar els ingressos dels tretze quiscos propietats del CPC”. “Això no són opinions, són fets” rebla Cot.

El degà sortint, Josep Carles Rius, ha fet una crida als col·legiats per donar suport a la candidatura de Josep Maria Martí. “Representa una garantia d’independència i de defensa dels valors del periodisme per damunt d’altres interessos” va afirmar. Martí -amb el qual ha estat impossible fer el qüestionari després de múltiples intents-, compta a la seva llista amb Ramon Besa, Jordi Basté, Núria de José, Neus Bonet, Marc Vidal, Montserrat Armengou, Sílvia Heras, Xavier Mas de Xaxàs, Ana Jiménez, Francesc Espiga, Teresa Cendrós, Montserrat Rius, Francesc Escribano, Enric Frigola, Pilar Casanova, Alícia Oliver, Marga Solé i Anna Comas.

El paper de Josep Carles Rius
El fet que el degà sortint hagi demanat el vot per una de les dues candidatures no ha molestat a Salvador Cot. “Hi té tot el dret. A mi el que em preocuparia és que ens beneís a nosaltres, ja que és ben difícil defensar el continuisme del CPC quan la majoria dels periodistes pensen que és del tot prescindible”. Tot i això, segons fonts de la candidatura renovadora es demanarà que Rius deixi la presidència de la Junta Electoral Central ja que és un òrgan que ha de mantenir la neutralitat en el procés.

>> Llistes completes i informació de les eleccions

>> Anotació al bloc de Joan Vila sobre la candidatura de Salvador Cot

“Des de l’any 2006 hem reclamat sense èxit la documentació dels comptes de l’entitat” explica Pilar Antillach, candidata de la llista que va obtenir vuit dels 28 representants de la junta del Col·legi. Després de tres anys de no aconseguir-la explica que van obtenir una còpia de l’auditoria en la qual no hi havia la conformitat precisament per manca d’informació. “Si els auditors no la signen és que passen coses greus” afirma la vocal.

Els vuit membres de la junta que han denunciat les irregularitats – a més d’Antillach, Irene Caparrós, Bernat Capell, Oriol Cortacans, Salvador Cot, Anna Grimau, Enric Sierra i Joan Vila- assenyalen com a fets més greu el pagament de col·laboradors en diner negre, la impossibilitat de saber a què es destinen les subvencions públiques així com la manca de control sobre els ingressos dels 13 quioscos que el Col·legi té al passeig de Gràcia i a la plaça de Catalunya de Barcelona. “Els auditors recomanen com hem demanat nosaltres que s’hi instal·lin màquines registradores pel gran volum de facturació que es calcula en 5 milions d’euros” explica Pilar Antillach. “Una entitat com aquesta ha de ser exemplar en la seva gestió, no hi pot haver ni un euro en diner negre” s’exclama.

“Les eleccions mostren que la situació és més greu del què sembla”
El degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Riu, i el seu equip van respondre ràpidament a la denúncia dels vuit vocals -realitzada en forma de correu electrònic als col·legiats després de presentar-la a la junta del passat 27 d’octubre- titllant-la de “culminació del procés d’oposició destructiva”. Hores després, es va celebrar una nova reunió de la junta i es va decidir convocar eleccions pel proper 12 de març.

Antillach -que ja va anunciar abans de les últimes eleccions de 2006 que no es tornaria a presentar com a candidata a degana- considera que si es convoquen uns nous comicis és un reflex “que la situació és més greu del què sembla”. Segons la vocal, el degà va admetre en la darrera reunió la seva incapacitat de redreçar una situació que qualifica “en fallida”. En aquest sentit el deute del Col·legi podria situar-se a l’entorn dels 2 milions d’euros. “Tenim l’obligació de presentar una llista i les nostres demandes passen per cessar el gerent i encarregar una auditoria de gestió per saber exactament la situació de l’entitat” conclou.

—-

Correu electrònic adreçat als col·legiats denunciant les irregularitats

En la nostra condició de vocals de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ens adrecem a vosaltres per informar-vos que, en la darrera reunió, celebrada el 27 d’octubre de 2009, vam lliurar el document que us adjuntem.

La situació del  CPC  ha arribat a un punt límit,  amb proves evidents de  nombroses  irregularitats  en la seva gestió econòmica. Un exemple recent són els pagaments directes realitzats a alguns treballadors i col.laboradors.

Els primers en alertar d’aquesta greu situació han estat els auditors. Aquests, any rere any, expressen la seva ” abstenció d’opinió” sobre els comptes anuals del CPC en “no tenir evidència completa” dels ingressos dels 13 quioscos, explotats pel Col·legi, els quals generen un volum de negoci superior als cinc milions d’euros anuals. Els auditors també adverteixen sobre la gravetat del deute que té el Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) envers el CPC. En dades de l’any 2007: 1.047.000 euros. Aquest deute, a hores d’ara, ja podria ser “no realitzable”. O el que és el mateix, podria esdevenir una quantitat irrecuperable.

Les subvencions públiques són -segons els comptes del CPC- una important  font d’ingressos. Fins ara, ha estat  impossible comprovar-ne ni la destinació ni la quantitat assignada.

Després de nombrosos intents per trobar solucions al si de la Junta (es poden consultar totes  les actes des de 2006) i davant la reiterada falta de resposta per part de la resta dels seus membres i del degà, pensem que és la nostra obligació comunicar-vos-ho directament, perquè no fer res seria tant com consentir l’ actual situació.

En un moment tan delicat com el que estem vivint en l’opinió pública catalana, i pel compromís social que com a periodistes tenim, ens sentim més obligats que mai a exigir transparència i responsabilitat  envers l’organisme que representem. Com també, alertar-vos de possibles maniobres dilatòries, o propostes interessades, per part d’alguns membres de la Junta del CPC.

Rebeu una cordial salutació.
Pilar Antillach, Irene Caparrós, Bernat Capell, Oriol Cortacans, Salvador Cot, Anna Grimau, Enric Sierra i Joan Vila

—–

Carta entregada a la reunió de la Junta del Col·legi del 27 d’octubre de 2009

Els vocals de la Junta del Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya que signem aquest document, moguts per la nostra profunda preocupació i en base a diversos articles dels estatuts, entre els quals destaquem l’article 21.e en el qual s’apel·la a la responsabilitat solidària de tots els membres de la Junta en els acte de gestió que aquesta realitzi, manifestem:

1- Ens resulta impossible obtenir un coneixement directe i fidedigne de l’estat econòmic, financer i patrimonial del Col·legi. És del tot impossible poder accedir a cap informació econòmica rellevant relacionada amb el CPC i el CIPB. Els càrrecs de la Junta de Govern i el gerent s’hi han oposat sempre de manera rotunda. S’ha menystingut la nostra condició de membres el·lectes de la Junta del Col·legi, la responsabilitat que ens pertoca com a tals i el dret a estar al corrent i conèixer amb tot detall la situació dels comptes. Constatant una vulneració del dret d’informació que com a membres de la Junta ens assisteix.

2. Els auditors també tenen limitat l’accés a determinades informacions econòmiques (especialment les relatives als 13 quioscos en propietat). I ho posen de manifest, any rere any, fent constar que no poden expressar una opinió sobre els comptes anuals de l’exercici. Igualment, les mateixes auditories anuals (que són obligatòries d’acord amb els estatuts), en els seus informes, alerten en cada exercici de l’elevat endeutament del Col·legi de Periodistes que grava greument el seu patrimoni. En tot aquest temps no s’ha subsanat cap de les salvetats. A efectes pràctics es pot considerar que els comptes del CPC no estan auditats.

3. Aquesta situació s’ha vist agreujada a causa de determinats fets com ara els pagaments directes a treballadors o col·laboradors, les imposicions als treballadors, o l’extralimitació de les funcions del gerent, fets dels quals ens hem assabentat recentment.

4. Demanem l’acomiadament immediat dels responsables de la gestió econòmica i administrativa del Col.legi.

5. Exigim que s’encarregui una auditoria externa que permeti conèixer de manera fidedigna i amb totals garanties l’estat patrimonial, econòmic i financer del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

6- Hem de fer constar i reiterem la nostra oposició i el vot contrari a qualsevol aprovació dels pressupostos del Col·legi de Periodistes, i més encara a la seva liquidació des que som membres de la Junta de Govern. Hem sol·licitat en tot moment, i abans de l’aprovació de les actes de les sessions de la Junta de Govern, que constés el nostre vot contrari i oposició a les referides aprovacions. Hem sol·licitat esmenes i aclariments a les actes i no hem tingut resposta de si aquestes han estat incloses o no.

L’obscurantisme, la manca d’informació, la manca d’opinió de l’auditor, els deutes del

Col·legi, la manca de dades econòmiques del quioscos i les queixes anònimes rebudes ens fan considerar si a la gestió del Col·legi no s’estan cometent irregularitats.

Davant la gravetat que apunten els fets, i la negativa reiterada del degà i la resta de membres de la Junta d’atendre les nostres peticions d’investigació i aclariment sobre aquestes qüestions, hem decidit posar-ho en coneixement dels organismes pertinents per tal que es puguin avaluar les possibles responsabilitats -de qualsevol tipus- que
se’n puguin derivar.

Pilar Antillach, Irene Caparrós, Bernat Capell, Oriol Cortacans, Salvador Cot, Anna Grimau, Enric Sierra, Joan Vila

Barcelona, 26 d’octubre de 2009

——

Declaració del degà, les vicedeganes i vicedegans, i la majoria de la Junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya

El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, els vicedegans i vicedeganes i la majoria de la Junta de govern fan una crida a la responsabilitat per tal d’evitar que l’entitat torni a patir un procés de desestabilització, com el que es va viure l’any 2006, a causa de les acusacions infundades per part de vuit vocals de la Junta de govern.
La reiterada tasca d’oposició destructiva realitzada per Pilar Antillach i part de la seva candidatura va culminar aquest dimecres amb una denuncia pública contra la gestió del Col·legi. En aquest context, el millor per a l’entitat és obrir un procés electoral on els col·legiats i les col·legiades puguin decidir el futur del Col·legi.

La Junta, en la reunió ordinària celebrada el dia d’avui 10 de desembre, ha decidit convocar eleccions a Degà i a Juntes de Demarcació, tal com preveu el calendari electoral de la nostra institució.

La presentació de candidatures es farà abans d’acabar el dia 1 de febrer i les votacions, en cas que hi hagi més d’una candidatura, tant a degà com a Juntes de Demarcació, se celebraran el dia 12 de març.

El degà i la Junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya posen a disposició dels col·legiats i les col·legiades les seves auditories i tota la informació econòmica que considerin adient. Davant les acusacions d’irregularitats llançades per Pilar Antillach i set vocals més, la majoria de la Junta recorda que el CPC té els seus comptes auditats i en regla.

La Junta del Col·legi va decidir fa un any la creació d’una comissió econòmica independent per tal de fer un diagnòstic sobre la situació del Col·legi. El resultat avala la gestió i fa una sèrie de recomanacions que la Junta està implementant per reforçar l’entitat. La viabilitat econòmica del Col·legi està plenament garantida i és una greu irresponsabilitat posar-la en dubte.

L’estratègia que avui patim va portar el Col·legi l’any 2006 a una greu crisi institucional i una tensió sense precedents. Des d’aleshores, el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha recuperat el seu paper en defensa del periodisme i per això la Junta, formada per 27 membres i el degà, fa una crida a la responsabilitat per evitar que l’entitat torni a patir un procés de desestabilització en un moment en què els periodistes vivim greus nivells d’atur i precarietat.

Per tal d’esvair qualsevol dubte sobre el funcionament del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el degà s’ha adreçat al Departament de Justícia i en concret a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques a fi de posar-se a la seva disposició per tal d’aclarir o ampliar qualsevol extrem de la seva competència.

El juny de 2008 la Fundació del Món Rural (FMR), el CAC i el Col·legi de Periodistes van organitzar la jornada És notícia el món rural? Els debats realitzats a Lleida van aprofundir en constatar una percepció que s’arrossega des de fa anys “La presència del món rurals no és ni suficient ni bona” afirma Vicent Canet, responsable de Comunicació de la FMR.

De fet un estudi del CAC del 2007 va posar xifres a la percepció de certa “marginació” de les comarques. Els informatius de TV3 -sense comptar el Comarques- van dedicar quasi un 60% de les notícies de l’àmbit Principat de Catalunya al Barcelonès. Les altres comarques amb cert pes van ser el Baix Llobregat (8,4%), el Tarragonès (3,7%), el Segrià (2,8%) i el Vallès Occidental (2,7%). Les dues comarques amb major atenció -sumen un 68,3% del minutatge- representen “només” el 41,2% de la població. Per tant, si ens referim estrictament a elements quantitatius (no a criteris periodístics) estaven sobrerepresentades.

A l’altre cantó de la balança hi havia els casos de l’Alt Urgell i el Ripollès amb un 0,0% de presència als telenotícies. De fet en 27 de les 41 comarques del Principat tenien un percentatge inferior al pes de la seva població.

Equilibri territorial i temàtic
Les dades de l’estudi de 2007 apuntaven clarament a la necessitat de traslladar als mitjans audiovisuals el tant anomenat equilibri territorial. Però un dels altres elements que s’assenyalen a les recomanacions publicades recentment és la necessitat d’abordar el món rural des d’una perspectiva que no sigui “simplista”. “El sector agrari és molt important en aquests comarques però hi ha una sèrie de temàtiques que no apareixen mai” assenyala Canet. Per exemple el 21,7% de les notícies dels municipis de menys de 5.000 habitants feien referència el 2007 al medi ambient, una xifra que a la resta de municipis es reduïa fins al 3,2%. En canvi es parla molt poc de cultura, política, educació…

El CAC considera necessari que “els mitjans nacionals comptin amb una presència adequada dels professionals de la informació al territori”. Tot i això Vicent Canet admet que amb l’actual situació de crisi la figura del corresponsal és una de les més febles i per tant la situació pot empitjorar. En canvi valora positivament el “desplegament” que ha suposat l’Agència Catalana de Notícies (ACN) però adverteix que manca “sensibilitat” de bona part dels mitjans nacionals a l’hora de “comprar” les peces que serveix l’agència pública.

En les jornades de 2008 algunes veus, com el cap del TN Comarques Ramon Anglès, van matisar que “no tota la responsabilitat era dels mitjans de comunicació”. El responsable de Comunicació de la FMR admet que possiblement des de comarques “existeix una dificultat en vendre’s”. “Hi ha menys infraestructura, desconeixement de com funcionen els mitjans i, en molts casos, ni s’han plantejat com difondre la seva agenda mediàtica” explica Canet. De fet, actualment la Fundació treballa en un document per analitzar com “comunica el món rural”. Sobre si hi ha una “hipersusceptibilitat” Vicent Canet es mostra més prudent: “segurament quan tens la percepció d’estar ‘marginat’, una certa visió esbiaixada fa més mal”. “És allò de ploure sobre mullat” conclou.

“El centralisme es reprodueix”
L’estudi del CAC de 2007 també va constatar la “reproducció” del centralisme a nivell comarcal. El cas més flagrant és del Segrià; TV3 va dedicar a la seva capital, Lleida, el 100% de les seves notícies. Al Barcelonès la xifra va ser del 95,2%, al Tarragonès del 91,6% i al Gironès del 77,6%.

De fet és una percepció -no quantificada- que també es repeteix a la premsa regional -major atenció a la comarca en la qual el diari té la seu central- i fins i tot a nivell comarcal -les “segones” ciutats, valls o subcomarques es queixen que són marginades respecte a la capital. “Tot i que és normal no deixa de ser criticable” explica Canet; però matisa que “també cal entendre la posició del mitjà, no es pot cobrir tot”.

>> Recomanacions del CAC sobre el tractament del món rural als mitjans audiovisuals (2009) (pdf)

>> Conclusions de la jornada És notícia el món rural (2008) (pdf)

>> Informe del CAC sobre Pluralisme territorial (2007) (pdf)

Intervencions de l’historiador Josep Fontana, l’editor Quim Torra i el director de VilaWeb, Vicent Partal. El president del Grup Barnils, Oriol Cortacans, va moderar l’acte.