Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Wikileaks va servir per posar en evidència, no el periodisme d’investigació, sinó la manca d’aquest en els mitjans. Encara que llavors va encetar-se un debat força estèril sobre si la tasca de Wikileaks podia equiparar-se a la feina periodística en un intent –parafrasejant Rabindranath Tagore- que es mirés més el dit que la lluna que assenyalava. Read the full text

Dissabte va ser dia monocolor a les portades de la premsa catalana. La publicació de les noves dades d’atur i el casament de l’hereu de la monarquia britànica es van pràcticament clonar amb lleugeríssimes diferències, però dibuixant un mapa precís de l’estat social i nacional dels nostres diaris. Read the full text

“Els moments de crisi i desconcert s’aprofitaran per atacar les estructures públiques i suprimir les conquestes socials”. Aquesta citació lliure és extreta de La doctrina del xoc, el llibre de la sociòloga canadenca Naomi Klein on s’explica amb precisió científica com han funcionat les revolucions neoliberals arreu del planeta. I a qualsevol lector d’aquest no li costarà reconèixer com el moment actual, al país i a l’estat, s’està vivint una d’aquestes revolucions seguint punt per punt les receptes del manual: es crea un context de temor a la població per l’impacte de la crisi econòmica i l’amenaça de les possibilitats d’una intervenció econòmica exterior. Tot seguit –de fet, immediatament- es reforma la legislació laboral, es redueixen les pensions, es retallen serveis públics i es privatitzen empreses públique so entitats socials com les caixes, presentant aquestes decisions com “inevitables” i purament “tècniques”, sense cap debat i sense donar opcions alternatives. I, en aquest atac, els mitjans públics no són una excepció.

Des de la victòria de CiU a les darreres eleccions s’ha intensificat el nombre d’informacions, editorials i comentaris interessats emmarcats generalment en una mateixa línia argumental on els mitjans públics estan “sobredimensionats” i no són “sostenibles”, tal i com ve denunciant repetidament el Sindicat de Periodistes de Catalunya i ara s’hi ha afegit el Consell Assessor de la CCMA. Si primer va ser TV3 i el conjunt de la Corporació el blanc d’aquests atacs ara li ha tocat a la COM Ràdio –de la que directament se n’ha demanat la supressió- i a la resta de mitjans locals.

La lògica discursiva és calcada a la que es fa servir per desprestigiar desmantellar la resta de serveis públics i, a grans trets, passa per criticar-ne el “cost excessiu”, la “baixa eficiència” i els “privilegis” dels seus treballadors. Que en el cas dels mitjans públics de Catalunya aquestes afirmacions xoquin frontalment amb les dades no sembla que faci variar massa el guió. Amb TV3 i Catalunya Ràdio líders en audiència i altament valorats per la ciutadania és difícil argumentar que no són eficients i amb una bona part de les concessions de TDT encara sense ocupar és realment complicat defensar que la iniciativa privada és capaç d’oferir aquest servei. Però pocs columnistes ho tenen en compte.

Tal i com han denunciat alguns mitjans independents, darrere d’aquesta campanya hi ha un clar interès privat per eliminar competència i, fins i tot, aconseguir mitjans públics rendibles i amb molta audiència a preus barats.

Per això no resulta tan sorprenent que dins la queixa generalitzada d’excés de despesa pública s’hi incloguin reivindicacions com la supressió de publicitat als mitjans públics. En aquests context potser seria més lògic exigir la reducció de la publicitat institucional o de les subvencions als mitjans privats, però, paradoxalment, sembla que això posaria en perill la llibertat d’expressió i el dret a la informació.

La “setmana tràgica” de la CAM va acabar, abruptament, ahir mateix i avui tornen les bones notícies a les capçaleres valencianes. Després d’uns dies –pocs- patint pel futur de la segona entitat financera del País Valencià, avui el Levante dedica la seva portada quasi en exclusiva als esports –com quasi tots els dilluns,- Las Provincias almenys hi afegeix un reportatge sobre nous casos de nens robats i pels diaris de Castelló només existeix els actes de tancament de les festes de la Magdalena. Ni tan sols l’Información d’Alacant destaca el tema i prefereix –a banda de la victòria de l’Hèrcules- la història d’una paracaigudista penjada durant quatre hores en un penya-segat. Read the full text

Si l’encert d’una dita es mesura per la quantitat de vegades que és citada, és obvi que la traducció castellana del documental irlandès Chávez: Inside the coup va ser un ple al quinze. A hores d’ara la revolució no serà, ni ha estat ni està sent televisada, tuitejada ni retransmesa per cap mitjà electrònic, digital o analògic. I l’exemple més clar d’això en aquests moments no és Veneçuela ni Líbia ni cap altre país àrab sinó una petita illa europea de menys de 300.000 habitants: Islàndia.

Read the full text

Un estudi coordinat pel professor de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, Josep Lluís Micó, assenyala que en només dos anys la xifra de periodistes que busquen feina al Principat de Catalunya ha augmentat un 100%. Tot plegat en un context de crisi i mentre cada any es llicencien 500 nous professionals de les universitats catalanes.

Read the full text

L’empresa Serveis Balears de Televisió (SBT), que realitza els informatius per IB3, ha acomiadat aquesta setmana 12 nous treballadors. El comitè d’empresa exigeix la intervenció “immediata” del Govern balear per la “destrucció continuada” de llocs de treball.

Read the full text

El Grup Hermes, propietari del diari Avui, ha proposat un pla de baixes incentivades per retallar la plantilla després de retirar un ERO que proposava acomiadar 65 treballadors. La plantilla, per la seva banda, reclama saber quin model de diari volen els propietaris.
Read the full text