Media.cat – Observatori crític dels mitjans

En la darrera intervenció abans de jurar el càrrec demà, la flamant presidenta de l’Aragó, la popularista Luisa Fernanda Rudi, anuncia que modificarà la llei de llengües dins de les “línies mestres” del seu mandat. Una modificació en la línia d’evitar el que considera “imposició” de l’aragonès i el català, que amb la llei actual ni tan sols arribaven a l’estatus de cooficials.

Si feien falta més proves de la desestructuració de l’espai català de comunicació avui n’hem tingut una de nova. La notícia ha passat força desapercebuda als diaris d’arreu del país, com si l’existència del català fos desvinculable territori per territori i dels rotatius impresos consultats sols l’Avui i La Vanguardia –un breu nota d’agència- s’han fet ressò de les declaracions de Rudi. Al País Valencià i les Illes, immersos en una ofensiva frontal contra la normalització lingüística per part del mateix partit que governa a l’Aragó, cap diari –ni tan sols els que han criticat les mesures en el propi territori- ha vist la necessitat de vincular els fets locals en una perspectiva més global, dificultant als seus lectors una comprensió real del tema i deixant la sensació que el català sigui sols una llengua de València, Mallorca o Fraga i no una espai cultural únic que uneix onze milions de persones.

Entre els digitals –sense els problemes de distribució que tenen els mitjans en paper- el ressò ha estat una mica millor –amb notícies a Vilaweb, Directe.cat i Racó Català- però només en el primer dels tres casos ha inclòs una visió del panorama a nivell de país.

A banda d’excepcions com aquest reportatge de l’Avui sobre l’ensenyament en català al Catalunya Nord publicat fa un mes, és estrany un tractament en profunditat sobre altres territoris dels Països Catalans, com si per poder parlar del conjunt un mitjà hagués d’estar radicat a Madrid i la resta s’hagin de limitar sols a una part.

El reportatge de diumenge passat dels 30 minuts “Una relació sense senyal” ha deixat una estela de reaccions, més positives o negatives segons si es prefereix veure el got mig ple o mig buit o, més aviat segons el cas, si es prefereix valorar la poca aigua que hi ha o menystenir-la. Però en el que coincideixen totes les crítiques és a copsar la realitat –reforçada pel fet que emeti un reportatge en que el País Valencià es presentat amb la mateixa proximitat que ho faria amb, per exemple, Estònia- que TV3 no és un mitjà que abasti tota la comunitat catalanoparlant com sovint se li ha demanat. Read the full text

Les eleccions cantonals celebrades a l’Estat francès han tornat a marcar una línia divisòria entre els mitjans pensats catalanocèntricament i els fets hispanocèntricament, més enllà de la llengua amb que estan impresos, i han servit per veure com les distàncies entre primers i segons es van escurçant, encara que sigui poc a poc. Read the full text

Xarxes socials, mitjans digitals, suports tecnològics, interacció entre els usuaris, les pràctiques dels més joves i quina influència té en la vida social, cultural i política. Tot aquesta revolució comunicativa centrarà l’interès del XIX Congrés dels Mitjans de Comunicació, que s’inaugura avui al Centre de Cultura Contemporània Octubre de València, emmarcat en els actes dels XXIX Premis Octubre d’Acció Cultural del País Valencià.

Read the full text

“I tu quin diari compres?”. Amb aquest suggerent títol el programa de TV3 30 minuts va abordar la crisi de la premsa com a sector econòmic però també la del periodisme com a professió. El programa va tenir un gran seguiment i debat paral·lel al Twitter gràcies a la crida de l’ESCACC. El reportatge no ha estat exempt de crítiques per menystenir la premsa digital en català.

Read the full text

Un terç dels periodistes europeus creuen que la transició digital suposarà la desaparició d’algun dels canals “tradicionals” una situació que es pot accelerar en un context de crisi econòmica.
Read the full text