A banda del qüestionable criteri de l’editor a l’hora d’escollir amb quines informacions omple la seva secció científica, la notícia té més punts febles. Per començar difícilment es pot considerar una novetat un fet que ve publicant-se –en castellà- en blocs especialitzats en cosmètica i als webs de les empreses del sector almenys des de maig de l’any passat. Sense comptar que el diari digital swissinfo.ch ja se’n va fer ressò el novembre del 2009.

Però a més, difícilment es pot considerar l’aplicació de cèl·lules mare de la poma per a la regeneració de la pell humana com a notícia científica, senzillament perquè és impossible. Tal i com avisa el professor de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes de la Universitat Politècnica de València, Jose Miguel Mulet Salort, al seu bloc. Mulet explica pedagògicament que “Dir que la poma dura molt de temps fresca per les cèl·lules mare és clavar la pota” i “¿quina relació tenen les arrugues d’una poma amb les de la pell humana? Cap.  (…) químicament no té res a vore l’aspecte ufanós d’una poma amb el de la pell humana”, sobretot per que “una cèl·lula de planta no es pareix gens a una cèl·lula animal”.

En la seva opinió, la tria d’aquesta poma concreta per a fer la crema es deu a les seves propietats simbòliques: “M’aventuro a dir que han escollit un pomer dels Alps tractant d’unir tots els missatges subliminars possibles: Alps-muntanya-natural-sa. ¿I la poma? doncs evoca joventut-pecat original-frescor”.

L’1 de gener de 2010 va començar un any nou -segons el calendari gregorià- però no pas una dècada nova. Tot i això diversos mitjans (VilaWeb, El Periódico de Catalunya, TV3, The Guardian entre molts d’altres) han optat per fer-ne un resum. L’any 2000 el debat sobre si començava el segle o el mil·leni va ser objecte de tertúlies, cartes i molts articles. Ara, deu anys després, es reprodueix un error que científicament no admet discussió.

Segons recull el bloc de la biòloga i especialista en divulgació científica, Mercè Piqueras, la manera de comptar els anys a partir de l’era cristiana (allò que anomenem “després de Crist”) va ser una idea del monjo matemàtic Dionís l’Exigu, del segle VI. Aquest personatge encara que hagués volgut, mai hagués pogut començar a comptar el segle I a partir de l’any 0 ja que aquest concepte no es va introduir a Europa fins al segle IX. D’aquesta manera l’any 100, 200, 1000 i 2000 sempre s’ha considerat el darrer de la dècada, segle o mil·lenni i no pas el primer.

El 2000, malgrat que científicament va quedar clar que no es canviava el mil·lenni, la “màgia” de la xifra va passar per davant a l’hora de celebrar-ho de manera popular. En aquell cas, a més, hi havia una mica d’incertesa (tot i que tècnicament ja s’havia solucionat) de les conseqüències en els equips informàtics del denominat efecte 2000.

Ara bé, deu anys després ni el número és rodó ni el desconeixement d’un element ja debatut pot justificar que bona part dels mitjans s’hagin apressat a resumir la dècada. Tampoc no sembla que hi hagi massa criteris informatius per fer-ho ja que bona part dels anàlisis situen l’inici del segle en l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York (curiosament el 2001) mentre que el 2010 pot ser un any clau per analitzar si les crisis dels darrers anys (econòmica però també energètica i alimentària) han estat un petit moviment cíclic del sistema o tenen conseqüències més estructurals.

Segurament l’episodi del 2000 exemplifica que, en determinats casos, el paper dels mitjans genera al conjunt de la societat la percepció de fals debat científic. Amb totes les distàncies, es podria equiparar al fenomen del canvi climàtic. Quan existia un gran consens a la comunitat científica sobre l’acció humana com a causa de l’escalfament, pràcticament la meitat de les notícies als mitjans enfocaven el tema des del negacionisme.

Tornant a les dates hom podria pensar que l’error és totalment històric i que ara ja seria impossible rectificar-ho. Tanmateix a inicis del XX La Vanguardia tenia molt clar que el segle va començar l’1 de gener de 1901: “En todas partes se ha celebrado la entrada del nuevo siglo con solemnidades religiosas y actos de caridad” explicava l’exemplar del 2 de gener. D’aquesta manera, i com proposa Piqueras, una possible solució per tal que el 2020 no ens trobem amb la mateixa situació és reformar el calendari i acordar que el segle XX va tenir només 99 anys. De fet l’any 1582 ja es va decidir eliminar deu dies del mes d’octubre. No seria ni la primera ni la darrera modificació per  l’intent de la societat de marcar, amb més o menys èxit, el timing del planeta.