El cas, que afecta a vuit exdirectius d’Egunkaria, es va separar de la causa política a instàncies de l’acusació popular per un presumpte desfalc de 5,4 milions d’euros a la Hisenda Foral de Guipúscoa. Concretament, se’ls acusava de falsejar la comptabilitat dels registres fiscals en el període 1998-2001, així com el falsejament de les condicions per accedir a les subvencions públiques i un delicte contra la hisenda pública pel presumpte frau de l’IVA dels exercicis 2000 i 2001. Les peticions de pena oscil·len entre els 13 anys i tres mesos i els 26 anys i quatre mesos. Entre els imputats hi ha Joan Mari Torreladai, Iñaki Uria i Txema Auzmendi, absolts en el “sumari polític”.

Després de la primera absolució, “era lògic i esperable” -en paraules de David Fernàndez, portaveu de la Comissió Catalana de Suport a Egunkaria- que l’Audiència Nacional espanyola es declarés inhàbil del cas. Ara, s’ha traslladat al jutjat degà de Sant Sebastià per tal que el remeti al jutjat que consideri pertinent -possiblement al de Tolosa-.

Es dóna la circumstància que les institucions presumptament defraudades, la Hisenda Foral de Guipúscoa i el Govern basc- no exerceixen d’acusació particular ja que no veuen indicis de delicte. O el que és el mateix, la suposada “víctima” del cas no se’n considera. Per David Fernàndez, si s’apliqués la doctrina Botín -sense acusació particular ni fiscal no hi ha judici- el més probable és que el jutge l’arxivés directament.

De moment, sense recurs al sumari polític
Quasi un mes després de la sentència del “sumari polític”, les dues “acusacions populars” -l’Associació de Víctimes del Terrorisme i Dignidad y Justicia- no han presentat cap recurs. Tot i això no s’iniciarà el procés per demanar la reparació -que han de sol·licitar els 1.500 accionistes que tenia Egunkaria- fins que es tanquin definitivament els dos casos. En tot cas, tal i com recorda Fernàndez, “s’apropa el final de la part repressiva i l’inici de la reparativa”.

>> Notícies sobre el cas Egunkaria a Media.cat
>> Recull de notícies sobre el cas Egunkaria (delicious Media.cat)
>> El cas #Egunkaria a Twitter

La Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) es va “felicitar” aquest dimarts per l’absolució dels cinc directius del diari basc Egunkaria, tancat ara fa set anys per ordre del jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Juan del Olmo. La FAPE, a més, “adverteix de danys irreversibles per a la llibertat d’informació”, recorda que es van perdre 150 llocs de treball i demana que les autoritats “reparin el dany ocasionat”. “És una mesura de qüestionada constitucionalitat” -tal i com afirma la sentència- “ja que la Carta Magna de 1978 només habilita la suspensió del dret a la llibertat d’informació i d’expressió en casos d’estat d’excepció però no de terrorisme” expliquen en un comunicat.

Aquesta postura tan clara favor dels exdirectius d’Egunkaria contrasta amb la reacció tèbia que havien tingut anteriorment. Per exemple, l’any 2006 van criticar l’informe de l’Institut Internacional de Premsa (IPI) sobre la llibertat de premsa ja que afirmava que els “mitjans espanyols seguien amb problemes per cobrir ‘temes tabú’ com el terrorisme”. En aquest sentit els dos casos que considerava més greus eren el tancament de l’Egunkaria i les denúncies de tortures dels detinguts així com la condemna a set anys de presó del corresponsal a l’Estat espanyol d’Al Jazeera, el periodista d’origen siri Taysir Alouni, per la presumpta col·laboració amb la xarxa terrorista Al Qaeda.

El president de la FAPE, Fernando González Urbaneja, va lamentar que l’IPI “no s’hagués informat bé” i que casos com el d’Egunkaria “no eren els que més preocupen als periodistes, que tenen temes molt més rellevants”.

Ara, després de fer-se pública una sentència absolutòria tan contundent i demolidora, també és un bon moment per recordar algunes de les “perles” dels periodistes i tertulians dels mitjans espanyols quan es van produir les detencions i el tancament -recull realitzat pel bloc Izaronews d’anàlisi polític basc-.

Luis del Olmo a Onda Cero afirmava que “A Euskadi estan desmantellant l’aparell de captació de la banda criminal ETA, el diari Egunkaria”; “Abans del patrocini, bona notícia del dia” deia Luis Herrero a la COPE (en referència a les detencions); Curri Valenzuela a RNE deia sobre les tortures “Digues-me a mi quin diari és un diari que el seu director s’inventa unes mentides tan grosses”; “Avui estava a la ràdio pública basca informant que l’havien torturat…. només faltaria. És que ho han passat malament, és que han entrat entre els barrots” deia Román Cendoya a la ràdio pública espanyola; “El senyor Martxelo Otamendi, que és un etarra en comissió de serveis, que ha fet una denúncia de presumptes tortures seguint el manual dels etarres” (José María Calleja a Onda Cero) o dos anys després, Fernando Ónega deia a la mateixa ràdio: “Segur que Otamendi ens donarà una gran lliçó professional sobre com ser periodista i, a més, participar en una banda armada”. Hores d’ara, no es té constància que cap d’aquestes persones que es fan dir periodistes hagin demanat disculpes.

Les hemeroteques -en aquest cas en forma de vídeo- també mostren l’episodi vergonyós que va patir Fermín Muguruza en els Premis de la Música del 2003. El músic va dedicar el premi a la millor cançó en euskera als treballadors d’Egunkaria mentre el públic, en principi majoritàriament progressista, li dedicaven crits i una sonora xiulada. Tal i com va explicar a Media.cat el portaveu de la Comissió Catalana de Suport a Egunkaria, David Fernàndez, és necessari “fer un exercici de memòria” ja que l’impacte mediàtic de l’absolució ha estat molt menor que el que es va produir l’any 2003.

Una absolució rotunda i absoluta. És el que es desprèn de la sentència (pdf) feta pública aquest dilluns pel tribunal de l’Audiència Nacional espanyola format per Javier Gómez Bermúdez, Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel. En tant sols 33 fulls tira per terra el muntatge judicial que va suposar el tancament d’Egunkaria i que ha portat a la banqueta dels acusat a Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Txema Auzmendi i Xabier Oleaga. “Teníem clara l’absolució però ens ha sorprès la contundència de la sentència explica David Fernández, portaveu de la Comissió Catalana de Suport a Egunkaria.

La sentència absol als cinc exdirectius del diari del delicte de “pertinença a organització terrorista” pel qual les acusacions “populars” -formades per les espanyolistes Associación de Víctimas del Terrorismo (AVT) i Dignidad y Justcia demanaven 14 anys de presó-. A més, reconeix que el tancament és il·legal -“no té cobertura constitucional directe” afirmen- i el mal és irreversible.

Per David Fernàndez, la resolució del “sumari polític” és un “revés absolut al sistema d’excepció que ha funcionat fins ara a l’Audiència Nacional”. També destaca que els magistrats acusen a l’AVT i a Dignidad y Justicia d’invertir l’ordre del procés judicial: “primer s’ha elaborat la conclusió i després s’han buscat les explicacions”. A més, la sentencia, considera que l’embrió del problema -potser també s’hauria pogut tenir en compte en altres processos contra l’esquerra abertzale i el seu entorn- és “l’estreta i errònia visió segons la qual tot el que tingui a veure amb l’euskara i la cultura basca ha de ser fomentat i/o controlat per ETA…”.

Tortures versemblants
Els magistrats també donen versemblança a les denúncies de tortura dels exdirectius d’Egunkaria tot i que no és la seva competència. En aquest sentit destaca que malgrat la incomunicació, les diverses denúncies coincideixen i que es produeix una ineficient custòdia dels detinguts.

Aquest fet, després que la justícia espanyola arxivés les denúncies, pot donar més possibilitats a la denúncia per tortures que es va realitzar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. “És possible que es repeteixi una sentència similar a la que es va produir amb els independentistes catalans detinguts per l’Operació Garzón de 1992” explica Fernàndez.

No és l’únic front obert. Per una banda caldrà veure si les acusacions “populars” recorren la sentència al Tribunal Suprem espanyol. “Ho poso en quarantena però amb el finançament que tenen del Ministeri de l’Interior no serà un problema de recursos” afirma el portaveu de la plataforma catalana de suport a Egunkaria. Les mateixes entitats espanyolistes ja han calculat en 60 milions d’euros les possibles indemnitzacions.

Tot i això, el procés per reclamar la reparació no s’iniciarà fins que la sentència sigui ferma -depenent si es produeix o no recurs al Suprem, un procés que es pot allargar uns 10 o 12 mesos-. Aleshores, es durà el cas al contenciós tot i que els reclamants no serien els cinc imputats del “sumari polític” sinó els 1.500 accionistes d’Egunkaria.

Finalment, caldrà estar atent a l’evolució del “sumari econòmic”. La defensa espera que el procés es traslladi de l’Audiència Nacional espanyola al jutjat ordinari de Tolosa. “El procés es va reiniciar perquè el jutge va reconèixer que s’havien vulnerat els drets dels processats però la sentència ara ens fa ser molt optimistes” explica Fernández. A més, cal recordar, que la suposada “víctima”, la hisenda foral de Guipúscoa, sempre ha mantingut que no veu indicis de delicte en el cas.

>> Recull de notícies sobre el cas Egunkaria (delicious Media.cat)

>> Notícies anteriors sobre el judici d’Egunkaria a Media.cat

>> Comunicat del Grup Barnils sobre l’absolució

>> Sentència completa del “sumari polític” d’Egunkaria (pdf)

>> El cas #Egunkaria a Twitter

El judici pel primers dels dos sumaris a Egunkaria va finalitzar el passat 1 de febrer. Els advocats dels cinc imputats -Martxelo Otamendi, Juan Mari Torrealdai, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi i Iñaki Uria- van aprofitar la darrera sessió per recordar una vegada més que els arguments de les acusacions populars no tenien fonament. “S’ha pogut provar que no només són responsables del què se’ls acusa sinó que a més van crear un projecte digne de destacar, il·lusionant” va concloure l’advocat Jose Maria Elosua. Abans el mateix fiscal havia reiterat que el judici no tenia sentit.

Finalment els encausats van tornar a denunciar les tortures que van patir durant la incomunicació i van destacar que el seu únic delicte va ser treballar a favor de la cultura basca. El judici ha viscut moments esperpèntics com el fet que el guàrdia civil encarregat de transcriure les escoltes als imputats va admetre que d’euskara en sabia “una mica”. “No prou per seguir una conversa” va respondre l’agent de la Benemèrita a pregunta de la defensa.

“L’absolució és l’únic veredicte just possible”
Dies després vint-i-cinc eurodiputats han donat suport als cinc encausats signant una declaració de suport en la qual s’afirma que l’absolució és l’únic veredicte just possible, demanen arxivar el “sumari econòmic” -pendent de reiniciar-ne la tramitació- i la compensació pels danys causats. De fet, no és la primera vegada que un grup d’europarlamentaris donen suport a Egunkaria ja que el 2005 un grup de 22 electes van sol·licitar la suspensió del tancament i el respecte a la llibertat d’expressió i informació.

Entre els signants n’hi ha tres de catalans: Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) i en conjunt formen part de quatre eurogrups parlamentaris (Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa; Verds-Aliança Lliure Europea, Esquerra Unitària Europea i el Partit Popular Europeu). Al costat de l’exdirector d’Egunkaria i actual responsable de Berria, Martxelo Otamendi, s’ha llegit una declaració que exigeix el respecte a “la llibertat i el pluralisme dels mitjans” i en la qual s’ha recordat les denúncies per tortures dels acusats. En aquest sentit han assenyalat que el relator de l’ONU sobre la tortura, Theo van Boven, va concloure el 2004 que les denúncies eren “consistents” i va demanar a l’Estat espanyol mesures per evitar aquestes pràctiques.

Oriol Junqueras ha explicat que “un mitjà de comunicació no es pot tancar com a mesura cautelar, sinó que hi ha d’haver una sentència” i que “tota la classe política sap que el tancament d’Egunkaria és un fet antidemocràtic, però ni el PP ni el PSOE saben com tancar un procés que van engegar ells mateixos en un moment en què es perseguia qualsevol idea a favor del dret de decidir”. Per Ramon Tremosa el tancament va ser una “violació de drets” i ha lamentat que “en un estat que ocupa la presidència de la Unió Europea es tanquin diaris”. “Hem de reaccionar clarament en contra aquest fet” ha reblat l’eurodiputat convergent. Finalment Raül Romeva ha demanat “coherència” a la UE ja que “denúncia les violacions que es comenten fora de les seves fronteres però hauria de fixar-se més amb el què passa al seu interior”.

>> Recull de notícies sobre Egunkaria (delicious Media.cat)

>> Notícies sobre el judici a Egunkaria (Media.cat)

El fiscal de l’Audiència Nacional espanyola, Miguel Ángel Carballo, va intervenir aquest dimecres per primera vegada en el judici. Cal recordar que la fiscalia havia demanat arxivar la causa i que el cas tira endavant per les acusacions “populars” de les espanyolistes Associación de Víctimas del Terrorismo (AVT) i Dignidad y Justicia. El fiscal va demanar al pres José Luis Álvarez Santacristina, “Txelis”, sobre si ETA va intervenir en la creació d’Egunkaria. La resposta va ser clara: l’organització armada “mai ha promogut cap tipus de periòdic” tal i com havia declarat en el judici del sumari 18/98 en el cas d’Egin.

A més “Txelis” va afegir que gràcies a les “plomes crítiques” d’Egunkaria amb l’actuació d’ETA va tenir l’evolució que el va suposar l’expulsió l’any 1998 per manifestar-se contrari a la lluita armada.

La Guàrdia Civil parla de “detencions normals
També van comparèixer a la vista nou dels agents de la Guàrdia Civil que van participar a les detencions i registres al primer diari totalment escrit en euskara. Els agents van considerar “normal” el període durant el qual van ser a la comissaria.

En canvi els processats van recordar les tortures que van patir tot i l’intent del president del tribunal, Javier Gómez Bermúdez, que no ho fessin. Joan Maria Torrealdia, president del consell d’administració del diari, va explicar que després de la detenció va necessitar tractament psicològic durant un any i Martxelo Otamendi va detallar les vexacions de tipus sexual i l’obligació de realitzar exercicis físics “fins a l’extenuació”. Per la seva banda Iñaki Uria va recordar com li van col·locar “la bossa” al camp, com van simular que el disparaven amb una pistola i els cops amb una agenda telefònica.

La solidaritat des dels Països Catalans no s’atura
Mentre continua el judici la solidaritat des dels Països Catalans es reactiva amb una setmana d’actes en diverses ciutats per deixar clar que “sense llibertat d’expressió no hi ha democràcia”. L’exdirector d’Egunkaria i actual director de Berria, Martxelo Otamendi, farà una gira amb aturades a Reus (18 de gener), València (19 de gener), Palma (21 de gener) i Girona (22 de gener).

L’acte central serà el dia 20 a l’auditori del CCCB de Barcelona amb la presència, a més d’Otamendi, del director de VilaWeb, Vicent Partal; la periodista i membre del Grup Barnils, Rita Marzoa; l’exdirector d’El Periódico, Antonio Franco; l’escriptor Ignasi Riera; la presidenta del FAVB, Eva Fernández i el redactor del setmanari La Directa, Albert Martínez. Tancaran l’acte el cantautor xativí Feliu Ventura i el guitarrista Borja Penalba.

>> Recull de notícies sobre el judici a Egunkaria (Delicious Media.cat)

>> Bloc de la campanya catalana de suport a Egunkaria

>> Portal internacional de suport a Egunkaria (documents i comunicats en català)

A La Vanguardia també apareix de manera absolutament anecdòtica a la tercera i darrera columna de la notícia: “Martxelo Otamendi, quien dijo que ‘absolutamente nunca’ hubo relación alguna con ETA y denunció haber sido sometido a torturas”. Els dos rotatius opten per parlar de la manca de connexió entre Egunkaria i l’organització armada: “L’exdirector d’Egunkaria afirma que no treballaria mai per a ETA” a El Periódico i “El diario Egunkaria nunca obedeció a ETA según la Fiscalía” al diari del Grup Godó.

A més, tot i que el judici se celebra sense petició fiscal i només amb l’acusació “popular” de dues organitzacions espanyolistes l’edició digital del rotatiu del Grup Zeta va obrir dimarts amb el titular: “Comença el judici contra el diari Egunkaria per terrorisme” amb un titular clarament criminalitzador.

En canvi El Punt i l’Avui centren els seus titulars amb les tortures: “Els directius d’Egunkaria neguen les acusacions i recorden que van ser torturats” i “Les possibles tortures centren el judici del cas Egunkaria”. Els rotatius del Grup Hermes destaquen en subtitulars que el fiscal rebutja interrogar-los i que les organitzacions Dignidad y Justicia i l’AVT són les úniques que exerceixen l’acusació. El Punt és l’únic dels diaris de paper que li dedica l’editorial: “El ‘cas Egunkaria‘, un error des de bon principi”. Un sol gest solidari pel tancament d’un diari que acabarà, tal i com resa l’editorial, “si queda un polsim de lògica (…) amb l’absolució dels processats”.

>> Recull de notícies sobre el judici a Egunkaria (Delicious Media.cat)

El 20 de febrer de 2003 els agents de la Guàrdia Civil van entrar per ordre del jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Juan del Olmo, a les instal·lacions d’Euskaldunon Egunkaria a Andoain. Vora set anys després arriba el primer dels judicis pel tancament del rotatiu -el cinquè mitjà clausurat a Euskal Herria-. El judici començarà el 15 de desembre a Madrid i després de dues sessions se suspendrà fins al gener.

Una de les circumstàncies que criden més l’atenció és que el judici tiri endavant malgrat que la fiscalia n’ha demanat l’arxivament. Només amb les acusacions “populars” de les espanyolistes Associación de Víctimas del Terrorismo (AVT) i Dignidad y Justicia n’hi haurà prou per fer seure al banc dels acusats a Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Txema Auzmendi i Xabier Oleaga. Tots els acusats s’afronten a una petició de 14 anys de presó per “pertinença a organització terrorista” excepte Oleaga a qui li demanen 12 anys. En aquesta ocasió no s’ha aplicat la denominada “doctrina Botín” que va suposar suspendre al judici al banquer ja que només hi havia l’acusació popular.

Tot i això ni l’AVT ni Dignidad y Justicia aporten cap prova que faci esperar una sentència del jutge Javier Gómez Bermúdez que no sigui l’absolució de tots els acusats. Paral·lelament hi ha un segon sumari de caràcter “econòmic” amb vuit acusats i peticions de la fiscalia i les acusacions populars encara superiors. “Per problemes de procediment aquest sumari torna a començar de zero” explica David Fernàndez, membre de la Comissió Catalana de Suport a Egunkaria. “Això és una segona victòria” afegeix.

La defensa intenta que el “sumari econòmic” es traslladi als jutjats de Tolosa ja que el presumpte delicte és de frau fiscal. A més la suposada “víctima”, la hisenda foral de Guipúscoa, sempre ha mantingut que no veu indicis de delicte explica Fernández. Tot i això la instrucció, que ara ha de tornar a començar de zero, es realitza a l’Audiència Nacional espanyola ja que vinculen el frau a delictes de “terrorisme”.

El tancament d’Egunkaria va despertar una autèntica onada de solidaritat no només a Euskal Herria sinó també en altres nacions com els Països Catalans -per exemple es va editar una edició especial d’Egunkaria en català-.  Quasi set anys després arriba el primer dels dos judicis que en deriven tot i que el període màxim per tenir clausurada una empresa són cinc anys. Ara de nou la societat catalana està convocada a mostrar el seu suport als periodistes i treballadors del diari basc, la cita, el proper 15 de desembre a les vuit del vespre a la barcelonina plaça de Sant Jaume.

>> Portal internacional de suport a Egunkaria (documents i comunicats en català)