Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Ahir mateix les pàgines d’economia de la majoria de diaris treien fum per la nova revisió a la baixa de la credibilitat de l’economia espanyola per part de l’agència estatunidenca de qualificació Moody’s. El titulars eren d’allò més contundents: “Nou cop a la credibilitat d’Espanya” (El País), “La banca espanyola rep una altra advertència” (Ara), “La por a la qualificació de Moody’s fa que l’Ibex perdi un 1’5%” (La Vanguardia) o “Moody’s estudia rebaixar la qualificació de deute espanyol” (El Periódico i Levante). També el Govern espanyol va córrer a justificar-se davant l’empresa privada de Nova York i va anunciar avançament en la publicació de dades per tal de convèncer als auditors a canviar les seves prediccions.

Read the full text

Avui pràcticament totes les portades de l’Estat espanyol coincidien a destacar la mort del cantant de flamenc Enrique Morente. Des de La Razón fins a Público, en el cas de Madrid, i totes les capçaleres de Barcelona i València -excepte l’Ara- coincidien en els seus condols cap al que és considerat un dels grans renovadors del flamenc. Al marge de la polèmica per una suposada errada mèdica en la seva mort, els diaris se centren en els obituaris habituals en aquest tipus de casos i publiquen sentides mostres de condol d’amics o companys de professió. La militància de Morente, “el cantaor roig” però, queda pràcticament oblidada a pesar de les dotzenes de pàgines escrites.

Read the full text

La darrera protesta laboral als aeroports aeris ha acabat amb la declaració de l’estat d’alarma, la militarització d’uns treballadors civils i un cobriment mediàtic en que una part en conflicte a penes ha tingut alguna veu. Un recompte final en que les llibertats civils i el dret a la informació no surten especialment ben parats.

Read the full text

Zapatero ha esperat a que haguessin passat les eleccions autonòmiques del Principat per anunciar la privatització del 49% de l’aeroport del Prat. Una decisió emmarcada en la manca de liquiditat del Govern espanyol, ofegat pel deute, i per les “recomanacions” d’organismes internacionals com el FMI o la UE, però que a Catalunya s’ha llegit, sovint de forma forçada, en clau de la reivindicació d’una descentralització de la gestió d’aquesta infraestructura. Pràcticament ningú ha caigut en que una gestió privada anirà en benefici d’una empresa concreta i no dels interessos catalans en el seu conjunt.

Read the full text

Ahir la Unesco feia públic el reconeixement dels castells i el Cant de la Sibil·la com a Patrimoni Cultural immaterial de la Humanitat, en una sessió en què el flamenc, la dieta mediterrània o la falconeria, entra d’altres també han rebut aquesta distinció. La majoria de titulars han mostrat l’eufòria habitual d’aquest tipus d’actes dels titulars, no sols al Principat o les Balears, sinó al conjunt de l’Estat espanyol, però els motius de l’alegria han estat curosament jerarquitzats de forma molt diferent segons l’origen geogràfic de les capçaleres.

Read the full text

El titular d’aquesta notícia podria semblar exagerat, però és una part del que va passar ahir Vitòria i no precisament per part de cap grup marginal d’extrema dreta, sinó pel Parlament basc. Segurament l’únic cop a l’Europa post Segona Guerra Mundial en que unes institucions democràtiques reten homenatge a un primer ministre d’un govern feixista. I aquesta és una dada que va passar desapercebuda a totes les cròniques del Dia de la Memòria, la jornada establerta pel Govern basc per recordar les víctimes del terrorisme.

Read the full text

És ja un tòpic que qualsevol acte de masses -i més si té algun tipus de conflicte polític- vagi acompanyat l’endemà de la seva inevitable “guerra de xifres” als mitjans. La manifestació del 10-J -i les històriques 56.000 persones contades per l’empresa Lynce- i la recent vaga general en són dos bons exemples. En canvi, la visita de Benedicte XVI a Barcelona el diumenge ha comptat amb una única, i inexplicada, xifra de 250.000 persones als carrers.

Read the full text

Avui el conjunt de la premsa del país es feia ressò de la batalla comercial entre dues de les grans cadenes de televisió privades espanyoles. La batalla per l’audiència entre Antena 3 i Tele 5 -amb contraprogramacions il·legals i emissions sense publicitat incloses- copava els espais dedicats a analitzar els mitjans. Unes anàlisis fetes en clau espanyola i sense tenir en compte les preferències dels teleespectadors de Catalunya, que van optar per seguir per TV3 als “Caçadors de bolets”.

Read the full text