“Des de l’any 2006 hem reclamat sense èxit la documentació dels comptes de l’entitat” explica Pilar Antillach, candidata de la llista que va obtenir vuit dels 28 representants de la junta del Col·legi. Després de tres anys de no aconseguir-la explica que van obtenir una còpia de l’auditoria en la qual no hi havia la conformitat precisament per manca d’informació. “Si els auditors no la signen és que passen coses greus” afirma la vocal.

Els vuit membres de la junta que han denunciat les irregularitats – a més d’Antillach, Irene Caparrós, Bernat Capell, Oriol Cortacans, Salvador Cot, Anna Grimau, Enric Sierra i Joan Vila- assenyalen com a fets més greu el pagament de col·laboradors en diner negre, la impossibilitat de saber a què es destinen les subvencions públiques així com la manca de control sobre els ingressos dels 13 quioscos que el Col·legi té al passeig de Gràcia i a la plaça de Catalunya de Barcelona. “Els auditors recomanen com hem demanat nosaltres que s’hi instal·lin màquines registradores pel gran volum de facturació que es calcula en 5 milions d’euros” explica Pilar Antillach. “Una entitat com aquesta ha de ser exemplar en la seva gestió, no hi pot haver ni un euro en diner negre” s’exclama.

“Les eleccions mostren que la situació és més greu del què sembla”
El degà del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Riu, i el seu equip van respondre ràpidament a la denúncia dels vuit vocals -realitzada en forma de correu electrònic als col·legiats després de presentar-la a la junta del passat 27 d’octubre- titllant-la de “culminació del procés d’oposició destructiva”. Hores després, es va celebrar una nova reunió de la junta i es va decidir convocar eleccions pel proper 12 de març.

Antillach -que ja va anunciar abans de les últimes eleccions de 2006 que no es tornaria a presentar com a candidata a degana- considera que si es convoquen uns nous comicis és un reflex “que la situació és més greu del què sembla”. Segons la vocal, el degà va admetre en la darrera reunió la seva incapacitat de redreçar una situació que qualifica “en fallida”. En aquest sentit el deute del Col·legi podria situar-se a l’entorn dels 2 milions d’euros. “Tenim l’obligació de presentar una llista i les nostres demandes passen per cessar el gerent i encarregar una auditoria de gestió per saber exactament la situació de l’entitat” conclou.

—-

Correu electrònic adreçat als col·legiats denunciant les irregularitats

En la nostra condició de vocals de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ens adrecem a vosaltres per informar-vos que, en la darrera reunió, celebrada el 27 d’octubre de 2009, vam lliurar el document que us adjuntem.

La situació del  CPC  ha arribat a un punt límit,  amb proves evidents de  nombroses  irregularitats  en la seva gestió econòmica. Un exemple recent són els pagaments directes realitzats a alguns treballadors i col.laboradors.

Els primers en alertar d’aquesta greu situació han estat els auditors. Aquests, any rere any, expressen la seva ” abstenció d’opinió” sobre els comptes anuals del CPC en “no tenir evidència completa” dels ingressos dels 13 quioscos, explotats pel Col·legi, els quals generen un volum de negoci superior als cinc milions d’euros anuals. Els auditors també adverteixen sobre la gravetat del deute que té el Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) envers el CPC. En dades de l’any 2007: 1.047.000 euros. Aquest deute, a hores d’ara, ja podria ser “no realitzable”. O el que és el mateix, podria esdevenir una quantitat irrecuperable.

Les subvencions públiques són -segons els comptes del CPC- una important  font d’ingressos. Fins ara, ha estat  impossible comprovar-ne ni la destinació ni la quantitat assignada.

Després de nombrosos intents per trobar solucions al si de la Junta (es poden consultar totes  les actes des de 2006) i davant la reiterada falta de resposta per part de la resta dels seus membres i del degà, pensem que és la nostra obligació comunicar-vos-ho directament, perquè no fer res seria tant com consentir l’ actual situació.

En un moment tan delicat com el que estem vivint en l’opinió pública catalana, i pel compromís social que com a periodistes tenim, ens sentim més obligats que mai a exigir transparència i responsabilitat  envers l’organisme que representem. Com també, alertar-vos de possibles maniobres dilatòries, o propostes interessades, per part d’alguns membres de la Junta del CPC.

Rebeu una cordial salutació.
Pilar Antillach, Irene Caparrós, Bernat Capell, Oriol Cortacans, Salvador Cot, Anna Grimau, Enric Sierra i Joan Vila

—–

Carta entregada a la reunió de la Junta del Col·legi del 27 d’octubre de 2009

Els vocals de la Junta del Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya que signem aquest document, moguts per la nostra profunda preocupació i en base a diversos articles dels estatuts, entre els quals destaquem l’article 21.e en el qual s’apel·la a la responsabilitat solidària de tots els membres de la Junta en els acte de gestió que aquesta realitzi, manifestem:

1- Ens resulta impossible obtenir un coneixement directe i fidedigne de l’estat econòmic, financer i patrimonial del Col·legi. És del tot impossible poder accedir a cap informació econòmica rellevant relacionada amb el CPC i el CIPB. Els càrrecs de la Junta de Govern i el gerent s’hi han oposat sempre de manera rotunda. S’ha menystingut la nostra condició de membres el·lectes de la Junta del Col·legi, la responsabilitat que ens pertoca com a tals i el dret a estar al corrent i conèixer amb tot detall la situació dels comptes. Constatant una vulneració del dret d’informació que com a membres de la Junta ens assisteix.

2. Els auditors també tenen limitat l’accés a determinades informacions econòmiques (especialment les relatives als 13 quioscos en propietat). I ho posen de manifest, any rere any, fent constar que no poden expressar una opinió sobre els comptes anuals de l’exercici. Igualment, les mateixes auditories anuals (que són obligatòries d’acord amb els estatuts), en els seus informes, alerten en cada exercici de l’elevat endeutament del Col·legi de Periodistes que grava greument el seu patrimoni. En tot aquest temps no s’ha subsanat cap de les salvetats. A efectes pràctics es pot considerar que els comptes del CPC no estan auditats.

3. Aquesta situació s’ha vist agreujada a causa de determinats fets com ara els pagaments directes a treballadors o col·laboradors, les imposicions als treballadors, o l’extralimitació de les funcions del gerent, fets dels quals ens hem assabentat recentment.

4. Demanem l’acomiadament immediat dels responsables de la gestió econòmica i administrativa del Col.legi.

5. Exigim que s’encarregui una auditoria externa que permeti conèixer de manera fidedigna i amb totals garanties l’estat patrimonial, econòmic i financer del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

6- Hem de fer constar i reiterem la nostra oposició i el vot contrari a qualsevol aprovació dels pressupostos del Col·legi de Periodistes, i més encara a la seva liquidació des que som membres de la Junta de Govern. Hem sol·licitat en tot moment, i abans de l’aprovació de les actes de les sessions de la Junta de Govern, que constés el nostre vot contrari i oposició a les referides aprovacions. Hem sol·licitat esmenes i aclariments a les actes i no hem tingut resposta de si aquestes han estat incloses o no.

L’obscurantisme, la manca d’informació, la manca d’opinió de l’auditor, els deutes del

Col·legi, la manca de dades econòmiques del quioscos i les queixes anònimes rebudes ens fan considerar si a la gestió del Col·legi no s’estan cometent irregularitats.

Davant la gravetat que apunten els fets, i la negativa reiterada del degà i la resta de membres de la Junta d’atendre les nostres peticions d’investigació i aclariment sobre aquestes qüestions, hem decidit posar-ho en coneixement dels organismes pertinents per tal que es puguin avaluar les possibles responsabilitats -de qualsevol tipus- que
se’n puguin derivar.

Pilar Antillach, Irene Caparrós, Bernat Capell, Oriol Cortacans, Salvador Cot, Anna Grimau, Enric Sierra, Joan Vila

Barcelona, 26 d’octubre de 2009

——

Declaració del degà, les vicedeganes i vicedegans, i la majoria de la Junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya

El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius, els vicedegans i vicedeganes i la majoria de la Junta de govern fan una crida a la responsabilitat per tal d’evitar que l’entitat torni a patir un procés de desestabilització, com el que es va viure l’any 2006, a causa de les acusacions infundades per part de vuit vocals de la Junta de govern.
La reiterada tasca d’oposició destructiva realitzada per Pilar Antillach i part de la seva candidatura va culminar aquest dimecres amb una denuncia pública contra la gestió del Col·legi. En aquest context, el millor per a l’entitat és obrir un procés electoral on els col·legiats i les col·legiades puguin decidir el futur del Col·legi.

La Junta, en la reunió ordinària celebrada el dia d’avui 10 de desembre, ha decidit convocar eleccions a Degà i a Juntes de Demarcació, tal com preveu el calendari electoral de la nostra institució.

La presentació de candidatures es farà abans d’acabar el dia 1 de febrer i les votacions, en cas que hi hagi més d’una candidatura, tant a degà com a Juntes de Demarcació, se celebraran el dia 12 de març.

El degà i la Junta de govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya posen a disposició dels col·legiats i les col·legiades les seves auditories i tota la informació econòmica que considerin adient. Davant les acusacions d’irregularitats llançades per Pilar Antillach i set vocals més, la majoria de la Junta recorda que el CPC té els seus comptes auditats i en regla.

La Junta del Col·legi va decidir fa un any la creació d’una comissió econòmica independent per tal de fer un diagnòstic sobre la situació del Col·legi. El resultat avala la gestió i fa una sèrie de recomanacions que la Junta està implementant per reforçar l’entitat. La viabilitat econòmica del Col·legi està plenament garantida i és una greu irresponsabilitat posar-la en dubte.

L’estratègia que avui patim va portar el Col·legi l’any 2006 a una greu crisi institucional i una tensió sense precedents. Des d’aleshores, el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha recuperat el seu paper en defensa del periodisme i per això la Junta, formada per 27 membres i el degà, fa una crida a la responsabilitat per evitar que l’entitat torni a patir un procés de desestabilització en un moment en què els periodistes vivim greus nivells d’atur i precarietat.

Per tal d’esvair qualsevol dubte sobre el funcionament del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el degà s’ha adreçat al Departament de Justícia i en concret a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques a fi de posar-se a la seva disposició per tal d’aclarir o ampliar qualsevol extrem de la seva competència.

La informació de les campanyes electorals continuarà minutada i ordenada en funció del nombre d’escons de cada partit. I és que el Tribunal Suprem espanyol ha rebutjat un recurs presentat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) juntament amb l’Asociación de la Prensa de Madrid (APM) i el Colexio Profesional de Xornalistas Gallegos (CPXG). Les tres associacions es plantegen ara interposar un recurs d’empara contra aquesta sentència al Tribunal Constitucional.

El Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) ha rebutjat una sentència que argumenta que les limitacions dels blocs “no afecten la llibertat d’informació ni l’exercici professional”. D’aquesta manera, i segons la resolució del tribunal espanyol, les entitats “no estan legitimades per interposar el recurs”. El president del GPRB, Joan Vila i Triadú, ha explicat que “en aquesta lluita, estan al costat del Col·legi de Periodistes de Catalunya” i els ha donat tot el suport per si tiren el recurs d’empara al Constitucional.

“Exemple màxim d’antiperiodisme”
Pel Grup de Periodistes Ramon Barnils els blocs electorals són “l’exemple màxim d’antiperiodisme” i els qualifiquen “d’engany a l’espectador”. “Com que funcionen exactament igual que els espais gratuïts de propaganda electoral. els blocs transgredeixen la seva funció original, informar de forma objectiva i transparent dels missatges de la campanya, sense imposicions dels partits”, opina Joan Vila.

El GPRB sempre ha donat suport a les accions de protesta fetes pels professionals dels mitjans públics a Catalunya en les darreres campanyes electorals i, d’altra banda, va participar activament en la candidatura al deganat del Col·legi de Periodistes que es declarava hereva dels comitès professionals dels mitjans públics que més contundents s’havien mostrat contra els blocs electorals.

Insubmissió a les darreres eleccions europees
En les darreres campanyes el rebuig als blocs es feia notar amb la denominada “vaga de firmes”. Els periodistes de mitjans com TV3 i Catalunya Ràdio no signaven les informacions relacionades amb la campanya (i en els cas de la ràdio l’acció s’estenia al conjunt de les peces dels informatius).

A les eleccions europees d’enguany dos mitjans van anar més enllà. Es tracta de COM Ràdio -depenent de la Diputació de Barcelona- i Televisió de Mallorca -del Consell Insular- que van fer “insubmissió directa”. En el primer cas el rebuig actiu als blocs i la priorització dels criteris informatius va poder arribar al final de campanya. En el cas de la televisió insular un recurs del Partit Popular a la Junta Electoral Central (JEC) va estroncar l’acció. L’eliminació dels blocs electorals havia comptat amb el suport dels representants del PSIB-PSOE, el Bloc per Mallorca i Unió Mallorquina al consell d’administració de l’ens.

La neutralitat amb la qual El Periódico aborda els resultats de l’enquesta es transforma de manera radical en la informació d’obertura i que ocupa tota la pàgina dos. El titular afirma: “Laporta no aconsegueix arrossegar vots com a canditat independentista” mentre que el subtitular rebla en el clau “Dos de cada tres catalans elogien la seva tasca al Barça, però només l’11,7% l’avalaria com a polític”.

Aquests dos conceptes “no aconsegueix arrossegar vots” o “només l’11,7%” -complementat amb un “amb prou feines alçaria el vol en unes eleccions autonòmiques” en el cos de la notíca o “escàs suport” a l’avantítol- no estan en cap cas argumentades en l’article. Primer, perquè se suposa que si una estimació de vot del 12% són uns resultats negatius caldria explicitar els objectius quantitatius i/o qualitatius del salt de Laporta a la política. I segon, si es prenen de referència l‘estimació de vot dels partits en la primera part de l’enquesta de GESOP -és evident que no és una comparació real ja que l’opció Laporta no formava part de les opcions a triar- el percentatge seria superior que ERC (10,8%), ICV (10,1%), PPC (9,4%), Reagrupament (1,3%) i C’s (1,2%).

En resum, un president d’un club esportiu que mai ha dit si iniciarà una carrera política -ni encara menys amb quin partit o plataforma- té una projecció de vot superior a quatre partits parlamentaris i el diari assenyala que “amb prou feines alçaria el vol”.

Comentari a part mereix la secció gràfica de la notícia. La foto de portada -que ocupa dos terços de la franja central- és un pla contrapicat de Laporta i el president de l’Osasuna a la llotja del Sadar d’Iruña. El president barcelonista riu i fa una ganyota que li marca la sotabarba. La imatge abona la tesi que presenta el dirigent futbolístic com una persona prepotent i que tant s’ha destacat des d’alguns mitjans. Tot plegat contrasta amb la foto de la pàgina dos, amb Laporta a la marxa de torxes d’ERC en record de Lluís Companys, amb una actitud seriosa i que transmet un posat d’estadista. Sembla que amb les fotografies s’hagi volgut equilibrar l’enfocament dels titulars (neutral en portada i negatiu a la pàgina dos).