La tercera onada del 2010 del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura mostra un augment del consum de mitjans a Catalunya, excepte en televisió, que manté la seva lenta però imparable tendència a la baixa, tot i que encara és el mitjà amb més seguiment amb diferència. Tant la premsa impresa com la ràdio guanyen petits percentatges d’audiència, però, un cop més, segueix sent internet que mostra la seva continuada penetració en l’hàbit dels usuaris: quasi un punt des de l’anterior onada i i més de sis en tan sols un any i a hores d’ara ja són 2.840.000 els habitants de Catalunya -un 44,2% de la població major de 14 anys- els que naveguen per la xarxa.

Pel que fa als usos lingüístics, aquesta onada reforça el paper capdavanter de TV3 i la CCMA a l’hora de garantir la presència del català a les televisions, copant quasi tota l’oferta existent en aquest format, a excepció dels canals locals i d’IB3, que té una audiència mínima al Principat.
Per contra la ràdio es manté com el mitjà més normalitzat, on les dues emissores capdavanteres en audiència -Catalunya Ràdio i RAC1- són en català, igual que les cadenes temàtiques. En el camp de les ràdios musicals, per exemple, les que són en la llengua pròpia creixen per sobre la mitjana.
A la premsa escrita, en canvi, continua el predomini del castellà, tant en els diaris com en les revistes, encara que en aquestes segones va arrelant la presència de capçaleres en català gràcies al creixement de la premsa local i comarcal, que, en alguns casos, assoleix tirades similars a les de les publicacions de distribució a tot el país.
Pel que fa a internet, pràcticament la meitat dels usuaris naveguen en català, mig punt més que l’anterior onada, en una mostra de la vitalitat d’aquesta llengua a la xarxa, encara que la xifra dels que ho fan en castellà pugi fins al 92%.

El Catedràtic de Comunicació de la UPF va participar en la roda de premsa de presentació de Media.cat i del primer informe que ha elaborat l’observatori: “Marcs de referència als Telenotícies de TV3”. I el balanç que en va fer va ser molt positiu: “Crec que la professió periodística i el país es pot felicitar per aquesta iniciativa”.

El Grup de Periodistes Ramon Barnils l’havia convidat perquè ja des dels anys 80 va formular la necessitat de vertebrar l’espai català de comunicació, i des d’aleshores ha treballat des del món acadèmic per reforçar-lo.

“Algú podria pensar: ‘Per què un observatori més?’ –va reflexionar Gifreu–, però la gràcia de Media.cat, allò que el fa diferent i necessari, és tenir el seu punt de vista preferent en treballar per la difusió i defensa d’un periodisme rigorós i d’un espai de comunicació propi”.

Per Gifreu, la posada en marxa de Media.cat i el primer informe presentat són especialment oportuns per dues qüestions: perquè suposen una invitació als professionals de la comunicació a repensar quin és el seu compromís amb el país i perquè recorden la centralitat que té TV3 en l’espai català de comunicació i, per tant, la importància de preservar i millorar la seva missió al servei de la reconstrucció del país.

Repensar el compromís dels professionals amb el país
“El camp d’observació de Media.cat són tots els mitjans de comunicació que operen als Països Catalans. Es tracta, doncs, d’una perspectiva agosarada i gairebé innovadora. Sobretot ho és per als joves, perquè per als més vells aquesta perspectiva era la típica del congrés de cultura catalana dels anys 70. I ara és innovadora perquè aquesta perspectiva pràcticament ha desaparegut del mapa dels actors principals de la comunicació, la cultura i la política que s’interessen per aquests temes”. És per això que Gifreu va explicar que considera que la iniciativa és un emplaçament als professionals del periodisme de tot l’espai català “a recuperar o a repensar quin és el seu compromís amb el país”.

TV3, al servei de la reconstrucció del país?
Televisió de Catalunya, creada el 1983 per la Generalitat, ha estat, per Gifreu, un element central en l’espai comunicatiu català, i per tant, dóna molta importància en el paper de TV3 per “preservar i millorar la seva missió al servei de la reconstrucció del país”.

A partir, doncs, d’aquesta missió que hauria de tenir TV3, el catedràtic va valorar durant la presentació que les conclusions de l’informe sobre els marcs de referència als Telenotícies és una eina molt oportuna per saber on som i on volem anar.

Gifreu es va voler aturar sobre algunes de les principals dades de l’estudi: “Una de les conclusions de l’informe mostra com els continguts dels principals informatius diaris (que podríem dir els únics nacionals, perquè no n’hi ha d’altres), resisteixen la tendència general a l’assimilació del marc de referència espanyol predominant arreu. Almenys en la proporció general (56% vs 19%). Ara bé, resulta preocupant i també significatiu la gran dependència del marc espanyol en dos àmbits: la política i l’economia”. Davant d’aquesta realitat, Gifreu va interpel·lar la sala: “La qüestió és si pot haver-hi una cultura política pròpia sense un sistema polític propi, autònom o independent; si el sistema polític català és un subsistema del sistema polític espanyol TV3 no pot superar aquest marc, crec, la resta és voluntarisme”.

Una altra dada que va voler subratllar va ser l’atenció que dedica TV3 als altres territoris del català, fet que interpreta com a “indicació de la condició estructural de TV3: que és un canal tercer en el conjunt dels canals espanyols, i per tant continua sent una televisió que és regional”. “Una altra cosa és si és regionalista, i en quin sentit”, va afegir.

El ‘prime-time’ que uneix catalans, valencians i balears
Finalment, Gifreu va voler fer una reflexió que pot resultar incòmode, però que va ser un bany de realime: “Allò que de fet ens uneix a catalans, valencians, balears… què és? Siguem realistes i responem la veritat: el prime-time de Tele5, Antena 3 i TVE, a més d’ara Cuatro i La Sexta, i ‘naturalment’ tot això en castellà. Aquesta és la realitat diària, quotidiana, perquè si la televisió té una incidència real en les vides i relacions de la població és sobretot a través del prime-time televisius”.

La gran qüestió, va concloure, és “com superar aquestes grans mancances estructurals a l’espai del català avui sobretot en televisió?”

Per contra, només dos diaris en paper (l’Avui i El Punt) explicaven ahir dijous els resultats de l’informe i la creació de l’observatori.

Pel que fa a TV3, la televisió sobre la qual ha girat l’estudi, no n’ha fet cap referència.

Recopilació (per ordre alfabètic) dels mitjans que s’han fet ressò de la presentació:

Premsa digital

>> ACN: El Telenotícies de TV3 prioritza el marc estatal i no el català en les informacions polítiques

>> Avui.cat: Els informatius de TV3 no prioritzen prou la informació política i econòmica catalana, segons un informe del Grup Barnils

>> Comunicació21.com: Un estudi constata que les notícies de política dels ‘Telenotícies’ prioritzen el marc espanyol

>> directe!.cat: El Telenotícies de TV3 prioritza el marc estatal i no el català en les informacions polítiques

>> Enderrock.cat: Només un 8% de les informacions musicals del Telenotícies són d’artistes d’expressió catalana

>> e-notícies.cat: Denuncien l’espanyolització de TV3

>> elSingulardigital.cat: El marc català en el Telenotícies de TV3 és minoritari

>> El Triangle diari: Les notícies de política de TV3 prioritzen el marc espanyol

>> L’Accent.cat: La presència d’altres territoris dels Països Catalans als Telenotícies de TV3 és “ridícula”

>> La Voz de Barcelona: Denuncian que los informativos de TV3 priorizan el marco español al de los Países Catalanes en las noticias sobre política

>> Llibertat.cat: Un estudi constata l’espanyolització dels informatius de TV3

>> NacióDigital.cat: El Telenotícies de TV3 parla més de política espanyola que catalana

>> Racó Català: Neix Media.cat, l’observatori crític dels mitjans de comunicació del país

>> Tribuna.cat: TV3 prioritza el marc espanyol i obvia els Països Catalans en les informacions polítiques

>> VilaWeb: Un estudi constata que les notícies de política de TV3 prioritzen el marc espanyol

>> VilaWeb TV: TV3, la nostra?

Premsa escrita

>> Avui: Els ‘TN’ privilegien la política espanyola

>> El Punt: Un estudi constata que TV3 prioritza el marc espanyol en política i economia

Blocs

>> Sònia Bagudanch: TVE3, ara sí

>> Toni Cucarella: Televisió sense crosta

>> Roger Palà: Media.cat: sempre endavant

>> Humbert Roma: Neix Media.cat, observatori crític dels mitjans

>> Joan Vila i Triadú: Josep Gifreu, TV3 i l’espai català de comunicació

Altres

>> ESCCAC.cat: Marcs de referència als telenotícies de TV3

>> Periodistes.org Col·legi de Periodistes: Media.cat, observatori crític dels mitjans

Aquesta és una de les conclusions extretes de l’informe “Marcs de referència als Telenotícies de TV3”, publicat al nou observatori crític dels mitjans Media.cat (www.media.cat) i presentat avui, 6 d’octubre de 2009, al Centre Internacional de Premsa de Barcelona, per part del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

>> Media.cat, el nou observatori crític dels mitjans impulsat pel Grup Barnils, publica un informe on s’analitza per primer cop el marc de referència del Telenotícies de TV3.

>> La secció de política del TN inclou més informacions d’àmbit espanyol (49%) que no d’àmbit català (44%).

>> La presència del País Valencià i les Illes Balears és insignificant als TN (5,6% de les notícies de marc català).

>> La producció cultural en català està infrarepresentada en les informacions de cultura (17%) enfront dels productes d’expressió no catalana (59%)

L’informe destaca, entre d’altres coses, que “la presència al Telenotícies dels territoris dels Països Catalans que no són el Principat de Catalunya és ridícula (5,6% de les informacions amb marc referencial català)”. Pel que fa a la representació de la indústria cultural catalana en els informatius diaris de TV3, els autors de l’informe conclouen que “gairebé la meitat de les notícies sobre producció cultural (cinema, música, literatura i arts escèniques) no fan referència a la indústria cultural catalana (47%)”. I focalitzant encara més en la cultura que s’expressa en la llengua pròpia, diuen que aquesta “està infrarepresentada”, ja que “la presència de cinema en català (7%) i música en català (8%) és pràcticament simbòlica, i resulta especialment preocupant que els productes literaris d’expressió no catalana (59%) tinguin més presència que els productes en llengua catalana (33%)”.

Entre les recomanacions finals que fa l’informe, destaca la d’incrementar “la presència d’informacions d’altres territoris dels Països Catalans al Telenotícies, especialment davant de l’interès mostrat reiteradament per rebre TV3 en aquests territoris des dels anys vuitanta, que s’ha manifestat a través de la instal·lació popular de repetidors per rebre TV3 o la campanya actual Televisió sense Fronteres”. D’altra banda, assenyala que “és imprescindible que es visibilitzi en més mesura la producció cultural en llengua catalana en totes les disciplines (audiovisual, música, arts escèniques i literatura)”, atès que “el Telenotícies és un dels únics espais televisius de difusió massiva per a la indústria cultural del país i, per tant, juga un paper cabdal en la seva consolidació i el seu creixement”.

L’informe és una foto fixa dels Telenotícies de TV3 emesos entre el 9 de març i el 9 d’abril de 2009: un total de 32 dies que responen a 63 Telenotícies (migdia i vespre) i un total de 1.913 unitats informatives, repartides en 42,4 hores d’emissió. Els autors de l’informe són el periodista Roger Palà i la tècnica en estadística Armelle Ibáñez. A més d’ells mateixos, en l’acte de presentació de l’Observatori crític dels Mitjans Media.cat, hi han participat el president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, Joan Vila i Triadú, i el catedràtic de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Gifreu.

Media.cat és una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils que respon a uns dels seus objectius fundacionals: treballar en la difusió i la defensa d’un periodisme rigorós i un espai comunicatiu propi. És l’observatori crític dels mitjans de comunicació que operen en la nostra àrea idiomàtica, amb l’objectiu d’analitzar tant els continguts com els formats o embolcalls amb què aquests són presentats des d’una òptica auto-centrada nacionalment.

>> L’informe “Marcs de referència dels Telenotícies de TV3″

Aquest document s’ha presentat públicament el 6 d’octubre de 2009 al Centre Internacional de Premsa de Barcelona.

>> Informació complementària: El Telenotícies prioritza el marc espanyol en les informacions polítiques

Per respondre aquesta preocupació, el Grup de Periodistes Ramon Barnils va organitzar una taula rodona el dijous 17 de setembre sota el títol: “Televisió nacional o televisions regionals? El paper de TV3 en la construcció de l’espai català de comunicació”.

El diagnòstic preocupa arreu dels Països Catalans: des del gener de 2007 que hi ha tres comarques valencianes que no poden aquest canal públic; a finals d’any a la Franja de Ponent i a la Catalunya Nord s’apagarà l’arribada de TV3; a les Illes Balears enlloc de veure tots els canals de TVC només en rebran un: TV3cat (un canal amb una graella adaptada a les restriccions legals de les emissions interancionals i en altres autonomies).

A la sala d’Òmnium Cultural que va acollir la taula rodona hi havia unes premisses bàsiques compartides: que una comunitat lingüística necesssita elements d’articulació, que actualment els mitjans de comunicació de masses juguen un paper central en aquesta cohesió i que, al nostre país, el paper de TV3 per a la identificació del parlant amb el conjunt de l’àmbit lingüístic ha estat central.

Com mantenir, doncs, aquesta cohesió de la comunitat lingüística? Les respostes ja eren diverses. D’una banda, el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, i el coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert, compartien el convenciment que la solució és la plena legalització de les emissions de TVC (això significa de tots els canals d’aquesta emissora: TV3, k3, 33, 3/24 i 300) per a tota la comunitat lingüística.

És precisament perquè TVC arribi a tot el territori nacional que OCB i ACPV impulsen la campanya que acaba d’arrencar per tal que s’aprovi una llei estatal que ho garanteixi. La Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense Fronteres” s’ha presentat aquest mes de setembre i durant sis mesos intentarà aconseguir mig milió de signatures per portar-les al Congrés espanyol dels diputats.

Les institucions: entre la voluntat i la possibilitat
A la taula també hi van participar dos representants institucionals: el secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Carles Mundó, i la directora general de Comunicació del Govern Balear, Gina Garcías. Tots dos van coincidir amb els representants de les entitats civils que els parlants que compartim la mateixa llengua hem de tenir mitjans de comunicació compartits, però van matisar el paper central que ha de tenir TV3 per aconseguir-ho.

En aquest sentit, per Gina Garcías, no es pot oblidar que “estem en un procés de canvi molt ràpid on les televisions generalistes tenen cada vegada menys pes”. És per això que va alertar que no es pot pensar que TV3 “és en exclusiva l’element articulador de l’espai de comunicació i cultura catalana”. Segons la representant del Govern Balear la solució és caminar cap a reforçar els intercanvis, la producció compartida de programes i la compra conjunta de productes culturals entre TV3 i IB3.

Carles Mundó va confirmar aquesta bona entesa entre el govern principatí i el govern balear, i va explicar que “és un camí que ja s’ha començat a caminar”. Va voler afegir, però, que la Generalitat de Catalunya manté el compromís “d’assegurar l’arribada de tots els canals a tots els territoris, ja sigui canviant la legislació o interprentant-la fins al límit”, però va afegir que no depèn només d’ells: “Al País Valencià no ens podem equivocar d’enemic, si el Govern valencià volgués que es veiés ja s’hauria resolt”.

Forçar la legalitat
Pels representants de l’OCB i ACPV, però, l’objectiu de mantenir la cohesió de la comunitat lingüística justifica que, si cal, es forci la legalitat. Conscients que no ho pot fer una institució pública, sí que van demanar als representants dels governs autonòmics major complicitat.

Toni Gisbert, adreçant-se a Mundó, va lamentar que el Govern principatí ha pecat massa de pensar que amb les institucions n’hi haurà prou.

Jaume Mateu va afegir que no es pot confiar només en la bona voluntat de l’actual Govern balear, ja que el retorn del PP podria suposar un retrocés de nou per a la llengua a IB3. És per això que Mateu reivindica la recepció íntegra de tots els canals de TVC a les illes, ja que és “l’única cadena pública en català que té garantida la continuïtat íntegra en la llengua del país”.

La Franja no vol quedar desconnectada
Tot i que el País Valencià i les Illes Balears, per volum de població, acostumen a protagonitzar els debats sobre TV3 més enllà del Principat, la Franja de Ponent es troba també amb una situació similar a la dels valencians, ja que amb el pas a la TDT deixarà de rebre TVC.

És per això que els organitzadors havien convidat a la primera fila una representant de la Junta directiva de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, Susanna Barquín. Aquesta entitat és la que s’està movent per evitar quedar-se desconnectats a nivell televisiu de la resta del país. Barquín va reivindicar que volen poder continuar veient tots els canals de la televisió catalana, i que encara no s’ha arribat a cap solució. Des de la taula, Carles Mundó va expressar “el compromís dels responsables de la Generalitat per fer possible aquesta demanda”.

El passat 1 de setembre va entrar en vigor la Llei de finançament de Radiotelevisió espanyola (RTVE) que inclou l’eliminació de la publicitat de les cadenes públiques espanyoles. Aquest fet suposarà que l’Estat hagi d’aportar l’any vinent fins a 550 milions d’euros mitjançant el pressupost general. En el cas de TV3, el conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras va deixar clar que es mantindria.

Amb la nova llei en vigor, TVE ja no pot contractar nova publicitat. D’aquí a final d’any emetrà aquelles campanyes firmades amb anterioritat. Però amb l’any nou els espectadors de la cadena pública espanyola deixaran de veure fins a 400.000 anuncis anuals o el que és el mateix, 270 minuts diaris de publicitat.

L’impacte més immediat de la notícia és en el finançament de l’ens públic que té un pressupost de vora 1.000 milions d’euros. Per substituir la principal font d’ingressos l’Estat aportarà mitjançant els pressupostos generals fins a 550 milions. Així mateix, les cadenes de televisió privades hauran d’aportar el 3% dels seus ingressos si emeten en obert i l’1,5% si ho fan en modalitat de pagament. Finalment, els operadors de telecomunicacions hauran de pagar una taxa del 0,9%. Amb aquests impostos es preveu recaptar 341 milions d’euros més. Amb altres fonts s’arribarà fins a 1.100 milions, un pressupost un 10% major que el d’enguany.

I com omplir l’espai?
Una vegada solucionat com substituir la publicitat, l’altra maldecap pels responsables de la televisió estatal és com omplir les 4,5 hores diàries d’anuncis. De moment la solució sembla que s’adapta als temps de crisi i és augmentar la durada dels informatius i de les sèries de producció pròpia per evitar un increment desmesurat dels costos de producció i d’adquisició de drets. Una situació que es veurà mitigada per algunes de les disposicions de la mateixa llei, que limita la compra de grans esdeveniments esportius i de cinema nord-americà. Després de molts anys, es reduirà la vigència de la mítica cançó de la Trinca: “Que bonics són els anuncis / Que fan a televisió! / (…) / ‘Quina llàstima que els tallin / Per posar programes!‘”

Publicitat, TV3 i espai de comunicació català
En fer-se públic la supressió de la publicitat a TVE, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació del Principat, Joan Manuel Tresserras, va desestimar aplicar la mateixa mesura a TV3. Tot i que va admetre la possibilitat d’aplicar restriccions, Tresserras va recordar que al nostre país, a diferència de l’Estat espanyol, no té televisions privades fortes.

En aquesta mateixa línia es va expressar el catedràtic de Comunicació Josep Grifeu que va recordar que no hi ha alternatives a TV3 i que una mesura com la de TVE convertiria la televisió del Principat en “canal de segona categoria”, un fet que debilitaria encara més l’espai de comunicació català.