Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Aquesta notícia era una broma per a celebrar el Dia dels Innocents.

Naturalment en la terminologia oficial mai s’utilitzaria la paraula “absorbir”, però la proposta és la que és i segons ha pogut saber Mèdia.cat de fonts que per ara no són oficials, pels despatxos del Consell s’està estudiant molt seriosament l’opció de crear un únic conglomerat audiovisual que agrupés la CCMA i RTVV.

La crisi sembla que és capaç de moure muntanyes i, fins i tot, ajudar a aparcar la catalonofòbia que el PP ha alimentat tradicionalment al sud del Sènia. Més concretament hi ha els problemes de liquiditat de la Generalitat valenciana, incapaç, ara mateix, de realitzar fins i tot els pagaments corrents necessaris pel seu funcionament més quotidià. No ja les nòmines, sinó també les factures de la llum, telèfon o correus són inassumibles per una administració que es troba en fallida tècnica. Una realitat que també impossibilita el sanejament –via ERO massiu- de Canal9, el que, al seu torn, fa inviable el que fins ara era l’objectiu principal popularista, la seva privatització: senzillament és impossible trobar comprador en la situació actual. A més s’allunyen les opcions de que Rajoy, pressionat per alguns presidents autonòmics dels seu partit, faci els canvis legals que ho permetin. En canvi, un acord similar entre les televisions autonòmiques d’Andalusia i Extremadura el 2010 facilitaria les bases legals del nou conglomerat.

Entre els arguments d’alguns dirigents popularistes valencians a favor de la proposta d’unificar en ambdues televisions públiques hi ha la reducció de despeses que significaria –personal, doblatges, drets- però també el fet que permetria passar el deute al nou ens i allunyar els pagaments més urgents, el que en l’actual situació d’emergència potser és encara més important. El tarannà dialogant imposat des de l’arribada de Alberto Fabra a la presidència de la Generalitat, les bones relacions amb CiU i l’assumpció de batalles comunes com la del corredor mediterrani –en contra dels sectors centralistes del propi PP- haurien ajudat a desencallar la proposta.

Rere el projecte –encara que aquest punt no ha estat confirmat per cap de les parts implicades- podria haver-hi les bones relaciones que mantenen Josep Antoni Duran i Lleida i Alícia Sánchez Camacho. Relacions que ja han dut al PP de Catalunya al govern de l’Ajuntament de Badalona i la Diputació de Barcelona i que permetrien a aquest partit millorar la seva influència en la nova televisió, ja que, via València, es garantirien quasi el 50% del seu consell d’administració. Per al democratacristià els avantatges són menys clares, però potser li serviria per frenar l’oposició sobiranista dins el seu propi partit. En tot cas, la fundació d’un nou ens seria una oportunitat d’or per a CiU per a remodelar la CCMA a fons, negociant de zero els drets laborals, l’estructura organitzativa i els òrgans de gestió i direcció esquivant la dura resistència que ha trobat fins ara.  Cap de les fonts consultades ha pogut aclarir si IB3 entraria en l’operació, però sembla que José Ramón Bauzá n’està al corrent. A favor d’incloure la televisió insular hi hauria la pressió de la societat civil balear –que sembla que ha passat factura a l’executiu amb la seva campanya en favor de RTVM- i en contra la por de Convergència de quedar en minoria a la direcció del nou ens.

L’actor clau que faltaria per pronunciar-s’hi és la direcció estatal del PP, que tindria capacitat de vetar una operació que contribuiria, i molt, a estructurar l’espai comunicatiu català i que probablement rebria atacs molt forts des de la dreta mediàtica de Madrid.

Encara que tot l’acord està molt verd, les fonts consultades per Mèdia.cat asseguren que ja s’ha parlat d’unificar TV3 i Canal9 i també ambdós canals de notícies 24 hores i deixar el Canal33 i Punt2 com a canals “regionals”.  Les quotes “lingüístiques” –temps per a cada variant dialectal i introducció no del castellà- un dels possibles esculls principals de l’operació encara no estan sobre la taula.

En la darrera intervenció abans de jurar el càrrec demà, la flamant presidenta de l’Aragó, la popularista Luisa Fernanda Rudi, anuncia que modificarà la llei de llengües dins de les “línies mestres” del seu mandat. Una modificació en la línia d’evitar el que considera “imposició” de l’aragonès i el català, que amb la llei actual ni tan sols arribaven a l’estatus de cooficials.

Si feien falta més proves de la desestructuració de l’espai català de comunicació avui n’hem tingut una de nova. La notícia ha passat força desapercebuda als diaris d’arreu del país, com si l’existència del català fos desvinculable territori per territori i dels rotatius impresos consultats sols l’Avui i La Vanguardia –un breu nota d’agència- s’han fet ressò de les declaracions de Rudi. Al País Valencià i les Illes, immersos en una ofensiva frontal contra la normalització lingüística per part del mateix partit que governa a l’Aragó, cap diari –ni tan sols els que han criticat les mesures en el propi territori- ha vist la necessitat de vincular els fets locals en una perspectiva més global, dificultant als seus lectors una comprensió real del tema i deixant la sensació que el català sigui sols una llengua de València, Mallorca o Fraga i no una espai cultural únic que uneix onze milions de persones.

Entre els digitals –sense els problemes de distribució que tenen els mitjans en paper- el ressò ha estat una mica millor –amb notícies a Vilaweb, Directe.cat i Racó Català- però només en el primer dels tres casos ha inclòs una visió del panorama a nivell de país.

A banda d’excepcions com aquest reportatge de l’Avui sobre l’ensenyament en català al Catalunya Nord publicat fa un mes, és estrany un tractament en profunditat sobre altres territoris dels Països Catalans, com si per poder parlar del conjunt un mitjà hagués d’estar radicat a Madrid i la resta s’hagin de limitar sols a una part.

El reportatge de diumenge passat dels 30 minuts “Una relació sense senyal” ha deixat una estela de reaccions, més positives o negatives segons si es prefereix veure el got mig ple o mig buit o, més aviat segons el cas, si es prefereix valorar la poca aigua que hi ha o menystenir-la. Però en el que coincideixen totes les crítiques és a copsar la realitat –reforçada pel fet que emeti un reportatge en que el País Valencià es presentat amb la mateixa proximitat que ho faria amb, per exemple, Estònia- que TV3 no és un mitjà que abasti tota la comunitat catalanoparlant com sovint se li ha demanat. Read the full text

La revolta passa de la xarxa als carrers i avui a la tarda hi ha convocades fins a quatre concentracions.

València (a les 7 de la tarda a la plaça de la Mare de Déu), Alcoi (a les 8 a la plaça d’Espanya), Barcelona (a dos quarts de 8 al passeig de Gràcia cantonada amb València) i Reus (a les 8 a la plaça del Mercadal) es manifestaran per exigir el retorn de les emissions de TV3 al País Valencià després que el divendres el Consell modifiqués una llei ex-professo per aconseguir aturar-les. La reacció a la xarxa va ser immediata i espectacular, amb les etiquetes #sensesenyal i #volemtv3 com les més emprades al twitter arreu de l’Estat espanyol, més de 300 webs i blocs desconnectats –entre ells aquest- i la caiguda dels portals de la Generalitat Valenciana i el PP per una acció del grup de hackers Anonymous. Una resposta que va passar molt per davant de la gran majoria de mitjans de comunicació, fins i tot l’interessat –TV3 no va obrir el telenotícies amb aquests fets fins divendres al migdia- i que per part dels sectors que defensen una visió federalitzant i pluricultural de l’Estat espanyol no va rebre més que passivitat.

Read the full text

Media.cat va romandre desconnectada durant 24 hores en solidaritat amb el tancament de les emissions de TV3 al País Valèncià, tal i com van fer centenars de webs i blocs d’arreu del país, seguint l’exemple de Vilaweb. La jornada d’ahir va ser una veritable revolta virtual que va omplir les xarxes socials de solidaritat i ràbia, demostrant que més enllà del pèssim exemple dels polítics i administradors diversos, la nostra és una societat viva, activa i amb ganes i forces de tirar endavant.

Des de Media.cat animem a tots els nostres lectors i lectores a mantenir la mobilització, tan a la xarxa com als carrers i, concretament a participar a la manifestació convocada per dilluns a València. Aquesta és la nostra millor garantia que l’espai català de la comunicació i la cultura pot esdevenir algun dia realitat.

“En un teclat control+Z vol dir desfer una acció. I a la Corporació cal desfer certes inèrcies acumulades en els darrers anys i que ens allunyen dels seus principis fundacionals”. Per tal de fer-ho possible s’ha constituït el col·lectiu Control+Ç format hores d’ara per una trentena de treballadors de TV3, Catalunya Ràdio i Interactiva. “No volem passar pel peatge d’Espanya per explicar el món. Els nostres referents han de ser clarament catalocèntrics” explica un dels seus membres.
Read the full text

Des del 18 de gener el diari Avui s’ha deixat de distibuir en paper al País Valencià i a les Illes així com a Madrid. Fa uns mesos també s’havia fet el mateix pas a la Catalunya Nord. Els nous propietaris del rotatiu, el Grup Hermes Comunicació, ha argumentat els elevats costos i el reduït nombre de lectors per fer aquest pas. També fa un any es va deixar de publicar l’edició setmanal valenciana d’El Punt a canvi de potenciar la versió digital.

Read the full text