Naturalment en la terminologia oficial mai s’utilitzaria la paraula “absorbir”, però la proposta és la que és i segons ha pogut saber Mèdia.cat de fonts que per ara no són oficials, pels despatxos del Consell s’està estudiant molt seriosament l’opció de crear un únic conglomerat audiovisual que agrupés la CCMA i RTVV.

La crisi sembla que és capaç de moure muntanyes i, fins i tot, ajudar a aparcar la catalonofòbia que el PP ha alimentat tradicionalment al sud del Sènia. Més concretament hi ha els problemes de liquiditat de la Generalitat valenciana, incapaç, ara mateix, de realitzar fins i tot els pagaments corrents necessaris pel seu funcionament més quotidià. No ja les nòmines, sinó també les factures de la llum, telèfon o correus són inassumibles per una administració que es troba en fallida tècnica. Una realitat que també impossibilita el sanejament –via ERO massiu- de Canal9, el que, al seu torn, fa inviable el que fins ara era l’objectiu principal popularista, la seva privatització: senzillament és impossible trobar comprador en la situació actual. A més s’allunyen les opcions de que Rajoy, pressionat per alguns presidents autonòmics dels seu partit, faci els canvis legals que ho permetin. En canvi, un acord similar entre les televisions autonòmiques d’Andalusia i Extremadura el 2010 facilitaria les bases legals del nou conglomerat.

Entre els arguments d’alguns dirigents popularistes valencians a favor de la proposta d’unificar en ambdues televisions públiques hi ha la reducció de despeses que significaria –personal, doblatges, drets- però també el fet que permetria passar el deute al nou ens i allunyar els pagaments més urgents, el que en l’actual situació d’emergència potser és encara més important. El tarannà dialogant imposat des de l’arribada de Alberto Fabra a la presidència de la Generalitat, les bones relacions amb CiU i l’assumpció de batalles comunes com la del corredor mediterrani –en contra dels sectors centralistes del propi PP- haurien ajudat a desencallar la proposta.

Rere el projecte –encara que aquest punt no ha estat confirmat per cap de les parts implicades- podria haver-hi les bones relaciones que mantenen Josep Antoni Duran i Lleida i Alícia Sánchez Camacho. Relacions que ja han dut al PP de Catalunya al govern de l’Ajuntament de Badalona i la Diputació de Barcelona i que permetrien a aquest partit millorar la seva influència en la nova televisió, ja que, via València, es garantirien quasi el 50% del seu consell d’administració. Per al democratacristià els avantatges són menys clares, però potser li serviria per frenar l’oposició sobiranista dins el seu propi partit. En tot cas, la fundació d’un nou ens seria una oportunitat d’or per a CiU per a remodelar la CCMA a fons, negociant de zero els drets laborals, l’estructura organitzativa i els òrgans de gestió i direcció esquivant la dura resistència que ha trobat fins ara.  Cap de les fonts consultades ha pogut aclarir si IB3 entraria en l’operació, però sembla que José Ramón Bauzá n’està al corrent. A favor d’incloure la televisió insular hi hauria la pressió de la societat civil balear –que sembla que ha passat factura a l’executiu amb la seva campanya en favor de RTVM- i en contra la por de Convergència de quedar en minoria a la direcció del nou ens.

L’actor clau que faltaria per pronunciar-s’hi és la direcció estatal del PP, que tindria capacitat de vetar una operació que contribuiria, i molt, a estructurar l’espai comunicatiu català i que probablement rebria atacs molt forts des de la dreta mediàtica de Madrid.

Encara que tot l’acord està molt verd, les fonts consultades per Mèdia.cat asseguren que ja s’ha parlat d’unificar TV3 i Canal9 i també ambdós canals de notícies 24 hores i deixar el Canal33 i Punt2 com a canals “regionals”.  Les quotes “lingüístiques” –temps per a cada variant dialectal i introducció no del castellà- un dels possibles esculls principals de l’operació encara no estan sobre la taula.

Si feien falta més proves de la desestructuració de l’espai català de comunicació avui n’hem tingut una de nova. La notícia ha passat força desapercebuda als diaris d’arreu del país, com si l’existència del català fos desvinculable territori per territori i dels rotatius impresos consultats sols l’Avui i La Vanguardia –un breu nota d’agència- s’han fet ressò de les declaracions de Rudi. Al País Valencià i les Illes, immersos en una ofensiva frontal contra la normalització lingüística per part del mateix partit que governa a l’Aragó, cap diari –ni tan sols els que han criticat les mesures en el propi territori- ha vist la necessitat de vincular els fets locals en una perspectiva més global, dificultant als seus lectors una comprensió real del tema i deixant la sensació que el català sigui sols una llengua de València, Mallorca o Fraga i no una espai cultural únic que uneix onze milions de persones.

Entre els digitals –sense els problemes de distribució que tenen els mitjans en paper- el ressò ha estat una mica millor –amb notícies a Vilaweb, Directe.cat i Racó Català- però només en el primer dels tres casos ha inclòs una visió del panorama a nivell de país.

A banda d’excepcions com aquest reportatge de l’Avui sobre l’ensenyament en català al Catalunya Nord publicat fa un mes, és estrany un tractament en profunditat sobre altres territoris dels Països Catalans, com si per poder parlar del conjunt un mitjà hagués d’estar radicat a Madrid i la resta s’hagin de limitar sols a una part.

La mateixa directora de la televisió pública, Mònica Terribas, ja ha avisat en alguna ocasió que com a canal propietat d’un govern autonòmic no se li pot demanar a TV3 aquesta funció. Però què passa en el cas dels mitjans privats? Tampoc en aquest sentit sembla que s’hagi avançat massa. El Grup Hermes és una de les empreses mediàtiques que històricament ha apostat més clarament per vehicular informativament els Països Catalans. Paradoxalment, una de les seves primeres mesures a l’adquirir l’Avui va ser deixar de distribuir-lo al País Valencià i les Illes. “Una decisió que no hauríem volgut prendre mai”, en paraules de Xevi Xirgu, director del diari, però inevitable per la inviabilitat econòmica de l’empresa.

Tampoc l’Ara, tot i la seva promesa de tenir en compte tot l’espai cultural català, es distribueix al País Valencià, el que li ha comportat algunes crítiques de lectors –algunes reenviades a Media.cat- que van creure que el projecte apostaria més fermament per un marc de Països Catalans. El Subdirector d’Opinió de l’Ara, Ignasi Aragay, va respondre a un qüestionari de Media.cat sobre aquestes qüestions i va ressaltar el cost econòmic de la distribució arreu del país i la fragmentació política –amb els conseqüents diferents tempos d’actualitat als diferents territoris- com els principals esculls a l’hora de plantejar un marc nacional complet per al seu diari. Aragay també hi afegia la manca d’una massa crítica prou gran al País Valencià i les Illes com per recolzar un mitjà d’aquestes característiques però refermava la mentalitat en clau Països Catalans en que treballen els  periodistes de l’Ara. Una mentalitat que es reflexa, com a mínim, de forma irregular.

Els pocs mitjans que han aconseguit, per ara, un marc que equilibri les diferents realitats dels Països Catalans es troben a internet. A banda d’experiències en paper més o menys minoritàries –com l’històric El Temps, revistes especialitzades com l’Enderrock o alternatives com l’Accent- són mitjans digitals com Vilaweb, Racó Català o Llibertat.cat els que més han reeixit a l’hora de reflectir informativament –a banda de la seva línia editorial, que en són més- la comunitat catalanoparlant en el seu conjunt.

València (a les 7 de la tarda a la plaça de la Mare de Déu), Alcoi (a les 8 a la plaça d’Espanya), Barcelona (a dos quarts de 8 al passeig de Gràcia cantonada amb València) i Reus (a les 8 a la plaça del Mercadal) es manifestaran per exigir el retorn de les emissions de TV3 al País Valencià després que el divendres el Consell modifiqués una llei ex-professo per aconseguir aturar-les. La reacció a la xarxa va ser immediata i espectacular, amb les etiquetes #sensesenyal i #volemtv3 com les més emprades al twitter arreu de l’Estat espanyol, més de 300 webs i blocs desconnectats –entre ells aquest- i la caiguda dels portals de la Generalitat Valenciana i el PP per una acció del grup de hackers Anonymous. Una resposta que va passar molt per davant de la gran majoria de mitjans de comunicació, fins i tot l’interessat –TV3 no va obrir el telenotícies amb aquests fets fins divendres al migdia- i que per part dels sectors que defensen una visió federalitzant i pluricultural de l’Estat espanyol no va rebre més que passivitat.

Però quasi seguidament es va passar de la xarxa al carrer en una concatenació de fets similar al de les revoltes dels països àrabs. Ja el mateix divendres unes 300 persones es concentraven de forma espontània davant el Palau de la Generalitat a València. Dissabte es va fer la primera demostració de força massiva amb més d’un miler de manifestants omplint de gom a gom la plaça Santa Clara de Castelló mentre un altre centenar es van concentrar al Pedreguer (Marina Alta). Ahir, coincidint amb la 42a renovació de la flama de la llengua a Montserrat, el centenar d’assistents es van fotografiar rere la pancarta “No deixem que apaguin la flama de la llengua. Volem TV3 al País Valencià”. Per aquesta tarda s’espera que totes les mobilitzacions, en especial la de València, siguin massives.

Des de Media.cat animem a tots els nostres lectors i lectores a mantenir la mobilització, tan a la xarxa com als carrers i, concretament a participar a la manifestació convocada per dilluns a València. Aquesta és la nostra millor garantia que l’espai català de la comunicació i la cultura pot esdevenir algun dia realitat.

La preocupació d’un grup de treballadors de TV3 sobre el marc de referència nacional del mitjà els va dur a realitzar una sèrie de trobades. A mesura que augmentava el debat sobre la qüestió -per exemple amb les declaracions de Joan Ferran sobre la “crosta nacionalista”- el col·lectiu es va estendre a les altres empreses de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -Catalunya Ràdio i Interactiva-. Finalment, el passat 26 de gener Control+Ç es va donar a conèixer a les diverses redaccions com un “grup d’opinió” que pretén recuperar els principis fundacionals de l’ens públic.

“És un bon moment per posicionar-nos tenint en compte que estem en ple procés de redacció del llibre d’estil de la Corporació” afirma un dels portaveus de Control+Ç. En aquest sentit tenen “moltes esperances” que la seva redacció marqui un punt d’inflexió a l’hora de definir el marc de referència i que pot ser una “molt bona eina”. Tot i això el col·lectiu admet que fins que no el tinguin a sobre la taula no se’n podrà valorar l’efectivitat.

Per Control+Ç la pèrdua del marc de referència català ha estat progressiu i sense intenció política. “Bona part de les fonts que arriben a les redaccions prenen un marc espanyol i sovint no hi ha mitjans per traduir-ho a la realitat dels Països Catalans” expliquen des del grup d’opinió. En aquest sentit Control+Ç considera que la direcció de l’ens ha de donar eines per facilitar aquesta tasca. “TV3 i Catalunya Ràdio han d’explicar el què succeïx als Països Catalans i al món, sense passar pel peatge d’Espanya” adverteix el portaveu de Control+Ç. “Allò que li passi a un home de Salamanca interessa poc, entre altres, perquè no ens pot veure” aclareixen.

El nou col·lectiu que es va donar a conèixer en una data assenyalada -el 26 de gener es va produir la victòria de les tropes catalanes a la batalla de Montjuïc- també vol que s’avanci en una millor gestió dels recursos públics de l’ens i que l’empresa esdevingui un referent internacional. “Creiem que l’actual equip treballa en la bona direcció i és amb el que ens sentim més còmodes” admet un dels seus membre. Tot i això lamenta que la Llei de la CCMA no hagi servit per despolititzar els òrgans de gestió. “Hem passat de dependre del Govern a fer-ho del Parlament però les males pràctiques polítiques s’han reproduït” afirma. “Hem d’avançar cap a la independència total dels mitjans públics del poder” rebla el representant de Control+Ç.

>> Bloc del grup d’opinió Control+Ç

L’Avui va deixar d’arribar dilluns als quioscos de les Illes Balears i el País Valencià. Les queixes dels subscriptors -havien rebut una carta- i el rum-rum a les xarxes socials van provocar que dimecres mitjans com VilaWeb o Cataluya Ràdio demanessin explicacions als responsables del Grup Hermes. El vicepresident executiu, Joan Vall Clara, va explicar a la ràdio pública que es tractava d’un servei “caríssim” i que suposava una pèrdua de 200.000 euros anuals. Segons Vall les vendes al País Valencià, a les Illes i a Madrid no arribaven als 400 exemplars diaris. Tot això en un context de crisi  que afecta especialment la premsa de paper i que va suposar que el 2008 l’Avui perdés 5,1 milions d’euros (27 milions des del 2005) i El Punt 1,6 milions.

La mesura forma part del “pla de xoc” que han engegat els nous propietaris del diari Avui i que ha suposat evitar, si més no durant el proper any, el tant anunciat expedient de regulació d’ocupació (ERO). L’alternativa segons els responsables del rotatiu és Internet -el mateix pas que va seguir fa vora un any el setmanari valencià d’El Punt- o rebre el diari per correu ordinari. Una possibilitat que s’aventura romàntica ja que suposa rebre’l dos o tres dies després.

Els lectors d’ambdós territoris s’han mostrat molt sorpresos i afectats per la notícia tal i com recull un extens reportatge de VilaWeb. En aquest sentit s’ha recollit el parer dels escriptors Biel Mesquida i Martí Domínguez -que havia estat columnista de l’Avui-; els responsables d’entitats com Escola Valenciana i l’Obra Cultura Balear entre altres personalitats. Entre els entrevistats existeix un dubte comú: si les versions digitals (gratuïtes) faran cas de les realitats valenciana i de les Illes si l’edició paper en feia tant poc?

La notícia ha trascendit pocs diesprés de l’anunci del Grup Hermes de fer una ampliació de capital de 5 milions d’euros oberta a subscriptors, anunciants i lectors d’ambdós diaris. Les participacions poden oscil·lar de 1.000 a 60.000 euros. Entre socis actuals i treballadors l’empresa ha anunciat que han cobert tres dels cinc milions previstos. L’empresari Joan Bosch continuarà mantenint la majoria a la societat.