Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Albert Bosch arribava ahir al Pol Sud sense assistència ni cap tipus de tracció externa i es convertia en el primer català en aconseguir aquesta gesta, però també en el primer “espanyol”. El tractament de la nacionalitat de l’osonenc ofereix un mapa precís del centrament nacional dels mitjans.

Per a un ampli grup de mitjans entre els que s’inclourien l’Ara, El Punt Avui, El9, Diari de Girona, l’ACN i molts digitals com Nació Digital, 324.cat, La Malla o IntocableDigital, Bosch és simplement català i no consideren que l’ampliació del radi geogràfic incrementi el valor de la seva fita. Una consideració que sí té TV3, que al seu Telenotícies Vespre informava, un cop ja explicada la dura aventura de Bosch, que aquesta “tampoc l’havia fet mai abans ningú de l’Estat espanyol”.

A l’altra banda es trobarien els diaris del Grup Godó, La Vanguardia i El Mundo Deportivo, que presenten Bosch com a “espanyol” a la titulació, i sols al text interior n’expliquen la procedència exacta dins l’Estat. Aquesta línia és també la que ha seguit la redacció d’EFE a Barcelona, que explícitament remarca que “Albert Bosch  primer espanyol que arriba al Pol Sud sense assistència”, per a relegar-ne la catalanitat al text interior. Però el seu teletip ha tingut escassa difusió a banda d’alguns mitjans regionals. Dels diaris grans de Madrid només ABC i Marca publiquen una gesta que l’esportiu amplia encara més al retallar el “sense assistència” del titular i convertir-lo en el primer “espanyol” absolut en trepitjar el Pol Sud, el que no seria cert. Telecinco, l’única televisió estatal que informa dels fets, prefereix emprar el teletip d’Europa Press, que en cap moment especifica la procedència de Bosch i que, fins i tot, anomena “Alberto” en alguna de les notícies.

Però el desinterès per l’aventura de Bosch no és exclusiva dels mitjans espanyols, tampoc les capçaleres del Grup Zeta –El Periódico i l’Sport- es fan ressò dels fets, com tampoc ho fa cap mitjà de la resta de territoris dels Països Catalans.

Una dada que –quan se celebra el desè aniversari d’El9- recorda que també la premsa esportiva pot ser catalanocèntrica, més enllà de la seva militància blaugrana.

Però per a qui vulgui fer-se una idea del que suposa l’aventura de Bosch més enllà de la seva nacionalitat, la millor opció és el digital local ElRipollès.info, que durant 90 dies ha informat puntualment de totes les vicissituds del viatge o la revista de muntanya Desnivel, únic mitjà que no destaca aquest tema ni que sigui el primer de res –seria discutible per alguns puristes a l’anar acompanyat en algunes jornades- sinó que per arribar al Pol Sud va haver de caminar “52 dies i 1.200 quilòmetres”.

Ahir, una selecció espanyola de bàsquet amb deu dels seus quinze components dels Països Catalans va guanyar el campionat europeu i avui copaven les portades dels diaris, tan esportius com generalistes. Totes? No. Alguns rotatius han decidit que valia la pena destacar la gesta del Llevant al derrotar el Reial Madrid. Deixant de banda la decisió, més natural, de la premsa de pagament de la ciutat de València, Levante, Las Provincias i Súperdeporte –la gratuïta també va optar pel bàsquet,- el 9 Esportiu ha estat l’únic mitjà d’arreu de l’Estat que avui ha decidit dedicar la seva portada a la victòria llevantina i deixar per a la banda inferior els èxits de Gasol i Navarro.

Fins i tot la premsa madrilenya s’ha oblidat del mal tràngol dels blancs per posar tota l’atenció en una “Enorme España” plasmada en una imatge a tota plana de Pau Gasol. Amb Rafa Nadal comandant “L’Armada” cap a la final de la Copa Davis –l’altra notícia esportiva de diumenge- el que els esportistes del país siguin els encarregats de suar els èxits esportius espanyols ja comença a fer-se repetitiu.

Però aquesta és una trampa que no té una sortida fàcil. Destacar les victòries de la selecció espanyola o amagar els esforços dels esportistes catalans? I encara que els titulars de la premsa barcelonina optin per obviar el nom de l’equip –amb frases genèriques com “gegants d’or” o “reis del bàsquet europeu” o accentuant que és “Navarro [qui] conquereix Europa”,- l’afiliació amb la selecció espanyola és evident i fins i tot l’Ara hi acaba caient al titular de la seva versió digital: “Espanya, campiona d’Europa de bàsquet (98-85)”.

Tampoc la poca cobertura que està obtenint a la premsa catalana –exceptuant la nord-catalana- del Mundial de Rugbi té en compte l’alta presència de catalans en la selecció francesa, el que pot donar algunes pistes del que es visualitza la presència catalana en les seleccions estatals.

Passades les eleccions, el Barça i la final de la Lliga de Campions han passat a monopolitzar tots els espais informatius. Per posar-ne un exemple –i quan encara quedaven quatre dies pel partit- les notícies de TV3 van quedar copades per l’esdeveniment i a banda del reguitzell de pactes i anàlisis postelectorals, sols una altra notícia esportiva com és la mort de Xavier Tondo –un ciclista sense cap títol important al seu palmarès- ha aconseguit un forat important als informatius de la cadena pública. I no sols a la secció d’esports, sinó també a societat o al temps sembla que l’únic que passi al món sigui que es juga un partit de futbol. Read the full text

No és cap secret que el paper de la premsa esportiva va molt més enllà de les cròniques de partits i l’anàlisi d’estratègies per ser una potent creadora de referents sentimentals i de pertinença. Un sentiment que, en el cas dels grans diaris de Madrid –As i Marca,-  els més llegits arreu de l’estat ha passat sempre per la identificació de Madrid, o del Real Madrid, amb Espanya a base repetir el mantra que “s’ha de donar suport a qualsevol equip espanyol que jugui contra un estranger”.

Read the full text

Allunyant-se de la tradició de crítica que van tenir durant la gestió de Joan Laporta, els dos principals diaris esportius de Barcelona han presentat la decisió de la nova junta de vendre la samarreta del Barça de la forma més pragmàtica possible: la monetària. Deixant de banda el 9 Esportiu -que es limita a publicar un petit breu amb només la informació que va revelar el programa El club de la mitjanit de Catalunya Ràdio,- El Mundo Deportivo i Sport destaquen la xifra de 33 milions d’euros anuals per lluir la propaganda de Qatar Foundation al pit dels blaugranes. El rotatiu del Grup Godó encara fa una referència a les susceptibilitats dels seguidors culés en aquest tema per tal de poder, tot seguit, justificar la decisió de Sandro Rosell. El del Grup Z ni tan sols.

Read the full text

El Canal 33 va emetre en directe la semifinal de la lliga francesa de rugbi per ambdues vessants de l’Albera. Ara, els usapistes del nord i del sud, esperen que el segon canal de la CCMA també repeteixi retransmissió a la final de París on els catalans defensaran el Planxot.
Read the full text

Un informe de Media.cat revela que dels 123 articles publicats arran de la defunció de l’expresident del COI només 39 esmenten el seu passat a franquista. A més, la premsa escrita i el Telenotícies de TV3 han silenciat els escàndols de corrupció que va protagontizar al capdavant del COI i les traves a l’esport català que va suposar la seva gestió al capdavant del moviment olímpic. Per contra, els mitjans digitals i les xarxes socials han actuat com a contrapès i han difós les facetes més controvertides del personatge.

Read the full text

Els Reis espanyols van tornar a rebre una esbroncada històrica a la final d’una competició que porta el seu nom. Si el maig passat va ser a València en futbol en aquesta ocasió ha estat a Bilbao en bàsquet. TVE, a diferència de València, va mantenir la connexió però va “corregir” l’àudio per minimitzar la monumental xiulada.
Read the full text