Tag Archive | "Estat espanyol"

El Mundo inicia una campanya contra El Punt Avui TV mentre té diversos canals de TDT en precari

El Mundo inicia una campanya contra El Punt Avui TV mentre té diversos canals de TDT en precari

El lloguer per part del Grup Hermes de les freqüències de Canal Català per endegar El Punt Avui TV ha comptat amb una forta oposició dels partits unionistes. El representants del PSC i el PP al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) van votar-hi en contra i Ciutadans ha anunciat que portarà el cas a la Fiscalia.

Entre els mitjans de comunicació que s’han sumat a aquesta croada contra el nou mitjà hi ha destacat El Mundo, que avui incloïa en portada el titular “Mas adjudica el primer canal temàtic independentista”. A la notícia, el gruix del text es dedica a explicar que una bona part de la graella es dedicarà a cobrir les activitats de l’Assemblea Nacional Catalana: fins a quatre vegades es repeteix aquesta informació. En canvi, els motius dels consellers del PSC i el PP per oposar-se a l’arrendament de les freqüències ja queden més desdibuixats. Més enllà de motius burocràtics –com la qualificació de la majoria necessària o la precipitació de la decisió- només al darrer paràgraf s’esmenta que les llicències de Canal Català eren locals i no autonòmiques, i per tant tenen limitacions a l’hora d’encadenar la mateixa programació.

Però darrere les possibles irregularitats que s’hagin pogut permetre en aquest cas el que hi ha és l’absolut desgavell en que es troba la concessió de freqüències de TDT a l’Estat espanyol i dels que s’hi beneficien la gran majoria d’empreses mediàtiques. Entre elles, per exemple, Unidad Editorial, editora d’El Mundo.

Aquesta empresa va fer-se amb quatre canals de TDT d’àmbit estatal el 2006 amb la intenció de crear els seus propis productes audiovisuals, com Veo7 o Marca TV. Anys després tots han desaparegut i l’empresa cobra fins a cinc milions d’euros anuals pel lloguer de cadascun dels canals, dos a les multinacionals Discovery i AXN, un altre a 13TV i el quart a una telebotiga propietat d’El Corte Inglés. Un opció possible gràcies a una modificació legal de 2010 que permet l’arrendament d’un espai radioelèctric públic obtingut de forma gratuïta.

Però per si això fos poc, el desembre del 2012 el Tribunal Suprem espanyol va declarar nul l’acord del Consell de Ministres que concedia les actuals llicències de TDT. Més de dos anys després la sentència encara no s’ha executat, tot i l’ordre del mateix tribunal del passat desembre exigint el tancament immediat de nou canals, inclosos dos d’Unidad Editorial. Per ara, tant l’executiu espanyol com les principals empreses mediàtiques continuen en la seva acció de desobediència i només l’editora d’El Mundo ha avançat que el 30 d’abril tornarà una de les dues llicències que li reclamen, coincidint amb la rescissió del contracte de lloguer amb AXN, degut a les pèrdues registrades per la cadena.

Al País Valencià també

Però el mercadeig d’Unidad Editorial amb les seves freqüències televisives no es limita a les d’àmbit estatal. El Govern valencià presidit per Francisco Camps va concedir a aquesta empresa algunes freqüències d’àmbit local.

Aquestes llicències contenien obligacions com emetre el 25% de la programació en valencià i un 20% de contingut local, condicions que Unidad Editorial mai va respectar, encadenant els seus continguts directament de Veo7 produïts des de Madrid fins al tancament d’aquell canal i el lloguer de la freqüència a una telebotiga.

També aquestes freqüències van ser anul·lades judicialment el setembre del 2012. Gairebé dos anys després, però, la sentència segueix sense ser aplicada i Unidad Editorial continua fent caixa amb el seu arrendament.

Publicat a GeneralComments (0)

Nova amenaça a la llibertat de premsa a l’Estat espanyol

Nova amenaça a la llibertat de premsa a l’Estat espanyol

Després de les restriccions a la feina dels informadors gràfics que suposa el projecte de nova Llei de Seguretat Ciutadana ara arriba una nova amenaça per als periodistes de tribunals. L’article 18 de l’avantprojecte de Llei Orgànica del Poder Judicial, fet públic el 4 d’abril, disposa que “els jutges que considerin pertorbat el seu assossec i equanimitat o que se sentin inquietats (…) ho posaran en coneixement del Consell General de Poder Judicial”. Aquest podrà “ordenar a qui pertorbi o inquieti als jutges el cessament immediat de la seva conducta. La continuació o reiteració de tal comportament (…) serà constitutiva de delicte contra l’Administració de Justícia previst i penat a l’apartat 1 de l’article 464 del Codi Penal”.

Per a la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) –principal organització professional  de l’Estat i que agrupa entitats valencianes com la UPV, l’Associació de Periodistes de Castelló o l’Associació de Premsa d’Alacant- aquest redactat podria obrir la porta a que els jutges tractessin de silenciar els periodistes que informen de casos judicials oberts.

Segons declaracions d’Elsa González, presidenta de la FAPE, recollides pel digital 233 grados, aquesta norma suposa “un pas enrere en la llibertat d’informació i, per tant, en la llibertat del ciutadà a rebre una informació lliure i veraç, un dret que protegeix i garanteix la Constitució”. Per González és especialment greu que fins i tot es valori la possibilitat d’incloure penes de presó, ja que l’article 464 del Codi Penal que s’aplicaria en aquest cas preveu penes d’un a quatre anys de presó i multes d’entre sis i 24 mesos.

Publicat a GeneralComments (0)

La premsa de Madrid tanca files

La premsa de Madrid tanca files

Per si no n’hi havia prou amb les contundents conclusions que de l’Informe Mèdia.cat analitzant dos anys de portades de la premsa madrilenya sobre el procés, avui aquestes han tornat a donar un nou exemple de la seva capacitat de tancar files en favor de la unitat d’Espanya.

El diari que probablement ha fet més explícita aquesta presa de posició ha estat El Mundo que per primer cop li ha trobat alguna gràcia a Rubalcaba. Qui va ser una de les bèsties negres d’un diari que l’ha acusat fins i tot de col·laborar amb ETA o d’ordir el 15M, ahir va fer –juntament amb Rajoy- “un sòlid al·legat contra la via independentista de Mas”. En canvi, els “suplents” –així els anomena el diari- enviats pel Parlament no van “donar la mida”. “Amb discursos diferents i arguments pobres i mal expressats els representants del Parlament no van aconseguir transmetre la solemnitat i importància històrica que pretenien”.

A dalt de la capçalera una cita de Cesare Beccaria –jurista italià del segle XVIII, pare del reformisme penitenciari- recorda que “La suma de les porcions de llibertat sacrificades pel bé de tots forma la sobirania d’una nació”.

L’ABC també opta per destacar les bondats del discurs de Rajoy, però el diari de Vocento no li troba la gràcia a Rubalcaba ni en un dia com avui i el relega a mera comparsa. Per a l’ABC tot va limitar-se a una “lliçó de democràcia” que va “desmuntar la consulta il·legal i el victimisme nacionalista”. Fins i tot la imatge mostra un President espanyol dialogant disposat a donar la mà a la separatista Rovira. En realitat va ser la diputada republicana qui va adreçar-se a Rajoy, que mirava cap a una altra banda.

La portada, a més, destaca el titular de l’editorial –Rajoy lidera la defensa de l’Estat i la Constitució”- i, com qui no vol la cosa, la derrota electoral dels independentistes quebequesos i el pla del Govern francès de reduir el nombre de regions.

La Razón, fidel al seu estil agitador, confon el Congrés dels Diputats amb “Espanya” –i aquesta amb un Rajoy immens davant uns desenfocats Turull, Rovira i Herrera- que ahir no va dir “no”, com tothom va entendre, sinó “sí”. En concret “sí a Catalunya, a la Constitució, a complir la llei, al diàleg”. Al costat, Mas –tallat per la meitat- persistint en la seva desobediència: “La voluntat de Catalunya no la pot aturar el Congrés”. El diari de Planeta, però, marca una diferència: a la seva portada fins i tot Rubalcaba es sospitós de debilitat quan “proposa recollir la singularitat de Catalunya a la Constitució”.

Finalment El País tracta de donar un enfocament més polític al mateix tema en destacar que “La Constitució frena la consulta” i que “El Congrés nega la competència per fer un referèndum per una majoria aclaparadora”, que al cap i a la fi és el que es discutia ahir en seu parlamentària. També el recull de cites triades són més argumentatives: el repte de Rajoy a canviar la Llei Fonamental o la proposta de Rubalcaba de “noves formes de convivència”. En canvi, Mas només “manté el desafiament”.

Això sí, la foto escollida per la capçalera de Prisa és la més misteriosa de totes: Un Duran i Lleida passant per davant un Rajoy que el saluda amablement amb la mà i un somriure.

 

 

 

 

 

 

 

 

Publicat a General, PolíticaComments (0)

El periodisme espanyol descobreix la tendència ‘conspiranoica’ de Pilar Urbano

El periodisme espanyol descobreix la tendència ‘conspiranoica’ de Pilar Urbano

La publicació del llibre La gran desmemoria de Pilar Urbano sobre la implicació del Rei espanyol en la trama del cop d’Estat del 23F ha generat una onada d’indignació en el món politíco-mediàtic estatal. Qui més lluny ha anat, possiblement, és El País, que el 4 d’abril va incloure en portada un article del seu president executiu, Juan Luis Cebrián titulat “Gat per llebre” i on titlla de “falòrnies” les tesis de la periodista valenciana.

Altres diaris van destacar en portada les reaccions de la Zarzuela al llibre, com per exemple, El Mundo, l’ABC o Las Provincias, encara que va ser La Vanguardia l’única que ho va situar com titular principal. Per primer cop un llibre crític amb el paper de la monarquia –que no amb la institució- ha generat una resposta tan virulenta per part de la Casa Reial espanyola.

Des de llavors, columnistes, tertulians i protagonistes dels fets narrats convertits en oportuns col·laboradors dels principals mitjans es dediquen a criticar el “relat de ficció” que al seu entendre ha publicat Urbano.

Qui millor sembla conèixer la tendència de l’escriptora a la fabuació és ABC, diari on Urbano va mantenir una destacada columna durant anys. Ara, el diari de Vocento relata com el 1984 inventava que militants d’ETA es passejaven pel centre de Vitòria “pistola al cinturó”. O que durant la seva cobertura del judici dels colpistes del 23-F, davant “la seva falta de rigor i les seves fonts incògnites” van haver de contractar els serveis jurídics especials per revisar-li cròniques. No s’explica però, perquè llavors el diari no va acomiadar una de les seves periodistes estrella.

També El Mundo centra en la valenciana “el mal del periodisme”. La seva tendència a les teories conspiratòries és un dels principals arguments acusatoris –això en el diari de l’11M- i es posa com a exemple com en el llibre Yo entré en el CESID avala la tesi que l’accident aeri del cim d’Oiz hauria estat en realitat un atemptat d’ETA mitjançant un míssil rus. Aquest detall, però, va passar per alt a la crònica que el diari de Unidad Editorial va publicar el 1997, on destacava que Urbano era “col·laboradora d’El Mundo” i que “narra transmetent al lector els calfreds i suors fredes que ha experimentat”. El llibre, en realitat contenia moltes més inexactituds i errors, sobretot pel que respecta a la lluita contra ETA, però no sembla que llavors no era massa important.

De fet, la tendència conspiranoica d’Urbano no és nova. Ja en el seu llibre Jefe Atta. El secreto de la Casa Blanca posava en dubte la versió oficial de l’11S en el que El Mundo descrivia com un “clàssic estil d’investigació amb el que ja va obtenir grans resultats amb llibres com Con la venia, yo investigué el 23-F i Yo entré en el CESID”. També a El precio del Trono, sobre l’ascens de Joan Carles I a la prefectura de l’Estat espanyol, va dedicar un capítol a “demostrar” que la CIA es trobava darrere l’atemptat que va costar-li la vida a Carrero Blanco. A pesar de la manca absoluta de proves el llibre va comptar amb bones crítiques a tot tipus de mitjans que en cap moment van qüestionar els “indicis” aportats per l’autora.

Tampoc ningú va semblar-se escandalitzar quan el periodista basc Pepe Rei va acusar al jutge Baltasar Garzón de filtrar secrets sumarials a Urbano, qui va escriure una hagiografia del magistrat titulada El hombre que veía amanecer.

La tesi no és nova

Curiosament, el torrent de columnes i tertúlies no ha impedit que hagi passat una cosa per alt, més enllà de les qualitats literàries o periodístiques d’Urbano. I és que la seva tesi ni tan sols es nova. Gregorio Morán (El precio de la transición i Adolfo Suárez. Ambición y destino), Joan Garcés (Soberanos e intervenidos), Amadeo Martínez Inglés (23-F, el golpe que nunca existió), Jesús Palacios (23-F, el Rey y su secreto) o el ja citat Pepe Rei (Un Rei cop a cop) han explicat de forma més o menys documentada la mateixa trama descrita per Urbano.

Però llavors encara funcionava el cordó sanitari mediàtic entorn la Casa Reial i l’estratègia va ser el silenci.

Publicat a GeneralComments (0)

La Fiscalia descarta la relació dels incidents del 22M amb grups organitzats, però ningú rectifica

La Fiscalia descarta la relació dels incidents del 22M amb grups organitzats, però ningú rectifica

Un teletip d’EFE datat l’1 d’abril aclareix els resultats que fins ara han tingut les investigacions policials sobre la presència de “grups criminals organitzats” en els avalots que van seguir a la massiva manifestació per la dignitat de Madrid el passat 22 de març: per ara “no hi ha dades”.

Amb aquesta concisa declaració, el fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, tanca més de deu dies de bombardeig informatiu que han omplert pàgines de diaris i tertúlies televisives i radiofòniques sobre les suposades organitzacions que es trobarien darrere aquells fets.

Només per posar alguns exemples, La Razón acusava en la seva portada del 27 de març que els “radicals” tenien com a estratègia el 22M “provocar els policies per a que disparessin”. El 31 de març ABC publicava un ampli reportatge acusant tot tipus d’organitzacions socials, sindicals, estudiantils i partits d’esquerra de tractar de “desestabilitzar l’Estat” emprant la violència. I El Mundo assegurava que Resistencia Galega –un petit grupuscle independentista convertir de sobte en la principal amenaça per la seguretat pública- “es troba darrere els incidents més greus del 22-M”.

A favor del diari de Vocento, cal dir que almenys aquest ha recollit en la seva edició digital el teletip d’EFE on s’explica que la Fiscalia descarta totes aquestes teories, encara que no li ha donat la mateixa transcendència que a l’altra versió. La resta ni això.

 

De fet, un teletip del dia anterior –el 30 de març- on s’avisava que la Fiscalia Antiterrorista demanava informes a la policia sobre aquesta possible participació de grups criminals en els avalots va tenir un important ressò a la majoria de mitjans. El seu desmentit només 24 hores després ha passat pràcticament desapercebut.

Agressions a periodistes

També ha passat força per alt les agressions patides per diferents periodistes gràfics durant una nova manifestació a Madrid el 29 de març per part de la policia. No ha estat fins que l’Organització per a la Cooperació i la Seguretat a Europa (OSCE) va qualificar “d’inacceptables” aquests atacs, l’1 d’abril –tres dies després que succeïssin- que la majoria de mitjans se n’han fet ressò.

Publicat a GeneralComments (0)

Fer un bon titular amb una mala dada

Fer un bon titular amb una mala dada

L’ABC va celebrar ahir la XXI Trobada del Sector Financer, organitzat pel mateix diari juntament amb l’auditora Deloitt i l’empresa Sociedad de Tasación. Com és habitual quan un mitjà organitza un esdeveniment d’aquest tipus, avui es destaca a la portada de la capçalera amb un titular d’allò més optimista: “Govern [espanyol] i bancs asseguren que el crèdit comença a fluir”. A l’interior, es dediquen tres pàgines senceres i l’editorial a cobrir la jornada.

El text sempre manté el to positiu de la portada i a l’edició digital s’insisteix que “Economia i la banca constaten ja un augment del crèdit nou a PYME i llars”. En canvi l’opinió del sub-governador del Banc d’Espanya, Fernando Restoy, es relega al subtitular i s’utilitza una expressió tan rebuscada com que “la caiguda del finançament a l’economia s’ha estabilitzat, a pesar que el saldo viu de préstecs va accelerar el seu descens al febrer”.

En realitat, tal i com explica l’Ara analitzant les mateixes dades, les xifres del Banc d’Espanya indiquen que el crèdit segueix baixant. En el cas de les llars fins a un 5,5% respecte el mateix mes de l’any passat i un 4,9% respecte al gener d’enguany. Pel que fa a les empreses aquesta caiguda ha estat d’un 6,5% interanual i d’un 5,7% comparant gener amb el desembre immediatament precedent.

Tot i això, ABC prefereix citar a Fernando Jiménez Latorre, secretari d’Estat del ministeri espanyol d’Economia, qui assegura que “les estadístiques del Banc d’Espanya indiquen que el flux de crèdit nou a empreses diferents de la construcció va començar a créixer el desembre de l’any passat”. El “truc” de Jiménez Latorre és separar el crèdit nou del total –que inclou el que ja estava concedit i està pendent d’amortitzar- per tal de maquillar unes xifres negatives.

Finalment, ABC, recull les participacions dels bancs Santander i Popular, en els que ambdós se sumen al to optimista generalitzat. El diari oblida recordar, però, que al llarg de tota la crisi els bancs mai han oblidat aquest to optimista i han repetit abastament que “allò pitjor ja ha passat” mentre els senyals de recuperació no han acabat d’arribar mai.

Publicat a GeneralComments (0)

L’ABC i la nostàlgia de la guerra civil

L’ABC i la nostàlgia de la guerra civil

La gent marxa a l'exili per fugir de la repressió franquista

El 75è aniversari del final de la Guerra Civil han estat acompanyats per unes polèmiques declaracions del cardenal arquebisbe de Madrid, Rouco Varela, segons el qual hi ha actituds que  “van causar i poden causar” una altra guerra. L’expressió va la fer servir durant l’homilia en motiu de l’enterrament de l’ex-president espanyol Adolfo Suárez.

L’ABC és precisament un dels diaris que destaca en portada l’homilia de Varela, encara que no aquesta part del seu discurs. Però la commemoració de la diada històrica del diari va més enllà i s’acompanya d’un especial que inclou un reportatge sobre com la gent que encara viu recorda el moment en que va anunciar-se que la guerra havia acabat.

El reportatge és una mostra clara d’una visió dels fets segons la qual el final de la guerra va suposar la fi de les penalitats. Al llarg del text es recullen els records de vuit persones diferents, la majoria de les quals havien passat el conflicte al bàndol feixista i els que ho havien fet en territori republicà recorden com “havíem estat veient piles de sacs de fesols o cigrons (…) durant tota la guerra, mentre nosaltres moríem de fam”.

Diversos testimonis relaten la repressió patida durant la guerra per militar en el bàndol franquista, però no n’hi ha cap que hagués patit la contrària, tot i que tots els historiadors reconeixen que va ser molt més massiva i sistemàtica. L’única víctima de la violència feixista que se cita ho va ser a causa d’un bombardeig.

Però més enllà de la tria dels testimonis, durant tot el reportatge es repeteix la idea que “les escenes d’alegria pel final de la guerra van repetir-se per tots els racons d’Espanya, independentment del bàndol amb e que se simpatitzés”. Deixant de banda que òbviament el final de la guerra era una bona notícia, no queda ni un sol caràcter en tot el text per recordar els centenars de milers d’exiliats, la repressió que es desencadenaria a partir d’aquell moment o la por a les represàlies amb la que viurien milions de persones.

Només una frase d’un dels testimonis –“la guerra havia estat molt dura… encara que la postguerra va ser pitjor”- podria deixar una porta oberta a reconèixer aquest error. Però aquest és el mateix testimoni que als set anys estava “completament mentalitzat per assumir el final de la guerra i ser conscient de la victòria”.

Una cobertura que contrasta durament, per posar un exemple, amb l’especial “Diari d’una ocupació” d’ElPunt Avui i publicat després en format llibre.

Publicat a GeneralComments (0)

Pàgina 1 de 171234510...»

Foto-reportatges

Bios

Estadísitiques

Traductor

Enllaços recomanats

Mediacat Twitter

Calendari

Abril  2014
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
   
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30