Tag Archive | "EUA"

No tot el que passa als EUA és notícia

No tot el que passa als EUA és notícia

Una visita a la portada de la secció d’internacional de l’edició digital de La Vanguardia ens mostra fins a cinc notícies sobre els Estats Units. A l’Ara –centrat en el procés independentista escocès- se’n troben només dues. Levante en publica tres i el 324.cat també dues. En cap cas sense comptar les informacions on aquest país hi estaria relacionat de forma més o menys directa, com l’atemptat contra un científic iranià o les notícies provinents de l’Afganistan. El procés de primàries del Partit Republicà, el desè aniversari de Guantánamo i una dimissió del Govern Obama copen la cobertura. En les seccions de tecnologia dels mateixos diaris, La Vanguardia hi publica dues notícies ubicades als EUA i vuit relacionades amb Internet i xarxes socials –la resta són bàsicament sobre nous productes tecnològics i reproduccions de vídeos virals-, l’Ara en té dotze sobre xarxes socials –en cinc citen Twitter al titular- per bé que cap és ubicada als Estats Units i 324.cat té quatre notícies sobre Twitter i una altra dels EUA. Levante no té aquesta secció.

No es pot dir doncs, que els EUA o internet –en concret les xarxes socials- no gaudeixin d’una bona cobertura. Per això és força inexplicable que cap mitjà del país hagi explicat encara que és la Llei per Aturar la Pirateria en Línia (SOPA en les seves sigles angleses), una versió estatunidenca de la Llei Sinde molt més agressiva –i amb més que probables efectes internacionals, ja que s’aplicaria a webs de qualsevol país- que preveu deixar, en sols cinc dies, sense servidor, domini, publicitat o comptes corrents –en un procés similar al que va patir Wikileaks- a webs amb continguts susceptibles de violar la propietat intel·lectual o enllaços a altres webs que en poguessin tenir. Unes mesures que, segons els seus crítics, no sols amenaça la llibertat d’expressió sinó que acabaria amb la internet tal i com l’hem coneguda fins ara.

Els efectes podrien ser encara més immediats si la coalició d’empreses que s’oposen a la llei –formada pels proveïdors de serveis més importants de la xarxa com Google, Twitter, Facebook, Yahoo o PayPal- acaben complint la seva advertència de realitzar una aturada de 24 hores pel proper 23 de gener, vigília de la tramitació de la norma al Congrés del país americà. De moment, aquesta aturada –amb conseqüències socials i econòmiques incalculables i que s’anuncia com un avís del que podria passar a la pràctica si la SOPA és aprovada- no és més que una “idea”, però suficient per a que en parlin mitjans d’arreu del món. Excepte aquí, on en dues setmanes ens podríem trobar amb la meitat d’internet apagat sense saber-ne les raons o haver pogut actuar en previsió.

Als Països Catalans la informació sobre aquesta proposta de llei i les seves conseqüències ha recaigut sobretot en blocs especialitzats i fòrums, sense que cap mitjà se n’hagi fet ressò. A l’Estat espanyol sols El País i 20Minutos n’han publicat alguns reportatges no gaire destacats i ni tan sols el tardà teletip d’EFE redactat ahir –fa més d’una setmana que es parla d’aquesta aturada- ha servit de gaire, ja que només ha estat reproduït per Público i alguns diaris bascos.

Un silenciament que no ha impedit a nombrosos internautes organitzar-se per tal d’impedir l’aprovació de la llei. En les darreres setmanes s’han llançat iniciatives com l’”Operació Blackout” d’Anonymous o una aplicació per Android que pemet saber quines empreses donen suport a la SOPA i així evitar comprar-ne els productes.

Per cert que la SOPA també tindria les seves conseqüències per als propis periodistes i mitjans, tal i com explica aquest reportatge.

Publicat a General, InternetComments (0)

Pocs diaris dubten de les acusacions estatunidenques contra l’Iran

Pocs diaris dubten de les acusacions estatunidenques contra l’Iran

El diari El País ha estat el rotatiu que més espai i esforç ha dedicat a explicar tots els detalls relacionats amb la suposada trama iraniana –promocionada per elements governamentals d’aquest país- que pretenia atemptar als Estats Units, implicant una bona part de la seva extensa xarxa de corresponsals internacionals. Des d’un principi els titulars han estat contundents i no han deixat cap espai al dubte: “Els EUA frustren un pla iranià per a matar a l’ambaixador saudita a Washington”, “La trama iraniana desencadena l’alarma pels llaços entre ‘narcos’ mexicans i el terrorisme” o “Els EUA sospesen les represàlies contra Iran”. Fins i tot l’única i breu peça que hauria de donar la versió de l’altra part –“Iran rebutja les acusacions dels EUA d’atemptar contra l’ambaixador saudita”- és en gran part un compendi de les diferents acusacions contra el país persa de fomentar atemptats fora les seves fronteres. Amb poques excepcions, la resta de diaris s’han quedat –encara que dedicant-li molta menys rellevància- amb aquest relat, que ha estat també el que han difós les dues principals agències de notícies espanyoles que reprodueixen la majoria de mitjans.

Amb aquestes acusacions tan greus sembla obvi que el discurs hagi derivat en sols dos dies cap a les represàlies que els EUA poden prendre contra l’Iran –Obama en persona ha anunciat plans en aquest sentit- i quines fórmules legals s’han de seguir per aplicar-les. Resulta natural creure que si el govern d’un país democràtic llança una acusació tan greu contra un país estranger –i més encara si aquest no és una democràcia- és que té proves fonamentades i que no hi ha gaires motius per al dubte. El problema és que aquest mateix govern, fa sols vuit anys, va demanar al món que el cregués quan deia que Iraq tenia armes de destrucció massiva com a argument per a enviar el país àrab i al final aquestes no existien. Pel que no hauria de semblar tan estrany demanar un cert principi de precaució als periodistes, ja que fins i tot els governs democràtics poden mentir o poden ser enganyats.

Això és el que han fet els periodistes estatunidencs del Washington Post i el Wall Street Journal, que han començat a preguntar a fonts diferents a les governamentals i han vist que no totes les peces del trencaclosques encaixen tant bé. Segons estan publicant aquests diaris –i que els lectors catalans poden saber gràcies a que La Vanguardia ha optat per recórrer a l’agència alemanya DPA enlloc de a les espanyoles habituals i al corresponsal d’El Punt Avui- hi ha raons més que suficients per a dubtar de la versió oficial, que la trama està “massa mal organitzada” i hi ha “massa elements estranys” per creure-se-la, com a mínim sense preguntar més.

Els dubtes deuen ser tan grans que el mateix corresponsal de El País a Washington ha decidit incloure’ls a la seva crònica d’avui, encara que al darrer paràgraf del text i sense esmentar-lo en la titulació. Però com aconseguiran els EUA l’aval del Consell de Seguretat de l’ONU si no poden demostrar la seva versió dels fets? El periodista ho té clar: “Una de les raons per a que això passi és la implicació d’Aràbia Saudita, un país ric i petrolier amb el que Rússia i Xina estan interessats en mantenir bones relacions comercials”.

Publicat a General, InternacionalComments (0)

La (mala) gestió informativa de la mort de Ben Laden

La (mala) gestió informativa de la mort de Ben Laden

La notícia de la mort de Bin Laden ha revolucionat el panorama informatiu mundial i això és impossible de fer –a l’era de la imatge- sense una foto que estigui a l’alçada de la història. I com aquesta no hi era doncs es va inventar: un bast muntatge digital va donar la volta al planeta com a “prova” de la mort de la persona més buscada del món. I quan es va saber que aquesta era una imatge falsa els mitjans no van reaccionar amb vergonya retirant-la, sinó que es van limitar a canviar el peu de foto explicitant el seu origen i van seguir difonent-la. Tota una metàfora del sistema comunicatiu que ens ha tocat viure. Read the full text

Publicat a General, InternacionalComments (0)

Dos models de país molt similars als EUA

Dos models de país molt similars als EUA

Barack Obama ha fet un discurs i això aquí és notícia destacada. Potser perquè el parlament versava sobre un tema d’actualitat rabiosa també a casa nostra, o potser perquè qualsevol paraula del president estatunidenc ja és considerada notícia. Sigui com sigui, els anuncis de retallades pressupostàries d’Obama poden ser vistes com una promesa o com una amenaça, i això és el que fan els diferents mitjans en favor d’un cert pluralisme informatiu, però, tal com passa en el tractament local de les retallades, aquesta pluralitat topa amb els estrets límits de l’ortodòxia neoliberal. Read the full text

Publicat a General, InternacionalComments (0)

“El periodisme d’investigació té molt poca capacitat d’influència”

“El periodisme d’investigació té molt poca capacitat d’influència”

Entrevista a Hernando Calvo Ospina, escriptor i periodist d’investigació colombià, autor de El equipo de choque de la CIA (El Viejo Topo, 2011)

Vostè acusa la CIA de delictes molt greus com assassinats o tràfic de drogues. Creu què és possible què això arribi algun dia a judici?
No. Els casos més greus que s’han fet públics mai han arribat a imputar ningú. La vegada que més lluny es va arribar va ser amb el cas Irangate [on es va saber que la CIA venia armes a Iran i traficava amb drogues per finançar la contra nicaragüenca] amb Reagan de president i Bush pare de vicepresident. Això va arribar al Senat amb un informe demolidor elaborat per John Kerry. Doncs no sols no va tombar Reagan, sinó que ni tan sols va impedir que Bush fora escollit i, per més inri, el mateix Kerry va ser derrotat per Bush fill el 2004.
O sigui que al final no va passar res i no passarà i si passés com a molt ho pagaria algun funcionari de baix nivell, perquè allò contrari significaria tocar el sistema i, el sistema –es digui republicà o demòcrata,- es protegeix a si mateix.

A pesar dels escàndols, aquest tipus de polítiques es continuen mantenint. Wikileaks n’ha destapat algunes de realment esfereïdores ubicades a l’Afganistan.

I n’hi ha més d’exemples. Els grups paramilitars colombians que tenen el suport de la CIA es financen amb el tràfic de drogues. De fet, han substituït els càrters clàssics i avui són ells mateixos les principals organitzacions de narcotràfic, però no els passa res. La lliçó és, si ets aliat dels EUA estàs protegit. El problema començarà quan passis a caure-li malament, com li va succeir a Noriega o Saddam, però mentre això no passi…

Al seu llibre vostè no descobreix realment cap secret, tot el què hi ha ja ha estat abans publicat a la premsa o en informes oficials, però tot i així no en som gens conscients. Com funciona aquest ocultament en un sistema on hi ha llibertat de premsa?

És cert que la premsa estatunidenca ha publicat moltes coses i ha destapat molts escàndols, però aquesta premsa també forma part del sistema i sap fins on pot arribar. Per la seva banda, el sistema té els seus coixins i té molta capacitat, i més als EUA, d’absorbir les crítiques. Es difonen fets terribles i en realitat no passa res.

I aquest sistema de control funciona sense repressió als periodistes?

Sí que n’hi ha algun tipus de repressió, però és molt tranquil·la. Són més aviat pressions de tipus professional, limitacions de fonts, pactes entre els polítics i editors, etc. Però és cert que no es pot parlar de mecanismes de censura directa.

Quines possibilitats té d’influir el periodisme d’investigació en la societat?

Jo crec que molt poca. Els grans mitjan s’autocensuren, saben que podrien fer tremolar el sistema, però no ho volen. D’alguna forma, conscientment o inconscient, tenim la sensació que estem atacant la nació, el propi país, i aquest tipus de pressió nacionalista funciona.

Les revelacions de Wikileaks que comentaves en són un bon exemple. El que s’ha sabut de l’Estat espanyol haurien de provocar un fort debat parlamentari, es podria portar Aznar davant d’un tribunal, com pot ser que el que mani realment sigui l’ambaixador estatunidenc? I en canvio no ha passat res de tot això, ja que podria fer tremolar el sistema. Els coixins funcionen.

I per molt que a vegades critiquin, la premsa són els gossos guardians d’aquest sistema, mai farà el paper d’opositor real.

Publicat a General, InternacionalComments (0)

Contundent denuncia de la incitació a la violència al País Basc, però no a Arizona

Contundent denuncia de la incitació a la violència al País Basc, però no a Arizona

dianes de palinLa premsa de Madrid -i els seus lectors, si ens podem refiar dels comentaris que es deixen a les edicions digitals- no es creuen les intencions d’ETA de deixar les armes. El seus Govern continua les detencions d’independentistes bascos i els tribunals investiguen les manifestacions pacífiques perquè s’hi ha fet “apologia de la violència” al mostrar fotos amb les cares de presos.

Read the full text

Publicat a GeneralComments (0)

Wikileaks: és la veritat la que salva vides

Wikileaks: és la veritat la que salva vides

wikileaks_censuraL’argument principal de la intensa i desesperada batalla que el Govern dels EUA està liderant contra Wikileaks és que les seves revelacions “posen en perill vides humanes”, tal i com va dir la mateixa Secretària d’Estat Hillary Clinton. Però podria ser al revés? Podria ser que el fer de posar al descobert les pràctiques mafioses i violentes dels serveis secrets estatunidencs arreu del planeta ajudés a salvar algunes vides?

Read the full text

Publicat a General, InternacionalComments (0)

Europa més liberal que els EUA

Europa més liberal que els EUA

espectre blancHi ha cert consens general dient que el futur és a internet. No sols de la comunicació, sinó també de l’economia i fins i tot de la societat. Per tant, de com sigui aquest internet en un futur dependrà en bona mesura com serà la comunicació, l’economia o la societat. Però a pesar d’aquesta transcendència “a Europa quasi ningú s’assabenta d’aquestes coses. Ni es discuteixen. Als EUA sí”, assegura David Ballota, periodista de la revista digital especialitzada Nación Red.

Read the full text

Publicat a GeneralComments (0)

Pàgina 1 de 212

Opinió

  • Joan_Canela_Barrull I si el problema no fos el continent sinó el contingut?

    Llegeixo aquests dies, a estones, quan puc, Los guardianes del poder. El mito de la prensa progresista de David Edwards i David Cromwell, impulsors de MediaLens, que vindria a ser la versió anglesa de Mèdia.cat. Ja al pròleg del llibre, el mític periodista australià John Pilger escriu: “El que sí ha canviat és la percepció [...]

Traductor

Enllaços recomanats

Mediacat Twitter

Calendari

Febrer  2012
Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
   
  1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29