Moure 3.000 persones en unes jornades de debat no és fàcil. Però tampoc hi ajuda la poca atenció que bona part de la premsa escrita barcelonina ha realitzat del Fòrum Social Català. Segurament -i potser sorprendrà a més d’un- el diari que ha cobert amb més atenció (una pàgina sencera) l’esdeveniment és La Vanguardia. Ho fa amb un enfocament negatiu sobre el moviment altermundista “El moviment antiglobalització celebra 10 anys sense victòries” però amb una crònica treballada en el qual es recullen veus qualificades com les de Carlos Taibo, Arcadi Oliveras, Paul Nicholson i Joan Maria Antentas.

El Periódico va donar veu a un dels portaveus, el membre de Papers i Drets per a Tothom Brian Anglo, en forma d’entrevista de pregunta i resposta ràpida. La peça titulada “Ens neguem a pagar per una crisi que no hem generat” funciona com a prèvia de l’esdeveniment.

També van fer una prèvia sobre el Fòrum, que se celebrava a la Universitat de Barcelona, el diari Público i l’agència Europa Press. El Punt només citava la convocatòria en el si d’una breu crònica de la manifestació “contra l’Europa del capital” del passat divendres. L’Agència Catalana de Notícies -que no va cobrir l’esdeveniment- també el citava en el teletip sobre la manifestació. El diari que més ha obviat el Fòrum Social Català ha estat l’Avui que ni n’ha fet prèvia ni cap tipus de referència posterior.

Segurament diversos elements poden explicar aquesta cobertura de mínims. Per una banda la poca atenció que es dóna a les alternatives al model dominant. Però també la dificultat de plasmar aquest tipus d’esdeveniments que van més enllà de la foto d’una manifestació. Un fet que, segurament, no és tant sols atribuïble a la premsa sinó també als mateixos organitzadors.

El Periódico

El passat 8 d’octubre l’Audiència de Barcelona va condemnar amb penes de fins a tres anys i mig de presó a tres dirigents del grup neonazi Centre d’Estudis Indeoeuropeus (CEI) entre els quals el propietari de la llibreria Kaiki de Barcelona.

En una nota que va distribuir l’Agència EFE s’explicava que després de la detenció, el juliol de 2003, els processats havien “entregat” 18.000 euros a les Comunitat Israelita de Barcelona, SOS Racisme i l’Amical Mathausen que exercien l’acusació particular. La nota d’EFE afegia que pel tribunal “l’entrega d’aquesta quantitat no podia justificar una rebaixa de la pena com a atenuant de reparació”.

La nota d’EFE es va reproduir el mateix dia a les edicions digitals d’El Periódico de Catalunya i La Vanguardia. L’endemà, El Periódico també ho va publicar a l’edició de paper canviant el verb “entregar” per “donar”. Els dos mots denoten una transacció amb voluntarietat per ambdues parts, un fet que atempta contra l’honor d’entitats que precisament treballen per eliminar el racisme en la nostra societat.

El 9 d’octubre Amical Mathausen i SOS Racisme van emetre una nota de premsa en la que demanaven una rectificació de la informació. En aquest sentit adjuntaven el fragment de la sentència sobre la qual es va basar l’Agència EFE: “(…) los acusados consignaron en el juzgado de instrucción la cantidad de 18.000€ para que dicha entidad fuera entregada a las entidades (…)”. És a dir, que els condemnats van ingressar uns diners en un compte corrent per tal que fossin posats a disposició de l’acusació en particular, una acció que apareix en condicional i que no es va produir mai.

L’agència Europa Press va recollir la informació d’Amical Mathausen i SOS Racisme recordant que “havien rebutjat” cobrar els diners dels nazis condemnats. Tanmateix ni l’Agència EFE ni els dos diaris que havien reproduit la nota ho van fer ni en les edicions digitals ni en paper.