Taysir Alony, corresponsal d’Al Jazeera a l’Estat espanyol, va ser condemnat per col·laborar amb Al Qaida i fins i tot per ser darrere de l’11-S, per l’Audiència Nacional espanyola, però la setmana passada el TEDH ha fallat que aquell judici no va complir les normes bàsiques d’un tribunal imparcial, ja que una de les magistrades encarregades de redactar la sentència havia estat l’encarregada, prèviament, d’ordenar i motivar el seu manteniment a la presó. Com el TEDH no revisa els fets que van motivar o no una sentència –el que judicialment s’anomena “fets provats”- sinó únicament el procediment pel qual es va arribar a aquesta, no té competències per absoldre Alony, però el seu qüestionament del tribunal que el va condemnar i la indemnització de 10.000 euros imposada a l’Estat espanyol són motius de sobra per entendre que el procés que va dur el periodista a la presó estava totalment viciat.

Tot i això, els mitjans que s’han fet referència al cas, com Europa Press o El Mundo, han optat per titulars que incideixen en els fets ara posats en qüestió: “Condemnen a Espanya a pagar 10.000 euros al periodista condemnat a 7 anys per ajudar a Al Qaida” i “Espanya haurà de pagar al periodista condemnat per ajudar a Al Qaida”, respectivament. Fins i tot una ràdio va titular la notícia del seu web que “El govern espanyol haurà de pagar-li [a Alony] per col·laborar amb Al Qaida”. Una inexactitud que se suposa fruit d’una errada de redacció, però que no per això deixa de ser greu.

Altres mitjans –especialment El País, que va seguir de prop la detenció i el procés judicial d’Alony- no s’han fet ressò de la notícia. Als Països Catalans alguns diaris –Mèdia.cat sols ha trobat La Vanguardia i Diario de Mallorca- han publicat el teletip d’EFE a les seves edicions digitals sense donar-li massa ressò i incloent el polèmic titular. En canvi, a altres països, digitals especialitzats en comunicació sí han destacat la notícia, però Alony ja no era un”periodista condemnat”, sinó la persona “que havia entrevistat bin Laden”.

Taysir Alony Kate va ser detingut el 5 de setembre de 2003 per ordres del jutge Baltasar Garzón acusat de col·laborar amb Al-Qaida i de ser part de la trama que havia realitzat els atemptats de l’onze de setembre de 2001 als EUA. Per Alony, espanyol d’origen sirià, corresponsal a l’Estat per la cadena de televisió Al Jazeera i el primer periodista en entrevistar Bin Laden després de l’11-S, va començar un autèntic malson de presons, judicis i acusacions mediàtiques que ell sempre va desmentir, assegurant que la seva única relació amb Al Qaida estava motivada amb la seva feina. El seu cas va tenir forta transcendència internacional i Alony va comptar amb el recolzament de la seva cadena i de les associacions àrabs de drets humans i de periodistes. Ell va ser, de fet, l’únic periodista d’Al Jazeera acusat judicialment per terrorisme, en una època en que les declaracions de polítics, periodistes i militars estatunidencs i europeus en aquesta línia eren habituals.

Les acusacions contra Alony es van anar desinflant molt abans d’arribar el cas a Estrasburg. D’una primera petició fiscal de desenes d’anys, es va passar a una condemna a set per “col·laboració amb banda armada” en una vista en que el fiscal va utilitzar la seva entrevista a bin Laden com a prova, el que va ser criticat per organitzacions com Reporters sense Fronteres. Mesos després del judici, però, va ser alliberat –l’octubre del 2006- per motius de salut.

Grans partits a banda, la formació petita amb més regidors és la Candidatura d’Unitat Popular, amb 20, seguida per Plataforma per Catalunya (17) i Ciutadans (13). Per contra, una ràpida recerca per alguns dels principals mitjans a Catalunya dóna resultats diversos i gens d’acord amb aquesta jerarquia. Per exemple, durant el mes de maig a La Vanguardia ha sortit citada setze vegades PxC, nou C’s i només cinc la CUP, i això que un reportatge sobre les opcions polítiques a diferents municipis se n’analitzaven quatre on aquesta formació té regidors sense que se l’esmentés ni un sol cop. Per la seva banda, el portal de la CCMA, 3cat24.cat ha citat C’s deu vegades, dues la CUP i només una PxC. L’agència de notícies Europa Press ha parlat 9 vegades de la formació xenòfoba, dues de la independentista i cap del partit d’Albert Rivera. El diari que més proporcional ha estat –i també el que millor informació local ha publicat- és l’Avui, amb 104 notícies només des de l’inici de campanya, on apareix la CUP, 25 PxC i 270 on es pot llegir la paraula “ciutadans”, la meitat de les quals tindrien relació amb la formació política.

La primera reflexió, òbvia, és el poc seguiment dels grans mitjans –amb excepcions- sobre el territori i el fet que les eleccions municipals queden circumscrites a les grans capitals. La segona és que PxC rep un tractament sobredimensionat en el que sembla que els mateixos que es diuen preocupats pel seu creixement siguin els que l’alimenten. I finalment, encara que, excepte un, tots aquests mitjans són privats i no estan subjectes a la legislació de blocs, algú podria deduir que potser aquests no són tan dolents.

Els fets es remunten al mateix dissabte al matí, quan un míting de Plataforma per Catalunya a Vilanova i la Geltrú va acabar amb una baralla i dues detencions quan un grup de joves va xiular els militants de la formació xenòfoba. A partir d’aquí els fets divergeixen. Segons PXC i els Mossos d’Esquadra “activistes antisistema” van tractar de boicotejar l’acte electoral i van ferir un regidor del partit d’El Vendrell. Segons l’Assemblea de Joves de Vilanova i la Geltrú, els candidats de PXC van agredir la gent que sols els havia xiulat i increpat sense tractar d’impedir-los físicament realitzar el míting i que els ferits són tres joves del poble.

Un cop a la redacció d’Europa Press arriben totes dues versions dels fets, l’agència decideix buscar l’opinió del líder de PXC, Josep Anglada, que a pesar que no era al lloc dels fets és l’única font que apareix al teletip i ni tan sols es pregunta a l’única part que es podria considerar neutral –els Mossos d’Esquadra- de la que a penes se’n cita el comunicat. L’altra part afectada es relega al final del text, es canvia l’autoria del comunicat –Assemblea de Joves de Vilanova i la Geltrú- per la del remitent del correu: Higínia Roig. A pesar d’existir també un telèfon i un remitent en cap moment des d’Europa Press s’intenta ampliar la versió d’aquesta part.

La petició de rectificació d’Higínia Roig –amb el requeriment legal corresponent- és, però, debades. A pesar del reconeixement de “l’error humà” per part de l’agència de notícies a Higínia Roig, aquesta es limita a enviar el mateix teletip on s’especifica que Higínia Roig no és un “col·lectiu antisistema” però se segueix silenciant tota versió dels fets contraria a la que exposa PXC i a més no es garanteix que els mitjans afiliats a EP canviaran la versió: “No podem trucar tots els mitjans per modificar la notícia” és l’excusa que justifica que aquesta no serà retirada ni tan sols del propi web de l’agència.

Moure 3.000 persones en unes jornades de debat no és fàcil. Però tampoc hi ajuda la poca atenció que bona part de la premsa escrita barcelonina ha realitzat del Fòrum Social Català. Segurament -i potser sorprendrà a més d’un- el diari que ha cobert amb més atenció (una pàgina sencera) l’esdeveniment és La Vanguardia. Ho fa amb un enfocament negatiu sobre el moviment altermundista “El moviment antiglobalització celebra 10 anys sense victòries” però amb una crònica treballada en el qual es recullen veus qualificades com les de Carlos Taibo, Arcadi Oliveras, Paul Nicholson i Joan Maria Antentas.

El Periódico va donar veu a un dels portaveus, el membre de Papers i Drets per a Tothom Brian Anglo, en forma d’entrevista de pregunta i resposta ràpida. La peça titulada “Ens neguem a pagar per una crisi que no hem generat” funciona com a prèvia de l’esdeveniment.

També van fer una prèvia sobre el Fòrum, que se celebrava a la Universitat de Barcelona, el diari Público i l’agència Europa Press. El Punt només citava la convocatòria en el si d’una breu crònica de la manifestació “contra l’Europa del capital” del passat divendres. L’Agència Catalana de Notícies -que no va cobrir l’esdeveniment- també el citava en el teletip sobre la manifestació. El diari que més ha obviat el Fòrum Social Català ha estat l’Avui que ni n’ha fet prèvia ni cap tipus de referència posterior.

Segurament diversos elements poden explicar aquesta cobertura de mínims. Per una banda la poca atenció que es dóna a les alternatives al model dominant. Però també la dificultat de plasmar aquest tipus d’esdeveniments que van més enllà de la foto d’una manifestació. Un fet que, segurament, no és tant sols atribuïble a la premsa sinó també als mateixos organitzadors.

El Periódico

El passat 8 d’octubre l’Audiència de Barcelona va condemnar amb penes de fins a tres anys i mig de presó a tres dirigents del grup neonazi Centre d’Estudis Indeoeuropeus (CEI) entre els quals el propietari de la llibreria Kaiki de Barcelona.

En una nota que va distribuir l’Agència EFE s’explicava que després de la detenció, el juliol de 2003, els processats havien “entregat” 18.000 euros a les Comunitat Israelita de Barcelona, SOS Racisme i l’Amical Mathausen que exercien l’acusació particular. La nota d’EFE afegia que pel tribunal “l’entrega d’aquesta quantitat no podia justificar una rebaixa de la pena com a atenuant de reparació”.

La nota d’EFE es va reproduir el mateix dia a les edicions digitals d’El Periódico de Catalunya i La Vanguardia. L’endemà, El Periódico també ho va publicar a l’edició de paper canviant el verb “entregar” per “donar”. Els dos mots denoten una transacció amb voluntarietat per ambdues parts, un fet que atempta contra l’honor d’entitats que precisament treballen per eliminar el racisme en la nostra societat.

El 9 d’octubre Amical Mathausen i SOS Racisme van emetre una nota de premsa en la que demanaven una rectificació de la informació. En aquest sentit adjuntaven el fragment de la sentència sobre la qual es va basar l’Agència EFE: “(…) los acusados consignaron en el juzgado de instrucción la cantidad de 18.000€ para que dicha entidad fuera entregada a las entidades (…)”. És a dir, que els condemnats van ingressar uns diners en un compte corrent per tal que fossin posats a disposició de l’acusació en particular, una acció que apareix en condicional i que no es va produir mai.

L’agència Europa Press va recollir la informació d’Amical Mathausen i SOS Racisme recordant que “havien rebutjat” cobrar els diners dels nazis condemnats. Tanmateix ni l’Agència EFE ni els dos diaris que havien reproduit la nota ho van fer ni en les edicions digitals ni en paper.