Si feien falta més proves de la desestructuració de l’espai català de comunicació avui n’hem tingut una de nova. La notícia ha passat força desapercebuda als diaris d’arreu del país, com si l’existència del català fos desvinculable territori per territori i dels rotatius impresos consultats sols l’Avui i La Vanguardia –un breu nota d’agència- s’han fet ressò de les declaracions de Rudi. Al País Valencià i les Illes, immersos en una ofensiva frontal contra la normalització lingüística per part del mateix partit que governa a l’Aragó, cap diari –ni tan sols els que han criticat les mesures en el propi territori- ha vist la necessitat de vincular els fets locals en una perspectiva més global, dificultant als seus lectors una comprensió real del tema i deixant la sensació que el català sigui sols una llengua de València, Mallorca o Fraga i no una espai cultural únic que uneix onze milions de persones.

Entre els digitals –sense els problemes de distribució que tenen els mitjans en paper- el ressò ha estat una mica millor –amb notícies a Vilaweb, Directe.cat i Racó Català- però només en el primer dels tres casos ha inclòs una visió del panorama a nivell de país.

A banda d’excepcions com aquest reportatge de l’Avui sobre l’ensenyament en català al Catalunya Nord publicat fa un mes, és estrany un tractament en profunditat sobre altres territoris dels Països Catalans, com si per poder parlar del conjunt un mitjà hagués d’estar radicat a Madrid i la resta s’hagin de limitar sols a una part.

Des d’inicis de maig si se sintonitza el 107.8 de la FM als pobles de la Matarranya es pot escoltar xerrar en català. De moment, amb una programació limitada a un magazín que s’emet diàriament en directe de 12 a 2 del migdia i que es repeteix al vespre.

La iniciativa és de l’empresa Masmut Produccions, que forma part del Grup de Comunicacions dels Ports, on hi participen més d’un centenar de socis. Francesc Puig, un dels seus responsables, explica a Media.cat que tant Ràdio Matarranya com la resta de projectes del grup -entre els quals destaca Nord Televisió, Els Ports Ràdio o el digital comarquesnord.cat- tenen un “funcionament comercial i un objectiu social”. “Són iniciatives de comunicació que volen recolzar el desenvolupament social i cultural de comarques com els Ports i el Matarranya” afegeix. En aquest sentit els beneficis es reinverteixen per poder continuar ampliant la xarxa de mitjans.

Precisament la Matarranya, una comarca de la Franja de només 15.000 habitants, tenia un dèficit de mitjans de comunicació que abordessin la seva realitat. “Hi hem apostat com un pas més de la filosofia del nostre grup” explica. Puig sap que no és un repte fàcil “com qualsevol iniciativa pionera” ja que és la primera emissora que emet legalment i en regularitat amb la llengua pròpia.

La voluntat dels impulsors de la nova ràdio és ampliar els horaris d’emissió i diversificar-ne els continguts. “Farem programes especials en motiu de fires i festes o quan convingui” explica el responsable de Comunicacions dels Ports. “Serem allà on hi hagi la notícia” assenyala. El lema escollit és tota una declaració d’intencions, “18 pobles, una sola veu”, per servir a un territori amb una densa xarxa d’entitats socials i culturals. La resta de dia es connecta amb Aragón Radio, l’emissora pública autonòmica i, a més, compartiran alguns continguts amb els Ports Ràdio, un dels estàndards del grup de comunicacions.

Tres dècades fent comunicació
Ràdio Matarranya és la darrera iniciativa sorgida del Grup Comunicacions dels Ports. El primer projecte va ser Nord Televisió -anteriorment Nord TV Morella- amb unes emissions experimentals l’any 1982. Actualment disposa d’una llicència de televisió digital terrestre (TDT) per la demarcació formada per les comarques dels Ports i l’Alt Maestrat. Basa la seva programació en la informació local i ho complementa amb els continguts de la Xarxa de Televisions Locals i de les Televisions Digitals Independents (TDI) de les quals forma part.

L’any 1988 va néixer Els Ports Ràdio, un mitjà radiofònic que es va merèixer el 2003 Premi Nacional de Comunicació, atorgat per la Generalitat de Catalunya. La tardor passada també van posar en funcionament el seu mitjà digital, comarquesnord.cat, que cobreix tant el Maestrat i els Ports com la Matarranya. Francesc Puig considera que impulsar un diari a Internet en comarques d’interior “no és ni més ni menys complicat”. “Tenim poca població però és més fàcil de fidelitzar i, això sí, amb menys competència que en altres zones” assenyala.

Puig explica que han escollit el .cat per matisar la seva aposta per la llengua pròpia. “Als Ports tothom té molt clar el tema lingüístic però volíem deixar clar que era el primer mitjà digital en català del nostre territori”. A més, compten amb el setmanari Notícies que es publica cada divendres.

Els governs català i aragonès han signat aquesta setmana un acord per garantir la reciprocitat dels canals de la CCMA – TV3, C33, K3 i el 3/24- i Televisió d’Aragó. L’entesa permetrà garantir la continuïtat de TV3 al conjunt de la Franja de Ponent que des del passat mes de febrer tenia el senyal en precari o directament s’havia tallat en comarques com la Matarranya.

El president de la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió (CARTV), Ramón Tejedor, va explicar que els canals catalans es podran veure exactament a les mateixes zones i municipis que els rebien abans de l’apagada analògica. Això soluciona la situació a la Matarranya i garanteix el cas de Fraga, on el senyal s’havia mantingut gràcies a que l’ajuntament havia adaptat un reemissor. En canvi, a bona part del Baix Cinca ja es rebia directament des del Segrià. Per garantir que TV3 i la resta de canals arribin al conjunt de la Franja la Generalitat de Catalunya costejarà el cost d’adaptar una trentena de repetidors. Val a dir que abans de l’apagada analògica el senyal arribava més enllà de la Franja i, fins i tot, es podia captar amb major o menor qualitat des d’alguns barris de Saragossa.

L’acord suposarà que per primera vegada la Televisió d’Aragó emeti al Principat de Catalunya. El principal objectiu del govern aragonès és que el senyal arribi a la Costa Daurada on milers de ciutadans d’aquesta comunitat hi tenen una segona residència. Tot i això, de moment, l’àmbit de cobertura serà una franja d’uns 70 km a l’oest del Principat. La CARTV haurà d’invertir 40.000 euros per adaptar els repetidors d’Alpicat (el Segrià) i el Mont Caro (el Baix Ebre).

La situació continua enquistada al País Valencià
A banda de la Franja, els darrers mesos s’ha normalitzat l’emissió de tots els canals de la CCMA a la Catalunya Nord i a les Illes Balears -tot i que en aquest darrer cas amb TV3cat en el lloc de TV3-. Al País Valencià la situació continua totalment enquistada i totes les esperances se situen en la iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que ja ha superat les 500.000 signatures -en volen 50.000 més per tenir prou marge de maniobra a l’hora de verificar-les-.

Mentrestant, Canal 9 ha llençat més llenya al foc i la setmana passada va amenaçar en denunciar als tribunals Acció Cultura del País Valencià si el dissabte s’emetia el partit entre el Vila-real i el Barça a les comarques valencianes que encara reben la senyal de TV3. La televisió del sud va advertir que tenia en exclusiva pel País Valencià els drets d’emissió de l’esdeveniment esportiu. Davant d’aquesta situació, que es repetirà en altres retransmissions com les de la Fórmula 1, ACPV va decidir tallar el senyal per evitar un nou procediment judicial. En un comunicat va assenyalar que l’amenaça respon a “la certesa que té Canal 9 que els televidents valencians, en cas de poder triar, prefereixen veure aquests partits (i no només l’esport) a TV3”.

La Catalunya Nord ha superat la primera batalla de la seva lluita per evitar quedar-se sense TV3. Es tracta però d’un assalt preliminar i que tant sols suposa guanyar temps fins a la data clau de l’apagada analògica d’aquestes comarques previstes pel 12 d’abril. La Generalitat de Catalunya ha decidit mantenir les emissions analògiques del repetidor de Maçanet de Cabrenys (l’Alt Empordà) que van cessar per les comarques del sud de l’Albera el passat 12 de gener. D’aquesta manera, i almenys durant els propers tres mesos, el senyal analògic continuarà arribant a les comarques nord-catalanes.

En declaracions a l’Avui el secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Carles Mundó, ha explica que el Govern s’ha posat en contacte amb el Consell Superior de l’Audiovisual (CSA) francès per arribar a “algun tipus d’acord” que garanteixi la continuïtat de les emissions. Tanmateix, la dificulta radica que aquesta entesa ha d’implicar els estats espanyol i francès. Malgrat que segons Mundó les “emissions en analògic no tenen data final”, tot el que sigui superar el 12 d’abril serà fer recular TV3 a la Catalunya Nord ja que serà l’única que no emetrà exclusivament en digital (i per tant no formarà part de l’oferta bàsica i d’accés ràpid dels espectadors).

Hervé Pi, president de la Federació d’entitats per la defensa de la de la llengua i cultura catalanes a la Catalunya Nord, ha explicat a Media.cat que són “molt escèptics” que es produeixi un acord bilateral entre ambdós estats. “Aquesta entesa pot passar principalment per intercanviar canals francesos i espanyols” ha assenyalat Pi. “Nosaltres no només volem TV3 -que podria formar part d’un paquet amb altres cadenes públiques i privades en castellà-, també exigim el 33 i el 324 i el Super 3 per a la mainada” ha advertit.

Tot i el pessimisme pel paper dels governs estatals es mostra optimista sobre el resultat final: “tindrem TV3 en digital, i tant!”. Per fer-ho possible ja preparen una jornada de mobilització pel proper 2 d’abril dia en el qual es commemora l’edicte de Lluís XIV en el qual va prohibir parlar català. El president de la Federació explica que encara han de definir el format d’un acte que molt probablement se celebrarà a Perpinyà.

TV3 a la Franja, salvada
Mentre a la Catalunya Nord el més calent és a l’aigüera a la Franja de Ponent tot sembla indicar que les emissions de TV3 estan garantides. En el cas del Baix Cinca la principal dificultat era a Fraga -bona part de la comarca rep la senyal directe del Segrià- però ambdós governs i les respectives corporacions han assolit un acord.

En aquest sentit entre el mes de gener i febrer es procedirà a adaptar el reemissor de Fraga -que rep la senyal des d’Alpicat- per tal d’adaptar-lo a la TDT. Cal recordar que el repetidor d’aquest municipi del Segrià no cessarà les seves emissions analògiques fins al 28 de febrer.

El passat 30 de desembre es va publicar al Butlletí Oficial d’Aragó la Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, més coneguda com la Llei de llengües. La Vanguardia se’n va fer ressò -un fet a destacar tenint en compte el nul ressò de l’actualitat d’aquestes comarques a la premsa de Barcelona- amb un article a tres columnes a la pàgina 12 de la secció política. El titular era ben clar: “La ley de Lenguas de Aragón satisface en la Franja” i l’orientació de l’article es reafirmava en el segon paràgraf: “El reconocimento (…) ha provocado, pese a sus limitaciones, reacciones de alegría y satisfacción entre los sectores culturals y municipales que trabajan por el mantenimiento y desarrollo de sus lenguas autóctonas”.

La versió publicada del text -l’original tenia més punts de vista- dóna veu als alcaldes del Campell i de Beseit que es mostren favorables al text tot i reconèixer que hagués pogut ser més ambiciosa. En canvi no es recullen -tot i que se les qualifica de “satisfetes- les opinions de les diverses entitats que des de fa dècades treballen per dignificar la llengua a la Franja. Francesc Ricart, membre del Casal Jaume I de Fraga, no comparteix el diagnòstic de l’article i fins i tot considera el text legal un pas enrere ja que “ressuscita” el concepte de “modalitats lingüístiques”. “Després de trenta anys una de les poques passes endavant era haver pogut deixar clar que a la Franja es parla català” explica.

I és que cal recordar que la Llei de llengües en cap cas estableix la cooficialitat del català i de l’aragonès. Un element, que tal i com assenyala Susanna Barquín, membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, és fruit de la “paret” que suposa l’Estatut d’Autonomia d’Aragó. “Teníem l’esperança que la seva reforma inclogués la cooficialitat però es va primar el consens i el redactat es va rebaixar fins al punt d’afirmar que es protegirien les modalitats lingüístiques pròpies i se’n faria una llei” explica.

Francesc Ricart detecta entre els ajuntaments -especialment els socialistes- “més alleujament que satisfacció”. “Per una banda els dóna tranquil·litat per mantenir algunes accions de política lingüística que ja duien a terme i per l’altra els permet dir que ja han complert” assenyala. Per la seva banda Barquín explica que l’article de La Vanguardia recull precisament les veus de batlles compromesos amb la llengua. “Per qui té ganes de treballar un marc legislatiu que recull voluntarietats és una bona crossa… però en ser voluntària la seva aplicació serà molt diferent segons el color de l’ajuntament” conclou.

Els punts febles de la llei
Més enllà de la manca d’oficialitat -un fet que condiciona el conjunt dels preceptes de la llei- els principals punts febles del text segons Francesc Ricart i Susanna Barquón se situen en els àmbits de l’educació, de l’administració i de l’autoritat lingüística.

Per Ricart que el català entri al currículum és totalment insuficient. “Calen objectius a assolir com passa amb les normatives del Principat i el País Valencià”. “A més en cap cas s’esmenta la qüestió de l’ensenyament vehicular” afegeix. “L’administració haurà d’acceptar els escrits en català i aragonès però els respondrà en castellà” es lamenta Barquín. A més, no es reconeix l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat lingüística sinó que un consell de nova creació haurà de determinar-la.

Per l’expresidenta de l’Iniciativa Cultural de la Franja el futur continua passar per treballar per l’oficialitat. “És l’única via de dignificació d’una llengua” rebla.

Incertesa amb TV3
Mentrestant continua la incertesa de la situació de TV3 a partir de l’apagada analògica que a Fraga es produirà aquest dimarts. El consistori fragatí ha anunciat que la senyal analògica de la televisió pública del Principat es continuarà rebent gràcies al repetidor d’Alpicat (el Segrià). Aquesta situació s’allargarà mentre continuïn les negociacions entre els governs català i aragonès però l’ajuntament ja ha avisat que si no hi ha acord adquiriran un repetidor per fer arribar les emissions digitals al municipi.

A Fraga s’han recollit 2.000 signatures per demanar que l’apagada analògica no suposi la fi de les emissions de TV3. Es dóna la circumstància que en bona part dels municipis del Baix Cinca poden rebre el senyal digital gràcies als reemissors del Segrià.

“Els mitjans de Saragossa donen veu a postures secessionistes totalment acientífiques i en prou feines expliquen que hi ha col·lectius a la Franja que defensen el català” explica amb certa resignació Marta Canales, coordinadora del Casal Jaume I de la Franja. “Tenim clar que si no surt a la premsa no existeixes i ja no comptem en aparèixer a Saragossa però que passi a l’altra banda no t’ho esperes” afegeix.

En aquest sentit Canales lamenta que els mitjans lleidatans, el Segre i La Mañana, actuïn amb un excés de “cura” per no “incomodar” la comunitat d’Aragó. “Prefereixen no generar la sensació que s’immisceixen en qüestions fora de les seves ‘fronteres administraves’ oblidant que Lleida actua com a ‘capital real’ de les nostres comarques” explica la coordinadora del Casal Jaume I de Fraga. Dels diaris de Barcelona “se n’obliden directament” ja que tenen clar que si reflecteixen poc la realitat lleidatana menys ho faran en el cas de la Franja.

Consens amb els secessionistes?
La reforma de l’Estatut aragonès aprovada l’any 2007 va obviar l’oficialització del català i l’aragonès i només va obrir la possibilitat de “regular-les” en el marc d’una Llei de llengües. Finalment la proposició de llei -que ha presentat el grup parlamentari socialista i no pas el Govern aragonès- ha entrat a les Corts i després de finalitzar el termini per presentar-hi esmenes està pendent del debat parlamentari.

La proposta només contempla regular el català i l’aragonès als territoris on es parlen i segons Canales no garanteix els drets dels parlants. Tampoc queda gens clar un aspecte que considera “inqüestionable”: que l’IEC sigui l’acadèmia de referència. Si la proposta ja és d’inici “descafeïnada” el PSOE pretén buscar el consens amb el Partit Popular i el PAR, soci de govern dels socialistes, que defensa tesis secessionistes. La portaveu del PAR, María Herrero, rebutja la denominació català i proposa que se l’anomeni “aragonès oriental” (una altra opció és que ni català ni aragonès tinguin un nom explícit en la Llei). Segons la portaveu dels regionalistes hauria de ser una Acadèmia de les Llengües Aragoneses la que servís d’autoritat per “les llengües i modalitats d’Aragó”.

Des de la Franja un grup de cinc entitats (Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribargorçans, Consells Locals de la Franja i el Casal Jaume I de Fraga) van presentar esmenes a la llei mitjançant Izquierda Unida (IU) i la Chunta Aragonesista (CHA) partits favorables a l’oficialització del català i l’aragonès. També ho ha fet el partit Convergència Democràtica de la Franja a través de la CHA. Altres entitats com la Institució Catalana de la Franja de Ponent també han denunciat l’intent de “separar” el català.

A menys de 40 dies de quedar-se sense TV3
El tràmit de la Llei de llengües coincideix amb el compte enrere que pot deixar la Franja sense TV3. Segons Marta Canales a menys de 40 dies de l’apagada analògica no tenen cap notícia si les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i el Govern aragonès han avançat. “El que tenim clar és que no s’està dotant la infraestructura necessària per tal que l’1 de gener tinguem emissions digitals” afirma la responsable del Casal Jaume I de Fraga.

A més, la proposta per finançar els costos que va fer Saragossa no sembla destinada a aconseguir un acord: un terç per la Generalitat, un terç per la Corporació de Mitjans Audiovisuals i l’altre terç pels ajuntaments franjolins.

“A la gent li costa imaginar-se que d’aquí a poc més de trenta dies es pugui quedar sense TV3” explica. De fet tampoc assumeixen el possible pas de l’actual situació -TV3 i Canal 33 analògics- a la versió internacional del canal públic del Principat tal i com ha passat a les Illes. “És que no hi ha cap diferència entre viure a la Franja o a Austràlia?” s’exclama.