Media.cat – Observatori crític dels mitjans

En menys de 24 hores i després d’un dia intens d’activitat a la xarxa, va quedar molt clar que hi ha un públic que demanda periodisme d’investigació, independent i crític i que a internet es poden trobar les eines necessàries per a fer-lo possible. Gràcies a la plataforma digital de micromecenatge Verkami, l’Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics del 2011 va aconseguir recaptar 3.435 euros, 235 per sobre del pressupost mínim necessari. El suport de 119 mecenes -amb quantitats molt diferents- i de centenars de persones que van difondre el projecte a les xarxes socials i a diferents mitjans, així com del Grup Barnils i la Fundació Escacc ho van fer possible.

L’èxit de la iniciativa –i quan encara queden 39 dies de campanya a Verkami per a recollir més fons- ha provocat que els responsables de l’Anuari Mèdia.cat es plantegin nous reptes. Segons han explicat els seus coordinadors, Roger Palà i Sergi Picazo, la idea és ampliar el projecte a mesura que es vagin aconseguint més fons. Aquestes seran les fases:

A partir dels 3.900 euros es posarà en marxa una web específica de l’Anuari Mèdia.cat, amb un disseny propi i que permeti desenvolupar més i difondre millor els reportatges que s’hi publiquin.

A partir dels 4.500 s’ampliarà l’Anuari en tres reportatges. En total seran 15 temes silenciats.

A partir dels 4.900 es garantiran presentacions de l’Anuari Mèdia.cat a Palma, València i Perpinyà.

Si se supera aquesta quantitat serviria per a realitzar noves activitats relacionades amb l’Anuari Mèdia.cat i la difusió de temes silenciats que podrien incloure, fins i tot, la incorporació de treball audiovisual.

Més enllà del projecte de l’Anuari Mèdia.cat 2011, aquesta experiència de micromecenatge pot donar algunes idees de futur per al periodisme, immers ara mateix en una profunda crisi. Encara que per ara tot sigui molt modest, l’experiment planteja una aliança entre professionals independents i ciutadania crítica que amb esforç i confiança mútues és capaç de desenvolupar projectes rigorosos i de qualitat en un camp tan abandonat per les empreses mediàtiques com el periodisme d’investigació.

Avui es donen les primeres passes per fer realitat l’Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics del 2011. Concretament avui comença la campanya de micromecenatge per tal de garantir al projecte de viabilitat econòmica. Una campanya realitzada a partir de la plataforma digital Verkami i que permetrà col·laborar-hi a tots els lectors interessats en que surtin a la llum allò que no interessa o passa per alt als grans mitjans. A canvi, els mecenes de l’Anuari –que poden fer aportacions de de quantitats molt modestes- rebran diferents recompenses, que van des del reconeixement públic de la seva ajuda fins al dret a participar a les activitats del Grup Barnils o a diverses sessions del màster de la UAB La Comunicació dels Conflictes internacionals Armats i dels Socials, passant per exemplars en paper de l’Anuari 2011, que enguany ja no serà gratuït.

“No es tracta només de l’Anuari –explica el seu co-coordinador Roger Palà- sinó que estem experimentant noves vies que permetin finançar el periodisme d’investigació, avui pràcticament eliminat dels grans mitjans precisament amb l’excusa que és massa car per fer-lo rendible econòmicament. Creiem que ara toca als ciutadans assegurar-se que certs draps bruts surten a la llum i plataformes com Verkami ens ofereixen noves possibilitats que cal que els periodistes explorem”.

L’anuari Mèdia.cat 2011 constarà de dotze reportatges entre els temes dels Països Catalans que han estat –tot i al seva rellevància social- els menys tractats pels grans mitjans. L’edició actual, però, ha ampliat els seus suports, i a més de la col·laboració del Grup de Periodistes Ramon Barnils, la Fundació Escacc –editors de Mèdia.cat- i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, també s’ha sumat al projecte el màster de la UAB La Comunicació dels Conflictes internacionals Armats i dels Socials, dirigit pel professor Xavier Giró. L’objectiu declarat dels seus coordinadors –els periodistes Roger Palà i Sergi Picazo- és ampliar la qualitat, el ressò i l’impacte que va tenir l’edició 2010 de l’Anuari, la primera que es va fer.

Això, però, no serà fàcil. Amb més de 7.500 descàrregues en la seva edició digital i l’edició en paper esgotada, l’Anuari 2010 va ser tot un èxit més enllà, també, dels números. Temes que han marcat l’actualitat informativa del 2011 i principis del 2012 ja van ser avançats per l’Anuari abans que els grans mitjans –obligats per la realitat- acabessin posant-hi els seus focus. Així, la situació dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), considerat el tema més silenciat del 2010 ha passat a primer pla de l’agenda informativa durant aquest gener. També la implicació d’Iñaki Urdangarín en el cas Palma Arena, el drama viscut per desenes de milers de famílies desallotjades de les seves cases per culpa de la crisi i els enormes beneficis acumulats pels bancs que van ser rescatats amb diners públics que han omplert pàgines de diaris i hores d’informatius els darrers mesos van ser també destacats per l’Anuari 2010. L’últim tema que ha saltat a l’actualitat ha estat la mobilització de la comunitat educativa valenciana per denunciar l’estat precari d’aquest servei públic. La participació de 47.000 persones –sobre un cens de 73.000- en una consulta a la comunitat educativa sobre les polítiques de la Generalitat en aquesta matèria va ser menystingut per uns mitjans que, finalment, no van poder evitar parlar de les massives manifestacions de dissabte a València i Alacant.

Foto: Albert Garcia

La denúncia del Síndic de Greuges sobre les condicions de vida al Centre d’Internament d’Estrangeria (CIE) de la Zona Franca de Barcelona i, sobretot, la mort d’un jove guineà que hi era reclòs el passat 6 de gener han acabat esberlant el mur de silenci que fins ara envoltava aquesta institució. Els amplis reportatges de El Periódico, amb dues portades consecutives en són bona prova, i més si es comparen amb el tractament que va tenir la mort d’un jove marroquí al mateix centre el maig del 2010, limitat a la cobertura estricta del cas, sense incidir en una explicació global sobre que són els CIE i com funcionen. No en va, aquest va ser considerat el tema més censurat de l’any a l’Anuari Mèdia.cat. Els silencis Mediàtics del 2010.

Però l’interès dels professionals o els mitjans no era l’únic obstacle per a una informació rigorosa i complerta al voltant dels CIE. Tal com denuncia un comunicat del Grup de Periodistes Ramon Barnils –editor de Mèdia.cat- existeix una autèntica política d’opacitat al voltant d’aquestes institucions. No concessió sistemàtica d’entrevistes per cap responsable del Centre ni de permisos per a visitar-lo, impossibilitat de parlar amb els interns, que fins i tot són expulsats de manera “exprés” en cas de denunciar maltractaments o ser-ne testimonis –fins a 23 expulsions immediates amb vol privat inclòs en el cas dels testimonis de la darrera víctima del CIE, segons publica la Directa,- negativa a realitzar declaracions, són alguns dels obstacles enumerats per Grup Barnils i que són, a més, extensibles a altres institucions, com associacions de drets humans o el mateix Síndic de Greuges. Una opacitat que, recorden els periodistes, “no és nova” i que estaria estretament relacionada amb l’enduriment de les condicions de vida i la situació de vulnerabilitat dels interns davant possibles maltractaments que es viu als CIE.

La gravetat de la situació es fa més palesa –conclou el comunicat- quan es compara “amb el que succeeix amb els centres penitenciaris, on a la premsa sí que se li permet d’entrar-hi”, sobretot si és té en compte que els interns del CIE no han comès cap delicte.

En un comunicat fet públic aquest matí, el Grup de Periodistes Ramon Barnils –editor de Mèdia.cat- ha expressat les seves preocupacions sobre les conseqüències que pot tenir la reforma de la de la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que s’havia de debatre avui al Parlament.

En concret, el Grup Barnils mostra la seva preocupació per a la reducció de dotze a cinc membres  Consell de Govern de la CCMA, amb la conseqüent pèrdua de representativitat i pluralitat. Una decisió que es justifica per la necessitat de reduir despeses però que el Grup no entén, ja que aquests consellers no cobren cap sou –encara que sí dietes- per la seva tasca.

Però més enllà dels nombres, el Grup Barnils alerta sobre la reducció de garanties democràtiques amb mesures com que els membres del Consell, si en una primera votació no superen una majoria de dos terços del parlament podran ser escollits per majoria absoluta. Una norma similar és la que ha permès al Govern Balear posar un Conseller a dirigir personalment IB3.

També algunes de les seves competències –com la de nomenar o separar els directius de la televisió i la ràdio, aprovar el contracte programa o el pressupost- també es podran aprovar per majoria absoluta, el que, a criteri del Grup significa “un clar augment del control polític i governamental” i més si és té en compte que el Consell de Govern assumiria les tasques que fins ara feia el director general. A més, l’actual proposta de llei elimina l’obligació d’escollir professionals acreditats i independents, no pas “representants de partits”.

Per tot això, el Grup Barnils assegura que té “seriosos dubtes” sobre l’objectiu real d’aquesta reforma de la Llei de la CCMA, ja que considera que “persegueix un més gran control polític i governamental” dels mitjans públics de la Generalitat, la qual cosa “trencaria l’esperit de la llei actual, aprovada a finals del 2007 per una àmplia majoria de la cambra catalana”.

Actualització: S’acaba de fer públic que el debat sobre la Llei de la CCMA que s’havia de fer avui ha quedat posposat per a demà. Per altra banda, també el Sindicat de Periodistes de Catalunya ha emès un comunicat titllant “d’involució” l’actual proposta de llei.

Entrevista a David Bassa, nou president del Grup de Periodistes Ramon Barnils

David Bassa (Granollers, 1971) és redactor a TV3 i autor de nombrosos assaigs periodístics, dos dels quals s’han convertit en documental: “Terra Lliure, punt final” i “Memòria de l’infern”. Des d’ahir és el nou president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, entitat editora de Mèdia.cat, i que demà celebra, precisament, la festa del seu desè aniversari.

Assumeixes la presidència del Grup Barnils just pel seu desè aniversari. En quin punt es troba?

Sense cap mena de dubte es troba en la millor situació de la seva història. Fa deu anys érem uns 25 socis i avui ja arribem als 80. I seguim creixent en un context en que, en general, l’associacionisme tendeix a decréixer.

El nostre projecte principal, l’observatori crític dels mitjans, Mèdia.cat, ha superat les 10.000 visites aquest mes de juny, amb un creixement constant des de gener i això ens suposa un ressò exponencial com a Grup. Realment crec que en el cas de Mèdia.cat l’hem encertat en el concepte i hem fet un producte que interessa a la professió.

Fa deu anys hi havia altres grups de periodistes, com el Gaziel o el Lladó, però ara per ara és l’única associació d’aquestes característiques que hi ha al país. Perquè el Grup Barnils creix en aquest context?

Jo crec que els altres grups tenien una estructura pròpia del segle passat: Un grup de periodistes molt consolidats, relativament petit i molt identificat ideològicament que es trobaven per intercanviar contactes i exercir un cert tipus de lobby. El mateix Grup Barnils era més o menys això al principi. Però hem evolucionat molt, hem incorporat molts periodistes joves que es complementen amb la gent consolidada i hem creat un espai de debat plural, apartidista, que ha de servir per esperonar un periodisme crític i rigorós i incidir en certa forma en com es treballa al nostre país.

Quines són els reptes per als propers anys, no sols per al Grup Barnils, sinó per al conjunt de la professió?

Per a la professió és obvi que venen temps complicats. Ens trobem en un context de crisi i retallades que estan fent augmentar encara més la precarietat laboral de molts companys i on el periodisme s’exerceix amb més pressions que mai.

I això en un context de cada cop més tensions socials. Un bon exemple d’això el vam viure ja durant els fets del Parlament. Per una banda hi ha gent del grup que va criticar la unanimitat dels mitjans a l’hora de tractar aquells fets. Però també n’hi havia que trobaven els fets molt greus i companys que eren agredits pels manifestants i tot això va generar un debat molt profund dins el Grup que encara no està tancat. Però tot plegat pot servir per il·lustrar quin és el futur immediat –tan immediat que quasi és present- per a molts periodistes.

Pel que fa al Grup, crec que hem d’incidir cada cop més en aquesta realitat. En els propers anys hem d’aconseguir tenir un pes propi en el debat sobre el futur de la professió, que l’opinió del Grup sigui constant en tot allò que afecti la professió.

Com s’aconsegueix això?

Per una banda, naturalment, utilitzar el pes del Grup per fer reflexionar el sector i les administracions sobre les decisions que prenen, sobretot quan això impliqui un augment de la precarietat laboral i una pèrdua de qualitat del periodisme.

Però també crec que es pot fer servir Mèdia.cat per donar una primera oportunitat laboral als joves llicenciats en aquesta moments que és tan difícil trobar feina. Volem entrar en el món universitari i donar opcions a la gent per donar-se a conèixer i obtenir experiència laboral.

Finalment, com animaries a algú que no és soci del Grup Barnils a associar-s’hi?

Crec que aquest és un Grup que, més enllà de les ideologies, és un espai per estimar el periodisme, viure’l amb molta intensitat, participar en els debats que incideixen en el conjunt de la professió. Naturalment tenim una visió concreta de país i progrés, però no demanem cap carnet.

I a un nivell més pràctic, associar-se al Grup pot permetre participar de projectes de molta visibilitat com Mèdia.cat, certàmens, trobades, formació, etc.

Entrevista a Roger Palà, coordinador de l’Anuari Mèdia.cat

Quin és l’origen d’aquest projecte?

La primera idea va venir de l’Humbert Roma en un consell de redacció de Mèdia.cat, que volia que tinguéssim algun material de més duració que els informes temàtics que anem fent, que en general caduquen molt ràpid, i que deixéssim constància de tot allò que no es parla als mitjans.

Al final el resultat és aquest, on no hem volgut sols assenyalar els temes sinó fer els reportatges que en el seu moment no es van fer.

Un cop ja teniu el llibre a les mans, quina és la primera valoració del resultat?

És un primer pas. La feina està molt bé, els reportatges són de primera qualitat i podrien ser publicats a qualsevol mitjà, però tot i això penso que encara tenim molt camp per córrer i volem repetir l’Anuari cada any i que cada any sigui millor. Per començar hem fet 12 reportatges però podrien ser 24 o més, només cal pensar que la primera llista de propostes incloïa més de 80 temes. De totes formes, i per ser la primera edició crec que el resultat és molt positiu i vull aprofitar per recordar que sense la col·laboració del Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc –que sostenen l’observatori Mèdia.cat- i el Col·legi de Periodistes de Catalunya –que ha finançat la impressió de l’Anuari i s’ha implicat en la seva presentació- tot això no hauria estat possible.

En la introducció s’esmenta el Project Censored. Quina relació hi ha entre aquesta iniciativa estatunidenca i l’Anuari Mèdia.cat?

Per nosaltres ha estat una font d’inspiració molt important i és el nostre referent, encara que no volem dir que sigui el mateix. Per ara estem molt lluny d’un projecte que té més de trenta anys, que implica molta gent, sobretot universitats i mitjans independents i que anualment treballa més de 250 històries. Per humilitat no crec que puguem dir que som el Project Censored català, però esperem guanyar noves complicitats any rere any i que l’Anuari com a projecte guanyi pes.

Tant l’Anuari com el Project Censored es basen en la denúncia del que anomeneu “censura moderna”, que es dóna en països no autoritaris. En què consisteix?

Es tracta d’una censura menys òbvia, basada en un consens implícit on certs temes que es consideren incòmodes queden fora de l’agenda dels mitjans, i al final aquest silenci esdevé la forma més efectiva de censura.

A l’hora d’establir les seves prioritats els mitjans tenen una sèrie de condicionaments, que van des de l’espai fins als interessos econòmics de les empreses editores i dels seus clients, que no són els lectors sinó els anunciants. Tot això genera que certs temes siguin bandejats, tampoc és que no se’n parli, sinó que se’n fa poc, es passen de puntetes.

En aquest sentit també hem volgut que l’Anuari sigui també un exercici en positiu i a cada reportatge hem volgut destacar aquell reportatge fora de prime time que sí va tractar el tema com es mereixia. Hi ha gent molt bona fent molt bé la seva feina al nostre país. I després hi ha temes que sí són silenciats de forma més generalitzada, com la situació dels drets humans als Centres d’Internament per a Estrangers que hem considerat que era la notícia més amagada de l’any.

Repassant els mitjans que sí han tractat els temes silenciats, destaca una presència important de la premsa local i dels mitjans crítics. Quina importància tenen aquests dos sectors?

Doncs cabdal, òbviament. Pel que fa a la premsa local és evident que en molts casos fa una feina d’interès públic més enllà de les seves respectives demarcacions que és encomiable. Sobre els mitjans crítics o alternatius, doncs si tracten aquests temes és evident que estan fent bé la seva feina, no? Són mitjans dirigits a una audiència que precisament vol saber el que no li explica els mèdia convencionals. I encara que ara per ara tingui grans mancances, jo crec que té un paper important i en els propers anys agafarà molta més força i fins i tot és possible que en moments puntuals sigui capaç de marcar l’agenda informativa.

Aquest mes de juny el Grup de Periodistes Ramon Barnils –impulsor de Media.cat conjuntament amb la Fundació Escacc- celebra el seu desè aniversari. La primera de les activitats amb les que l’entitat pensa celebrar l’efemèride ha estat aquest matí, quan s’ha fet operatiu el seu nou web oficial.

El portal grupbarnils.cat es presenta ara amb la seva estètica totalment renovada, més continguts i noves aplicacions que la converteixen en una eina adaptada a l’era 2.0. Així, inclou accés directe al compte Twitter del Grup, destaca més l’agenda i, amb una imatge més dinàmica, incorpora nous serveis com un traductor automàtic. El Grup Barnils ha aprofitat per augmentar-ne els continguts amb, per exemple, tota la documentació publicada arran del desè aniversari de la mort del periodista commemorat el passat mes de març.

Al llarg del mes de juny es faran nous actes de celebració que per ara no tenen encara data definida. El primer serà la presentació del primer Anuari Media.cat al Col·legi de Periodistes de Catalunya i una festa d’aniversari oberta a tota la professió durant la qual es presentarà un vídeo protagonitzat pels socis del Grup en base a reflexions de Ramon Barnils sobre el periodisme.

Segons Joan Vila i Triadú, president del Grup Barnils, aquest aniversari “arriba en un bon moment, en que el Grup no sols manté l’activitat sinó que l’ha incrementat i ha augmentat el número de socis, sobretot joves, el que vol dir que està en renovació permanent”. D’una primera època en que el Grup Barnils es va centrar en les activitats internes s’ha passat a l’actual i major projecció pública, sobretot a partir de la posada en funcionament, ara fa quasi dos anys, de Media.cat. “La importància d’aquest observatori per a nosaltres és molt gran, per això hem volgut lligar la presentació del seu primer anuari, que a més serà el seu primer projecte imprès, a les activitats del desè aniversari”, ha explicat Vila, per qui l’existència mateixa del Grup és un senyal que “a pesar dels moments durs que estem patint es mantenen vives les ganes de lluitar i avançar d’una bona part dels periodistes dels Països Catalans”.

La biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa serà l’escenari on es farà públic el darrer informe de Mèdia.cat, titulat “Anàlisi del tractament en la premsa catalana de la candidatura d’Ascó per acollir un magatzem de residus nuclears”. L’estudi ha estat elaborat pel periodista Daniel Camon i l’ambientòloga Sílva Martín i analitza quins posicionaments ha pres la premsa impresa barcelonina davant la possibilitat que l’anomenat cementiri nuclear s’instal·li a Ascó i quins han estat els seus arguments, tan en les vessants més polítiques i socials, com també les ambientals i científiques de la qüestió. Read the full text