Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Tots els mitjans catalans –excepte Vilaweb- van caure en primera instància en la trampa de repicar els comunicats de les agències com Reuters o EFE en les informacions que van donar sobre el terratrèmol succeït diumenge a “l’est de Turquia”. En realitat, i com ràpidament es podia comprovar –o com a mínim sospitar- als mapes que oferien la majoria de mitjans, la sacsejada va ser al Kurdistan sota administració turca.

L’existència del Kurdistan –la nació sense estat més gran del món- i la seva lluita pel reconeixement internacional és prou coneguda com per a exigir als periodistes un cert grau de precisió a l’hora d’ubicar les seves informacions. La notícia del terratrèmol ha coincidit, a més, amb els combats entre l’exèrcit turc i els guerrillers independentistes del Partit dels Treballadors Kurds (PKK en les seves sigles kurdes) a les localitats Cukurca i Iusekova, a sols 140 quilòmetres de distància de Van, la ciutat més gran afectada pel terratrèmol. Tot i que molts mitjans han donat ambdós fets, molt pocs els han relacionat.

L’oblit a l’hora de situar la notícia a Kurdistan és encara més greu en mitjans amb sensibilitat nacional, com poden ser El Punt Avui, Ara o TV3. Dels tres citats, sols el primer ha rectificat, gràcies a les advertències realitzades per lectors a través de les xarxes socials o el servei de comentaris de les edicions digitals.

L’excessiva dependència d’agències internacionals i sense cap tipus de sensibilitat per les nacions sense estat podria ser al darrera de l’errada –el que resulta obvi, ja que cap notícia ve signada per corresponsals-, encara que aquesta vegada, l’existència d’una agència catalana pròpia tampoc els hauria permès evitar-lo, tal i com li va passar a Nació Digital. I és que l’ACN també ha ubicat el terratrèmol a Turquia.

Les eleccions legislatives de Bèlgica han suposat que un partit flamenc independentista, la Nova Aliança Flamenca (N-VA), fos la força més votada. Mentre alguns mitjans han valorat el fet històric de la victòria en un context de normalitat -una nació que avança cap a la seva sobirania- altres han destacat la incertesa a la qual s’afronta l’Estat belga.
Read the full text

L’arribada de les consultes sobre la independència a les grans ciutats catalanes no ha fet moure ni un mil·límetre les posicions dels grans mitjans: silenci fins al dia del referèndum i lectures crítiques l’endemà. Contrastant amb la poca importància que li concedien a les edicions de paper del mateix 25 d’abril, el tag #consultes esdevenia el líder al conjunt de l’Estat espanyol.

Read the full text

El dissabte 17 d’abril -l’endemà de la no sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya- era un bon moment per veure si els grans diaris de paper editats a Barcelona havien mogut les seves posicions. Malgrat editorials amb títols altisonants -“fracàs”, “desconfiança”, “cul-de-sac”…- La Vanguardia i El Periódico no passen més enllà de criticar el funcionament d’un Tribunal Constitucional espanyol que consideren esgotat.
Read the full text

Una vuitantena de municipis del Principat participaran a la segona gran onada de consultes independentistes. Ho fan, de nou, sense la cobertura dels grans mitjans. Un silenci amplificat segurament perquè es tracta de la segona onada, per una menor implicació dels partits polítics i per ser la meitat de municipis.

Read the full text

La setmana passada les 12 principals capçaleres de paper van fer un gest insòlit i històric: compartir una mateixa editorial titulada “La dignitat de Catalunya” en defensa de l’Estatut. Bona part dels partits polítics, altres mitjans de comunicació i organitzacions de la denominada “societat civil” van tancar files amb la premsa de paper. Tot i això la unitat no es va traslladar de manera tant clara a la xarxa.
Read the full text