Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Aquesta notícia era una broma per a celebrar el Dia dels Innocents.

Naturalment en la terminologia oficial mai s’utilitzaria la paraula “absorbir”, però la proposta és la que és i segons ha pogut saber Mèdia.cat de fonts que per ara no són oficials, pels despatxos del Consell s’està estudiant molt seriosament l’opció de crear un únic conglomerat audiovisual que agrupés la CCMA i RTVV.

La crisi sembla que és capaç de moure muntanyes i, fins i tot, ajudar a aparcar la catalonofòbia que el PP ha alimentat tradicionalment al sud del Sènia. Més concretament hi ha els problemes de liquiditat de la Generalitat valenciana, incapaç, ara mateix, de realitzar fins i tot els pagaments corrents necessaris pel seu funcionament més quotidià. No ja les nòmines, sinó també les factures de la llum, telèfon o correus són inassumibles per una administració que es troba en fallida tècnica. Una realitat que també impossibilita el sanejament –via ERO massiu- de Canal9, el que, al seu torn, fa inviable el que fins ara era l’objectiu principal popularista, la seva privatització: senzillament és impossible trobar comprador en la situació actual. A més s’allunyen les opcions de que Rajoy, pressionat per alguns presidents autonòmics dels seu partit, faci els canvis legals que ho permetin. En canvi, un acord similar entre les televisions autonòmiques d’Andalusia i Extremadura el 2010 facilitaria les bases legals del nou conglomerat.

Entre els arguments d’alguns dirigents popularistes valencians a favor de la proposta d’unificar en ambdues televisions públiques hi ha la reducció de despeses que significaria –personal, doblatges, drets- però també el fet que permetria passar el deute al nou ens i allunyar els pagaments més urgents, el que en l’actual situació d’emergència potser és encara més important. El tarannà dialogant imposat des de l’arribada de Alberto Fabra a la presidència de la Generalitat, les bones relacions amb CiU i l’assumpció de batalles comunes com la del corredor mediterrani –en contra dels sectors centralistes del propi PP- haurien ajudat a desencallar la proposta.

Rere el projecte –encara que aquest punt no ha estat confirmat per cap de les parts implicades- podria haver-hi les bones relaciones que mantenen Josep Antoni Duran i Lleida i Alícia Sánchez Camacho. Relacions que ja han dut al PP de Catalunya al govern de l’Ajuntament de Badalona i la Diputació de Barcelona i que permetrien a aquest partit millorar la seva influència en la nova televisió, ja que, via València, es garantirien quasi el 50% del seu consell d’administració. Per al democratacristià els avantatges són menys clares, però potser li serviria per frenar l’oposició sobiranista dins el seu propi partit. En tot cas, la fundació d’un nou ens seria una oportunitat d’or per a CiU per a remodelar la CCMA a fons, negociant de zero els drets laborals, l’estructura organitzativa i els òrgans de gestió i direcció esquivant la dura resistència que ha trobat fins ara.  Cap de les fonts consultades ha pogut aclarir si IB3 entraria en l’operació, però sembla que José Ramón Bauzá n’està al corrent. A favor d’incloure la televisió insular hi hauria la pressió de la societat civil balear –que sembla que ha passat factura a l’executiu amb la seva campanya en favor de RTVM- i en contra la por de Convergència de quedar en minoria a la direcció del nou ens.

L’actor clau que faltaria per pronunciar-s’hi és la direcció estatal del PP, que tindria capacitat de vetar una operació que contribuiria, i molt, a estructurar l’espai comunicatiu català i que probablement rebria atacs molt forts des de la dreta mediàtica de Madrid.

Encara que tot l’acord està molt verd, les fonts consultades per Mèdia.cat asseguren que ja s’ha parlat d’unificar TV3 i Canal9 i també ambdós canals de notícies 24 hores i deixar el Canal33 i Punt2 com a canals “regionals”.  Les quotes “lingüístiques” –temps per a cada variant dialectal i introducció no del castellà- un dels possibles esculls principals de l’operació encara no estan sobre la taula.

En els darrers dies d’agost han coincidit els nomenaments dels nous directors de les televisions autonòmiques balear i valenciana –IB3 i RTVV respectivament- amb nombroses coincidències en ambdós processos. La manca de diàleg amb l’oposició i l’ús del rodet per part dels popularistes han estat la nota predominant, però ha estat a les Balears on el resultat ha estat més insòlit al ser nomenar com a director d’IB3 Antoni Gómez, qui al mateix temps és l’actual conseller de Presidència. L’atípica situació en que un membre del Govern dirigirà directament la televisió pública ha estat definida per Biel Barceló, portaveu de PSM-IV-ExM com “profundament antidemocràtica i pròpia de països dictatorials”.

Aquest nomenament arriba després d’una llarga negociació en que semblava que Govern i oposició anaven a consensuar el nom de Jacobo Palazón –professional amb una llarga trajectòria a l’ens- per a dirigir IB3 però que ha estat frustrat a última hora entremig d’acusacions creuades d’haver impossibilitat l’acord. Però sigui qui sigui el culpable, la situació final és que –tal i com explica el Diari de Balears- Antoni Gómez serà el responsable de la línia editorial de la televisió pública durant la propera campanya electoral de novembre, mentre que Carlos Hernández, responsable de la darrera campanya electoral popularista al Consell de Mallorca, en podria ser el subdirector. Una política que ha portat a a Francina Armengol, portaveu del PSIB, a acusar el Govern de José Ramón Bauzá “d’assemblar-se cada dia més al de Matas, tot i que volien allunyar-se’n”.

A aquests nomenaments se li suma el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca (RTVM), els tràmits per al qual van començar el 18 d’agost, quan el Consell d’Administració de l’ens va acordar l’aprovació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació per als seus 117 treballadors i que es calcula que es finalitzarà per a finals d’any. Aquesta decisió ha estat interpretada per a l’oposició, els sindicats de comunicació i la societat civil illenca com una venjança del PP pel cobriment de la televisió dels casos de corrupció que han colpejat els popularistes balears.

Tampoc sembla que es vulgui distanciar massa del seu predecessor Alberto Fabra, nou President valencià en substitució del dimitit Francisco Camps, com a mínim en el que respecta a la gestió de la televisió autonòmica. El manteniment de José López Jaraba com a director de l’ens s’ha hagut de fer en segona votació per l’oposició frontal de la resta de partits. Canal 9 es troba al límit de la fallida amb un deute superior als mil milions d’euros, les pitjors xifres d’audiència de la seva història (4,3% a l’agost, la segona pitjor en una televisió autonòmica), l’abandonament definitiu de la promoció del valencià al que l’obliga la llei que el va crear i una pèrdua total de credibilitat de la seva línia editorial. En aquesta situació, ja no sols és l’oposició, els sindicats o el teixit social i cultural qui demana una refundació de la televisió pública, sinó que fins i tot la portaveu del Consell, Lola Johnson reconeix que el model actual s’ha de “replantejar”.

Per ara, però, no sembla que aquest replantejament passi per una renovació dels responsables d’aquests fracassos. Sona molt més probable l’acomiadament de fins a un miler dels actuals 1.800 treballadors de RTVV, segons sembla que recomana un estudi secret –fins ara se n’ha denegat l’accés tant al Comitè d’Empresa com al responsable de Compromís al Consell d’Administració- encarregat a la gestoria Price Waterhouse.

Ahir la Unesco feia públic el reconeixement dels castells i el Cant de la Sibil·la com a Patrimoni Cultural immaterial de la Humanitat, en una sessió en què el flamenc, la dieta mediterrània o la falconeria, entra d’altres també han rebut aquesta distinció. La majoria de titulars han mostrat l’eufòria habitual d’aquest tipus d’actes dels titulars, no sols al Principat o les Balears, sinó al conjunt de l’Estat espanyol, però els motius de l’alegria han estat curosament jerarquitzats de forma molt diferent segons l’origen geogràfic de les capçaleres.

Read the full text

El 19 d’abril de 2007, Francesc Antich prometia davant de 10.000 persones que acabaria amb el “desastre” d’IB3 i que donaria estabilitat i millores laborals als seus treballadors. Tres anys i mig després, la situació a la ràdio televisió pública balear no només continua sense grans canvis, sinó que ara mateix s’està produint el canvi de l’empresa proveïdora dels serveis informatius, renunciant, altra vegada, a la creació d’un cos professional de periodistes propi de la casa.

Read the full text

Amb la Diada de l’onze de setembre comença tradicionalment el curs polític als Països Catalans. Curs que enguany serà mogut per la celebració de les eleccions autonòmiques principatines al novembre, les municipals i les autonòmiques valencianes i balears a la primavera. Però també sembla que ho seran en l’espai mediàtic, amb noves propostes i canvis profunds tan amenaçadors com esperançadors en l’espai de comunicació català.

Read the full text

L’empresa Serveis Balears de Televisió (SBT), que realitza els informatius per IB3, ha acomiadat aquesta setmana 12 nous treballadors. El comitè d’empresa exigeix la intervenció “immediata” del Govern balear per la “destrucció continuada” de llocs de treball.

Read the full text

La direcció d’IB3 Ràdio ha suprimit el programa “Quatre illes” que presentava i produïa el periodista Santi Capallera després d’un incident per una tema tècnic -no polític- amb un diputat del Partit Popular. Pel periodista barceloní aquesta mostra de censura és una mostra que “el PP no governa però mana”.
Read the full text

El Partit Popular i Unió Mallorquina han acordat iniciar els tràmits per destituir Marisa Goñi com a directora de Televisió de Mallorca. Per fer-ho faran valdre la seva majoria parlamentària al Consell per modificar els estatuts de l’ens radiotelevisiu. Els uemites se senten “ferits” per alguns dels reportatges que abordaven irregularitats urbanístiques i en la construcció d’infraestructures.
Read the full text