Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Ahir començava el judici a l’ex-president illenc Jaume Matas i altres alts càrrecs del seu govern amb gran expectació mediàtica. Alguns mitjans, però, han oblidat algunes dades importants sobre el cas. En especial són els diaris El Mundo i La Gaceta, en els quals Antonio Alemany – acusat de beneficiar-se d’un contracte fictici per valor de 200.000 euros a més de subvencions de fins a mig milió per als seus mitjans de comunicació- va exercir importants càrrecs de responsabilitat. En concret va ser columnista i editorialista a El Mundo/El Día de Baleares i després impulsor i cap d’opinió a l’edició insular de La Gaceta –encara que ell ho negués posteriorment- ja desapareguda. Però cap dels dos rotatius recorda aquesta vinculació d’Alemany amb les seves respectives capçaleres i el presenten de forma reiterativa com “el periodista que escrivia els discursos de Matas”.

Però no sempre va ser tan freda la relació d’Alemany amb aquests diaris. Fa poc menys d’un any El Mundo encara el presentava com a “columnista de El MUNDO/El Día de Baleares” a l’informar de la seva primera citació judicial. L’endemà Alemany escriuria una columna criticant durament, tan al fiscal com al jutge instructor del cas i declarant-se víctima d’un “linxament mediàtic”. Aquesta va ser l’avantpenúltima col·laboració d’Alemany al diari. La negació de la capçalera d’Intereconomía encara va més enllà, ja que el diari ha esborrat de la seva hemeroteca digital totes les col·laboracions del seu exdirector d’opinió.

Podria semblar aquesta, una dada menor, però en realitat, tal i com es pot saber per la resta de mitjans, la col·laboració d’Alemany amb diferents mitjans forma part transcendental de l’acusació, ja que si va ser subcontractat de forma presumptament il·legal per a escriure els discursos de Matas va ser precisament per mantenir en “secret” –un cerca ràpida per internet permet demostrar que en tot cas era força sabut- una activitat que interferia amb la seva activitat periodística. En diverses de les seves columnes i editorials a El Mundo va elogiar els discursos de l’ex-president que ell mateix havia escrit. Una dada que implícitament reconeix fins i tot la crònica del judici de La Gaceta. Precisament des d’aquest diari, Alemany va iniciar una agressiva campanya contra el jutge i el fiscal que l’imputaven, i que van arribar a la seva portada estatal en almenys dues ocasions, amb unes acusacions avui oblidades fins i tot per l’entramat d’Intereconomía.

La implicació mediàtica en la trama corrupta tampoc s’acaba tampoc aquí. Alemany va rebre fins a mig milió d’euros per llançar l’Agència Balear de Notícies i el digital Libertad Balear –que arracona la notícia del judici al final de la portada, rere la cavalcada dels Reis i en el que Alemany  encara n’escrivia l’editorial d’avui,- mitjançant els qual pretenia “la creació d’un clima d’opinió favorable al president”, segons el propi atestat del fiscal. Una pretensió de la qual El Mundo i La Gaceta no en restaven al marge. No en va, aquella és l’època que l’edició insular de la capçalera d’Unidad Editorial estava dirigida pel polèmic Eduardo Inda i en que Pedro J. Ramírez es banyava amb Matas a la seva polèmica piscina.

Actualització:Segons s’ha sabut avui [11/01/12] El Mundo va rebre fins a 1.911.597 euros durant la legislatura 2003-07

En una acció sorpresa de desobediència civil, sense precedents al nostre país, una desena d’activistes de diferents entitats socials i culturals de Mallorca han ocupat l’estudi 2 de les instal·lacions d’Ona Mallorca, que dimecres passat emetia el seu últim butlletí, per a realitzar-hi una tertúlia sobre la realitat política de l’illa.

Les emissions de la ràdio ocupada han començat a les deu del matí i han durat solament una mica més d’un minut, ja que el director de l’emissora ha ordenat un tècnic que les bloqués amb un fil musical des de l’estudi 1, que és el que es pot escoltar en aquests moments. Segons informa Enric Borràs, testimoni presencial dels fets, l’actual director i liquidador de l’ens, José Manuel Carrillo, ha hagut d’acudir a l’únic treballador fidel, ja que la resta de la plantilla es mirava l’escena de forma divertida i sense fer res per a evitar-la. Tot i l’escassa duració, la notícia de la reemissió d’Ona Mallorca s’ha escampat ràpidament per les xarxes socials, que ja han començat a anunciar “l’exclusiva” minuts abans que es produís l’acció.

Cap a un quart d’onze s’ha presentat a la seu d’Ona Mallorca la primera furgoneta d’antiavalots de la policia –n’han arribat a haver-hi fins a cinc-, avisada per Carrillo. En aquest moment els activistes han marxat pel seu propi peu. Ara per ara encara hi ha una dotació policial custodiant els estudis.

L’acció ha estat protagonitzada per una desena de persones a títol individual però pertanyents totes a diferents entitats amb forta implantació social com el Grup Ornitològic Balear, l’Obra Cultural Balear o els sindicats STEI i UGT i també hi havia un ex-treballador de la ràdio. Ara per ara encara no s’ha fet públic cap comunicat explicant-ne els motius ni els noms dels autors. Aquesta ocupació representa un pas més en la intensa campanya que fa mesos que s’està produint per tal d’evitar el tancament de la Ràdio Televisió de Mallorca o, en el seu defecte, impulsar un nou canal audiovisual centrat en la realitat de l’illa i produït en català.

Si es fa l’exercici de posar el nom de l’assessor de l’alcalde de Palma, Antonio Enseñat Font, al google, la primera referència que s’hi troba és una notícia d’El País de 1977 on explica la seva detenció per participar en grups d’extrema dreta. Dos anys abans –encara que per saber això calia acudir a les hemeroteques físiques- el mateix Enseñat va ser detingut després d’atemptar contra la redacció del Diario de Mallorca i va ser condemnat per la justícia franquista a una pena de cinc dies d’arrest i 2.000 pessetes de multa.

La dada, però, va passar desapercebuda quan Enseñat va ser nombrat a dit com un dels quatre càrrecs de confiança personal del mateix batlle Mateo Isern, així com també ho havia fet quan va ocupar anteriors càrrecs públics en administracions governades pel PP. Sols el passat 6 de novembre un articulista del Diario de Mallorca en va fer una breu referència en una columna d’anàlisi i deu dies després el setmanari Directa en va publicar un reportatge més extens que, al seu torn, ha rebotat a alguns digitals dins l’illa.

Però el cessament d’Enseñat, fet públic ahir, no té cap relació amb aquest passat fosc, sinó amb un nou procés judicial, aquest cop per maltractar físicament i psicològica la seva dona. Uns fets que sí han estat recollits pels diaris de l’illa i que alguns, com el mateix Diario de Mallorca, aprofiten per explicar les anteriors condemnes del ja ex-assessor. Però la dada –ara ja totalment pública- ha passat per alt a les capçaleres dels diaris de la dreta madrilenya amb redacció a Palma. El Mundo informa dels fets mitjançant un breu comunicat d’EFE i La Gaceta ni tan sols publica la notícia. Aquesta línia editorial potser no seria tan greu si aquests dos mitjans no s’haguessin especialitzat durant els darrers anys a relacionar de forma constant el catalanisme i independentisme mallorquí amb la violència, tal com ja va fer El Mundo després de la manifestació del 31 de Desembre passat pels carrers de Palma. La Gaceta, per la seva banda, anomena de forma sistemàtica com a “proetarres” tots els membres de la coalició basca Amaiur, sense tenir en compte la seva filiació política o el fet que no n’hi hagi cap de vinculat a accions delictives.

L’estira i arronsa per l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que ha de permetre liquidar definitivament Ràdio Televisió de Mallorca (RTM) sembla que acabarà als tribunals, però mentrestant s’accentua la marginació i exclusió de l’estructura productiva audiovisual on es recolzava aquest projecte.

“Aquest és un patrimoni molt difícil de crear i mantenir i molt fàcil de destruir”, avisa la periodista Marisa Goñi, exdirectora de RTM. Nascut ja als anys 80, amb les primeres televisions locals, que sovint emetien emparades en els buits legals de l’època es va crear una estructura arrelada al territori, amb molta experiència i professionalitat, encara que no tingués gaires titulacions. Però l’arribada de la TDT el 2005 va significar un cop de gràcia per a les televisions locals mallorquines.

La legislació aprovada a nivell estatal establia unes obligacions de cobertura semicomarcal sovint poc coincidents amb les realitats dels territoris, igual que al conjunt dels Països Catalans. Però a les Illes en concret, el Govern –llavors presidit per Jaume Matas- va abocar aquest patrimoni televisiu de proximitat a l’extinció al concedir totes les freqüències de TDT locals a grups privats sense coneixement del territori. “Enlloc d’aprofitar el moment per organitzar el que ja hi havia  –explica Goñi- es va preferir un model que ja llavors era obvi que era econòmicament inviable”. Així, amb l’excusa de la innovació tecnològica van desaparèixer els únics projectes que realment haurien fet possible una televisió veritablement local mentre molts dels canals adjudicats ni tan sols s’han posat en marxa o, els que els que ho han fet, incompleixen totalment la legislació que els obliga a emetre un mínim d’hores de producció local i en català.

La sortida per aquest sector va venir llavors de la mà de RTM, un canal públic d’àmbit insular aconseguit a última hora per pressions a Madrid dels governs balear i canari. El nou projecte va integrar les antigues televisions locals, ara productores autònomes que feien de corresponsalies, encarregant-los des de peces dels informatius, col·laboracions en programes o, en el cas de l’Illa de Música, una producció sencera. “Es tracta d’empreses petites, molt febles, d’entre tres i quatre treballadors que depenen completament de la feina que els dóna RTM” continua Goñi. La nova direcció de l’ens, però, ha congelat la renovació de la programació de l’actual temporada a més de qualsevol pagament a proveïdors, pel que aboca aquestes productores al tancament. “Amb l’anterior etapa podien anar tirant perquè sumaven diferents col·laboracions, Però ara, només amb els informatius i sense cobrar al dia… a aquesta gent només se’ls dóna l’opció de plegar. La corresponsal a Sa Pobla em va explicar que ara neteja pisos”, explica Marisa Goñi.

Resposta dels treballadors i dels espectadors

El tancament de RTM i la liquidació de qualsevol periodisme de proximitat audiovisual a Mallorca ha produït una enorme resistència social a l’illa. Per ara el Comitè d’Empresa de RTM s’ha negat a acceptar l’ERO d’extinció de l’empresa i “és més que probable que acabi als tribunals amb un resultat imprevisible, ja que les justificacions de la direcció són molt febles”, expliquen fonts de la Plataforma per la continuïtat de RTM a Mèdia.cat. L’existència d’aquesta Plataforma, formada per sindicats, entitats cíviques i el món de la cultura, és una bona prova de la importància que tenia RTM per a bona part de la societat mallorquina.

Marisa Goñi recorda que “una trentena de municipis van aprovar mocions en contra el tancament de RTM, moltes d’elles amb l’abstenció del PP que a molts pobles no entenia com poden quedar-se sense un servei comunicatiu que ara ningú més els facilitarà”. Per explicitar-ho, Goñi recorda com els seus arxius audiovisuals locals eren enllaçats pels webs dels diferents ajuntaments o les seves col·laboracions amb les ràdios municipals, que han ajudat a “vertebrar una estructura audiovisual  mallorquina de proximitat”.

Tant per Goñi com per la Plataforma, l’argument econòmic per tancar RTM “no s’aguanta per enlloc”, ja que aquest canal tenia un pressupost de sols 10 milions d’euros. “Una minúcia comparat amb el deute acumulat per IB3” i al darrere hi ha la voluntat política d’acabar amb un model periodístic independent i arrelat al territori.

En els darrers dies d’agost han coincidit els nomenaments dels nous directors de les televisions autonòmiques balear i valenciana –IB3 i RTVV respectivament- amb nombroses coincidències en ambdós processos. La manca de diàleg amb l’oposició i l’ús del rodet per part dels popularistes han estat la nota predominant, però ha estat a les Balears on el resultat ha estat més insòlit al ser nomenar com a director d’IB3 Antoni Gómez, qui al mateix temps és l’actual conseller de Presidència. L’atípica situació en que un membre del Govern dirigirà directament la televisió pública ha estat definida per Biel Barceló, portaveu de PSM-IV-ExM com “profundament antidemocràtica i pròpia de països dictatorials”.

Aquest nomenament arriba després d’una llarga negociació en que semblava que Govern i oposició anaven a consensuar el nom de Jacobo Palazón –professional amb una llarga trajectòria a l’ens- per a dirigir IB3 però que ha estat frustrat a última hora entremig d’acusacions creuades d’haver impossibilitat l’acord. Però sigui qui sigui el culpable, la situació final és que –tal i com explica el Diari de Balears- Antoni Gómez serà el responsable de la línia editorial de la televisió pública durant la propera campanya electoral de novembre, mentre que Carlos Hernández, responsable de la darrera campanya electoral popularista al Consell de Mallorca, en podria ser el subdirector. Una política que ha portat a a Francina Armengol, portaveu del PSIB, a acusar el Govern de José Ramón Bauzá “d’assemblar-se cada dia més al de Matas, tot i que volien allunyar-se’n”.

A aquests nomenaments se li suma el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca (RTVM), els tràmits per al qual van començar el 18 d’agost, quan el Consell d’Administració de l’ens va acordar l’aprovació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació per als seus 117 treballadors i que es calcula que es finalitzarà per a finals d’any. Aquesta decisió ha estat interpretada per a l’oposició, els sindicats de comunicació i la societat civil illenca com una venjança del PP pel cobriment de la televisió dels casos de corrupció que han colpejat els popularistes balears.

Tampoc sembla que es vulgui distanciar massa del seu predecessor Alberto Fabra, nou President valencià en substitució del dimitit Francisco Camps, com a mínim en el que respecta a la gestió de la televisió autonòmica. El manteniment de José López Jaraba com a director de l’ens s’ha hagut de fer en segona votació per l’oposició frontal de la resta de partits. Canal 9 es troba al límit de la fallida amb un deute superior als mil milions d’euros, les pitjors xifres d’audiència de la seva història (4,3% a l’agost, la segona pitjor en una televisió autonòmica), l’abandonament definitiu de la promoció del valencià al que l’obliga la llei que el va crear i una pèrdua total de credibilitat de la seva línia editorial. En aquesta situació, ja no sols és l’oposició, els sindicats o el teixit social i cultural qui demana una refundació de la televisió pública, sinó que fins i tot la portaveu del Consell, Lola Johnson reconeix que el model actual s’ha de “replantejar”.

Per ara, però, no sembla que aquest replantejament passi per una renovació dels responsables d’aquests fracassos. Sona molt més probable l’acomiadament de fins a un miler dels actuals 1.800 treballadors de RTVV, segons sembla que recomana un estudi secret –fins ara se n’ha denegat l’accés tant al Comitè d’Empresa com al responsable de Compromís al Consell d’Administració- encarregat a la gestoria Price Waterhouse.

Els treballadors de Ràdio Televisió de Mallorca (RTM) han decidit avançar-se als esdeveniments i no esperar als fets consumats, pel que ja han iniciat una campanya per evitar el tancament de l’única televisió plenament en català de les Illes. Una recollida de signatures i una altra de piulades al Twitter són les primeres accions de cara a aconseguir que el virtual president autonòmic balear, José Ramón Bauzá, es repensi la seva promesa electoral de clausurar aquesta mitjà de comunicació i deixar al carrer el centenar de professionals que hi treballen. Read the full text

Dissabte va ser dia monocolor a les portades de la premsa catalana. La publicació de les noves dades d’atur i el casament de l’hereu de la monarquia britànica es van pràcticament clonar amb lleugeríssimes diferències, però dibuixant un mapa precís de l’estat social i nacional dels nostres diaris. Read the full text

El diari El Mundo ha dedicat una atenció molt especial a la crema d’una bandera espanyola i els avalots de la manifestació a Palma en motiu de la Diada de Mallorca que se celebra el 31 de desembre. De fet, és el mitjà que ha gastat més paper per explicar les detencions de tres membres de l’organització de la manifestació acusats d’agredir dos policies i un palmesà. Però l’article en què es narren aquestes detencions contradiu la versió dels fets que havia explicat el mateix diari en dos articles anteriors. El periodista que el firma, especialitzat en escriure notícies en contra del català, sosté una versió incoherent amb la del redactor de successos que va cobrir la manifestació. Contradiu el seu company de redacció, sense citar cap font, tot i que ell no va ser a la protesta. A més, publica fotografies, noms i cognoms de dos dels detinguts -que, recordem-ho, no han estat condemnats-, fa afirmacions contínuament sense explicar d’on les treu i se salta alguns dels principis deontològics bàsics que tot periodista hauria de tenir presents.

Read the full text