Media.cat – Observatori crític dels mitjans

No tots els mitjans editats a Catalunya estan d’acord amb la independència ni molt menys, però sí que s’observa una clara unanimitat a l’hora de percebre el creixement del sentiment social sobiranista que s’explica, sobretot, en clau econòmica i fiscal. Aquesta seria una de les conclusions del nou informe Mèdia.cat publicat avui mateix i que us podeu descarregar al final del text.

L’estudi es titula “Anàlisi de la cobertura mediàtica del debat social i polític al voltant de l’independentisme durant el 2011” i ha estat realitzat pel periodista Vicent Canet. Per copsar aquesta cobertura s’ha centrat en quatre dates claus del debat sobiranista d’aquest any: la consulta popular del passat 10 d’abril a Barcelona i altres municipis, els resultats del Baròmetre trimestral del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicat el 29 de juny, l’aniversari de la multitudinària manifestació del 10 de juliol i la declaració institucional sobre la possible insubmissió fiscal que feu Òmnium Cultural en el seu 50è aniversari. L’observatori crític de la comunicació, Mèdia.cat, és impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació ESCACC

A partir d’aquí i de l’ampli volum i pluralitat de notícies estudiades –138 peces de 32 diaris i televisions d’àmbit local, català i estatal- permet a l’autor de l’informe concloure que els arguments econòmics passen per sobre dels lingüístics, identitaris o altres a l’hora d’explicar aquest creixement del sentiment independentista i que els mitjans radicats a Catalunya –inclosos els que no es mostren simpatitzants amb l’independentisme- argüeixen que cal una major autonomia financera. Entre els motius polítics, destaca principalment el malestar generat pel rebuig judicial al nou Estatut. La fractura social és l’argument més emprat entre els mitjans catalans que s’oposen a la independència.

Pel que fa a la procedència dels mitjans, es percep clarament com els mitjans editats aquí tenen més tendència a destacar els fets positius del moviment independentista front als editats a Madrid, encara que no hi ha un punt de separació clar i existeixen molts graus de matís en l’enfocament.

De fet l’informe classifica els mitjans segons la seva simpatia, neutralitat o oposició a la possibilitat d’independència per a Catalunya. Entre els mitjans de comunicació amb un posicionament favorable hi ha El Punt, l’Avui i l’Ara. Entre els ambigus on predominen més els elements positius són catalans: La Vanguardia, Regió 7, Diari de Girona, Público, Segre, ADN, La Mañana, El Periódico, TV3, C33, BTV, TV de l’Hospitalet i TVE1. Els mitjans més neutres són tant d’àmbit espanyol com català: 20 Minutos, Qué!, Diari de Tarragona, El 9 Nou, 8TV i TV de Badalona. El País, La Sexta, Cuatro, TVE2 i Telecinco són els mitjans, d’àmbit espanyol, qualificats d’ambigus on predominen més elements crítics. Finalment, entre els mitjans desfavorables hi trobem diaris i televisions exclusivament d’àmbit espanyol: El Mundo, La Razón, La Gaceta, l’Abc i Antena 3. Aquests darrers fins i tot arriben a dubtar del creixement del sentiment independentista i en tot cas acusen els polítics catalans de ser els responsables de la frustració generada per aprovar un Estatut “inconstitucional”.

Ni sentència contra la immersió lingüística a l’ensenyament, ni recent reforma constitucional recentralitzadora, ni milers de manifestants independentistes per les principals ciutats de Catalunya, i ni tan sols la “transició catalana” preconitzada per Mas o la polèmica badalonina. El fet que la d’enguany hagi estat una de les Diades Nacionals més políticament calentes dels darrers anys –encara que aquesta expressió comenci a semblar ja un tòpic- no ha impedit que La Vanguardia dediqués les portades de l’11 i del 12 a la commemoració dels atemptats de Nova York ara fa deu anys.

Mèdia.cat ja va fixar-se en una anàlisi de la setmana sobre com La Vanguardia trencava el consens de la resta de la premsa de Catalunya en editorialitzar sobre la sentència del TSJC que posa en perill la cohesió de la comunitat educativa i ara el diari ha incidit en la mateixa línia en dues portades consecutives. Així, mentre la resta de diaris barcelonins, en la seva edició de diumenge, posaven l’accent en la defensa de l’ensenyament en català –Ara i El Periódico- o en el debat sobre la independència –El Punt Avui,- el rotatiu del Grup Godó preferia centrar dos terços de la seva portada a una fotografia de la “zona zero” de Nova York amb el titular “Recorda”. Només a la part inferior un petit requadre avisa que per Artur Mas “S’han trencat les regles de joc de la transició”. Una declaració prou forta per part del President de Catalunya com per merèixer el titular central.

Però a més, avui ha tornat a repetir l’aposta amb una nova fotografia i titular dels EUA mentre que tota la menció a la Diada quedava reduïda a la part inferior i a una nova declaració de Mas. En oberta oposició, la resta de diaris del Principat –inclosos els gratuïts de Barcelona, molt més centrats en informació de fora al ser meres franquícies- obrien amb els actes i reivindicacions de la Diada, si comptem la mitja excepció d’El Periódico, on un mateix titular és compartit per dues fotografies de Barcelona i Nova York.

Així, una altra vegada La Vanguardia torna a diferenciar-se de la resta dels seus competidors, però a costa de quedar fora del debat i les preocupacions dominants, tan socials com polítiques. Resultat que es podria entendre que el mateix José Antich reconeix implícitament, a la seva columna diària, dedicada exclusivament a les problemàtiques nacionals, això sí, després d’escriure que “la celebració dels actes de la Diada Nacional de Catalunya queda, en part, eclipsada per aquell horrorós esdeveniment”. Eclipse que, en el cas de la portada de La Vanguardia, és gairebé total.

Aquest diumenge ha fet un any de la històrica manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol i que havia de marcar un abans i un després en les relacions entre Catalunya i Espanya. Entremig hi ha hagut dues conteses electorals, la darrera onada de consultes sobiranistes, el sever pla de retalla des socials del Govern CiU pactat amb el PP, el tancament de TV3 al País Valencià i una virulenta ofensiva del PP contra l’ensenyament en català arreu dels Països Catalans.

La commemoració va ser tan al carrer –on milers de persones van marxar rere la pancarta “Pel nostre futur: independència!”- com a les tribunes polítiques i als quioscos. En aquests darrers va destacar l’Ara, amb un especial de set pàgines dedicat a l’efemèride i, a l’altra banda, La Vanguardia, que ho va matar –en argot periodístic- amb dos teletips d’agència, amb el que podria ser una clara metàfora del que cada rotatiu voldria que en quedés d’aquella diada.

Més enllà de la quantitat, però, destaca sobretot el positivisme de l’Ara –més sociològic que polític- amb anàlisis del creixement del sentiment independentista però també molt de sentiment, amb uns opinadors més dedicats a recordar batalletes que a explicar l’actualitat política. Més crus són, des d’òptiques diferents, l’Avui i El Periódico. El primer és l’únic diari que dedica editorial al tema i no precisament per llançar les campanes al vol, ja que directament afirma que “no hi ha gaire motius per ser optimistes” amb una CiU, amb un discurs més sobiranitzat que mai però capaç de pactar amb el PP també més espanyolista. Una situació en que les coincidències neoliberals han pesat més que les diferències nacionals.

Però sorprenentment, també El Periódico li retreu a CiU la seva falta de coherència i l’aparcament no ja del dret a decidir sinó també del concert econòmic, cavalls de batalla de la federació fins que va recuperar la Generalitat. Allunyat del seu univers més emocional, la capçalera del Grup Z aprofundeix amb un anàlisi de la situació més propera als anys 80 del que les plomes sobiranistes els agrada reconèixer. Aquí, si bé “l’independentisme sociològic” és més extens i exigent que mai, CiU torna a quedar amb una posició còmoda per “modular en solitari la tensió amb Espanya” i en aquest escenari “relega el debat i només aviva la flama en els partits amistosos, com en la consulta de Barcelona”, una tàctica que “funciona a les urnes”.

Tal com era d’esperar, la victòria electoral dels independentistes escocesos ha estat seguida de forma molt diferent segons els diaris. Mentre a Barcelona la línia divisòria quedava marcada pel tàndem Ara-Avui/El Punt, versus La Vanguardia-El Periódico, a Madrid hi ha hagut una unanimitat generalitzada. Read the full text

Amb l’editorial a la portada, com a les grans ocasions, El Periódico defensa avui que el Parlament pugui convocar als ciutadans de Catalunya a un referèndum d’autodeterminació si els partits que defensin aquesta opció “tenen una clara majoria”. La Constitució espanyola no reconeix aquest dret democràtic, però la capçalera més afí al PSC creu que “no hi ha res de dolent en el fet de votar”. Un canvi d’actitud històrica que convindrà no oblidar en el futur i que, potser, avisa que ells també se n’adonen que alguna cosa està canviant. Read the full text

Sortu, la nova formació de l’esquerra abertzale, “desenvoluparà la seva activitat des del rebuig a la violència com a instrument d’acció política o mètode per aconseguir objectius polítics, sigui quin sigui el seu origen i naturalesa; un rebuig que, obertament i sense embuts, inclou a l’organització ETA”.  ¿És una declaració d’intencions democràtiques i pacífiques prou contundents? ¿Es llegeix una crítica explícita a ETA? Doncs sembla que no.

Read the full text

Com una autèntica profecia autocomplerta, Las Provincias posava en portada que “La provocació catalanista de Laporta acaba amb batussa”. Al text de l’interior tornava a deixar clar que les víctimes eren, en realitat, els culpables del que havia passat, que l’agressió era una “batussa” i descrivia la tensió “entre els dos bàndols” separats per la policia. Laporta, per no caure en la provocació, és acusat poc menys que de covard mentre que Juan Garcia Sentandreu –el dirigent ultra que va protagonitzar personalment l’agressió- és presentat com una espècie de geni de la guerra de guerrilles. Un tractament que contrasta, per posar un exemple recent, amb la cobertura que ha fet el mateix diari de l’agressió patida pel conseller de cultura de Múrcia.

Read the full text

Foto: Llibertat.cat

Què va passar a a Palma el 30 de desembre? Doncs, almenys, que entre 2.000 i 3.000 persones es van manifestar pel centre de la ciutat -en la tradicional marxa anual de la Diada de Mallorca- en reivindicació del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, convocades per la Plataforma 31D, que integra ERC, PSM i l’Esquerra Independentista de Mallorca. A l’acabar uns joves d’origen sahrauí van llegir un manifest en defensa de la llengua i el dret a decidir. També es va celebrar un concert i el Bloc va presentar una moció al Consell de Mallorca demanant que el 31 de desembre es reconegui com a Diada oficial de l’illa. També hi va haver alguns cops i empentes quan uns policies van intentar impedir que uns encaputxats cremessin una bandera espanyola, encara que un home va acabar amb un trau al cap i manifestants i vianants van rebre cops de porra, no hi va haver ferits greus ni detinguts i els propis manifestants es van encarregar de pacificar la situació formant una cadena humana entre la policia i els encaputxats.

Read the full text