Media.cat – Observatori crític dels mitjans

La revolta popular que acaba d’expulsar el dictador Ben Alí de Tunis és, sens dubte, la notícia més gran de l’any recent començat però li ha costat arribar a les portades dels diaris. Avui fa un mes exacte que Mohamed Bouazizi es va autoimmolar en protesta per la desesperada situació social i econòmica d’ell i tota la seva generació. Des de llavors les protestes, manifestacions i avalots no han parat de créixer i multiplicar-se exponencialment fins la fugida de Ben Alí el passat divendres. Però al nostre país les notícies sobre la revolta tunisiana –un país que queda a sols 630 kilòmetres de Mallorca- van començar tímidament el 6 de gener, quan Bouazizi ja havia mort i les protestes s’havien generalitzat i internacionalitzat, amb sabotatges massius de la xarxa Anonymous a les webs governamentals. I sols fins el dissabte, amb el moviment ja triomfant, arribaria a les portades.

Read the full text

El començament de la presidència de torn de la Unió Europea per part d’Hongria ha estat acaparada per la polèmica internacional generada per l’anomenada “Llei Mordassa”, aprovada pel Parlament magiar a finals de desembre. Segons aquesta norma un comitè “d’experts” escollits per l’executiu s’encarregarà de vetllar sobre la veridicitat de les informacions publicades a qualsevol mitjà de comunicació i a controlar la difusió de “rumors” i “informacions parcials”. També podrà obligar als periodistes a revelar les seves fonts i podrà imposar multes de fins a 730.000 euros als mitjans que atemptin contra “la moral” o “l’interès públic”.

Read the full text

El 28 de desembre sortia de casa seva, al municipi de la Masica, al nord d’Hondures, el periodista televisiu Henry Souza, quan dos desconeguts se li van acostar i li van disparar a boca de canó. Souza moria quasi de forma immediata. Segons els testimonis, els tiradors van marxar en bicicleta. Souza es convertia així en el desè professional de la comunicació assassinat al país centreamericà el 2010 i en el número que posava Hondures en el segon lloc en el macabre rànquing de perillositat per a l’exercici d’aquesta professió que elabora la Federació Internacional de Periodistes. Segons la FIP, on han mort més periodistes de forma violenta -el seu estudi inclou també els morts accidentalment en el transcurs de la seva feina- és al Pakistan, amb quinze. Després vindrien Mèxic i Hondures amb deu cadascun. Finalment Filipines amb cinc. Però si és té en compte la mida dels països, s’ha de matisar que Pakistan tindria “només” un mort cada 11.800.000 habitants, Mèxic un cada 11.200.000 i Hondures un cada 790.000. O sigui que és fins a catorze vegades més perillós exercir el periodisme a Hondures que al Pakistan o Mèxic.

Read the full text

Ens trobem a l’ull de l’huracà diplomàtic generat per l’anomenat “cablegate” i sembla que Julian Assange pagarà la seva gosadia amb la presó de per vida, i això encara si té sort. Als EUA hi ha periodistes que en demanen obertament l’assassinat i a la resta del món n’hi ha molts d’altres que el qualifiquen de lladre o impostor i per moments podríem arribar a pensar que el que ha fet ha estat malament. Però les filtracions de Wikileaks no són les primeres de la història -encara que mai cap  ha estat d’aquesta magnitud- i Assange no és el primer que s’enfronta a poderosos interessos i estats en favor de la veritat, la democràcia i la pau. Abans hi ha hagut altres Assange i molts d’ells no es troben a la presó ni han estat assassinats, sinó que, convençuts de que van fer el correcte, se solidaritzen amb el fundador de Wikileaks.

Read the full text

L’argument principal de la intensa i desesperada batalla que el Govern dels EUA està liderant contra Wikileaks és que les seves revelacions “posen en perill vides humanes”, tal i com va dir la mateixa Secretària d’Estat Hillary Clinton. Però podria ser al revés? Podria ser que el fer de posar al descobert les pràctiques mafioses i violentes dels serveis secrets estatunidencs arreu del planeta ajudés a salvar algunes vides?

Read the full text

Durant la darrera setmana, l’actualitat internacional ha estat centrada en l’atac marroquí al campament de Gdeim Izik i la terrible onada de repressió que s’ha viscut als territoris ocupats del Sàhara Occidental. A pesar de l’intent marroquí de controlar la informació, amb censura als mitjans del país i l’expulsió de desenes de corresponsals estrangers -alguns d’ells catalans- a l’era d’internet aquest és un esforç en va i la xarxa s’ha omplert de cròniques i vídeos que expliquen com forces de seguretat i civils marroquins han assaltat comerços, detingut activistes indiscriminadament i mort un nombre indeterminat de persones.

Read the full text

Entrevista a Bartolo Fuentes, periodista i dirigent del Front Nacional de Resistència Popular d’Hondures

Fotografia: Albert Garcia

Un cop passades les eleccions de fa quasi un any, Hondures ha tornat a deixar de ser notícia als mitjans catalans i ha quedat la impressió que s’ha recuperat la democràcia. Com es viu aquesta situació allí?

Aquestes eleccions van ser organitzades pels mateixos que van donar el cop d’estat, sense garanties democràtiques i desconegudes per la resistència. Es van retirar milers de candidats, incloent una candidatura a la presidència i una altra a la vicepresidència.
Van ser unes eleccions en les que la gent no va anar a votar. Els resultats oficials són contradictoris, però els nostres càlculs parlen d’una participació no superior al 35%, tenint en compte les pressions dels patrons en favor del vot, el que es va traduir en milers de butlletes blanques o nul·les.
El resultat va ser un Congrés Nacional integrat a un 65% pels mateixos diputats que van aprovar una renúncia falsa del president i un govern format pels qui van organitzar el cop. Encara que els caps de les forces armades en aquell moment han passat a condició de retir, aquests es troben en llocs clau del govern i, per exemple, l’ex-cap de l’Estat Major Conjunt avui és el gerent de l’empresa estatal de telecomunicacions.

Read the full text

Ni Osama Bin Laden, ni Hugo Chávez ni Mahmoud Ahmanidejad, l’enemic públic número u dels Estats Units és, en aquests moments, Julian Assange, un australià de 39 anys meitat periodista meitat activista. El seu portal web, Wikileaks, acaba de publicar 400.000 documents secrets de l’exèrcit estatunidenc que proven la seva vinculació amb l’ús de la tortura, l’assassinat de civils i la destrucció sistemàtica de l’Iraq.

Read the full text