Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Una breu notícia titulada “Dues lesbianes exigeixen una pensió alimentària a un donant d’esperma a Alemanya” era la més llegida avui a l’edició digital de La Vanguardia i acumulava a quarts d’onze del matí més d’un centenar de comentaris, la gran majoria dels quals contraris a les dues dones. El text, de sols 13 línies, està signat com “agències” i cita la revista alemanya Der Spiegel com a font. En aquest breu espai explica com un professor de 52 anys va respondre l’anunci de dues lesbianes que buscaven un donant d’esperma amb qui “s’havien compromès a no exigir-li compensacions financeres” però que després de quatre anys li han acabat demanant una pensió alimentària per al nen, pretensió que tindria la seva base legal en el dret germànic.

Read the full text

Aquest matí La Vanguardia anunciava oficialment el que ja se sabia de feia uns mesos –encara que molta gent hi tingués dubtes raonables, ja que no era la primera vegada que el Grup Godó ho prometia:- la seva edició en català. Des de primera hora la xarxa catalana bullia amb la notícia amb moltíssims comentaris a les xarxes socials i a les edicions digitals dels diaris. A aquestes hores potser ja està tot dit sobre el tema –exceptuant la premsa de Madrid que, sense excepció, no han dit res del tema- i només queda esperar a veure els primers exemplars d’aquesta nova Vanguardia per saber si hi canvia alguna cosa més que la llengua en que està escrita.

Read the full text

Avui viatja una delegació oficial del Congrés espanyol a Guinea Equatorial sense que el tema hagi transcendit especialment. El fet no seria d’estranyar si el viatge no hagués estat precedit de certa polèmica política per la crítica que n’han fet diputats de diferents grups, el destí no fos una de les pitjors dictadures africanes, especialment mimada pel Regne d’Espanya, i els mitjans no acabessin de descobrir –fa sols unes setmanes- que les plàcides democràcies socialdemòcrates àrabs eren en realitat terribles dictadures.

Read the full text

Sortu, la nova formació de l’esquerra abertzale, “desenvoluparà la seva activitat des del rebuig a la violència com a instrument d’acció política o mètode per aconseguir objectius polítics, sigui quin sigui el seu origen i naturalesa; un rebuig que, obertament i sense embuts, inclou a l’organització ETA”.  ¿És una declaració d’intencions democràtiques i pacífiques prou contundents? ¿Es llegeix una crítica explícita a ETA? Doncs sembla que no.

Read the full text

La situació econòmica actual feia inevitable retardar l’edat de jubilació als 67 anys i augmentar els anys de cotització? Doncs si llegim La Vanguardia sembla que sí. En sols tres setmanes ha dedicat fins a quatre editorials i dos articles del seu director –a més de nombroses columnes d’opinió i unes de 200 notícies- a insistir en aquesta tesi, fins al punt que costa trobar arguments per rebatre-la. Una repassada a la gran majoria de mitjans de comunicació –amb l’excepció de Público- donaria un balanç força similar, encara que potser no tan homogeni com el de  la capçalera del Grup Godó.

Read the full text

És cert que els propis protagonistes –Govern espanyol i sindicats CCOO i UGT- han coincidit a anomenar “acord” a la fi de les negociacions sobre la reforma de les pensions que s’han allargat durant les darreres setmanes. Però també ho és que la funció del periodista és –o hauria de ser- anar més enllà del comunicat oficial. Després de prometre que no cedirien en el retard de la jubilació als 67 anys i que a més continuaven posant sobre la taula la retirada de la reforma laboral que va motivar la vaga general del 29 de setembre, tan Ignacio Fernández Toxo com Cándido Méndez, han assegurat que s’han “acostat posicions” i que ja sols queden “els últims serrells per aclarir”. Però la veritat és que a primera vista sembla que les úniques posicions que s’han mogut són les sindicals.

Read the full text

Ahir mateix les pàgines d’economia de la majoria de diaris treien fum per la nova revisió a la baixa de la credibilitat de l’economia espanyola per part de l’agència estatunidenca de qualificació Moody’s. El titulars eren d’allò més contundents: “Nou cop a la credibilitat d’Espanya” (El País), “La banca espanyola rep una altra advertència” (Ara), “La por a la qualificació de Moody’s fa que l’Ibex perdi un 1’5%” (La Vanguardia) o “Moody’s estudia rebaixar la qualificació de deute espanyol” (El Periódico i Levante). També el Govern espanyol va córrer a justificar-se davant l’empresa privada de Nova York i va anunciar avançament en la publicació de dades per tal de convèncer als auditors a canviar les seves prediccions.

Read the full text

Avui pràcticament totes les portades de l’Estat espanyol coincidien a destacar la mort del cantant de flamenc Enrique Morente. Des de La Razón fins a Público, en el cas de Madrid, i totes les capçaleres de Barcelona i València -excepte l’Ara- coincidien en els seus condols cap al que és considerat un dels grans renovadors del flamenc. Al marge de la polèmica per una suposada errada mèdica en la seva mort, els diaris se centren en els obituaris habituals en aquest tipus de casos i publiquen sentides mostres de condol d’amics o companys de professió. La militància de Morente, “el cantaor roig” però, queda pràcticament oblidada a pesar de les dotzenes de pàgines escrites.

Read the full text