Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Els treballadors de Ràdio Televisió de Mallorca (RTM) han decidit avançar-se als esdeveniments i no esperar als fets consumats, pel que ja han iniciat una campanya per evitar el tancament de l’única televisió plenament en català de les Illes. Una recollida de signatures i una altra de piulades al Twitter són les primeres accions de cara a aconseguir que el virtual president autonòmic balear, José Ramón Bauzá, es repensi la seva promesa electoral de clausurar aquesta mitjà de comunicació i deixar al carrer el centenar de professionals que hi treballen. Read the full text

“Treballo amb un contracte d’obra i servei sense data de finalització i on consta ‘de dilluns a diumenge’ (…) amb canvis de contracte i liquidacions continuades que fan que hi hagi redactors que no han tingut un dia de festa en 11 mesos seguits”. “No es substitueixen baixes, per molt llargues que siguin i si algú marxa, ja no es cobreix la plaça. Els altres treballadors han de carregar amb un excés de feina”. “Després de 5 anys de falsa autònoma en una mateixa empresa lligant contractes mercantils sense fer vacances (…) he aconseguit tenir un contracte laboral indefinit, (…) però només després d’interposar una demanda contra la direcció”. “Treballo en dues feines, una pel matí i l’altra per la tarda, i tinc un contracte d’obra i servei sense data de finalització en una i en l’altra un contracte temporal”. “La Vanguardia fa un any i d’un dia per l’altre va abaixar els preus de les col·laboracions al 50%. Algun argument que van donar: ‘és que tu guanyes molt’”. “La situació és prèvia a la crisi, però aquesta ha provocat la supressió d’una plaça, amb la qual cosa ens toca un 20% més de feina i un 20% més de caps de setmana treballant”. “En un diari digital feia una feina fixa, amb un horari marcat i obligació d’anar a la redacció, però se’m pagava com si fossin ‘col·laboracions’ sense cotitzar i sense dret a vacances, indemnització o altres luxes”.

Aquests testimonis anònims han estat recollits al fòrum obert al web del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) i representen un reflex de l’estat actual de la professió al nostre país, dominada per la precarietat, la inseguretat, els fraus contractuals i els baixos salaris. Una situació que, com es diu en un dels comentaris, “si bé és anterior a la crisi, aquesta l’ha agreujada”, amb les reduccions de plantilles, els ERO i les retallades salarials, en un context de por i individualisme.

“Els gerents han pres el poder a les redaccions i les contractacions i no els importa si el producte informatiu és de qualitat. La finalitat és que l’empresa no tingui pèrdues encara que hagin de sacrificar els continguts i la qualitat”, assegura Fabián Nevado, assessor laboral de l’SPC i autor de la ponència La crisi als mitjans: Precarietat laboral i desinformació, presentada a la III Assemblea de Periodistes del passat dissabte. Per Nevado, els periodistes estan pagant per unes decisions empresarials dels que no són responsables, ja que molts d’aquests deutes “són provocats pel  deliri expansionista” de les corporacions. A més, els mitjans s’han adaptat molt malament als canvis digitals i la majoria de direccions no han entès que “la saturació informativa i l’atomització que s’ha produït només es pot combatre amb una aposta per la qualitat”.

Per contrarrestar l’actual situació, l’Assemblea va fer una crida a “l’organització conjunta dels periodistes en defensa de la seva professió i els seus drets” i va demanar als sindicats que actualitzin el seu missatge i la seva actuació: “han de renovar la seva lluita amb les noves realitats laborals i professionals del periodisme”, es pot llegir a la declaració final.

Reducció de plantilles, precarització de les condicions laborals, retallades de sous o del preu de les col·laboracions, augments encoberts de les jornades, supressió de festius, fraus contractuals… totes aquestes pràctiques cada cop més esteses afecten, òbviament la qualitat de vida i el poder adquisitiu dels treballadors de la comunicació, però com influeixen en alguns bens essencials de la democràcia com són la llibertat d’expressió o la pluralitat i veracitat informativa? I també: quines alternatives es poden oferir a l’actual situació?

“Només cal mirar el panorama mediàtic actual per veure com les retallades professionals estan afectant el dret ciutadà a la informació, que és l’objectiu que dóna sentit al periodisme”, explica Quico Ràfols, secretari d’organització del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC).

És per abordar aquests temes que demà al matí hi ha convocada la III Assemblea de Periodistes per part de l’SPC a la seu d’Amics de la Unesco de Barcelona. La jornada, titulada “Amb les retallades, on queda la informació?” comptarà amb dues taules rodones. La primera titulada “La crisi als mitjans: Precarietat laboral i desinformació.”, amb la intervenció de Fabián Nevado, assessor laboral de l’SPC, i el mateix Quico Ràfols. La segona estarà de dedicada a les “Alternatives per dignificar la tasca dels periodistes i garantir el dret a la informació de la ciutadania” i comptarà amb la participació de Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació de Catalunya, Míriam Meda, coordinadora general de la ReMC–Red de Medios Comunitarios i Dardo Gómez, secretari general de la FeSP.

“La idea és fer tan un diagnòstic de l’estat de la situació com pensar alternatives que puguin revertir l’actual situació”, continua Ràfols. Per ajudar a aquest diagnòstic, al web del sindicat han habilitat un espai perquè els treballadors de la comunicació pugui expressar lliurement –tan públicament com de forma anònima- quines són les seves situacions laborals i en quines condicions fan la seva feina.

Ràfols tampoc descarta que des de l’assemblea es puguin proposar noves mobilitzacions: “és un tema que no volem imposar, haurà de ser la gent que hi participi, amb les seves ganes i les seves aportacions les que decideixen si es vol iniciar algun tipus de mobilització”, explica abans d’esmentar que estan “seguint molt d’aprop” tot el que passa a plaça Catalunya.

El Grup Hermes, responsable de bona part de la premsa editada en català, ha decidit començar a tancar algunes de les seves capçaleres més emblemàtiques, encara que per ara no ha fet pública cap decisió formal i bàsicament el que corren són rumors.

L’únic que se sap del cert és que hi ha un pla de baixes voluntàries a bones condicions per aconseguir reduir la plantilla en unes 120 persones, el termini del qual acaba aquesta setmana. I un cop vistos els resultats l’empresa decidirà si presenta un ERO obligatori el que, segons treballadors del Grup consultats per Media.cat, es força previsible, ja que “és difícil que marxi tota la gent que volen”. Un cop acomiadada la gent es passaria al tancament d’algunes capçaleres com el 9 Esportiu, Presència o Sortim i també algunes de les edicions i subedicions d’El Punt a Tarragona i l’àrea de Barcelona que encara no s’han concretat.

Segons declaracions de Joan Vall i Clara, vicepresident d’Hermes citades per Comunicació21, tot són especulacions, doncs l’empresa encara no ha decidit res i que, malgrat les dificultats, estan treballant per sortir reforçats de la crisis. Però entre la plantilla s’assegura que ja s’ha ofert als treballadors dels mitjans amenaçats a transformar aquests en empreses independents, capitalitzades pels propis empleats i reconvertides en Societat Anònima Laboral, pel que les publicacions serien comprades i distribuïdes per El Punt i l’Avui però sense assumir-ne els riscos econòmics. Una possibilitat que, segons les fonts consultades, pocs veuen amb optimisme.

La decisió de l’empresa arriba poc més d’un any després que aquesta invertís un fort capital en la compra de l’Avui –es calcula que seien al voltant dels vuit milions d’euros entre l’adquisició i l’ERO posterior- el que fa que dins la plantilla es pregunti si aquesta no va ser una mala estratègia. Des de la direcció s’assegura que les dues decisions són independents i que l’ERO s’hauria d’haver presentat igual per la mala situació econòmica del grup, fortament afectat per la caiguda de publicitat i vendes i la retallada d’ajudes institucionals.

Amb uns sindicats dividits –CCOO i CGT pel no i SPC, UGT i Candidatura de Treballadors pel sí- els treballadors de TV3 podran aprovar o rebutjar en una consulta el pla de reestructuració de l’empresa proposat per la direcció. Aquest pla, que busca bàsicament reduir les despeses de la televisió pública en un moment de reducció dels ingressos, tant els provinents del Govern com de la publicitat, consta d’una sèrie molt àmplia de mesures algunes més ben definides que d’altres i també de diferent prioritat d’aplicació.

La part més perjudicial pels treballadors –i que a més seria totalment immediata- és la reducció d’un 5% dels salaris, després de dos anys de congelació. Uns descomptes que ja es van aplicar als funcionaris ara fa quasi un any i que els treballadors de TV3 van aconseguir evitar pel fet de ser aquesta una empresa mixta i no tenir aquesta condició. A canvi d’acceptar la retallada salarial la direcció de l’ens es compromet a garantir l’estabilitat de la plantilla fins el 2012 –amb la contractació indefinida dels anomenats “temporals estructurals”,-  mantenir la producció interna i el model de televisió de servei públic.

Pels partidaris del no aquesta disjuntiva –reducció de salaris per evitar acomiadaments- s’assembla massa al que han aplicat moltes de grans multinacionals a Catalunya i defensen que s’ha de lluitar contra aquest “xantatge”. Ramon Espuny, president de la secció sindical de l’SPC, argumenta, en canvi, que per la seva condició d’empresa pública, la situació és extremadament diferent. A més Espuny confia en el pla d’una direcció “compromesa amb el model de televisió pública” i creu que el seu rebuig podria provocar un nou model de govern de la Corporació molt més “partidista i menys professional”, pel que creu que la reducció de salaris podria ser considerat un mal menor encara que molt “dolorós”. El fet, però, que la direcció s’hagi negat a fer públics els salaris dels directius és una “manca de transparència lamentable”, per bé que els han assegurat que aquests ja van ser retallats l’any passat entre un 8 i un 15%. També han estat acomiadats alguns directius en el procés de concentració empresarial de la Corporació.

I és que més enllà de l’espinós tema de la reducció salarial, les mesures d’estalvi de la CCMA podrien ser l’excusa per tirar endavant la sempre ajornada reestructuració de l’ens públic. “La Corporació és un veritable regne de taifes i mai ningú s’ha atrevit a impulsar-ne la simplificació i racionalització i ara sembla que finalment serà així, fins i tot algunes de les empreses ja han estat absorbides per TV3”, assegura Espuny, encara que també és conscient que una bona part del pla encara està poc definit. “Creiem que la voluntat d’estalvi de la direcció és sincera i que no passa només pels salaris dels treballadors, i òbviament la millor forma d’estalvi és evitar despeses absurdes com la seu de Ganduxer” on s’ubica el consell de govern de la CCMA.

La darrera protesta laboral als aeroports aeris ha acabat amb la declaració de l’estat d’alarma, la militarització d’uns treballadors civils i un cobriment mediàtic en que una part en conflicte a penes ha tingut alguna veu. Un recompte final en que les llibertats civils i el dret a la informació no surten especialment ben parats.

Read the full text

Bona part de la premsa digital catalana i dos dels diaris de paper analitzats es fan ressò de l’estudi sobre la cobertura de l’adjudicació del Q3 a Seat.

Tanmateix, la coincidència amb l’anunci de l’automobilística d’acomiadar 300 directius i treballadors del departament comercial ha relegat a un segon pla l’informe de Media.cat i l’Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC). Read the full text

Un informe de Media.cat i l’Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC) de la UAB analitza el tractament de la premsa catalana i estatal sobre l’adjudicació de l’Audi Q3 a Seat. Els mitjans analitzats van prioritzar en general el discurs de l’empresa i van minoritzar els plantejaments sindicals contraris a les retallades laborals.
Read the full text