Media.cat – Observatori crític dels mitjans

Aquest matí El País obria la seva portada amb la notícia –avançada abans pel digital VozPópuli- de la intervenció de Madrid per evitar l’impagament d’un deute de 123 milions de la Generalitat valenciana al Deutsche Bank, el que el diari defineix com el primer “rescat” d’una administració a l’Estat espanyol.

Les reaccions a la notícia no s’han fet esperar, incloses fonts de la Conselleria d’Economia –que el diari no li posa nom- que són citades a l’article traient ferro a la qüestió i assegurant que “teníem un venciment i l’hem solucionat. I punt”. Naturalment la majoria de mitjans no ho han considerat així i, a mig matí, la notícia ja es trobava a la portada de la majoria d’edicions digitals i era tendència dominant a Twitter. Les declaracions del Ministeri espanyol d’Economia negant que hagi avalat el deute valencià –segons El País això s’explicaria per una qüestió tècnica, ja que no es tractaria d’un aval formal per qüestions legals però a efectes reals seria el mateix- ha acabat de donar pes polític als fets i les contínues notícies sobre la falta de liquiditat del Consell els darrers mesos han ajudat a generar una bola informativa que continua creixent a mida que avança el dia.

Però no tots els mitjans viuen pendents d’aquesta tensió informativa. Canal 9, al seu resum de notícies diari que penja al seu web informa de l’augment de l’atur, de les disputes internes del PSOE, de l’incendi a la Serra d’Espadà i un altre succés a Santa Pola. En el moment de tancar aquesta edició –a la una del migdia- el web de notícies de RTVV tampoc incloïa cap informació del tema –sí destaquen les noves mesures econòmiques de l’executiu espanyol i la mort d’un senegalès a Barcelona- ni se n’havia fet cap referència als butlletins del canal d’informacions Nou24.

També ha tingut problemes amb la notícia Las Provincias, que en una primera versió dels fets reduïa l’incident a “una confusió”. Encara que el titular de la notícia ha estat modificat el text interior comença amb aquesta frase certament curiosa: “Primer malentès important entre la Generalitat i el recentment constituït Govern central”. Poc abans de la una ha estat degradada a la portada de l’edició digital del diari.

Fa mesos que els autobusos valencians inclouen explícits i vistosos anuncis de prostitució. Lemes com “La teua cita amb el plaer” i fotografies de noies sense roba i posicions seductores acompanyen els viatges en transport públic pel Cap i Casal i la seva àrea metropolitana sense que, pel que sembla, ningú se n’hagués adonat. Però dimarts Público “destapava” l’escàndol.

En només dos dies la resposta dels responsables del transport públic –al tractar-se de línies interurbanes és la Generalitat- ha canviat diametralment. Si al primer reportatge de Público la gerent de l’Agència Valenciana de Mobilitat, Mar Martínez, responia que “no podem fer res per impedir-la [la propaganda], la llei els empara” al ser aquest un servei privatitzat, avui mateix asseguren al mateix diari que han donat tres dies a l’empresa responsable per retirar els anuncis. Això sí, la justificació ha estat la mateixa, tant per part de la consellera d’Infraestructures, Isabel Bonig, com de l’empresa subcontractada, Fernanbús: “no havien vist” la publicitat que difonien els autobusos sota la seva responsabilitat.

Però qui sembla que tampoc viatja en autobús són els periodistes de les capçaleres valencianes –Levante i Las Provincias- que fins ara no s’havien adonat d’un fet visible per qualsevol vianant i que –pel que difon el vídeo dels seus webs, per cert és el mateix- indigna profundament la ciutadania. A ambdós diaris, la polèmica despertada per Público els ha agafat a contrapeu i avui publicaven obligades informacions sobre la decisió de retirar la propaganda. Una peça d’EFE totalment acrítica i descontextualitzadaa Las Provincias i, en el cas de Levante, un reportatge signat per redacció que pretén marcar més perfil però que comença retraient als diputats que al setembre van votar en favor de la regulació de publicitat de prostitució als mitjans “se’ls oblidés” els anuncis en transport públic. Un fet que a al diari –que conté aquest tipus de publicitat-  també li ha passat per alt durant mesos.

Eliminació contant de línies en valencià a l’escola pública? Milers de famílies que volen escolaritzar els seus fills en català es queden sense poder fer-ho? Cap tipus d’exigència a l’ensenyament concertat per a que complexin la llei en matèria lingüística? Perill de desaparició de l’ensenyament en la llengua pròpia a partir del curs 2012-13? Doncs no, segons Las Provincias al que de debò es dedica l’ensenyament públic al País Valencià és a impartir “doctrines nacionalistes a alumnes de només cinc anys”.

El diari acusa l’escola El Romeral d’Alcoi d’“enaltir el nacionalisme” per pintar unes vinyetes amb dibuixos de Jaume I, referir-se a “València com el País Valencià” i per explicar als seus alumnes la història i la cultura valencianes. Frases com “lluitar per la nostra llengua i cultura” i “la Guerra Civil va deixar profundament dividida la societat” són “missatges inapropiats” i “pràctiques irracionals” pel rotatiu, que preferiria que els nens pintessin “animalets”.

En un to que recorda els reportatges de la caverna madrilenya sobre el País Basc el reportatge no explica el context de l’activitat ni es demana ni una sola vegada l’opinió de l’escola o dels pares dels alumnes, excepte un professor anònim que assegura estar disconforme amb la línia educativa. L’única motivació de la notícia és la denúncia d’un sol pare recolzat per l’Asociación Nacional per la Libertad Lingüística, un grupuscle d’extrema dreta que considera que la Generalitat valenciana situa l’educació en castellà com a “excepció”. Qui sí fa declaracions és una font –també sense identificar- de la conselleria d’Educació que assegura, en una mateixa frase, que a pesar de no poder actuar al no tenir cap denúncia formal sí que ho faran d’ofici al tenir “queixes”.

Mentre, dimarts, una vintena de membres del Grup d’Acció Valencianista i España 2000 van boicotar violentament la presentació d’un llibre a la FNAC de València. Van llençar llibres, cadires i pots de fum contra els assistents i van amenaçar els ponents, el sociòleg i autor del llibre Vicent Flor i la diputada Mònica Oltra durant quasi mitja hora fins que va arribar la policia i els va fer marxar sense identificar-los, a excepció d’una detenció. Fins a dos partits parlamentaris han demanat explicacions a la Delegació del Govern espanyol i també s’ha posicionat la Universitat de València i altres institucions, però cap d’aquestes denúncies ha tingut espai a les pàgines de Las Provincias.

Helena Olcina

Dissabte, milers i milers d’alumnes amb les seves famílies i els seus professors prenien els carrers de València per oposar-se al Decret “d’educació trilingüe” anunciat pel Consell. Més enllà de les manipulacions barroeres com la “punxada”anunciada per Las Provicias –sense tenir ni tan sols la decència de mullar-se a donar una xifra pròpia de manifestants- o els 15 segons escassos concedits per Canal 9, el periodisme valencià ha fallat en conjunt. No sols als que protestaven, sinó a la societat en conjunt.

Què significa exactament aquest Decret? Com afectarà l’ensenyament en valencià? És factible donar un terç de les assignatures en anglès a un curs vista i amb menys pressupost? És legal modificar una llei amb un decret? Més enllà de les opinions d’una i altra banda, donar una resposta més o menys objectiva a aquestes preguntes era tan fàcil com trucar a Galícia.

En aquest país nord-occidental de la Península fa dos anys que es va aprovar un decret clavat al valencià que just s’ha començat a aplicar aquest curs que ara acaba. Com al País Valencià, allí també es va modificar una llei amb un decret –encara estan a l’espera de la resolució d’un recurs al Tribunal Constitucional- i es va fer amb l’oposició unànime de tota la comunitat educativa, el món de la cultura i l’oposició política gallega sense oferir cap negociació o diàleg.

Amb una sola conversa amb Carlos Callón, president de la Mesa per la Normalització Lingüística, s’haurien assabentat que sols 52 escoles –totes privades- apliquen realment un sistema d’ensenyament trilingüe; que a pesar que el decret garantia un 50% d’assignatures en gallec en cas de no existir anglès –el que ja suposava una rebaixa respecte l’anterior normalització lingüística- a la pràctica aquest ha quedat relegat a un 25% en els millors casos; que explícitament s’ha prohibit donar en gallec matèries científiques i s’ha concentrat en educació física i religió, i que la promesa que es respectaria l’opció dels pares en educació infantil s’ha convertit amb un 10% de classes en gallec front un 40% de demanda. També s’haurien assabentat que hi ha 4.500 mestres i professors que s’han declarat insubmisos al decret i que continuen ensenyant en gallec davant la impotència de la Xunta que no s’atreveix a expedientar-los

També haurien pogut trucar a la Conselleria gallega d’Educació –que a ben segur els hauria donat xifres molt diferents- o a alguna altra institució que consideressin més neutral, però senzillament no s’ha fet la feina.

Aquest matí l’Informatiu feia públic que la Companyia Teatral El Micalet baixa la persiana. Després de 16 anys de fer una programació estable i professional de teatre en valencià i aconseguir una estabilitat i una professionalitat fins el moment impossible per les apostes d’aquest tipus, han hagut de renunciar al somni a causa d’un boicot institucional. Des que fa tres anys va caducar el conveni amb Teatres de la Generalitat, l’ens públic ha “ofegat” la companyia –en les seves pròpies paraules- i per al 2010 sols es va comprometre amb 70.000 euros que encara no ha abonat. Aquest mateix organisme ha acumulat un deute de més de 10 milions d’euros i va arribar a gastar-ne dos milions –la mateixa quantitat que ha rebut la Companyia El Micalet en 16 anys- per un espectacle que només es va representar dues vegades. Read the full text

Quan Coalició Valenciana i el GAV –els últims reductes de l’extrema dreta anticatalana al País Valencià- van anunciar que convocarien una manifestació el mateix dia que Acció Cultural del País Valencià era fàcil pensar que es tractava d’un simple envit oportunista per aconseguir colar-se als mitjans de comunicació. El blaverisme ja no és ni l’ombra del que va ser i les properes eleccions encara pinten més magres. Quan van realitzar una intensa campanya de propaganda per tota la ciutat de València ja es veia que els esperava el ridícul més espantós, al tractar de mesurar les seves forces amb la increïble capacitat de mobilització d’ACPV. I encara que al final hagi estat així, un mal periodisme els ha fet el favor de salvar-los l’orgull comparant dos fets que eren d’una escala diferent. Read the full text

La “setmana tràgica” de la CAM va acabar, abruptament, ahir mateix i avui tornen les bones notícies a les capçaleres valencianes. Després d’uns dies –pocs- patint pel futur de la segona entitat financera del País Valencià, avui el Levante dedica la seva portada quasi en exclusiva als esports –com quasi tots els dilluns,- Las Provincias almenys hi afegeix un reportatge sobre nous casos de nens robats i pels diaris de Castelló només existeix els actes de tancament de les festes de la Magdalena. Ni tan sols l’Información d’Alacant destaca el tema i prefereix –a banda de la victòria de l’Hèrcules- la història d’una paracaigudista penjada durant quatre hores en un penya-segat. Read the full text

Entre quinze i vint activistes de Greenpeace es colaven ahir a la central nuclear de Cofrents i escalaven la torre de refrigeració principal per penjar una pancarta i realitzar una pintada. Aquesta central nuclear tenia una vida útil programada de 25 anys que acaba el proper 19 de març i ara el Govern espanyol està estudiant prorrogar-ne el permís de funcionament 15 anys més. Una decisió que mereix, com a mínim, un debat seriós, serè i públic, tenint en compte que una central nuclear no és una torradora.

Read the full text