>> Recull del ressò de l’informe (delicious Media.cat)

Premsa digital i de paper

>> Avui: “Els mitjans digitals, els més compromesos”

>> AraPonent.cat: “Media.cat constata que els digitals van liderar la cobertura informativa del 28F”

>> Bondia.cat: “Els diaris digitals van donar més cobertura a les consultes per la independència del 28F que els impresos”

>> Comunicació21: Alguns mitjans van informar tard i de forma incompleta sobre les consultes del 28F

>> Crònica.cat: “Els diaris digitals ofereixen més notícies sobre les consultes sobiranistes que els diaris de paper”

>> directe!cat: “Media.cat constata que els digitals van liderar la cobertura informativa del 28F”

>> ElDebat.cat: “Un informe destaca l’objectivitat d’Eldebat.cat en el tractament de la consulta del 28F”

>> El Punt: “El Punt i l’Avui són els diaris que més cobertura han donat a les consultes sobre la independència”

>> Racócatalà.cat: “Els mitjans digitals van liderar les informacions sobre les consultes del 28-F”

>> Tribuna.cat: “Els digitals van liderar la cobertura informativa del 28F davant el silenci de El Periódico i LaVanguardia”

>> VilaWeb: “Un informe constata el lideratge dels mitjans digitals en la cobertura del 28F”

>> 3cat24.cat: “Els diaris digitals van donar més cobertura a les consultes per la independència del 28F que els diaris impresos”

Blocs

>> Humbert Roma: “Informe de media.cat sobre el tractament de les consultes del 28 de febrer“

Premsa

>> El Temps: “Televisió nova, problemes de sempre”

>> Levante-EMV: “La TDT apaga el valencià”

>> L’Informatiu.com: “La Televisió Digital Terrestre local a la Comunitat: de dretes i en castellà”

>> El Punt: “El català s’estanca amb la TDT”

>> Avui: “Media.cat diu que la TDT trenca l’espai comunicatiu català”

>> Comunicació 21: “La TDT local permet la irrupció de grups espanyols en la TV de proximitat als Països Catalans”

>> Comunicació 21: “Efectes col·laterals de la TDT” per David Centol

>> Tribuna.cat: “La TDT no ha enriquit l’espai català de comunicació a l’àmbit local”

>> Llibertat.cat: “La TDT, una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació”

>> RacóCatalà: “El pas a la TDT perjudica el català en el panorama comunicatiu del pais”

Blocs

>> Marc Ordinas i Llopis: “La TDT local ha permès la irrupció de grups espanyols en la televisió de proximitat als Països Catalans”

>> Humbert Roma: “Media.cat presenta un informe sobre la TDT local als Països Catalans”

>> Joan Vila i Triadú: “El Grup Barnils presenta el quart informe Media.cat a València”

>> Roger Palà: “Nou informe Media.cat: les ajudicacions de TDT local i la irrupció dels grups espanyols”

Altres webs
Comunicalia.cat >> La TDT local ha permès la irrupció de grups espanyols en la televisió de proximitat als Països Catalans

La proposta que feia el GPRB era reflexionar a l’entorn de “Qui vigila els que vigilen el poder?”. L’objectiu era presentar als moviments socials l’observatori crític del mitjans Media.cat (impulsat pel GPRB) i debatre sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat actual i la relació que mantenen amb els poders.

Al seminari hi van participar el professor de la UAB Xavier Giró (i autor d’un informe de Media.cat), el periodista del GPRB Roger Palà (autor d’un altre informe de Media.cat) i com a moderadora la periodista també del GPRB Laia Altarriba.

El centenar llarg de persones que es van encabir dins la sala del seminari, van participar activament en el debat posterior. La majoria van exposar el seu neguit per la dificultat de donar ressò a les seves reivindicacions i propostes a través dels mitjans de comunicació de masses. D’altres assitents van apuntar que els moviments sovint no utilitzen estratègies adequades per relacionar-se amb els periodistes.

La majoria de persones que van participar al debat va coincidir en subratllar que la precarietat laboral que pateixen molts periodistes els col·loca en una situació d’inestabilitat que els posa moltes dificultats a l’hora de tenir temps per treballar els temes i de discutir amb els seus caps per tal de publicar notícies generades pels moviments populars o per donar veu a punts de vista alternatius als oficials.

Pel professor Giró (que forma part de l’Observatori de la Cobertura dels Conflictes), el que han d’intentar els moviments socials és trobar el que ell anomena “escletxes”, és a dir, espais dins dels mitjans que puguin ser receptius a donar-los veu. A més, va reconèixer que tots aquests col·lectius, a l’hora d’encarar-se als poders, necessiten tenir moltes més proves que els mateixos poders per defensar la seva teoria, i va espperonar els presents a la sala a treballar en aquest sentit.

Més de 3.000 persones participen a l’FSCat

Al llarg del cap de setmana, fins a 3.000 persones van assistir a les diverses activitats que els moviments socials catalans han organitzat en el marc de l’FSCat a la Universitat de Barcelona.

Fins a 100 seminaris, tallers, exposicions i activitats culturals han conformat el programa de l’FSCat amb l’eix compartit de plantar cara i crear alternatives a l’actual crisi del sistema capitalista.

>> En aquest vídeo elaborat per Okupem les Ones podeu veure un moment del debat (al minut 1:09): Fòrum Social Català 2010

L’estudi presentat fa uns dies pren més rellevància amb l’anunci de 330 nous acomiadaments a Seat. Creus que en reforça les conclusions?
Els darrers esdeveniments mostren que l’estratègia empresarial es reforça i que es tracta d’una nova ofensiva per treure’s gent de sobre. Ja ho expliquem en el cas del Q3: la direcció primer se centra en els salaris dels treballadors com a factor per concedir la fabricació del cotxe i després esdevenen més importants altres factors com la qualitat de la factoria o les capacitats dels operaris.

Seria molt útil que els periodistes que segueixen aquest nou conflicte laboral revisessin l’informe de l’OCC i Media.cat…
I tant! Nosaltres vam alertar de les mancances a l’hora de cobrir la crisi del Q3. Ara és un bon moment per veure si se superen tant a nivell de continguts com de forma.

Per què escolliu Seat com a cas d’estudi?
El que succeeix en aquesta empresa marca la pauta. No és una veritat absoluta però si una forta tendència en la història del moviment obrer tant català com del conjunt de l’Estat espanyol. No es tracta només d’una qüestió numèrica sinó també política. Si la direcció aconsegueix retallar drets laborals al seu darrere vindran altres empreses. I també passa en l’àmbit sindical. Una derrota a l’automobilística suposa un gran desànim per a la resta.

La congelació salarial finalment es va demostrar que no era l’element clau per concedir la fabricació del model d’Audi. La premsa ho va reflectir a posteriori?
Una part dels mitjans van ser conscients d’aquesta estratègia de l’empresa i ho va denunciar. Així mateix es va criticar els immensos sous dels directius. Tanmateix aquells diaris que s’havien posicionat més favorables als plantejaments de la direcció només van recollir-ho.

Sembla que uns dels factors importants van ser les ajudes públiques que segons les fonts varien de 200 a 350 milions. És normal aquest ball de xifres tenint en compte que són diners dels contribuents?
No hauria de ser així i caldria disposar d’una Llei d’accés a les dades públiques. Al mateix temps els mitjans haurien de reclamar més però l’actual situació de les empreses de comunicació fa que molt sovint només es pugui assistir a la roda de premsa de torn i poc més. Aquest fet suposa no complir la funció social i política dels mitjans. És greu deixar al públic sense una informació tant rellevant.

Una de les conclusions és que es minoritzen els sindicats que planten cara a l’empresa i és un fet especialment significatiu amb el cas de la CGT. Pels mitjans el sindicalisme més enllà de CCOO i UGT no existeix?
Les posicions més anticapitalistes no gaudeixen del favor de les línies editorials. Un fet que suposa que els arguments d’altres sindicats com la CGT apareguin poc -tot i excepcions com el de l’Avui en el conflicte analitzat-. Cal tenir en compte que no només les empreses de comunicació minimitzen el seu paper sinó que els grans sindicats fan pressió per tal que la resta no apareguin. A la pràctica suposa marginar aquestes veus i fer-les cada vegades més minoritàries. És un peix que es mossega la cua.

Els mitjans s’alineen amb les posicions de l’empresa i donen la idea que la posició de la UGT és la més “pragmàtica”. Haurien d’evitar fer aquesta valoracions?
No trobo malament que els mitjans valorin, ans al contrari. Cal assumir responsablement que són actors polítics i no ens hem d’autoenganyar amb una suposada neutralitat. Sempre es posicionen i ho fan implícitament fet que n’augmenta la potència del missatge. El problema considero que és de la societat. Ens hem d’educar per saber-ho llegir i comprendre.

Afirmeu en la introducció: “La intenció última del nostre estudi no és aixecar un dit acusador, sinó contribuir modestament a redreçar la pràctica dels mitjans i els periodistes que cobreixen el món laboral i econòmic” Hi confies?
Sí. El discurs dels mitjans és el subproducte de diversos factors: estructurals de la societat, de la ideologia de l’empresa i del mateix periodista. El precipitat que genera no està fatalment determinat. Hi ha marge de maniobra. I això permet que hi hagi molta gent que exercici aquest ofici amb compromís social. Això és esperançador i cal que en prenguin consciència perquè el seu missatge sigui cada vegada més potent.

A l’Observatori de la Cobertura dels Conflictes com enfoqueu els casos d’estudi? És el mateix tractar el cas de Seat que el dels segrestats a Mauritània per posar un exemple a l’atzar?
Inicialment sí. Nosaltres prenem partit per la gent oprimida o discriminada. Busquem un anàlisi emancipador que ens faci més lliures i més coneixedors del món. El pas comú és extreure la matriu ideològica del mitjà per comprendre’n el seu discurs. Després cada cas requereix analitzar uns aspectes diferenciats.

Bona part de la premsa digital catalana i dos dels diaris de paper analitzats es fan ressò de l’estudi sobre la cobertura de l’adjudicació del Q3 a Seat.

Tanmateix, la coincidència amb l’anunci de l’automobilística d’acomiadar 300 directius i treballadors del departament comercial ha relegat a un segon pla l’informe de Media.cat i l’Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC).

Dels sis mitjans analitzats en l’estudi, només El Punt -que també s’havia fet ressò de l’informe sobre el Procés de Bolonya- i Público n’han parlat en les edicions de paper d’aquest dimarts 12 de gener. Cal destacar que al debat hi van assistir periodistes del diari de Mediapro, així com d’El País. Entre la premsa digital destaca la cobertura de Vilaweb -la presentació es va fer a la seu del digital- així com de Comunicacio21, El Triangle i Tribuna.

Premsa de paper

>> El Punt: La premsa tria l’«estratègia de la por» en l’adjudicació del Q3

>> El Punt: Un informe diu que els diaris van prioritzar l’empresa en el conflicte de Seat

>> Público: El diario ‘Público’, ejemplo de objetividad en los conflictos

Premsa digital

>> VilaWeb: El discurs de la por en el conflicte de Seat

>> El Triangle: Un estudi destaca la primacia del discurs empresarial en el tractament informatiu del conflicte de Seat

>> Comunicacio21.com: Un informe diu que els diaris han donat prioritat al discurs de l’empresa en el conflicte laboral de Seat

>> tribuna.cat: El conflicte laboral de Seat i el seguidisme empresarial dels mitjans

Blocs

>> Roger Palà: Qui paga mana

>> Joan Vila: Media.cat: tercera entrega

Altres fonts d’informació

>> ESCACC: L’estratègia de la por i el consens domina la informació sobre el conflicte laboral a Seat

]]> http://www.media.cat/2010/01/12/la-premsa-es-fa-resso-de-lestudi-sobre-el-tractament-del-conflicte-de-seat/feed/ 0 http://www.media.cat/2010/01/11/lestrategia-de-la-por-i-el-consens-domina-la-informacio-sobre-el-conflicte-laboral-a-seat/ http://www.media.cat/2010/01/11/lestrategia-de-la-por-i-el-consens-domina-la-informacio-sobre-el-conflicte-laboral-a-seat/#comments Mon, 11 Jan 2010 10:00:15 +0000 Redacció http://www.media.cat/?p=848 Un informe de Media.cat i l’Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC) de la UAB analitza el tractament de la premsa catalana i estatal sobre l’adjudicació de l’Audi Q3 a Seat. Els mitjans analitzats van prioritzar en general el discurs de l’empresa i van minoritzar els plantejaments sindicals contraris a les retallades laborals.

Aquest dilluns 11 de gener s’ha presentat l’informe a la seu del diari digital Vilaweb. L’han presentat el professor de Periodisme de la UAB, Xavier Giró (que és un dels autors de l’informe juntament amb els periodistes Sergi Picazo i Iolanda Parra) i el president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, Joan Vila. Al públic hi havia convidats els periodistes que van cobrir el conflicte i representants sindicals dels treballadors de SEAT. Hi han acudit periodistes d’El País i Público, i han excusat la presència per altres compromisos els periodistes de l’Avui, El Punt i El Periódico. També han participat al debat al voltant de l’informe representants de la CGT i de CCOO.

El document analitza totes les peces informativa sobre el conflicte entre el 5 de febrer de 2009, data de les declaracions del president de Seat a La Vanguardia en les quals anuncia que demanarà un ERO temporal de dos anys i la congelació de salaris per aconseguir la concessió de la fabricació d’un nou vehicle de la marca Audi, i el 23 d’abril de 2009, l’endemà de l’adjdicació del Q3 a la fàbrica de Seat de Martorell.

El conjunt del discurs dels diaris adopta prioritàriament la perspectiva de la direcció de l’empresa i deixa en posició residual les opcions oposades a la congelació. Aquesta opció, segons explica Xavier Giró, director de l’OCC, “va  contribuir a generar un clima de por sota l’amenaça de la pèrdua de 1.500 llocs de treball i va fer recaure la responsabilitat del futur de l’empresa en els assalariats”. Els cinc dels sis diaris que atorguen als treballadors la responsabilitat de resoldre el conflicte, segons Giró, “advoquen per un consens cec entre les parts enfrontades”. A més, la simplicitat dels arguments i les poques dades no contribueixen a un debat fonamentat.

L’informe, realitzat mitjançant les tècniques d’anàlisi crítica del discurs, també conclou que l’argumentari d’UGT, que ostenta la presidència del comitè d’empresa i va presentar una “pla intermedi” entre les demandes de l’empresa i les dels sindicats dissidents, ocupa un espai més gran i més destacat. “Tots els diaris, amb l’excepció de Público, consideren implícitament la seva proposta intermèdia la més responsable”, explica Giró. Els diaris van permetre sovint –en una posició menys preponderant– la contrarrèplica argumentativa de CCOO, però no pas de CGT. Amb l’excepció de l’Avui, aquest sindicat no apareix citat com a una font destacada a cap dels diaris.

>> Resum de l’informe (pdf)

El ressò als mitjans de comunicació del segon informe de Media.cat ha estat certament reduït i molt menor que el primer, que analitzava els marcs de referència de TV3. Les causes poden ser diverses: no era el primer informe de l’observatori, la gestió de la televisió pública és el debat que aixeca més passions en l’àmbit de la comunicació o que en aquest cas l’objecte d’anàlisi/crítica eren cinc diaris.

Més enllà de les causes cal valorar molt positivament el paper del diari El Punt que no només va ser present al debat de presentació de l’estudi sinó que en va fer referència l’endemà (en l’edició digital, a més, enllaçaven l’estudi en format pdf). El redactor en cap de l’edició barcelonina del rotatiu del Grup Hermes, Ricard Palou, va ser l’únic periodista que va assistir en un debat en el qual hi van participar representants de sindicats i moviments estudiantils. Palou va fer dues reflexions interessants pels dos col·lectius: pels periodistes va considerar interessant que eines com Media.cat serveixin per “fiscalitzar-los”; pels estudiants va lamentar que la seva naturalesa assembleària provoqui problemes d’interlocució pels canvis constants de portaveus.

Cap dels altres quatre mitjans analitzats (Avui, El País, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia) van fer-se ressò de l’informe i van excusar la seva presència al debat perquè tenien altres compromisos. En el sector de la premsa digital només Tribuna.cat i Comunicació21.com van parlar del segon treball de Media.cat.

Premsa de paper
>> El Punt: Analitzen el tractament als mitjans del moviment contra el pla de Bolonya

Premsa digital
>> Comunicació 21: Media.cat presenta un estudi sobre el tractament informatiu del Pla de Bolonya realitzat pels diaris

>> Tribuna.cat: Media.cat critica els mitjans per la seva manca de pluralitat al informar sobre el Pla Bolonya

>> Comunicació 21: Els mitjans escrits de Barcelona no van fer un tractament adequat sobre el Pla de Bolonya

Blocs

>> Joan Vila i Triadú: Presentat el segon informe monogràfic de Media.cat

>> Enric Canela: Les crítiques a les crítiques del Pla Bolonya

L’acte de presentació serà dimarts 24 de novembre de 2009  a les 12 del migdia a l’aula B2  de la Facultat de Matemàtiques de la UB (edifici central de la plaça Universitat, Barcelona)

L’acte comptarà amb amb la participació de:

• Joan Vila, president del Grup de Periodistes Ramon Barnils (impulsor de l’observatori Media.cat)
• Gemma Garcia, periodista i autora de l’Informe

Organitza: Media.cat, observatori crític dels mitjans [Un projecte del Grup de Periodistes Ramon Barnils]

El Catedràtic de Comunicació de la UPF va participar en la roda de premsa de presentació de Media.cat i del primer informe que ha elaborat l’observatori: “Marcs de referència als Telenotícies de TV3”. I el balanç que en va fer va ser molt positiu: “Crec que la professió periodística i el país es pot felicitar per aquesta iniciativa”.

El Grup de Periodistes Ramon Barnils l’havia convidat perquè ja des dels anys 80 va formular la necessitat de vertebrar l’espai català de comunicació, i des d’aleshores ha treballat des del món acadèmic per reforçar-lo.

“Algú podria pensar: ‘Per què un observatori més?’ –va reflexionar Gifreu–, però la gràcia de Media.cat, allò que el fa diferent i necessari, és tenir el seu punt de vista preferent en treballar per la difusió i defensa d’un periodisme rigorós i d’un espai de comunicació propi”.

Per Gifreu, la posada en marxa de Media.cat i el primer informe presentat són especialment oportuns per dues qüestions: perquè suposen una invitació als professionals de la comunicació a repensar quin és el seu compromís amb el país i perquè recorden la centralitat que té TV3 en l’espai català de comunicació i, per tant, la importància de preservar i millorar la seva missió al servei de la reconstrucció del país.

Repensar el compromís dels professionals amb el país
“El camp d’observació de Media.cat són tots els mitjans de comunicació que operen als Països Catalans. Es tracta, doncs, d’una perspectiva agosarada i gairebé innovadora. Sobretot ho és per als joves, perquè per als més vells aquesta perspectiva era la típica del congrés de cultura catalana dels anys 70. I ara és innovadora perquè aquesta perspectiva pràcticament ha desaparegut del mapa dels actors principals de la comunicació, la cultura i la política que s’interessen per aquests temes”. És per això que Gifreu va explicar que considera que la iniciativa és un emplaçament als professionals del periodisme de tot l’espai català “a recuperar o a repensar quin és el seu compromís amb el país”.

TV3, al servei de la reconstrucció del país?
Televisió de Catalunya, creada el 1983 per la Generalitat, ha estat, per Gifreu, un element central en l’espai comunicatiu català, i per tant, dóna molta importància en el paper de TV3 per “preservar i millorar la seva missió al servei de la reconstrucció del país”.

A partir, doncs, d’aquesta missió que hauria de tenir TV3, el catedràtic va valorar durant la presentació que les conclusions de l’informe sobre els marcs de referència als Telenotícies és una eina molt oportuna per saber on som i on volem anar.

Gifreu es va voler aturar sobre algunes de les principals dades de l’estudi: “Una de les conclusions de l’informe mostra com els continguts dels principals informatius diaris (que podríem dir els únics nacionals, perquè no n’hi ha d’altres), resisteixen la tendència general a l’assimilació del marc de referència espanyol predominant arreu. Almenys en la proporció general (56% vs 19%). Ara bé, resulta preocupant i també significatiu la gran dependència del marc espanyol en dos àmbits: la política i l’economia”. Davant d’aquesta realitat, Gifreu va interpel·lar la sala: “La qüestió és si pot haver-hi una cultura política pròpia sense un sistema polític propi, autònom o independent; si el sistema polític català és un subsistema del sistema polític espanyol TV3 no pot superar aquest marc, crec, la resta és voluntarisme”.

Una altra dada que va voler subratllar va ser l’atenció que dedica TV3 als altres territoris del català, fet que interpreta com a “indicació de la condició estructural de TV3: que és un canal tercer en el conjunt dels canals espanyols, i per tant continua sent una televisió que és regional”. “Una altra cosa és si és regionalista, i en quin sentit”, va afegir.

El ‘prime-time’ que uneix catalans, valencians i balears
Finalment, Gifreu va voler fer una reflexió que pot resultar incòmode, però que va ser un bany de realime: “Allò que de fet ens uneix a catalans, valencians, balears… què és? Siguem realistes i responem la veritat: el prime-time de Tele5, Antena 3 i TVE, a més d’ara Cuatro i La Sexta, i ‘naturalment’ tot això en castellà. Aquesta és la realitat diària, quotidiana, perquè si la televisió té una incidència real en les vides i relacions de la població és sobretot a través del prime-time televisius”.

La gran qüestió, va concloure, és “com superar aquestes grans mancances estructurals a l’espai del català avui sobretot en televisió?”

Per contra, només dos diaris en paper (l’Avui i El Punt) explicaven ahir dijous els resultats de l’informe i la creació de l’observatori.

Pel que fa a TV3, la televisió sobre la qual ha girat l’estudi, no n’ha fet cap referència.

Recopilació (per ordre alfabètic) dels mitjans que s’han fet ressò de la presentació:

Premsa digital

>> ACN: El Telenotícies de TV3 prioritza el marc estatal i no el català en les informacions polítiques

>> Avui.cat: Els informatius de TV3 no prioritzen prou la informació política i econòmica catalana, segons un informe del Grup Barnils

>> Comunicació21.com: Un estudi constata que les notícies de política dels ‘Telenotícies’ prioritzen el marc espanyol

>> directe!.cat: El Telenotícies de TV3 prioritza el marc estatal i no el català en les informacions polítiques

>> Enderrock.cat: Només un 8% de les informacions musicals del Telenotícies són d’artistes d’expressió catalana

>> e-notícies.cat: Denuncien l’espanyolització de TV3

>> elSingulardigital.cat: El marc català en el Telenotícies de TV3 és minoritari

>> El Triangle diari: Les notícies de política de TV3 prioritzen el marc espanyol

>> L’Accent.cat: La presència d’altres territoris dels Països Catalans als Telenotícies de TV3 és “ridícula”

>> La Voz de Barcelona: Denuncian que los informativos de TV3 priorizan el marco español al de los Países Catalanes en las noticias sobre política

>> Llibertat.cat: Un estudi constata l’espanyolització dels informatius de TV3

>> NacióDigital.cat: El Telenotícies de TV3 parla més de política espanyola que catalana

>> Racó Català: Neix Media.cat, l’observatori crític dels mitjans de comunicació del país

>> Tribuna.cat: TV3 prioritza el marc espanyol i obvia els Països Catalans en les informacions polítiques

>> VilaWeb: Un estudi constata que les notícies de política de TV3 prioritzen el marc espanyol

>> VilaWeb TV: TV3, la nostra?

Premsa escrita

>> Avui: Els ‘TN’ privilegien la política espanyola

>> El Punt: Un estudi constata que TV3 prioritza el marc espanyol en política i economia

Blocs

>> Sònia Bagudanch: TVE3, ara sí

>> Toni Cucarella: Televisió sense crosta

>> Roger Palà: Media.cat: sempre endavant

>> Humbert Roma: Neix Media.cat, observatori crític dels mitjans

>> Joan Vila i Triadú: Josep Gifreu, TV3 i l’espai català de comunicació

Altres

>> ESCCAC.cat: Marcs de referència als telenotícies de TV3

>> Periodistes.org Col·legi de Periodistes: Media.cat, observatori crític dels mitjans